h1

“CONTROL”: El biopic existencialista de Ian Curtis

Març 16, 2008
  • “Existència… bé, quina importància té?Jo existeixo en la millor forma que puc. El passat es ara part del meu futur. Els present ja m’ha fugit de les mans...”

ian curtis controlAmb aqustes dures paraules s’inicia l’excel·lent film “Control“, que ens narra la tortuosa experiència vital de Ian Curtis, cantant de Joy Division, en el poc temps que va transcorer des de la seva fulminant escalada a la fama musical fins al seu suicidi a la cuina de casa seva després d’escoltar ua cançó d’Iggy Pop.

La vida del compositor dels majors èxits del post-punk de començament dels 80’s, no va ser precisament un cami de roses: la seva epil·lepsia i la forta medicació el varen sumir en un estat de semi-bogeria depresiva que el portà a autoodiar-se i a trencar les relacions socials amb tot alló que el rodejava.

Sempre ens quedarà el dubte, com en el cas de Kurt o Janis, de saber de que haurien estat capaços si la mort no hagues tallat d’arrel una carrera tan curta que no els va donar temps ni tan sols a fer una sola cançó dolenta.  

Rodada integrament en blanc i negre la peli ens endinsa dins la ment en progressiva descomposició del mític rocker, veient com la fama és una arma de doble fil que no es pot deixar en mans de qui no està preparat per fer-ne un bon us. Molt recomanable enara que no sigueu fans del grup en absolut.

I finalment com a homenatje a Curtis, prengeu-vos un instant per recordar aquest himne generacional: “Love will tear us apart“, una cançó sense la qual no existiria el panorama indie actual!


   

Anuncis

7 comentaris

  1. Wnas noiet!!
    (referent al fotolog)
    Tantes margarites i somriures kom hi puguin haver a la vida, xo el món segueix sent el k era, i jo en segueixo pensant el mateix, x desgràcia no és tant fàcil kanviar la realitat.
    Un ptonàs wapo!!!


  2. A mi em fa por veure la peli… no m’agraden les mitificacions. M’agrada la veu d’Ian Curtis (quina veuassa) i les seves cançons i intento no preguntar-me “què hagués estat si…”.

    Arqueòleg, Ian tampoc era perfecte, alguna cançó dolenteta sí tenen els Joy Division (i moltes bones és clar). A part que sense Martin Hannet, el productor, els discos de Joy Division sonarien molt diferent.

    Per cert, que a mi sempre em va agradar més l’Unknown Pleasures que el Closer, que és el disc mitificat per ser el pòstum.


  3. Un film realment molt recomanable, tal com dius, encara que no en siguis fan (com és el meu cas). A banda del contingut, destacar l’execel·lent fotografia d’aquesta pel·lícula. El blanc i negre, els plans inimaginables i l’aire que s’hi respira t’enganxen totalment i no voldries que s’acabés (tot i que en la pel·lícula ja es va veient la mort com l’únic final possible).


  4. Arinmir-> Mmmm… va m’ho creuré!

    Rafael->Be si alguna cançó deolenta tenien, el que voli dir és que tan ell com Kurt i Janis van mori en el moment més àlgid de la seva carrera sense patir cap crisi musical ni res!

    Temista-> Wooo! Si! La fotografia és al·lucinant!!


  5. I s’ha de d’afegir la musica i les interpretacions en directe… dels actors. Si, ja se que sona a sacrilegi, pero CANTEN i ACTUEN molt be. Especialment el noi que fa de Ian curtis.


  6. Ei, però ja l’han estrenada???!!!

    Pel que he vist a youtube l’anton corbjin s’ho ha currat moltíssim amb la fotografia (com gairebé sempre).


  7. […] cantant del grup de punk-pop alternatiu de culte “Joy Division”, de qui us recomano el seu biopic “Control”, és una figura essencial en l’evolució de la música indie actual. Sense “Love will tear us […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: