h1

Un conte (inacabat) sota els estels

febrer 13, 2008

Avui us presento la meva petita contribució al celebèrrim dia internacional de la nyonyeria: San Valentí; però m’ha sorgit un petit problema: degut al meu estrés arqueològic soc incapaç d’imaginar-ne el final… us hi animeu? Prometo donar premis simbòlics si la cosa té èxit

nit platja

– Mira, alló d’allà és la constelació de Casiopea!!. T’han explicat mai la llegenda grega d’amor entre Perseu i Andròmeda, que va donar nom a aquest conjunt d’estels?

– Pskdhffffsspprtt…nnn…nn..no.

Al Arnau no li sortien le paraules, el seu pols avana a doscents per hora i per el seu cap passaven mil milions d’idees per segón i cap d’elles tenia a veure ni remotament amb l’astrologia de l’antiguitat clàssica.
Qui hagués pogut concentrar-se en mites grecs tenint davant aquell Apol·lo, tan real i tangible? Tan sols dos pams separaven les seves boques i poc més de deu centímetres la punta dels seus peus descalços, mullats per les fredes onades de la platja de Colera.

– … i llavors Perseu, que acabava de tallar el cap a Medusa, va tornar montat sobre el llom del seu cavall alat, anomenat Pegàs, i que és aquella altre constel·lació d’allí… la veus?

– mmmfddjhgfkj… pssi.. clar.. si si, Pegàs, com no…. 

Aquell era el darrer dia d’estiu, al matí següent cada escú tornaria a la seva grisa i esclavitzant quotidianeïtat, aquell maleït lloc on malgastar alegrement la juventud, separants per centenars de quilómetres durant onze mesos, el temps suficient com per que l’oblid esborrés qualsevol espurna d’esperança.
Així doncs era ara o mai…

– … aleshores Zeus va decidir penjar al cel les imatges de Cefeu i Casiopea com a càstig per la seva traició…

nyonyo corL’Arnau notava a sobre seu l’increïble pes de l’estricta moral que havia rebut des de ben petit i un veritable cúmul de dubtes l’havien deixat inmòvil com una estàtua de sal: Segur que el que estava fent no era un pecat? I si aquell dionisíac narrador no el corresponia? Estava disposat a arriscar-se a perdre la seva amistat? Que dirien els seus amics? I els ses pares? I els veïns de Colera? I si algú els veia? Estava ell preparat per donar aquest pas?

– … i fialment, després que Perseu i Andròmeda es casessin, Atenea va col·locar les seves imatges al bell mig d la cúpula celestial, mira… allà! Eii! Et passa res? Et torbes bé? Estás pàlid com un vampir!

– Ehhh..mmm… es  que…. t’he de comentar una cosa…

CONTINUEU VOSALTRES!!

PD: El termini per entrar dins el concurs és divendres a la tarda, quan entregaré els premis! Si us fa mandra escriure podeu votar a la resta de participants!   

Advertisements

35 comentaris

  1. -mmmm…de fet jo també et vull comentar una cosa…
    fa dies que li dono voltes i no sé, potser ara no és el millor moment, però penso que potser tu ho has notat

    -…no sé si estem parlant del mateix, peró potser…

    -se’m nota no?

    -si?

    -en les mirades, en el parlar…ho sento no ho puc evitar

    -no tranquil, si és normal

    -a vegades penso que se’m veu massa el llautó

    -no és la pluma?

    -ja sé que és amiga teva, però ja saps que l’amor és incontrolable…allò que diuent no? l’amor neix de res i mor de tot…

    -ahah que romàntic…a si? com acabava la història de l’estrella aquesta??


  2. enu es fa el que es pot, pensa que ha sigut molt precipitat…=)


  3. Jeje d’aixó es tractava Lidia! A veure si més gent s’anima!! Si no et dono tots els premis a tú i llestos eh… cap problema!!


  4. mmm ara estava pensant que potser no s’enten del tot, el primer que parla es l’altre eh? el que està explicant la història. enu si suposo que si que s’enten…doncs si me’ls vols donar tots a mi cap problema!


  5. Buf roger, m’ho poses difícil! Ajuntant mitologia grega, astronomia i la parelleta…k dir x no espatllar el moment que viuen akests dos?


    -Les estrelles semblen un reflexe de les relacions entre deus i mortals, em preguntava si aki a la terra també es podrien donar…
    -Si, n’hi ha d’akestes, però els deus grecs també poseien els defestes humans, serà això el que els fa tant atraients?
    L’Arnau es veia a si mateix com davant d’un deu, i de defectes realment no en veia tants, així que pensà en la seva amistat, i cregué que era més forta que res, així que s’hi llençà!
    – I tu creus que un simple mortal et podria atreure de la mateixa forma que aquestes històries? – preguntà l’Arnau
    – Del que tindria por és de que el meu Deu no em veies com una estrella…
    Una suau brisa passà entre els seus cabells, en tancar els ulls notà un gust salat als llavis, tot i que ell no s’havia banyat, així que deixà que la seva boca s’anés obrint per donar la benvinguda a aquell nou sabor, a aquell nou plaer, a una forma diferent de disfrutar de la vida com ell plenament desitjava, després axiò clar d’aquell llarg i esperat petó…

    Wnu, pos és un altre final, les coses no sempre han d’acabar malament, no?jeje!!

    És molt improvisat, no m’ho resperava, però em feia gràcia veure k sortia del meu kap…Si, veig k ultimament estik una mika optimista,no?jaja!!

    Un ptonàs Raist!
    Vale, dons a tots els k ho llegiu, espero k kom a mínim akest final us entretingui! Animeu-vos a escriure diferents finals, és divertit, encara que no sapigues que dir, komença a escriure i sortirà sol, amb més o menys gràcia, jeje!


  6. m’acaben de deixar malament…


  7. Mmmm! La cosa es va posant emocionant!! A veure si demà s’hi anima algú més!

    A QUI LI FACI MADRA ESCRIURE COM A MÍNIM QUE VOTI ALS ALTRES FINALS… no?


  8. preferiexo no fer cap aportació a la narrativa… la cosa es podria posar complicadeta, jajaja…


  9. hola!! Jo escriure dema per la tarda
    ke estic acabant un currillo extra!!!
    Fins kin dia podem escriure i entrar la llista per guanyar??


  10. Dooooncs va, podeu escriure fins divendres a la tarda! Aquest dia entrego premis i els que vinguin a continuació es queden fora de concurs! A veure qui s’ho curra!

    De moment la cosa està bastant nyonya, que ja m’està bé… però, com a suggerència… que tal un puntillo dramàtic? o un toc gore? un pessic de porno, potser?

    Vosaltres direu!


  11. Doncs és molt maco el conte eh… intentaria escriure un final però ara no em ve res… Intentaré pensar alguna cosa i demà escric 😛


    rogeret 😉


  12. – Ehhh…mmm… és que… t’he de comentar una cosa… L’Arnau es va tallar de sobte. No donava crèdit al que veien els seus ulls. Però sí, era veritat, no podia ser cap altra cosa… allò que tensava la part de davant dels pantalons curts del seu amic havia de ser per força una erecció! Va alçar la mirada de colp cap al rostre de l’altre, i llavors ja no tingué cap dubte: al cap i a la fi, no havia estat el Rafa el qui s’havia entestat que anessin a estirar-se a la sorra de la platja? No havia estat ell el primer a descalçar-se? I per quins set sous, si no, li explicava totes aquelles carallotades de constel·lacions i enamorats units per sempre a la cúpula celestial?

    -Sí? Què em vols comentar?

    -Doncs que… jo… vull dir… eh… o sigui… que tu…

    -Tranquil, em sembla que no cal que diguis res més… El Rafa estava mirant cap avall, cap als pantalons de l’Arnau, allà on una erecció més que evident responia a la seva pròpia. L’Arnau es va posar de tots colors.

    El Rafa va acostar els seus llavis als de l’amic mentre, decidit, l’agafava per darrere, pels muscles, amb el braç. Aquell braç que havia estat la primera cosa, després de la cara, que l’Arnau havia pogut veure sense roba del cos de l’altre, quan es van conèixer, i que des del primer moment l’havia fet fondre’s per dins: fort, fibrat, bronzejat, cobert de pèls negres…

    Ara sí que veia les constel·lacions, l’Arnau: les constel·lacions i la Via Làctia i les altres galàxies i el Big Bang i tot.


  13. -T’he de comentar una cosa…
    Però el narrador de mites el va tallar:
    -Doncs comences fatal. O captatatio benevolentia o directe al gra, però mai comencis amb aquest “t’he de comentar una cosa…”, que sembles una nena.
    Confós i avergonyit, l’Arnau va abaixar el cap. Veia els peus de l’altre enfonsats a la sorra. La primera llàgrima ja li arribava als llavis quan va veure que els peus van fer un pas cap a ell. Va notar com el dit índex d’una mà forta eixugava la segona llàgrima i, amb un toc a la barbeta, li feia aixecar el cap. Ulls contra ulls.
    -Ei, era una broma, home. Però no parlis: calla i despulla’t. No? No vols? Doncs et despullaré jo.

    Per sort, tot es va precipitar.

    Es va despullar, va despullar l’Arnau que no podia parar de plorar, van follar aquí a la Terra (la sorra és una merda, per follar), i es van netejar jugant i rient dins el Mar.

    I així se’ls acabà tot.


  14. vale, arribo tard, a més, crec que hagués fet algun tipus de nyonyada rollo “Príncipes Disney” axí que em dedico a votar:

    30 points to… NEMO! (per ser ben directe i suggerent… o literal?)
    20 points to… LÍDIA! (pel fiasco en tota regla)
    10 points to… ARINMIR! (perquè, no t’ofenguis, és nyonyada rollo “Príncipes Disney” que tant m’agrada!)

    i que sàpigues Roger, que aquest post m’ha decebut molt al principi, perquè és com quan veus una sèrie i posa “To be continued”, pero veig que els teus lectors pensen igual que tu, axi que tenim finals que podriaen passar per teus farpectament, axi que ja em conformo!


  15. Si et soc sincer Mai entro en blogs d’altres pero he entrat al teu website empés per una curiositat sana. M’agrada molt la teva manera de redactar i amb el teu permis et llegire i comentare posteriorment. Jo com a glam warrior estic content de veure que no estic tan sol com em pensaba.


  16. Wooo! Ja hi ha quatre candidats en batalla! I a quin millor! jeje

    Pau, gràcies per fer de jurat eurovisivo, segur que el teu final Disney hagués estat tb molt divertit!

    Toni: benvingut al blog!


  17. I, estimats lectors no atualitzo fins demà per donar temps als concursants tardons que encara s’ho estan pensant que entrin en el joc!

    Començaré a preparar ja els posts especials i els fotomontatges per a la campanya electoral, que després tot son presses i els blogs dels rivals electorals venen molt pujadets de tó!


  18. A l’Arnau no li sortienles paraules.
    Finalment, desprès d’un llarg silenci, en Rafa va dir mig rient:
    – Què passa?
    – Doncs… Uf,es que no és fàcil d’explicar…
    – Aviam si em dius que ara ets marica!- va dir en Rafa per trencar el gel.
    – Doncs si.
    – Jajaja, no, va en serio Arnau, que m’estàs posant nerviós.
    – Que et dic que m’agrades.
    – Qqqq… qquè!?!?!?
    – No sé que m’ha passat però m’estic adonant que no vull ser només el teu amic, Rafa.
    – ¿Ets marica? Joooooder!!!!
    – ¿Què passa?
    – Allunya’t de mi!

    En Rafa va marxar mig corrents i va deixar palplantat a l’Arnau.
    Al dia següent en Rafa ho va explicar tot a la resta dels amics i van comentar que havien compartit casa i sofa amb un gay fastigós.
    L’Arnau va tornar a casa seva amb l’ànima als peus.
    Mesos desprès, l’Arnau va conèixer a un altre noi molt especial que el va correspondre.
    En Rafa mai va superar que el seu amic de tota la vida fos invertit.
    L’Arnau va trigar poc més d’un any a superar-ho.

    FI


  19. axo q em dius es magnific!!!!!!
    ki es?
    minteressa moltisim, en serio


  20. Jo voto a l’onclevania. La meva aportació, més aviat un epíleg i molt desentonada (fins i tot hi han noms canviats, però el màster en mitologia ja hi era), la podeu trobar al meu blog (és aquell relat que vaig esmentar per aquí ja fa un temps).


  21. […] Aquest conte el vaig titular l’ARmadio i ara el penjo com a resposta a aquesta entrada d’en Roger. […]


  22. Jo voto pel nemoooo!!!es el q mes m’ha agradat!!!

    Un peto!


  23. – M’agradaria explicarte una cosa… una cosa molt important per a mi, i que potser no entendras.
    – Va home, fa molts estius que ens coneixem… e ? no em vindras ara am tonteries no ?
    – No, es clar…
    – Vinga home, vomita-ho.
    – No es tan facil d’explicar.
    – Que ? vinga va, a mi m’ho pots explicar tot, absolutament tot.
    – Doncs be, fa un temps, que he vist que tenim una relació molt especial, et considerava el meu millor amic.
    – Parles en passat ?
    – Si ve, mira, nomét et vui dir que m’agrades, estic bojament enamorat de tu.
    – Queeeeeeee ?? ? ? ? ?
    – Ho sentuu, de veritat, pero t’ho havia de dir.
    En aquell precís instant, va passar un estel fugaç, i tot d’una en Rafa, l’intim amic de l’Arnauu digué:
    – Saps, fa dies que veiem la posta de sol i ens quedem parlant fins tard, de tot i de res, i a cada estel demanava a Deu que aquest moment es produïs i ara… per fi…
    – Ara per fi… ( abraçantse )
    – t’estimu
    – I jo a tu.
    Per un instant tot va ser perfecte , les seves animes es van fussionar en una de sola. Els dos cossos joves van estar a tocar pero, un soroll els destorbà.
    – Maleïts gays de merdaa ! !
    – Fora d’aquí, no us volem a vosaltres aqui.
    – Pero… un moment, Arnau ? Rafa ?
    Les dos persones nouvingudes eren dos nois de la edat de’n rafa i l’Arnau, els quals van quedar esmaperduts davan la visió dels seus amics en aquesta actitud. En Rafa s’aixeca, i a correcuita marcha cridant:
    – No tens cap dret a bessarme, t’he dit que no volia estar am tu !
    Acte seguit entre els tres noies pegan a L’arnau fins practicament matarlo. Perque, per la cobardia del que diran ? Si probablement si.

    Dies més tard, els tres joves agressors son acusats d’agressió. El jove Arnau, després d’anys de psicóleg i gracies a l’amistad incondicional de grans amics consegueix conèixer a un gran home amb qui compartira la seva vida. Per tant, encara que ha trobat moltes dificultats, ha conseguit el seu objectiu, arribarr a ser feliç am la seva condició, i només l’acceptació social pot conseguir-ho. Es difícil ser qui ets, pero més difícil es voler aparentar el que no ets.


  24. Bé aquesta es la meva petita aportació, no esta gaire be, pero millor aixo k no participar en la que pensu es una cosa molt currada.
    FELICITATS


  25. Wow wow wow! EL nivell de la competició s’està posant pels nuvols! QUE GUAAAI!!

    Per cert no sé si us haureu parat a llegir a la columna dreta pero… si!

    UN POLÍTIC FORÇA IMPORTANT CONCEDIRÁ UNA ENTREVISTA A AQUEST BLOG.
    A PARTIR DE DIUMENGE LI PODREU DEIXAR LES PREGUNTES!

    Encara no puc desvettlar de qui es tracta, tan sosl dir-vos que és un CAP DE LLISTA!!


  26. eeeeeh bé, quan em dius cap de llista no té cap rellevància, el que importa és a quina escala. Bé podria ser cap de llista del partit Xixell en acció, o a una escala una mica major, Marujas por los precios bajos, así que nanai
    que no me convenç, vaja

    PD. i ja sé qui votaré, quin remei…


  27. Es d’un partit polític amb representació parlamentaria i grup propi al Congrés de diputats… hasta aquí puedo leer! Però vaja, que conexen’t-me una mica no costa gaire endevinar de quin partit estic parlant, ejej


  28. Per cert el Partit Xixell en Ació m’ha fet molta gràcia ahajajaj!


  29. jder…a qui la gent s’ho curra molt, jo pensava que era més pim-pam. Enu quina humiliació crec que em tocarà el premi de consolació…
    quin corte deixar-li una pregunta a algú tan important!
    i com has aconseguit això de que et concedeixi una entrevista? vaya trapitxeos que et portes…=)
    me n’alegro per tu si et fa tanta ilusió!
    però mira, el meu novio és el número 6 de la seva llista!!
    no li vols fer una entrevista? jajaja


  30. l’Herrera o en Ridao…
    O el Sirera!!!
    axo si q seria un puntazo!


  31. – Que t’estic avorrint amb la meva història? Ja ho sé de vegades puc ser tant pesat explicant les meves passions…
    – D’això et volia parlar, de passions…
    – Ja ho sé, sé que portes tota la nit rumiant, amb els teus ulls mirant-me però amb el teu cap a quilòmetres d’aquí, buscant la millor frase, pensant amb les conseqüències, amb la meva reacció,… Ho he Sabut sempre, sempre he sentit una tensió sexual entre nosaltres, des del primer estiu mentre corríem sobre la sorra d’aquesta platja. Jo també m’he preguntat el que tu t’has preguntat, he dubtat, m’he avergonyit, no he gosat explicar-ho mai a ningú, he desitjat que acabés el curs per retrobar-te a Colera.
    – No m’ho puc creure, tant de temps donant-li voltes i resulta que sentim el mateix l’un per l’altre. No et pots imaginar com em sento, necessitava sentir aquestes paraules, no tenia valor per dir-t’ho, jo crec que ….
    – No, no t’equivoquis, jo no sóc gay, vaig dubtar, si, però ara tinc clar que jo busco a la meva Andròmeda i no a Perseu ….

    Doncs així s’acaba la meva història… he dit que no m’agrada gents sant valentí???? jaja no és res de l’altre món, però més val tard q mai… quina emoció amb el teu convidat sorpresa!!!!!


  32. Rafa: Pues adelante, di lo que quieras, te escucho.
    Arnau: Verás, me resulta un poco complicado hablar de esto…, no sé por dónde empezar…
    Rafa: Anímate y habla ya, di lo que sea… (Rafa se acerca un poco más a Arnau, le pone la mano en el hombro para darle confianza. Está entrando de lleno en el juego de la seducción y se está poniendo a cien ante la actitud tan de Arnau. Por fin parece que llega el momento y ya está hasta el infinito y más allá de hablar de estrellas y otras mamarrachadas durante el último mes, joder, quiere acción.)
    Arnau: Bueno, eeer…, el caso es que me gusta tu hermana. (Mirándole de frente, observando su respuesta.)
    Rafa se queda muerto y no puede evitar una vehemente reacción; le quita la mano del hombro e intenta hablar, pero está completamente k.o.. Además, evidentemente, se le ha bajado todo de golpe.
    Rafa: …
    Arnau (Se descojona, feliz de la vida.): Pero no te pongas así, que tú me gustas mucho más, hombre. (Le coge el brazo.)
    Rafa: Cabrón…(Sonríe aliviado.)
    Se besan, abrazan, etc.


  33. Blog save the queen, jajajaja, es que no podía vivir sin avatar, que una es muy presumida.
    Besos.

    Voto por Nemo y Onclevania!


  34. QUEDA TANCAT EL CONCURS
    QUALSEVOL COMNTARI A PARTIR D’AQUEST MOMENT SERÀ DECLARAT FORA DE CONCURS!!!


  35. […] del certàmen literari convocat per aquest blog per tal de trobar un final escaient a “Un conte (inacabat) sota els estels“. Primer de tot agraïr la participació a tots es que heu escrit quelcom i als que […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: