h1

FOTOPOESIA: Solitud

febrer 2, 2008

Arc Soletat 

Solitud, fidel i amarga companya,

a voltes desagraïda i traïdora,

i poques vegades desitjada.

Cauta esperes un nou fracàs

i guaites, sempre amagada

una oportunitat per ofegar

qualsevol somni irreal.

Solitud, incansable companya de llit

coneixedora dels més foscs secrets

sento, quan em mires, un intens fred;

deu ser l’esfereïdor glaç de l’etern oblit.

Solitud,  eterna rival

a qui sembla que mai podré vencer

concedeix-me un xic més d’oxigen

abants no m’acabis d’escanyar.

.

.

.

El text i la imatge son meus. Per veure més fotopoesies cliqueu aquí.

Anuncis

2 comentaris

  1. GLAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAM!!

    He vist el teu comentari! grazie mille! m’ha fet molta il·lusió! com he dit al meu blog, no sé si és un retorn definitiu o paraules, línies o anècdotes esporàdiques sobre la meva turbulenta i agitada vida, però! tinc moltes ganes de tornar a escriure, per tant seré per aquí, i et llegiré!

    M’agrada molt el teu nou “raconet”, molt en la teva línia. He decidit comentar en aquesta poesia perquè m’ha encantat, com has descrit la solitud i el que sents quan te la trobes, m’he sentit molt refelectida.
    ETS UN PUTO CRACK! jeje, mil petons!


  2. QUALCHEEEEEEEEEEEEEE!! YOU ARE BACK!!
    YEAAHHHHH!
    T’afegeixo al meu Blogroll pero ya!!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: