h1

Contemplar el passat

febrer 23, 2008

Tempus fugit

Pero la dona de Lot va mirar enrere
i es va convertir en una estàtua de Sal

(Gen. 19, 17.26)

Contemplar el passat és  una forta temptació que pot esdevenir mortal, com la gèlida midada de Medusa, ja que la nostàlgia cap allò que fou o hagués pogut ser esdevé, amb facilitat, una amarra que ens impedeix volar endevant.

El camí de la vida recorre sinuós, com una silenciosa serp, interminables terrenys abruptes i perillosos esvorancs, així com paradissiacs i efimers paraïsos… però mai deixarè que la hipnòtica mirada d’aquest inmaterial i verinós rèptil m’ensarroni amb les seves argucies i artificials miratges ja que, un cop paralitzat, seria la víctima idònia a qui clavar una bona mossegada.

Jo, sense renunciar ni arrepentir-me d’una sola coma del meu cúrriculum vital, opto per seleccionar d’entre els meus records els maons amb els que construïr un nou futur, repensant cada idea obsoleta, reconvertint a cada company de camí.

I si, per un casual, la ironia del destí espera pacient a que acabi de sonar la meva cançó per clavar-me una punyalada, com a mínim podré, altiu i orgullós, esgrimir com a escut tot allò que he estat, soc i seré.

Anuncis

5 comentaris

  1. T’en dones compte de en quina data has penxat aquest nostàlgic post?
    Avui es 23F !!! Nostàlgia? D’en Tejero i en Milans?
    Podies haver-te esperat a demà.


  2. Ai! Es veritat!! Mira que jo soc adicte a les efemèrides eh! Però la d’avui se m’ha passat completament!
    Però Ferran, el post es precisament en contra de contemplar el passat!… s’entén no?


  3. Si, hi ha efemerides que val més no recordar. O potser si, però per a no repetir-les.
    Només m’ha semblat xocant i t’he volgut fer la brometa idiota!!
    S’entén perfectament el que dius.


  4. Glam… m’ha encantat el teu escrit. Aquestes línies últimament s’apropen molt a les que jo podria escriure en aquest moment. I mira que el meu present i (espero) el meu futur pròxim són meravellosos! però… tots els mortals sovint tenim la tendència en moments de debilitat a mirar enrrere, i sobretot contemplar els bons moments per pensar: “veus que bé que estava…”.

    Però no ens hem de deixar enganyar per aquests moments, perquè de vegades el propi cervell juga el paper de dimoni i enmascara aquests dolços instants, quan en realitat, sovint no ho eren.

    Viure el present que el temps passa! “carpe diem i tempus fugit”, com a la teva foto, molt acertada per cert.

    Novament espero actualitzar el meu raconet virtual, ara tinc massa feina, mira si en tinc que estic escrivint aquestes línies des de la biblioteca de la facultat! que freak m’he tornat… jeje,m’encantaa!

    Mil petons!!


  5. Hola Glam… !

    M’ha encantat aquest escrit… t’he de dir que és sencillament MAGNÍFIC i m’ha captivat la poesia amb que l’has escrit!!

    El cas és que ja fa uns dies que visito el teu espai i fins avui no he trobat aquest raconet on diu “reflexions”.

    dew



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: