
“Els crims d’Oxrfod” vs “XXY”
gener 20, 2008Avui, un cop superat el profund debat metafísic sore les essències de la pàtria, us deixo amb la meva valoració personal i crítca sobre dos films que he tingut el plaer de disfrutar darrerament al cinema.
Els crims d’Oxford
Àlex de la Iglesia ha abandonat definitivament qualsevol resquici del humor i la ironia tan desfasades i gamberres que havien acompanyat la seva filmografia des de “Acción Mutante“, l’ arxiconeguda “El dia de la Béstia” o la multipremiada “La Comunidad“.
En aquest film ens mostra un argument madur i profund sobre uns seguit d’assassinats, mal disfressats de morts naturals, ocorreguts en l’entorn del claustre de la prestigiosa Universitat d’Oxford i que seran investigats per un jove becari predoctoral interpretat per un Elijah Wood molt allunyat també del seu passat com a hobbit.
Les virtuts d’aquesta història recauen amb una genial Leonor Walting de secundària i sobretot amb la acertada recreació del claustrofòbic i endogàmic ambient universitari.
Com a defectes de la pel·licula cabria assenyalar un ritme narratiu al meu gust en alguns moments excessivament lent i un fil argumental que pateix les mateixes mancanes que ja haviem vist a “La habitación de Fermat“: ens fa creure en tot moment que la solució del enigma és una metateoria matemàtica que donarà sentit a l’exitència del Univers sencer, quan en realitat descobrim al final que la resposta a tot plegat és més pròpia d’una novela d’Agatha Cristie.
PD: Lucia Etxebarria també dedica el seu post d’avui a parlar sobre aquest film.
XXY
L’argentina Lucia Puenzo s’estrena com a directora d’un llargmetratge amb una història fascinant sobre la misteriosa i desconaguda sexualitat d’un noi/a adolescent que viu recluït i amagat amb la seva família en un petit poble de les profunditats rurals argentines per tal d’estar a salv de les males llengües de Buenos Aires.
La argument, tot i que podria haver donat molt més de si, es troba ben desenvolupat i en manté enganxats en tot moment davant dels inesperats girs dramàtics del guió, que ens porten a qüestionar-nos els nostres clixés, perjudicis i tòpics sobre les relacions exisents entre sexe, orientació sexual i gènere a la nostre societat.
En quat a la intepretació destaca el ja clàssic Ricardo Darín, que fa un meritori paper de pare protector, davant la gèlida i inexpressiva actriu protagonista o el desorientat adolescent que, el pobre, no entén res del que succeeix als seu voltant ni al seu interior
A ver!!
Aixó és un missatge dirigit als comentaristes d’aquest blog:
Es pot saber per quina extranya causa metafísica un dia em deixeu 33 comentaruis i al dia sgüent 0? No hi hauria un terme mig?
A veure ja sé que Alex de la Iglesia i el cinema argentí o donen peu a una discusió tan profunda com la definició teòrica del nacionalisme, pero una mica de coherencia hombrepodiosyacoñooo!!
Quant vegi la del De la Iglèsia et dic alguna cosa… em penso que serà aquesta mateixa nit. Salut
Una pregunta: “Els crims d’Oxford” està basada en una novel·la? És que em sona aquest nom.
D’altra banda, he sentit que la primera pel·lícula està molt bé. De l’altra no n’havia sentit res encara.
Per cert, l’expressió “estar a salv” no existeix en català. És “trobar-se/restar al marge” o “estar segur”, o inclús “a recer de…”.
Salut!
mmm
no
sóc asocial
ja saps
Xfar-> Wooo! Quin prestigi tindre un comentarista tan cinèfil com tú! Amb candeletes espero la teva opinió!
Sapharad-> Siii! Està basada en la novela si! Precisament a mi em va donar la sencació que el format de la hitòria estava més pensada per a literatura que per a cine, la veritat!
Pau-> Mal fet ejej! Tot i que la meva vida social darrerament no és que sigui com per tirar cohets….
jajaja gràcies però de prestigi res! Demà penjaré el comentari al bloc, avui passo que estic mort! Només comentar que l’he trobada entretinguda.. pèrò sense massa ànima. I més si tenim en compte el curriculumn d’un realitzador amb un segell personal innegable… i una particular mala llet que aquí no es veu massa reflectida, la veritat… Demà més! Que necessito una mica de propaganda pel bloc!!!! Una abraçada i bona nit
Wnas noiet!
Si k em paso xl fotolog, xo em fa pal a vegades aktualitzar, si, ja se k tu ho fas kada dia, xo mira…
Em sembla way la idea, ja em miraré de kurrar-me algo el més aviat possible, i així a veure si tink idees x eskriure, k fa temps k no m’hi posu en serio, entre kurru, estudis, i buskar lloks x marxar…jeje!!
Així k, ho fem x separat, o kdem un dia i ens hi posem els dos (si, sona a exkusa, xo és lu k és, sino no hi ha manera de kdar…)jeje! Nu se, ens diem algo akesta setmana?
Un ptonàs wapissim!!
tinc moltes ganes de veure la peli de los crimenes de oxford, tot i q m’he llegit el llibre fa poc i el tinc molt fresc, i l’última peli de l’àlex de la iglesia no em va agradar gens… crimen ferpecto, ara té meravelles com la comunidad i el día de la bestia, així q anar-hi i aniré!
jo he vist aquest finde… This is england i tot i q no era el que m’esperava val la pena!
Hola, al teu anterior blog, hi havia un enllaç per a traduïr la plana web al castellà, que deia alguna cosa així: “Per als que no comprenen l’idioma de Ramón Llull”, i a continuació es podia traduir el blog. Em podies facilitar la url de la plana web on puc conseguir això?
Gràcies!
Hola!
Doncs ja he fet una repasada a tot el que has escrit… espero poder seguir el ritme en les actualitzacions 😛
El meu blog de moment estarà mort i fins que m’hi possin la nota… desprès miraré de manternir-lo xD
Salut i fins aviat!
Xfar-> Doncs ara em passaré a llegir-ho!
Laia-> Accepto la proposta! Ja ens diem algo i quedem un dia! Ves pensant en el tema!!
Aita-> NO ET VA AGRADAR CRIMEn FERPECTO??? Pero si es geniaaal!!
Roger-> A veure si et poses les piles tocayo!! Que tens fusta de blogger q yo lo sé!!
[…] Un adolescent hermafrodita es amagat per la seva família en les entranyes rurals d’Argentina, en un film que no arriba a desenvolupar tot el seu potencial. Recordeu aquí la meva crítica més minuciosa. […]