h1

Reflexions sobre la VIOLÈNCIA

febrer 10, 2008

 Escac a la Reina

Després de veure l’excel·lent film “This is England“, que narra en clau tragicòmica les desventures d’un nano de 12 anys quan es decideix a fer-se Skin Head feixista a l’Anglatera dels anys 80’s, em van sorgir un munt de dubtes i reflexions sobre la violència i el paper que aquesta juga dins al nostre societat…

REFLEXIÓ Nº1 La violència és innata en l’esser humà?:  Existeixen múltiples punts de vista sobre aquest tema, segons les diverses disciplines del coneixment…

    · Biologia: La clau sobre l’agressivtat humana es troba dins la testosterona, generada a partir de l’evolució dels pimats arran de la competitivitat entre mascles per la reproducció o per la defensa del territori; la qual cosa explicaria també que el comportament masculí sigui més bel·licós. Altres biòlegs afirmen que ni les hormones ni l’instint son condicinats absoluts en el nostre comportament; si bé és cert que ens poden influir, mai determinar.
     · Filosofia: Thomas Hobbes afirmà que l’home és un llop per l’home, un primat assasí i individualista que, guiat per el seu instint de supervivència, competrià per aconseguir més poder dins la societat; mentre que anys més tard Rosseau plantejà que els homes son bons per naturalesa i que son les lleis humanes i la societat el que el corrompen i el porten a cometre actes violents.
     · Arqueologia: Si bé trobem evidències de canibalisme des del Paleolític Inferior, aquest comportament podria estar vinculat a qüestions alimentaries o rituals; les primeres mostres de massacres, assassinats recurrents i guerres no apareixeran fins a la prehistòria recent, al mateix temps que trobem armes especialitzades i el sorgiment de les desigualtats socials i econòmiques. Un exemple seria la necròpolis calcolítica de Dos Rius, on es va documentar una gran quatitat de cossos humans amb puntes de sageta clavades al cap i als braços. 

REFLEXIÓ Nº2 La privatització de la violència a la societat actual: El capitalisme global postmodern ha provcat que els estats deixin de tenir el monopoli bèl·lic, deixant en mans de la industria armementística de caire internacional (que ja representa el 5% del PIB en el món occidntal) les decisions geoestratègiques de major importància, com per exemple la Guerra al Irak o els conflictes a l’Àfrica Subsahariana.
Per altre banda, i com a contraposició a aquest oligopoli, el terrorisme ha sorgit com una veritable amenaça planetaria: qualsevol persona amb els mínims recursos pot provocar una matança en el moment menys pensat. 

REFLEXIÓ Nº3 Com es transmet la volència?:  Estic fart de veure l’alarma social creada per alguns pedagogs sobre la quantitat d’agresivitat present en els mitjans de comunicació i els espais infantils… que volen? que un nano preadolescent  de 11/12 anys (o més gran) segueixi veient els Teletubbies i Heidi? Au va! Com abants afrontin la realitat social millor! Jo em vaig criar veient Bola de Drac i pelis ultragore i soc la mar de hippie i pacifíc.
No seria més adient buscar les arrels de la tansmissió del comportament agressiu en les característiques del enton familiar i social? La meva experiència com a monitor d’esplai m’ha portat a afirmar categòricament que darrere de tot crio violent hi ha una familia desestrucurada.

REFLEXIÓ Nº4 Pot existir una societat sense violència?: Arran de la meva estada a Brasilia vaig poder veure una exposició d’art de Yoko Ono en la que una peça em va cridar enormement l’atenció… es tractava d’un tauler d’escacs en el que totes les peces estaven pintades de color blanc, i per tant resultava impossible jugar una partida. Conclusió: en una societat igualitaria la guerra seria absurda, ja que no hi hauria forma racional de distingir els aliats del enemics i, per tant, les desigualtats socials son una condició previa imprescindible per a que existeixi una societat armada i violenta.

Reina juga i guanya

PD: Aneu a veure “No Country for old man“!! És la millor reflexió sobre la violència que s’em pot ocorrer ara mateix!

Advertisements

30 comentaris

  1. La reflexió nº1 s’ha elaborat a partir de la lecutra del article “Investiación de la violéncia: una aproximación des de la Arqueologia” publicat al nº16 de la revista Cypsela per V.Lull, R.Micó, C.Rihuete i R.Risch.


  2. Hi trobo a faltar una disciplina imprtant: la psiquiatria. El Eros i el Tanatos freudià (els instints lúdic i de destrucció) em sembla que també i tenen algo a veure.


  3. Mmmm… si? No veig com!
    Jo crec que la violènci, com ja he exposat, és un fet 99% social i no crec que els condicionants genetics, hormonals o psíquics siguin en absolut determinants, com si ho serien l’entorn familiar, social, econòmic…
    De totes formes, no tinc prous coneixements de psiquiatria, ni molt mensy com per formalitzar una proposta coherent sobre el tema.


  4. Un post interessantíssim. Però realment, cadascun dels apartats dóna per molts pots en si mateix… Hi ha una peŀlícula super dolenta protagonitzada per l’Stallone i antagonitzada per en Wesley Snipes, en la que es presenta un futur sense violència i sense “decadència moral”.
    La violència és inherent en l’ésser humà, ha de sorgir com a un tret innegable en nosaltres (ara es canalitza en els esports, l’ambició professional, la telebrossa…), però hi hem de renunciar com a mitjà.
    Una altra lectura a la peça de Yoko Ono: una societat igualitària no és viable, no s’hi pot jugar una partida. Que preferim?


  5. Per cert, ni idea de psiquiatria ni de Freud, però crec que en Ferran té raó xD!
    Un altre apunt, respecte la tercera reflexió: la violència es transmet a través de referents reals (això m’ho ha ensenyat l’esplai també). Si a casa, el pare empra la violència de forma habitual, els marca molt més que no pas una dotzena de peŀlícules de David Cronemberg.


  6. DEn clau de cinema, una bona reflexió sobre la violència la fan els Cohen amb la seva última pel.lícula, que ho és tot menys precisament el que els trailers ens han venut. No us la perdeu! (comentada al meu bloc! jejeje)


  7. Moz-> Una cosa és la violència social i una altre la individual, en la que si hi pot influïr els trumes paritculars, l’educació, els traumes, la familia. Tema a aprt és com com aquesta s’articula dins la societat en la que les desigualtats socioeconómiques on cabdals per a caldo de cultiu.

    NO FALLA!! Regions més pobres del món = societats més violentes, conflictives i armades!

    Xfar-> Jo vaig a veurela araaa jaja ja et diré q tal!


  8. Ei! sé que igual no ve molt al cas que escrigui en aquesta entrada, però havia de donar-te les gràcies per comentar al meu blog. És un gran honor que hagis estat el primer en comentar, tot i que ara que veig que algú el llegeix em fa vergonya escriure-hi cosetes :$
    Ah i que m’agrada molt el blog, molt currat sí senyor. Hauré de prendre nota 🙂


  9. hippie???
    juas

    totalment d’acord amb la reflexió 3
    es la família
    todo es culpa suya!

    xD


  10. Jo estic per buscar les arrels de la transmissió del comportament agressiu en les característiques del entorn familiar i social sense oblidar altres causes.


  11. Aspavila-> Un honor que em comentis tu a mi!

    Pau-> Estas viu! Ben fet! Estas insinuant q jo no soc hippie? Ho deia en el sentit no/violent, no en el nyonyo hippiflowers esplaiero, of course!

    Jonkepa-> Sisi, violència com a producte social i per tant com a concepte històric! Completament d’acord!!


  12. l’home probablement porti la violència a les venes, però també porta l’autocontrol.
    A partir d’aquí diferenciem els salvatges i la resta.
    El que passa és que quan el xoc no és entre individus sinó entre societats o corrents interns de la societat la violència es magnifica i es multiplica.
    I no hem d’oblidar que la societat provoca conflictes. Molts conflictes.
    Suposo que podria seguir parlant i parlant, però tinc por que vingui un entès de la matèria i hem deixi en evidència.
    Felicitats pel blog, Roger!!!!!


  13. Dedueixo que el que has extret de la pel.lícula és similar a la meva lectura… una aproximació tremenda al sense sentit i fins i tot l’atzar del sense sentit, si es té en compte que la violència que allà es veu l’engendrem els homes però que té vida pròpia i es transmet amb la mateixa velocitat i de manera tan aleatòria que mai sabràs el perquè de les seves conseqüències. Quina meravella de pel.lícula.
    Per cert, no us perdeu Blood simple, dels mateixos autors. Té molt a veure amb aquesta i és la seva obra primera. Imagina’t: una peli com Blood simple la primera peli d’algú… quin presagi.


  14. La violència és innerent a la societat i fins i tot alguns pensadors et dirien que necessària en alguna forma, “la destrucció creativa”, els avenços tecnològics més importants que han arribat per la necessitat d’atacar o de defensar-se o la II Guerra Mundial que acaba amb la crisi més gran del capitalime.

    Per altra banda, les societat igualitàries no són garantia de res. Un dels règims més violents de la història de la humanitat va ser el d’Stalin en una societat igualitària.


  15. Primer de tot, felicitats pel blog! crec que fas bé en passar-te a wordpress, segur que en pots treure més rendiment.

    Respecte a la violència… crec que tan Hobbes com Rousseau tenien raó. Dins de la nostra naturalesa existeix la violència que no té perquè ser negativa. Ara bé, la manera que tenim els humans (en general) d’utilitzar-la acostuma a ser la menys oportuna, com acostuma a passar sempre. Amb això no pretenc justificar res, simplement comentar que hi ha coses que són intrínseques a l’ésser humà.

    firma algú no gaire optimista


  16. Vinga va, k ens coneixem!! I aki parles de violència física, o també psicològica, pots ser molt hippi,( xo amb el teu permís)tb pots ser una mika kabrón si t’hi poses, i si, kom tothom! Hi ha molta gent amb una gran força física, i d’altres que no en tenen la busquen dins del seu kap, no se si m’expliko…
    No crec que sigui una cosa de masculinitat, i tot i que si que penso k la societat, i els trets que han marcat la teva vida poden fer-te més o menys violents, també hi ha factors que no són socials que ho potencien, penso que si que pot ser psicològic, jo a la feina tinc nens que amb 4 anys són completament viiolents, i conec als pares i ja et dic que no ho han après a casa…
    I bé, ja per acabar (si, ja se que em faig pesada tant d’escriure…) et volia comentar, que venint de tu estaria bé que acarisis una mica això de familia desestructurada…pares separats, families mnonoparentals,… o més aviat maltractadors, yonkis, camells, prostitutes. Perquè de les primeres n’hi ha moltes, però no tantes de les segones (si, de violència domèstica és increïble), xo no crec que tanta gent violenta tingui una familia així…
    I en el meu cas, jo tb he tingut èpoques més violentes (tot i ser una nena bona i mimoseta), ja em coneixes, xo en el meu cas quin seria el meu diagnòstic?
    Un ptonàs!


  17. Arqueòleg:
    No posis a la meva boca el que jo no he dit. Jo no he parlat ni de genética, ni d’hormones. Només de psiquisme, i no pas com a únic condicionant. Només he sugerit que em sembla que també s’ha de tenir en compte. No se d’on treus aixó de que el 99% dels condicionants de la viòlencia son socials. No sé si hi han estadístiques sobre el tema, però molt probablement, si n’hi haguesin, no crec que siguin concluents.
    Per a mi es clar que els condicionants socials tenen molta importancia. El que no tinc tant clar es que aquesta pretesa (i utópica) societat sense desigualtats, significa la fi de la viòlencia.


  18. Jo crec que hi ha un component agressiu innat i en aquest sentit hi ha diferències entre les persones, n’hi ha de més i de manys agressives. Però per tal de desenvolupar l’instint agressiu en violència calen una sèrie d'”ingredients” culturals i institucionals (pràctiques socials, discursos, tecnologia, consciència “grupal”…).

    Probablement per això en societats sense pressió demogràfica i amb abundància de recursos la violència sigui menor que, per exemple, en societats jerarquitzades amb escassedat de recursos i on s’ha socialitzat a determinats individus des de petits en la violència.

    En definitiva distingir l’agressivitat, instint, de la violència, cultura.

    Què antropològic m’he posat!


  19. Tens raó, no es pais para viejos és una bona reflexió de la violència actual, un assassí q es juga la vida de les persones a cara o creu, sense remordiments i sense dubtes, aquell q li molesta, desapareix… Fins i tot la violència verbal, hi ha una seqüència sense armes i sense morts amb l’amo d’una benzinera q posa els pèls de punta… tots els personatges atrapats en una esfera de violència, fàcilment comparable amb qualsevol titular del diari.
    estic d’acord amb la teva reflexió 4, però suposo q cada vegada influeixen més coses… desigualtat econòmica, raça, poder psicològic…


  20. caa cop em fa més mandra comentar en el teu blog

    hi intervenen dos factors:
    1. l’alt nivell intel·lectual de:
    a. els posts
    b. els comentaris
    2. el meu baix nivell intel·lectual gràcies a:
    a. les festes, les drogues i demés
    b. l’evolució natural

    PD. vull “Angels”


  21. uuii nem per paaams!

    Esteve-> Obviament! La societat és un cúmul d’individalitats infinites, simplement hem de trobars mecanismes per rear unes bases racionals on l’autocontrol siggui sempre dominant a la vioecia, però sense haver de recòrrer a més violència per aconseguir-ho!

    Xfar-> Doncs si realment la cara de psicòpata del Bardem m’ha fet plntejar si relament no hi haurà quelcom d’atzarós a la violència!

    Lrds-> L’stalinisme era una societat igualitaria, si, però gràcies a la violència dels gulags i les cheques! Obviament no podien arribar al pacifisme per aquesta via…

    Blanco-nuclear-> Hombreee per fi comentes al meu blog!! Ara em apssarè jo pel teu. I no, Hobbes no tenia raò: era un absolutista!!

    Laia-> i puc ser molt pervers quan m’ho proposo, cert! I em referia a families d emaltractadors, of course!

    Ferran-> I en una societat sense diferències, les guerres contra ui es farien? Es decidiria al atzar?

    Rafael-> Molt acertada la diferenciació entre agressivitat i violència! L’haurè de tindre en compte!

    Aita
    -> La violència verbal i psicològica, es un capitol a tindre força en compte sens dubte! I jo crec que si superessim els perudicis cap a col·lectius dels que no fomrmem part, seia un pas cap a la no violència!

    Pau-> QUEEEEEE??? Ara et contesto al teu flog, so petardo!


  22. Em penso que es torna atzarosa en el moment en què s’inicia, perquè és quelcom que pot arribar a dur a conseqüencies inesperades. I de vegades, el mateix atzar i el què és inesperat estan en un pla molt proper… i després està allò d’estar en el moment just en el lloc equivocat, i que no han iniciat cap mena d’acció violenta ni hi combreguen.. diga-li al de la gasolinera de la peli, per exemple… quina puta culpa té, d’estar allà i de rebre a la seva botiga a la bèstia parda aquesta?


  23. Per cert, ja he vist Juno! jejeje


  24. Ara em passo pel teu blog i seguim la discusó allí Xfar!


  25. jajaj gràcies home! això sembla un nou concepte de messenger! jajaja


  26. Té el seu punt de semblança si…


  27. No entraré a valorar si Hobbes era o no un absolutista però no vol dir que s’hagi de despreciar tot el que deia només perquè era un desgraciat. Les guerres també serveixen per avançar tecnologicament en medicina (sobretot pròtesis i altres) i per la seva provinencia, no ho despreciem. Els parts són violents, el sexe pot ser violent, les paraules poden ser violentes, etc. No se, la violència és innata, pertany a l’ésser humà. És aquest qui, en última instancia, la utilitza o no.


  28. Mmm… no em sembla que un tauler d’escacs amb les peces de banda i banda del mateix color blanc siga vàlid com a metàfora visual d’una societat “igualitària”: al capdavall, la reina hi continua sent reina, i el peó, peó, no?

    A mi aquesta imatge més aviat em fa pensar en una societat uniformitzada, homogeneïtzada. Potser això és una lectura molt parcial, però em remet a les teories segons les quals cal posar fi a la diversitat lingüística, cultural, ètnica, nacional, etc. de la humanitat per a garantir que no hi haja més guerres ni conflictes. Jo no veig gens clar que aquest siga un preu assumible a canvi d’intentar posar fi a la violència: una humanitat monocolor em sembla que tindria molt escasses possibilitats de ser mínimament lliure.


  29. Blanco Nuclear-> El sexe pot ser violent? Uf! potser no caldria no? Bé n tot cas Hobbes representa per mi l’anatema de tot el que odio, el tinc atarvessat, estic per posar una foto seva en una diana!

    Nemo-> Precismaent per que dins ede cada bandol hi han figures de diferent forma i caa una es mou amb les sees particularitats, treient l part jerárquica, podria fer bona la metáfora! En tot cas entenc el teu punt de vista!


  30. No em refereixo al “sado”…



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: