h1

ENTREGA DE PREMIS AL MILLOR FINAL

febrer 15, 2008

prmeisDoncs si, ha arribat l’esperat moment de conèixer els guanyadors del certàmen literari convocat per aquest blog per tal de trobar un final escaient a “Un conte (inacabat) sota els estels“.

Primer de tot agraïr la participació a tots es que heu escrit quelcom i als que heu intervingut com a jurat; ha estat una veritable sorpresa comprovar que els experiments bloggers que em vaig inventant sobre la marxa tenen tan bona acceptació!

En quant als premis hi ha dos guanyadors indiscutibles, però com estic generós de la vida he decidit donar un simbòlic galardó a cada participant amb el nom d’un dels meus autors literaris o cinematogràfics favorits! Ara se suposa que heu de fer un discurs lacrimògen dedicant el premi als vostres familiars i tal…

  • PRIMER PREMIFederico Garcia Lorca” al millor final per NEMO,  com es nota que és llicenciat en filologia i que a més de blogger col·labora en la edició de la web Dos Manzanas, jejej!

– Ehhh…mmm… és que… t’he de comentar una cosa… L’Arnau es va tallar de sobte. No donava crèdit al que veien els seus ulls. Però sí, era veritat, no podia ser cap altra cosa… allò que tensava la part de davant dels pantalons curts del seu amic havia de ser per força una erecció! Va alçar la mirada de colp cap al rostre de l’altre, i llavors ja no tingué cap dubte: al cap i a la fi, no havia estat el Rafa el qui s’havia entestat que anessin a estirar-se a la sorra de la platja? No havia estat ell el primer a descalçar-se? I per quins set sous, si no, li explicava totes aquelles carallotades de constel·lacions i enamorats units per sempre a la cúpula celestial?
-Sí? Què em vols comentar?
-Doncs que… jo… vull dir… eh… o sigui… que tu…
-Tranquil, em sembla que no cal que diguis res més… El Rafa estava mirant cap avall, cap als pantalons de l’Arnau, allà on una erecció més que evident responia a la seva pròpia.

 L’Arnau es va posar de tots colors.

El Rafa va acostar els seus llavis als de l’amic mentre, decidit, l’agafava per darrere, pels muscles, amb el braç. Aquell braç que havia estat la primera cosa, després de la cara, que l’Arnau havia pogut veure sense roba del cos de l’altre, quan es van conèixer, i que des del primer moment l’havia fet fondre’s per dins: fort, fibrat, bronzejat, cobert de pèls negres…

Ara sí que veia les constel·lacions, l’Arnau: les constel·lacions i la Via Làctia i les altres galàxies i el Big Bang i tot.

—————————————————————————————-
  • SEGON PREMILucia Etxebarria“,al final més directe sexual i espontani per ONCLE VÀNIA

-T’he de comentar una cosa…
Però el narrador de mites el va tallar:
-Doncs comences fatal. O captatatio benevolentia o directe al gra, però mai comencis amb aquest “t’he de comentar una cosa…”, que sembles una nena.
Confós i avergonyit, l’Arnau va abaixar el cap. Veia els peus de l’altre enfonsats a la sorra. La primera llàgrima ja li arribava als llavis quan va veure que els peus van fer un pas cap a ell. Va notar com el dit índex d’una mà forta eixugava la segona llàgrima i, amb un toc a la barbeta, li feia aixecar el cap. Ulls contra ulls.
-Ei, era una broma, home. Però no parlis: calla i despulla’t. No? No vols? Doncs et despullaré jo.

Per sort, tot es va precipitar.

Es va despullar, va despullar l’Arnau que no podia parar de plorar, van follar aquí a la Terra (la sorra és una merda, per follar), i es van netejar jugant i rient dins el Mar.

I així se’ls acabà tot.

—————————————————————————————-
  • PREMIWilliam Shakespeare” al millor dialèg per LIDIA.

-mmmm…de fet jo també et vull comentar una cosa…
fa dies que li dono voltes i no sé, potser ara no és el millor moment, però penso que potser tu ho has notat

-…no sé si estem parlant del mateix, peró potser…

-se’m nota no?

-si?

-en les mirades, en el parlar…ho sento no ho puc evitar

-no tranquil, si és normal

-a vegades penso que se’m veu massa el llautó

-no és la pluma?

-ja sé que és amiga teva, però ja saps que l’amor és incontrolable…allò que diuent no? l’amor neix de res i mor de tot…

-ahah que romàntic…a si? com acabava la història de l’estrella aquesta??

—————————————————————————————-

  • PREMIJ.R.R.Tolkien” al final més èpic per LAIA

Les estrelles semblen un reflexe de les relacions entre deus i mortals, em preguntava si aki a la terra també es podrien donar…
-Si, n’hi ha d’akestes, però els deus grecs també poseien els defestes humans, serà això el que els fa tant atraients?
L’Arnau es veia a si mateix com davant d’un deu, i de defectes realment no en veia tants, així que pensà en la seva amistat, i cregué que era més forta que res, així que s’hi llençà!
– I tu creus que un simple mortal et podria atreure de la mateixa forma que aquestes històries? – preguntà l’Arnau
– Del que tindria por és de que el meu Deu no em veies com una estrella…
Una suau brisa passà entre els seus cabells, en tancar els ulls notà un gust salat als llavis, tot i que ell no s’havia banyat, així que deixà que la seva boca s’anés obrint per donar la benvinguda a aquell nou sabor, a aquell nou plaer, a una forma diferent de disfrutar de la vida com ell plenament desitjava, després axiò clar d’aquell llarg i esperat petó…
—————————————————————————————

  • PREMIVictor Hugo” al final més realista per ESTEVE

A l’Arnau no li sortien les paraules.
Finalment, desprès d’un llarg silenci, en Rafa va dir mig rient:
– Què passa?
– Doncs… Uf,es que no és fàcil d’explicar…
– Aviam si em dius que ara ets marica!- va dir en Rafa per trencar el gel.
– Doncs si.
– Jajaja, no, va en serio Arnau, que m’estàs posant nerviós.
– Que et dic que m’agrades.
– Qqqq… qquè!?!?!?
– No sé que m’ha passat però m’estic adonant que no vull ser només el teu amic, Rafa.
– ¿Ets marica? Joooooder!!!!
– ¿Què passa?
– Allunya’t de mi!

En Rafa va marxar mig corrents i va deixar palplantat a l’Arnau.
Al dia següent en Rafa ho va explicar tot a la resta dels amics i van comentar que havien compartit casa i sofa amb un gay fastigós.
L’Arnau va tornar a casa seva amb l’ànima als peus.
Mesos desprès, l’Arnau va conèixer a un altre noi molt especial que el va correspondre.
En Rafa mai va superar que el seu amic de tota la vida fos invertit.
L’Arnau va trigar poc més d’un any a superar-ho.

—————————————————————————————-

  • PREMILars von Trier” al final més dramàtic  per DANI

– M’agradaria explicarte una cosa… una cosa molt important per a mi, i que potser no entendras.
– Va home, fa molts estius que ens coneixem… e ? no em vindras ara am tonteries no ?
– No, es clar…
– Vinga home, vomita-ho.
– No es tan facil d’explicar.
– Que ? vinga va, a mi m’ho pots explicar tot, absolutament tot.
– Doncs be, fa un temps, que he vist que tenim una relació molt especial, et considerava el meu millor amic.
– Parles en passat ?
– Si ve, mira, nomét et vui dir que m’agrades, estic bojament enamorat de tu.
– Queeeeeeee ?? ? ? ? ?
– Ho sentuu, de veritat, pero t’ho havia de dir.
En aquell precís instant, va passar un estel fugaç, i tot d’una en Rafa, l’intim amic de l’Arnauu digué:
– Saps, fa dies que veiem la posta de sol i ens quedem parlant fins tard, de tot i de res, i a cada estel demanava a Deu que aquest moment es produïs i ara… per fi…
– Ara per fi… ( abraçantse )
– t’estimu
– I jo a tu.
Per un instant tot va ser perfecte , les seves animes es van fussionar en una de sola. Els dos cossos joves van estar a tocar pero, un soroll els destorbà.
– Maleïts gays de merdaa ! !
– Fora d’aquí, no us volem a vosaltres aqui.
– Pero… un moment, Arnau ? Rafa ?
Les dos persones nouvingudes eren dos nois de la edat de’n rafa i l’Arnau, els quals van quedar esmaperduts davan la visió dels seus amics en aquesta actitud. En Rafa s’aixeca, i a correcuita marcha cridant:
– No tens cap dret a bessarme, t’he dit que no volia estar am tu !
Acte seguit entre els tres noies pegan a L’arnau fins practicament matarlo. Perque, per la cobardia del que diran ? Si probablement si.

Dies més tard, els tres joves agressors son acusats d’agressió. El jove Arnau, després d’anys de psicóleg i gracies a l’amistad incondicional de grans amics consegueix conèixer a un gran home amb qui compartira la seva vida. Per tant, encara que ha trobat moltes dificultats, ha conseguit el seu objectiu, arribarr a ser feliç am la seva condició, i només l’acceptació social pot conseguir-ho. Es difícil ser qui ets, pero més difícil es voler aparentar el que no ets.
—————————————————————————————-

  • PREMIQuim Monzó” al final més sincer i directe per AITA

– Que t’estic avorrint amb la meva història? Ja ho sé de vegades puc ser tant pesat explicant les meves passions…
– D’això et volia parlar, de passions…
– Ja ho sé, sé que portes tota la nit rumiant, amb els teus ulls mirant-me però amb el teu cap a quilòmetres d’aquí, buscant la millor frase, pensant amb les conseqüències, amb la meva reacció,… Ho he Sabut sempre, sempre he sentit una tensió sexual entre nosaltres, des del primer estiu mentre corríem sobre la sorra d’aquesta platja. Jo també m’he preguntat el que tu t’has preguntat, he dubtat, m’he avergonyit, no he gosat explicar-ho mai a ningú, he desitjat que acabés el curs per retrobar-te a Colera.
– No m’ho puc creure, tant de temps donant-li voltes i resulta que sentim el mateix l’un per l’altre. No et pots imaginar com em sento, necessitava sentir aquestes paraules, no tenia valor per dir-t’ho, jo crec que ….
– No, no t’equivoquis, jo no sóc gay, vaig dubtar, si, però ara tinc clar que jo busco a la meva Andròmeda i no a Perseu ….
—————————————————————————————-

  • PREMIÁlex de la Iglesia” al final més sarcàstic i irònic per TENGOUNPASAJERO

 Rafa: Pues adelante, di lo que quieras, te escucho.
Arnau: Verás, me resulta un poco complicado hablar de esto…, no sé por dónde empezar…
Rafa: Anímate y habla ya, di lo que sea… (Rafa se acerca un poco más a Arnau, le pone la mano en el hombro para darle confianza. Está entrando de lleno en el juego de la seducción y se está poniendo a cien ante la actitud tan de Arnau. Por fin parece que llega el momento y ya está hasta el infinito y más allá de hablar de estrellas y otras mamarrachadas durante el último mes, joder, quiere acción.)
Arnau: Bueno, eeer…, el caso es que me gusta tu hermana. (Mirándole de frente, observando su respuesta.)
Rafa se queda muerto y no puede evitar una vehemente reacción; le quita la mano del hombro e intenta hablar, pero está completamente k.o.. Además, evidentemente, se le ha bajado todo de golpe.
Rafa: …
Arnau (Se descojona, feliz de la vida.): Pero no te pongas así, que tú me gustas mucho más, hombre. (Le coge el brazo.)
Rafa: Cabrón…(Sonríe aliviado.)
Se besan, abrazan, etc.

—————————————————————————————–

  • I finalment el PREMI “Capità Planeta” al millor relat reciclat per MOZ, que el podeu llegir al seu blog.
Advertisements

8 comentaris

  1. Doncs m’alegre molt que us haja agradat la meua proposta de final… i dedique el premi a l’home de la meua vida: el meu marit (en el meu text hi ha algun element autobiogràfic que al·ludeix als inicis de la nostra relació, però no pense dir quin… la imaginació és lliure he he). Això, que moltes gràcies i besos per a tots.


  2. Victor Hugo???
    jajaj,espera’t uns anys, home!


  3. (Emoción arrebatada y ojos humedecidos, voz temblorosa digna de ceremonia de entrega de los Goya.)Es un verdadero honor para mi recibir este prestigioso premio. En primer lugar, quiero agradecer este premio al verdadero artífice de esta historia, sin el cual nada de esto habría sido posible. ¡Gracias Arqueòleg, por crear y creer en este proyecto cuando nadie más lo hizo!
    Quiero agradecer también la ilusión y el esfuerzo depositados en este reto por parte de todo el equipo de redactores, gracias chic@s, ha sido un placer compartir con vosotros esta experiencia tan enriquecedora, he aprendido cosas cada día teniéndoos cerca.
    Para finalizar,(que ya me están apremiando para que acabe el discurso y pueda continuar esta gala), les dedico el premio a mis hijos Ana y Eduardo, que inspiran y enriquecen cada minuto de mi existencia, ¡gracias también, por ser mi motivación permanente!
    ¡Enhorabuena al resto de premiados! ¡Buenas noches!

    PD: fe de erratas: línea 6; donde pone “actitud tan”, debe poner “actitud tierna” XD


  4. Jo vull agrair el meu premi al gay que duc dins. I a l’heterosexual frustrat que duc fora. I al sentit de l’oportunitat que em va fer veure l’oportunitat d’aprofitar quelcom que no sabia com publicar xD. Als familiars, ni les engrunes.
    El Capità Planeta era el meu ídol de petit! No acabo d’entendre que fa al cantó de Victor Hugo, Tolkien o Lars von Trier, però mola igualment. Gràcies de tot cor.


  5. Que diplomàtic !!!
    Premi per tothom. Si ho arribo a saber …


  6. Estic emocionat. Moltes gràcies al jurat i a la meva família que m’ha donat suport durant tot el procés, llarguíssim, de treball.

    Ara bé: va i m’havia de tocar el premi Lucía Etxevarría que, pobreta, deixa molt que desitjar… cagontot…

    Gràcies!


  7. ha sigut una gala súper emocionant!
    amb catifa vermella, càmeres, periodistes… My God!

    cuanto glamour!


  8. Com?? un concurs literari i jo sense enterarme’n?? vaig fer tard…. ;( sempre vaig tard jo.

    A la propera hi posaré cullerada!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: