h1

Per que vaig deixar de ser nacionalista

gener 19, 2008

bandera catalana

Quan jo era petit a casa meva gairebè mai es sintonitzava un canal de televisió que no fos TV3 o   C33 , no s’escoltava altre emisora que Catalunya Ràdio i mai hi havia entrat un diari que no fos l’Avui.

Obviament jo estava convençut que el destí de la humanitat passava exclusivament per la sobirania política dela Països Catalans, tot i que mai m’havia questionat realment els meus plantejaments ideològics: simplement els havia mimetitzat del meu entron i a més em servien com a eina de distinció de la resta de companys d’aula, que s’ho passaven de fàbula comentant extranyissimes sèries i programes que feien en uns misteriosos canals per a mi desconeguts.

Però tot d’una, resulta que en el més de novembre de 1998, per circumstàncies de la vida, vaig acabar embarcat en un apassionant projecte de solidaritat amb els infants que malviuen en condicions d’extrma pobresa pels carrers de les barraques brasilenyes. Va ser just en el moment que la meva mirada es va creuar amb una noia de 14 anys que espeava el seu segón fill, segurament fruït d’una violació, que vaig comprendre que en comparació als seus problemes, el reconeixement de la nació catalna era un mer caprici d’una pija consentida.

I va ser un any més tard, quan iniciava la meva futura carrera d’arqueòleg, que vaig racionalitzar aquell sentiment de decepció: el nacionalisme té la mateixa base empírica i epistemològica que la religió, es basa en subjectius sentiments i preceptes dogmàtics indemostrables i les seves bàses teòriques son un mer fruït d’una simplesa i un infantilisme extems; res a veure amb el nou horitzó teòric a qui havia venut la meva ànma: Karl Marx.

Que és una “nació“? Per els catalans una llengüa, per als espanyols un estat, per els àrabs i israelites una religió, per als bascos una cultura i la voluntat d’un poble, per a molts un sentiment… és obvi que sobre un concepte tan subjectiu i discutible no es podia basar exclusivament la meva forma de pensar.

Vull deixar constància, abants que una marabunta de lectors indepes m’acusin de traïdor a la pàtria, que m’estimo molt la meva terra, cultura i llengüa, prova d’això es que aquesta humil web es publica en l’idioma de Ramón Llull i no en el de Cervantes, tot i que això suposi reduïr un 98% el meu mercat de potencials lectors. Simplement que aquesta qüestió ha deixat d’apassionar-me i ara me la miro des de la distància com una joguina vella i atrotinada a la que abandones en un calaix quan descobreixes que els reis son els pares.

Anuncis

61 comentaris

  1. es lo típic
    que deixes de ser indepe
    quan creixes una mica
    (i et sorprén molt quan en veus un que ja té 19 anys xDD)

    [he’s gayer than gay sex]
    xDDDDDDDD


  2. Hola:
    Jo emb considero independentista… es a dir que vull que catalunya sigui una nacio. Per cert enorabona el teu blog va molt y molt bé.
    Petons.


  3. Pau-> De 19, de 29, de 59… a la meva família llegir un llibre en catellà es una provocació contra la patria catalana.

    Mischa-> Però en que quedem? Jo em pensava que Catalunya per als indepes JA era una nació i que el que volieu era un estat!! Potser que us acalariu entre vosaltres abants d’intentar convencer a la resta d ela societat no?


  4. Òbviament, aquí hi ha un munt de matissos.

    Per a mi, nacionalistes són aquests:
    http://www.unio.org/actualitat/index.asp

    Amb frases del pseudodemagog Duran i Lleida com “A Catalunya se’ns respecte menys que abans. Això s’ha d’acabar!”, així, amb pataleta inclosa.

    En canvi, jo em considero independentista, perquè no tinc molt clar si la nació és Catalunya, els Països Catalans o Espanya, però sí que tinc clara una cosa: desitjo el trencament amb Espanya.
    El nacionalisme és, com bé dius, un pensament sentimentalista, com la religió, etc. L’independentisme, en canvi, és simplement una idea política: separar-se de l’Estat del que formes part per a formar-ne un altre. Aquí no intervenen sentiments ni pataletes.

    Aquesta és la meva opinió. I a més a més, no crec que l’independentisme estigui enfrontat amb l’internacionalisme de Marx. És clar que, com també dius molt bé, aquí premia la situació d’aquella mare menor d’edat i violada abans que no pas la d’una regió dels països occidentals.

    Ja acabo:
    “Si sabés d’alguna cosa que em fos útil a mi, però fos perjudicial per a la meva família, l’expulsaria del meu esperit. Si sabés d’alguna cosa útil per a la meva família, però perjudicial per a la meva pàtria, faria per oblidar-la. I si sabés d’alguna cosa útil per a la meva pàtria però perjudicial per a Europa, o bé útil per a Europa però perjudicial per a la humanitat, la consideraria com un crim. Perquè sóc necessàriament home, mentre que només sóc francès per casualitat”. (Montesquieu)


  5. I per cert:

    Exactament, per als indepes (o almenys per a mi), Catalunya ja és una nació, però li falta ser un Estat.


  6. La teva opinió Sepharad em sembla molt més racional, materialista i ben argumentada sens dubte que la de molts nacionalistes i no diguem ja que la del lider del KKK català Duran Lleida.

    Ara bé:Convençem! Argumenta’m perqué una Catalunya amb estat propi seria millor que l’actual: en que canviaria a part del color de la bandera? Una Catalunya en mans de Duran lleida seria millor que una Espanya amb Llamazares?


  7. Sí.

    Pròximament, la resposta al meu bloc (estic una mica enfeinat amb els examens).

    Una abraçada.


  8. (Vull dir que SÍ t’intentaré convèncer, no que una Catalunya en mans del Duran sigui millor que Espanya amb el Llama).


  9. jajaj, perfecte! ja ho llegiré!


  10. em sorprèn que desprès del maltractament psicològic i econòmic que venim patint des de…molt? et preguntis en que canviarien les coses. Evidentment que la base del sistema continuaria igual, per això s’hauria de fer una revolució que ara per ara molt pocs estan disposats a defensar. I que continuarien havent-hi problemes i no tot seria fantàstic, no es clar que no. Però ens seria més fàcil mantenir la nostra cultura, la llengua, els nostres recursos tot això que ara es gestiona des de l’estat espanyol pasaria a ser compètencia del futur estat catalunya (pq les competencies que tenim ara són de joguina). I si les coses van malament almenys tenim els culpables aqui, com menys centralitzat millor. El nacionalisme és un sentiment, però no té perqué ser subjectiu. Catalunya és una nació i submesa a l’estat espanyol només fem que rebre bufetades. Només pensan en la pela, ja notariem millores. No et fan mal les oïdes quant escoltes telemadrid? si fins i tot ells són independentistes! que l’únic que volen és predrens de vista! Tenin en compte com estàn les coses, o l’independentisme o fer d’Espanya un estat confederat em semblen les úniques alternatives possibles (i realistes).
    ah! i per cert, encara que el procès de pau sigui una broma, juguem a creure que les coses tenen solució, perquè si no ja podem anar tots junts a fer un suïcidi col·lectiu…
    salut!


  11. Lidia:

    – Prefereixo treballar per una revolució colze amb colze amb els espanyols d’esquerres, que caminar cap a la independència amb segons quines companyies.

    – Les competències en Cultura, Educació i Política Lingüística son plenament gestionades per la Generalitat de Catalunya i no son de joguina precisament: tenen un poder legislatiu i pressupostari
    molt ambiciós. Potser si en comptes de donar la culpa de tot a Madrid ens paressim a pensar que fem malament nosaltres entendriem moltes coses.

    – Un sentiment és subtectiu! Com pots objectivar-lo? Eh impossible!

    – Telamadrid fa mal perqué està gestionada per un Gobern d’extrema dreta, clar! Canal Sur, per exemple tot i q es supercutre a mi no m’ha fet res!

    Segueixo reiterant la meva pregunta: Seria millor una Catalunya amb Duran lleida que una Espanya amb Llamazares?

    I Lidia, t’entenc perfectament! Jo quan tenia la teva edat era superindepe, com ja he explicat!


  12. Així que com a Brasil hi han nenes de catorze anys violades i prenyades la independència brasilera és una collonada pel que els brasilers no farien res en cas de annexionats pel Paraguay i de que el portuguès fos reprimit per imposar-se el castellà. Tens tota la raó en que el patiment d’aquesta nena és molt gran. Pero no has pensat en que aquesta nena potser no voldria que fessin servir el seu patiment com excusa per negar el dret dels brasilers a la autodeterminació i la independència? Malgrat tot és ben possible que siguis, tal com dius, una pija consentida, immadura i fàcilment impresionable. Pero d’això no en tenen la culpa ni la nena brasilera ni la resta dels catalans.

    * ding ding ding* ARQUEÒLEG GLAMURÓS PROVANT EL SISTEMA DE MANIPULACIÓ DE COMENTARIS AMB BAIX NIVELL DE GLAMOUR* dig ding ding*

    Ahm doncs vaja sembla que funciona… primer trollete del blog, ha tardat 11 posts en arribar… ja estava trigant!


  13. Hordley-> NO HAS ENTES ABSOLUTAMENT RES DEL MEU POST

    Jo el que he exposat es que prefereixo lliutar políticament per un mon amb menys desigualtats socials i menys pobresa que perdre el temps discutint temes absurds.

    I clar, davant la falta d’argumets raonats o precisamet degut a aquesta mancaça, que fàcil resulta caure en la vulgaritat de l’insult, oi?

    Per altre banda, m’has donat la possiblitat d’estrenar… EL MEU SISTEMA DE CENSURA I MANIPULACIÓ DE COMENTARIS!!
    SISISI ARA MATEIX EL VAIG A POSAR EN SERVEI!!


  14. Què t’ha esverat tant de la meva resposta? Tant malament et sembla que t’hagi demostrat que lluitar politicament per un món “amb menys desigualtats socials i menys pobresa” és perfectament compatible amb la lluita independentista?

    Sembla que hagis passat de mimetitzar un entorn independentista a mimetitzar un altre. La teva manca de maduresa, i potser de personalitat, no és un afer politic i social. És un afer personal teu que has de ressoldre tu.

    Parles de censurar, fes com vulguis, pero això farà desapareixer de cop tot el teu enlluernador “glamur”.


  15. Em sembla interessant la teva evolució personal, però que tu creguis que els problemes dels altres són més importants que els de Catalunya no fa que aquests darrers desapareguin. Si aquest país viu amb un dèficit fiscal del 10% del seu PIB això afecta al seu creixement, a la seva competitivitat, a les possibilitats de la seva població de trobar feina, a la dels inmigrants d’integrar-se millor, a la dels malalts d’estar millor atesos o a la dels estudiants de tenir millors universitats. I això no és metafísica, això és la realitat. Quan depens d’un estat que no et valora com ets i només desitja munyir la mamella això afecta de forma molt negativa el teu present i sobretot el teu futur, i és clar, tu vius molt bé i creus que has de solidaritzar-te amb milers de causes perdudes. Et diré que els españols també poden fer-ho i segur que també ho fan, i això no els impedeix seguir defensant la independència del seu país, o és que et penses que els catalans som els únics nacionalistes? Mira, de causes nobles al món n’hi ha moltes, com de gent per defensar-les, però Catalunya és un país petit i dissortat i la seva causa només la podem defensar nosaltres.


  16. Hordley-> Mira el que em treu de polleguera son els INSULTS, la qual cosa posen en evidència la teva manca d’arguments i de capacitat de diàleg.

    Explica’m que és una nació des d’un punt de vista universal i objectiu, no sentimental i en parlem, però evita caure en provocacions demagògiques i grolleres, gràcies i a poder ser sense entrar en descalificacions personals; et recordo que NO EM CONEIXES DE RES. Creus que en seràs capàç?

    Lrds-> Aixó es un comentari ben argumentat i no el de Horley! Bé, si jo no dic que no s pugui lluitar per moltes causes alhora, però crec que
    Els problemes que pateix Catalunya son endogàmics i donar la culpa de TOT a Madrid és un recurs extremadament fàcil. Dic jo que la explotació capitalista de la burgesia catalana hi deu tenir alguna coseta a veure no?
    Tots aquests problemes que cites també passen a molts altres llocs que al no disposar d’una llengüa pròpia, dificilment podran inventar-se un cap de turc a qui carregar els seus problemes.

    PAU ENTRE POBLES
    GUERRA ENTRE CLASSES


  17. El que t’ha esverat és que tu tractis l’independentisme com “caprici d’una pija consentida” i infantilisme vantant-te d’haver-te tornat un adult seriòs i madur i molt glamuròs, sobretot això darrer XD, pero que et demostrin que precisament es ser infantil i immadur pretendre oposar dos fronts de lluita que són perfectament compatibles.
    Tal com Lrds ha tingut el detall de comentar-te, potser perque té més temps que perdre, la independència perjudica especialment els sectors més desfavorits de la societat catalana. Milions i milions d’euros que nosaltres fem i que ens treuen en impostos i que no tornen, que es deixen d’invertir en tota mena de serveis socials com per exemple l’ensenyament i la sanitat i les infraestructures -xarxa electrica, ferroviaria, aèria, etc.- que no són precisament els que fan servir els rics usuaris dels serveis privats. Pel que fa a la definició de nació t’hauries de preguntar si Marx hauria renunciat a ser alemany i jueu per ser turc i musulmà, si hauria renunciat a l’alemany pel turc i al judaisme per l’islam, si li haguès semblat bé l’opressió turca contra els armenis i els turcs. T’hauries de preguntar, pel que fa a aquests darrers casos, si hauria considerat una collonada el dret a l’autodeterminació d’ambdues nacions. Creus que s’hauria oposat a que els armenis assolissin la independència primer respecte els turcs i, després, dels soviètics en desaparèixer la URSS? Creus que en Marx donaria suport a la represó contra Kosovo? Ara procura respondre a això sense amenaçar amb censures i fer de victima d’insults que tu mateix has fet servir d’entrada.


  18. És evident on he escrit que “la independència perjudica especialment els sectors més desfavorits de la societat catalana.” que s’hi ha de llegir “la dependència respecte l’estat espanyol perjudica especialment els sectors més desfavorits de la societat catalana”.

    Espero que això no t’ho prenguis com una de les esfereidores “descalificacions personals” que esmentes XDXDXD


  19. Bueno Hordley, veig que poc a poc et vas centrant en el tema, ja no escups insults i valoracions personals i el teu comentari es un xic més madur. Progresses adeqüadament jeje!

    Jo crec realment que el nacionalisme es una ideologia infantil que es basa en “els del meu poble som mes gupos que el del costat”. Compara-ho amb el materialisme dialèctic… no hi ha color!

    A veure, CAP cas dels que m’has citat té remotament res a verue amb la situació actual de Catalunya. Obviament estic en contra de que un estat vagi assacrant pobles en nom, com no, del nacionalisme, en aquest cas imperialista.
    Catalunya es pot comparar amb Kosovo o Kurdistan??? Vinga va, per favor!! Com et llegeixi algú de kosovo…

    I si, a Catalunyaarriben menys impostos dels que paga, en tot cas el que s’hauria de fer es posar un Ministre d’economia més competent i sobretot que els diners que arriben a Catalunya es destinin a coses veritablement importants.

    I per cert, nacionalistes, a veure quan us veig defensar les restes arqueològiques amb el mateix impetú que la llengua, que el passat TAMBÉ ES CULTURA i els arqueolegs els les hem d eveure amb promotors especuladors sense que cap paltaforma sobiranista ens vingui a auxiliar. gràcies


  20. xDDDDDD
    m’encanta!

    i a tu també!
    xDDD


  21. Resulta que també jo soc arqueòleg i com a tal et dic que, igual que amb el sensacionalista cas de la nena brasilera violada i prenyada, tornes a fer demagògia de la pitjor per la teva molt palesa manca d’arguments. Perque lluitar per l’alliberament nacional és perfectament compatible amb lluitar tant pel dret d’aquesta nena a desemvolupar una vida digna, començant pel seu dret de gaudir d’un ensenyament public i gratuit de qualitat, com per garantir el dret dels treballadors als Països Catalans de treballar en condicions dignes sense patir la precarització que esmentes. Perque no es tracta de qui sigui el responsable d’aquest ministeri espanyol. Es tracta de que l’economía de l’estat espanyol espolia sistemàticament els calers que catalans com tu i jo fem treballant dia rere dia. No es tracta d’un simple canvi de ministre sino del funcionament estructural de l’estat espanyol segles ençà. Hi han hagut intents de “canviar Espanya”, mitjançant el federalisme del que en Maragall n’ha estat el seu màxim defensor abans que el fotessin fora de la Generalitat d’una patada al cul des del seu mateix partit. Del que s’ha donat de baixa, estripant el carnet, reconeixent que al seu partit només ell creia en el federalisme -per això mateix el van fotre fora-. Què collons em de fer? El teu materialisme dialectic, al que esmentes com si fos una religió i gens erradament perque de fet el marxisme és una versió atea del cristianisme, en te la resposta? Doncs si les respostes d’aquest materialisme dialectic són les teves glamuroses respostes, amb aquesta demagògia sensacionalista, està clar que no serveix de gaire més que per omplir blogs. Respecte Kosova sàpigues que tal com dius no és comparable ni a Armènia ni al Kurdistàn ni a Catalunya perque és el resultat d’una massiva i molt recent immigració albanesa a una regió sèrbia.


  22. Pau-> Of course! Adoro la polèmica! Cada post hauria de ser així!

    Hordley-> Tu també ets arqueòleg?? Ara si que em deixes ben parat!
    M’acuses de demagog quan tu acabes de comapar Catalunya amb Kosovo! Ahajajaj, a veure gupo, on son els tancs i els bombardejos que jo no els veig?
    Per favor!

    Portem 21 comentaris i encara estic esperant que

    – Em defineixis d’una forma objectiva que és el concepte “nació”, tema que pel que veig vas eludint d eforma sibilina, com es nota que no tens ni la mes punyetera idea de que cony és això que defenses…

    – M’expliquis perquè seria millor una Catalunya independent d’extrema drtea que una Espanya d’esquerres.

    I per cert:
    – Tu estas segur que els valencians volen participar dels teus Països Catalans? Que els hi fareu si no volen, els envaireu i els obligareu a parlar en català?

    – Uiii lo que m’ha dixooo. Comparar marxisme i cristianisme es un motiu per internar-te en un gulag de reeducació de per vida, i pensa que “nosaltres” ja tenim la Conselleria d’Interior, i de voluntaris troturadors no ens en falten.


  23. Has llegit Kosova on he escrit Armènia i Kurdistàn? Ets un perfecte exemple dels seriosos problemes de comprensió lectora que pateixen tants catalans. Jo “progresso adequadament”, tal com deies, pero tu ni això XDDD. Especialment perque els bombardejos els catalans van patir-los fa tres-cents anys per primera vegada, i això sense comptar la Guerra dels Segadors, i per darrere vegada -esperem-ho- fa uns seixanta anys. Dius que ets arqueòleg i que, en conseqüència, has estudiat Historia pero sembles no tenir ni p*ta idea de tot això. No se si ets arqueòleg pero ets un paio collonut XDDD. M’agrada que preguntis pels valencians i que en fer-ho esmentis la violència. Demostres tenir una forma d’entendre la nació massa espanyola -unitat a sang i foc-. Els valencians han de ser lliures de decidir què volen ser. D’això es tracta. Et sembla malament? Que en diu d’això el teu materialisme dialectic? Tancaries en camps de concentració qualsevol que et recordi com el marxisme és poc més que una derivació del cristianisme més bleda pero després fas demagògia respecte una invasió catalana del País Valencià? No pateixis, és evident que ho dius en broma. Perque tot això que escrius no pot ser seriòs XDDD.

    Sàpigues com és d’evident que mires de defugir totes les respostes que et dono, demostrant-te com la lluita d’alliberament nacional és perfectament compatible amb la lluita per l’avenç social així com que els catalans ja hem fet més que prou -massa i tot- per “canviar Espanya” sense rebre més resposta que la rebuda pel Maragall. Patada al cul i a callar. Els teus embolics amb Kosova, espero que volguts perque si són involuntaris serien indignes d’algu tan glamuros com tu, acaben de fer evident la teva manca d’arguments dels que no et salva ni el teu sagrat materialisme dialectic.


  24. Entenc els teus arguments, jo m’he sentit temptat de llençar la tovallola més d’una vegada. Tot i així sempre defensaré la cultura catalana, la llengua i la nostra economia.
    P.D. Merci per la tirada, ho intentaré igualment tot i els grisos pronòstics.


  25. “M’expliquis perquè seria millor una Catalunya independent d’extrema drtea que una Espanya d’esquerres”

    Tal com fas la pregunta sembla que ho hagi afirmat i això és molt lleig. És mentir. Pero respondre, no tant per tu com per qualsevol que per casualitat llegeixi aquest fascinant i extremadament glamuros XDDD dialeg, que una Espanya d’esquerres que respecti el dret a l’autodeterminació de gallecs, bascos i catalans em sembla positiva. No m’ho sembla si, exactament com fa la dreta espanyola, es nega a reconèixer aquest dret. Com passa quan aquesta esquerra espanyola és agressivament hostil fins i tot al federalisme d’en Maragall, que va acabar marginat del partit forçant aquest a donar-se’n de baixa, malgrat que aquest deia tenir “canviar Espanya” i aconseguir la “Espanya plural” per encabir-hi els catalans i no afavorir la realització del seu dret a l’autodeterminació.


  26. No, no es tracta de donar la culpa de tot a Madrid, es tracta de detectar problemes i proposar solucions. I el problema fonamental és que els catalans no decidim sobre allò que és important per nosaltres. Els estats moderns per fer polítiques destinades a resoldre els problemes dels seus ciutadans disposen de molts instruments, però de forma especial de la recaptació d’impostos, de la despesa pública i de tota una regulació social i econòmica. Si no disposes d’això o estàs a expenses del bon humor d’un govern aliè estàs perdut. Et pots resignar i dir que a Brasil pateixen més que nosaltres, però nosaltres no vivim a Brasil i també tenim problemes molt importants que només nosaltres podem resoldre.

    Tens raó en que hi ha zones sense llengua pròpia que pateixen i que no presenten un pleit nacional. Però la realitat és que aquí tenim llengua pròpia i la discriminació que et descric no és per casualitat.

    Per cert, la burgesia catalana pot explotar o no explotar, no ho sé, és un debat que hi podem entrar quan vulguis, segur que discreparem en certa mesura, però et diré que mai havia vist un país on la dreta fos tan incapaç de defensar els seus interessos.


  27. A ver!! Hordley! Que has sigu tú qui ha començat a parlar de Kosovo, no em fàcis parar boig! En tot cas el conflicte armeni tampoc seria precisament comprable.

    OBVIAMENT QUE CONEC PERFECTAMENT LES GUERRES DELS SEGADORS, DE SUCCESIÓ I LA GUERRA CIVIL. De la mateixa forma que conec la masacre que va fer Jaume I a Mallorca masacrant a la població àrab… et sona??
    No clar, molt millor amagar sota l’estora tots els petits detalls que puguin tacar l’honor i el prstigi de la nsotre inmaculada pàtria. En fi…

    Segueixes ent absolutament incapaç e impotent de definir el concèpte nació, ergo conlusió del debat: LA NACIÓ NO EXISTEIX SINO UE ES UNA PANTOMIMA INVENTADA PR LA BURGESIA ROMÀNICA DEL S.XIX PER ANULAR EL DISCURS DE CLASSE MARXISTA.

    El marxisme té une petita diferècia amb el cristianisme i amb el nacionalisme, saps quina és?? No clar, que has de saber, mira ja t’ho explico: que a diferènca de Deu i de la Nació, la pobresa es un fet real i objectiu.

    I ja m’ha quedat ben clar que per tú una Catalunya independent sota un règim feixista es molt millor que un Espanya progresista.

    Així com també ens has demostrat que dins del teu petit cervell només hi cap una idea: autodeterminació. Doncs res deixa que jo segueixi lluitant per un MON millor. Gràcies.

    Aps! I que sàpigues que els Valencians voten massivament al PP, partit que com tothom sap es absolutament favorable a les pretensions secesionistes catalanes.


  28. Lluís-> Jo sempre defensaré la cultura catalana i la llengüa, ara bé: MAI en faré d’això la única idea existent dins del meu cap i pensaré que cal subordinar la lluita de classes a la política lingüística.

    LRDS-> Reitero que els teus comentaris li donen mil patades als de Hordley! Tú creus que e Problema fonamental dels catalans és que no decidim?? Que no decidim que? Si tenim un Parlament amb plenes competències legislatives amb un munt de temes!!
    De veritat creieu que en una Catalunya amb estat propi lligarem els gossos amb llonganisses? O simplement els ue ja son rics ho serien me´s i els que som pobres ens quedariem exactament igual?


  29. Sí, reitero que el problema fonamental dels catalans és que no decidim. Un exemple és la reforma de l’Estatut que es basava en tres punts bàsics justament dos dels quals es basaven en aconseguir aquesta capacitat de decidir. Cap dels tres punts bàsics van ser acceptats: 1- Definició de nació a l’articulat. 2-Blindatge de competències. Aquest Parlament que dius que té tantes potestats legislatives està a expenses que amb una llei orgànica de l’Estat se li mengin el poc que poc fer. Blindar les competències era evitar això i ni això podem fer. I 3-Sistema de finançament en el que no s’hagués d’estar a expenses de l’humor del Rodríguez Ibarra de torn. Bé, el sistema de finançament caldrà negociar-lo amb 17 senyors que estan convençuts que els catalans som garrepes, insolidaris, maleducats i lladres. No Arqueòelg, no decidim, per això és l’Estat qui adjudica el túnel del TGV a Barcelona, per això és l’Estat que diu quines empreses han de foradar el Baix Llobregat, per això és l’Estat el que decideix que hem de tenir una xarxa de tres d’alta velocitat que no té sentit, per això és l’Estat el que no inverteix en rodalies, per això és l’Estat qui diu com s’ha de gestionar l’aeroport del Prat i a qui s’assigna la terminal sud, per això és l’Estat en tot.

    No he dit que lligaríem gossos amb llonganisses. Mai lligarem gossos amb llonganises perquè els recursos són escassos. El que cal és assignar eficaçment els recursos i això només ho pots fer si ets tu qui els controles i si ets tu qui assigna les prioritats.


  30. Mmmmm… interessant reflexió Lrds…
    Però oblides potser que va se precisament un partit nacionalista, concretament CIU, qui va donar la punyalada de gràcia al Estatut?
    I jo em pregunto: perqué és tan absolutament necessari definir a Catalunya com a Nació si encara estc esperant que hi hagi un sól esser humà a la terra que em defineixi que és aquest concepte? Poter abants hauriem d’objectivar el terme, no creus?

    I clar, a veure, que el nacionalisme espanyol existeix ja ho sabem tots, però ja et dic ara que presenta les mateixes mancances teòriques que el nacionalisme català, bé i que tots els nacionalismes en general: simpement quan no tenen discurs social possible s’amaguen darrere una gran bandera.

    L’exemple més car serien els dos grans partits de tradició marxista a Espanya (PSOE i IU) quan el Pp els ha d’atacar els acusa de traïdors a la Patria española i s’embolcalla en una gran bandera rojigualda i a Catalunya CIU fa excactament el mateix pero amb la quatribarrada, ja que saben que si posessin a discutir punt per punt la seva política social o económica no els votaria ni sa mare, però que fàcil resulta el recurs de tapar-ho tot amb una bandera oi?


  31. No, no oblido qui va donar la punyalada. Va ser Artur Mas quan negociava amb el govern amic de Madrid. Ben content que es va quedar Zapatero quan va veure que ens la podria tornar a clavar. Tampoc hauries d’oblidar tu els salts d’alegria que feien a can PSC al veure que s’havia acabat el culebrot, l’únic que importava era salvar la imatge aquí i allà, i les presses d’ICV per sumar-se a aquella orgia de mediocritat.

    He parlat del punt de nació per introduir els altres dos que feien referència al dret a decidir. Eren tres punts fonamentals en aquells moments, si el de nació és important o no ja és un altre debat que també hi entrem quan vulguis.

    El nacionalisme espanyol existeix, és clar, però no es troba només a la dreta, es troba a tots dos costats, i sinó llegeix les declaracions de Leguina, de Rodríguez Ibarra, de Bono, de Guerra, de Vàzquez etc. Fins i tot la vicepresidenta s’atreveix a dir que català i valencià són llengües diferents, o la Maleni que l’ataquen por mujer y andaluza. I aquest és el problema, que mentre allí tenen clar què han de fer i com han d’actuar aquí som cosmopolistes-no nacionalistes-ciutadans del món-happy flowers. Quan de Madrid ens miren deuen pensar “quina colla d’amateurs”.

    Per cert, amb la bandera s’hi embolcalla tothom, què et penses que és la marca “gobierno de España”? què és la ‘ñ’ com a marca de l’Instituto Cervantes? per què tanta reticència a acabar de traspassar els papers de Salamanca? per què s’il.legalitzaran dos partits bascos a 1 mes de les eleccions? per què totes les traves a les selecció catalana? per què no es pot parlar en català al Congrés? per què no hi ha suport (es va prometre com tantes altres coses) pel català a Europa? Per què el govern amic de Madrid no facilita que al País Valencià es pugui veure TV3? Doncs perquè aquí tothom ha de demostrar que és més espanyol que l’altra, perquè la gent vota amb un alt grau de nacionalisme corrent per les venes i se li ha de donar el que necessiten, a dreta i a esquerra.


  32. Sisi, Rosa de Sang, comparteixo plenament les afirmacons que fas sobre el gobern central: obviament des de Catlunya sempre veurem al PSOE com a poc catalanista, mentre que a Salamanca el veuen com un perillós partit independentista disposat a trencar Espanya i regalar-la a plaços a Carod Rovia i Ibarretxe.

    I, deixant ben clar que MAI he votat al PSOE, simplements’ha d’entendre que aquest partit ha de guanyar les eleccions a tot l’estat, Castella i Madrid inclosos. També cal dir que és un partit la ideologia dle qual es basa en dres socials i per tan al seu interior hi cap gent que comparteix aquests preceptes però divergeix en molts altres temes.


  33. Amic, acabo de publicar el post de resposta al meu bloc.

    Salut!


  34. Vaja. Tema complexe el que planteges. Jo si que en sóc, de nacionalista català, pero suposo que un nacionalista atípic. No sóc independentista, crec que Espanya i Europa des de les nacions ara sotmeses a estats nacionalitaris són possibles. Vaig viure dotze anys fora de Catalunya, del 1993 al 2005. Vaig viure l’ofensiva del PP contra els darrers anys de González i els pactes amb CiU i el PNB; vaig viure l’aznarat amb la manipulació informativa més abrumadora, amb el llenguatge goebblesià de què qui no està amb mí, recolza als terroristes… Crec que allí em vaig tornar nacionalista. La derrota del 14 de març va apaivagar els focs més radicals que els darrers quatre anys havien encés, però no tinc cap mena de confiança en la dreta espanyola. Comprenc que CiU des d’una òptica d’esquerres sigui quelcom inexplicable però, al cap i a la fi, són partit de dretes democràtics, cosa que ni és el PP ni sembla que ho volgui ser.
    Kant, “Lo bello y lo sublime” (ho sento,la meva cultura filosòfica la vaig aprendre en castellà), diu que una persona que es preocupa de tots els problemes de la humanitat acaba sent un sentimental i inoperant bonifaci. No dic ni molt menys que sigui el teu cas, perquè no sembla que ‘t’emocionis amb problemes llunyans’, sinò que els veus també com teus i lluites per resoldre’ls. El que volia dir és que a vegades comparem injustament. És cert que a Malawi viuen molt pitjor que a *** (que cadascú posi el nom del poble o ciuat català que vulgui, no vull que m’acusin de res, hehehe), però Catalunya té problemes que, alguns, devenen d’una solidaritat territorial malentesa i uns altres, de la incapacitat dels nostres polítics. Sous baixos, preus alts, pressió fiscal terrible (impostos directes i indirectes), manca d’inversions en infraestructures que fan que l’usuari català hagi de pagar més en forma de peatges; manca d’inversions en el manteniment de xarxes elèctriques (cas de l’apagada de Barcelona), manca d’inversions en política social, que fan que un 20% de la població catalana visque a l’umbral de la pobresa… Crec que tenim una sèrie de problemes importants que em de resoldre, i no sé si això és nacionalismo o materialisme, però és evident que el nacionalisme espanyol no els resoldrà. I aquest nacionalisme reaccionari i cavernari ara té la cara del PP, però sentir a alguns polítics del PSOE posa la pell de gallina… Però, com diu Sabina, haurem de tapar-nos el nas i votàr en ZP, que l’alternativa és terrorífica. “Per culpa d’aquells malvats, m’he d’entendre amb aquests imbècils” (Cambó)


  35. No et negaré que hi ha moltes coses són més importants que el sentir-se català i que el teu país sigui Catalunya.
    El que no acabo d’entendre és que inferioritzis el sentiment d’identitat a una terra, una cultura, una història,… Qui perd els orígens, perd identitat diuen.

    Hi ha molts que diuen que el nacionalisme es cura viatjant, però potser això passa quan el sentiment era ambigu i condicionat més per l’entorn, que no pas per conviccions pròpies.


  36. Theo-> Comparteixo en bona part el teu comentari! Obviament que joc re que a Catalunya hi ha problemes SOCIALS molt importants per resoldre i votaré sempre al partit que vegui més decidit a fer-ho i que perdi menys el temps cridant visques a la pàtria.

    Aniol-> A veure, et respondre amb una cita del article que potser se t’ha passat pe alt
    “”Vull deixar constància, abants que una marabunta de lectors indepes m’acusin de traïdor a la pàtria, que m’estimo molt la meva terra, cultura i llengüa, prova d’això es que aquesta humil web es publica en l’idioma de Ramón Llull i no en el de Cervantes, tot i que això suposi reduïr un 98% el meu mercat de potencials lectors“”
    T’ha quedat clar?


  37. Percert aniol, el link al teu blog no funciona…


  38. Clar que ho havia llegit.
    No t’he acusat pas de traïdor a la pàtria ni que no t’estimis la cultura de la teva terra, simplement volia argumentar que un pot preocupar-se per les injustícies del món on vivim, sense deixar de tenir sentiments de defensa de la identitat de la seva terra.


  39. I no dic el conrari Aniol, però hi ha alguns politics i partits, que s’autoanomenen nacionalstes, que sembla que el seu programa electoral, i no m’ho negaras, es basi exclusivament en donar visques a la bandera… com si aquesta hagués de evindre a solucionar els problemes pressupostaris o algo, no sé… a aixó em referia!


  40. Et posaré un exemple que molta gent firmaria però que mai es planteja. M’agradaria que es canviés “Els Segadors” pel “Cant de la Senyera”.

    També trobo a faltar propostes més socials. Està bé que cada partit afirmi les seves idees bàsiques, però la gent al capdavall el que acaba necessitant és millores en la societat en que viu. En això coincideixo amb tu.


  41. Per favor, Arqueòleg, no em vanto de ser filòloga ni res per l’estil, però és Gobierno o Govern, no Gobern.

    Jo sóc independentista per raons sentimentals, per raons polítiques i per raons econòmiques. A mi viatjar no m’ha guarit el nacionalisme. Tampoc no me l’ha inflat. Jo no vull que Catalunya sigui independent perquè cregui que som els millors del món i la resta una merda. Dir que ser nacionalista vol dir necessàriament creure que el teu país és el millor i els altres una merda és una estupidesa i un insult a la intel·ligència de molts dels que t’estem llegint aquí. Per cert, això del nacionalisme “perquè lo meu és lo millor i els altres són una merda” és més corrent en els nacionalismes que sí que tenen estat, si t’hi fixes.

    Que no hi hagi per aquí cap linguïsta que sàpiga definir el terme nació amb autoritat, no vol dir que el nacionalisme sigui un bluf en la seva totalitat. Jo no m’agafaria tan fort a aquest argument.

    Quan dius “jo sempre defensaré la cultura i la llengua catalana” jo em quedo una mica parada. Primer, perquè sembla que tens un compromís molt ferm amb el marxisme primerenc, que no contempla cap d’aquestes lluites. També és veritat que molta gent a l’any 36 i als 70 van decidir que ser catalanista i ser marxista era perfectament compatible, raó per la qual no sé per què tu ho planteges com si la independència de Catalunya fos un obstacle per a la lluita de la classe obrera internacional. De veritat que no sé per què creus que ser nacionalista significa que no vols “millorar el món”. I Catalunya també és el món, per cert. Però ja entenc què vols dir. M’entens què vull dir jo?

    Segona raó per la qual em quedo parada quan dius que vols defensar la llengua i la cultura catalanes. Perdona, però com ho penses fer? Escriure un blog en català i no en castellà està molt bé; si gent com tu i jo no escrivíssim blogs, i llegíssim llibres i veiéssim la tele en català, entre d’altres coses, aquesta cultura no tindria raó d’existir i despareixeria. Però només amb això no farem prou. Voler existir ja és lluitar per la cultura, i exercir-la també, però vivim en un món d’estats. I en concret vivim en un estat que només aprecia la seva cultura i la seva llengua, i contra aquest estat tenim unes eines molt poc eficaces per protegir el que és nostre (meu, teu, de tons pares i de tons avis). Hi ha una cosa que s’ha demostrat meravellosament eficaç per assegurar durant molts anys la pervivència i el progrés de les llengües i les cultures, que és tenir un estat. Europa està meravellosament plagada d’exemples d’aquesta mena. És tan simple com dir que si Suècia, Holanda i Noruega no fossin un estat, les possibilitats que la llengua sueca, l’holandesa i la noruega gaudissin de la salut que tenen avui són molt minses. No estàs d’acord amb mi? Que Catalunya sigui un estat ens donarà un estatus d’igualtat amb les altres cultures d’Europa. Podrem lluitar millor no només perquè la nostra cultura no s’esfumi, sinó perquè progressi.

    Finalment, una cosa que em molesta força és que sembla que diguis que ser nacionalista és votar CIU o ERC, com si una cosa no pogués ser sense l’altra. O sembla com si els partits tinguessin l’exclusiva de la causa nacionalista, i per tant cada cop que la traeixen això d’alguna manera embruta la causa i la deslegitima. No dic que ho diguis amb aquestes paraules, però per com utilitzes els partits en els teus arguments sembla que ho impliquis.
    Els partits són partits i res més, i que hi ha una raó per la qual estan tan desprestigiats. El que el senyor Mas li faci a l’Estatut per ambició de poder, o el que faci el PSOE, no té res a veure amb el nacionalisme de la societat civil. No té res a veure amb mi i no afecta ni embruta ni deslegitima el que jo crec, perquè la legitimitat dels meus arguments ve d’una altra font, no de la política, i menys encara dels partits.
    El que vull dir és que jo no he votat mai CIU i vaig votar ERC un cop (que va ser quan els va votar tothom, abans del primer tripartit), perquè creia que semblaven gent assenyada i que més o menys estaven d’acord amb el que jo penso. Ara que els he vist al govern em nego a tornar-los a votar. Si els uns i els altres canvien completament la cúpula dirigent, ja vorem què diuen i ja vorem si els voto. No sóc idiota, saps?, i sé distingir entre allò que els partits diuen i allò que els partits fan.


  42. Helena molte gràcies pel eu comentar tan extens i ben argumentat de debó!

    Intentaré fer un esforç per rebatir-lo tot i que, com comprendrás, després de 40 comentaris sobre un tema que em provoca més aborriment que llegir les pàgines groges el meu cervell està saturat i es possible que s’hem passi alguna falta.

    Mira, de veritat: a mi el que em repateja no es la gent que com tú desitja la independéncia després d’una anàlisi racional, tot i que al meu aprer esbiaixat, de la realitat socioeconòmica catalana; jo amb el que no puc es amb els partits que s’autoanomenen nacionlistes, que ja sé que no representen al 100% del moviment, que utilizen les banderes per acusar de traïdors a la pàtria als partits d’esquerres, amb la única finalitat de despistar al electorat i que aquest no pari atenció en la seva política d’explotació econòmica.

    I això o és nou d’ara darling, a la Ia Gerra mundial els nacionalismes europeus d’estat varen arrossegar a una guerra fraticida als treballadors dels seus països per fracturar el moviment obrer internacional que posava en perll el poder burgés. I ho vam tornar a veure a la Guerra Freda o cada elecció amb CIU i PP embolicats amb banderes enormes.

    Que a mi me la repampimfla si Catalunya es o no independent, el que de veritat m’interessa és saber qui serà l’encarregat de pendre les decisions, no on.


  43. vaig fora de context en la discussio… pero es q 42 comentaris venen a ser molts.

    estic d’acord amb el text, en tant q amb tot el respecte cap a nacionalistes i no-nacionalistes catalans plasma allo que hom amb visio de fora d’aquest absurd joc pot afirmar. Viatjar t’obre la vista, et treu del davant aquella malla que priva als creients veure mes enlla de la seva veritat.

    el que no entenc es com una ment, en certa mesura, racional pugui tapar-se de nou els ulls amb el marxisme (per llavors, ara no se si continues vengut a la utopia), quan en certa mesura aquest divinitza l’estat amb la dictadura del proletariat fins que es pugui aconseguir la supresió de classes i de la historia.

    em sembla que això es tot. ens veiem per la xarxa o el carrer!!


  44. “el que no entenc es com una ment, en certa mesura, racional pugui tapar-se de nou els ulls amb el marxisme (per llavors, ara no se si continues vengut a la utopia), quan en certa mesura aquest divinitza l’estat amb la dictadura del proletariat fins que es pugui aconseguir la supresió de classes i de la historia.”

    Uiii lo q m’ha dixooo!!

    EL marxisme de la dictadura del proletariat es diu stalinisme i està mort i enterrat, no recordo haver vist en el programa d’IU ni d’ICV cap punt sobre aquest tema i et recordo que el PCE va elaborar la Constitució i e PSUC l’Estatut.

    El socialisme no pot ser utòpic en quant, com a materialista parteix de l’anàlisi objectiu i científic de la realitat i n’ofereix sempre solucions pragmàtques.

    En tot cas seria un tema que poc a vrue té amb el del ja oblidat post inicial!

    El soacialisme


  45. Alllllllllla!
    Què dius que els Reis Mags en realitat son els pares???? buaaaaaaaaa!! Ara m’has fotut! jejeje
    Aps, no t’amoïnis pel què pugui dir la gent; que Cadascú és lliure de pensar el què vulgui, no? A més a més, si a algú li caus a les soles de les sabate, és perquè no et coneixen tan be com creien coneixe’t fins ara, no???!!!
    Pos ale, dos piedras nen!!
    Petons, macuuuuuuuuuu


  46. Wnu, k konsti k l’últim kop k vaig veure els komentaris akests arribaven a 33, i no volia ferir la sensibilitat de ningú trenkant akest número (relacionat amb el tema en certa mesura…)jeje!!
    Les meves idees sobre la pàtria, la bandera, els governs, etc. ja les saps arqueoleg glamurós, xo x akest debat krek k et donaré la raó, jo defenso una llengua, una cultura, una tradició… catalanes, xo això de les fronteres no entenc perquè la gent necesita tenir-ho tot tant marcat i controlat en un territori, krek k seria molt més important tenir una consiència social que ajudes a respectar, estendre i intentar conservar la llengua i la cultura catalana, k no pas tenir per exemple una polícia ,”gossos de quadra”(sempre represiva i torturadora, com ho és x exemple l’estat espanyol,no?) k parli català.


  47. Hola:

    Ja veus que aquí, quan es toca el tema nacionalista plouen els comentaris. Que susceptible que ès la gent!!!
    Estic pensant en posar alguna provocació del mateix estil al meu bloc, jajaja.
    Jo he de confessar que, si fos nacionalista, seria partidari de la Republica Independent de Barcelona. Potser deixaria als de Badalona i als D’Hospitalet que s’hi federesin, pero poca cosa més.


  48. Dj Fidu-> Oi tant! No serà ara que em tallaré a l’hora de dir la meva opinió oi?

    Laia-> En aquest punt deu ser l’única cosa de política que coincidim!

    Ferran Mir-> Republic Independent de l’Hospitalet ja!!

    NOMÉS EM QUEDEN DOS COMENTARIS PELS 50!! VAAA QUE NO COSTA RES!!


  49. Vinga, komentari 49!!!
    Fer konstar k a l’Hospi ja hi ha un territori independent, el KIB, el Kalifat Independent de Bellvitge!!jeje!! Amb la seva rata i la karxofa kom a simbols representatius!!jajaja


  50. Em sembla que convindria que les Repúbliques Independents de L’Hospitalet i de Barcelona es federesin, més que res perque no haver de posar puestos fronterers a la Riera Blanca. Jajajaja


  51. Ufffff!! He arribat tard, ja tens 50 comentaris. Be es igual, jo també donaré la meva opinio.
    Jo (com els meus pares i els meus avis) no soc nacionalista en cap sentit. I aixo vol dir que no soc “patriota”, com diuen els espanyols. Em sembla igualment inacceptable el nacionalisme en tots els sentits, tant si et posas dret per escoltar l’himne espanyol, com si el teu objectiu es l’independencia dels paissos catalans.
    En llocs especials (com, per exemple, Palestina), puc entendre el nacionalisme com una materia essencial. Pero a Espanya, em sembla estupid. Si Euskadi o Catalunya aconsegueixen independitzar-se, no canviarà la vida de la gent. Obviament, estic a favor d’un referendum d’autodeterminacio per a tots els pobles que ho desitjin, pero nomes per pura moral democratica. Si la gent vol ser independient, molt be. Pero quan siguin independients, veuran que les seves vides no han canviat.


  52. Fixa’t què passa quan comentes que t’has adonat que el nacionalisme és un “enganya-bobos”… Se t’insulta: has atacat la religió nacionalista, ets un anticatalà, gairebé… A mí, una persona al.lèrgica a tot nacionalisme, s’em titlla de feixista pel sol fet de no comulgar amb el catalanisme… Ja sóc, automàticament, “espanyolista”! Milito a Ciutadans, aquest partit taaaan malèfic, fatxa i espanyolista (reto a qualsevol a que em demostri tot això mitjançant extractes del programa electoral de C’s, declaracions del Rivera o el que sigui, intervencions al parlament, etc…) Quan no et poden rebatir, t’insulten. En fi…

    Per cert… Cóm és, llavors, que demanes el vot per un partit que té unes juventuts que es declaren “nacionalistes d’esquerres” (web de les joventuts d’Iniciativa)? Toma oxímoron, nacionalisme d’esquerres!


  53. […] àcida ploma: arqueòlegs anarquistes, carlistes avorrits sense lloc on caure morts, gais del PP, catalanistes indignats per la meva falta de patriotisme, fòrums feixistes sense gaire sentit del […]


  54. Hola
    Soc aquell del Quiro news. Be, avui m’he posat a llegir el teu bloc i he descobert aquest post. Tens 52 comentaris a les 14:51 de la tarda i quan arribin les 24 h es possible que en tinguis una dotzena mes.
    A veure, jo no soc indepe pero em carrega molt que em diguin el que tinc que fer, pensar, votar … El pensament unic. Tant d’uns com dels altres. Has la darrera de la Ferrusola ? –> Carn abonada pels ultres de las castillas interiores. Ens fa molt mal opinions com les d’aquesta senyora que donen la imatge que molts pretenen que tinguem. Doncs be, no soc indepe ni nacionalista visceral. Ara, quan em toquen el crostó, puc arribar a ser el mes radikal “terralliureaire” o com es digui dels PPCC. Tot depen de qui tinguis al davant i del seu nivell d’apertura mental … Aquesta es la meva posició: universal en el coneixement i en l’evolució de la humanitat; i patriòtic en la meva essència ja que sols des de les meves arrels em puc projectar cap a la resta del món.
    Ah, i no facis cas dels insults i opinions malintencionades. En aquest mon hi ha d’haver de tot …


  55. Jo no entenc aquests que deixen de ser nacionalistes pel fet de descobrir que (òbviament) els pobles no són de creació divina i que per tant, molta de la parafernàlia (banderes i himnes) i la seva defensa pot arribar a ser molt ridícula.

    Per mi, el nacionalisme no és més que una altra forma d’ecologisme. Però en aquest cas cultural.


  56. Efecteivament, nano: ETS UN TRAIDOR!!!!


  57. ETS UN TRAIDOR. Ets un “ciutadà del món”, és a dir CIUTADÀ D’ENLLOC. Fas el joc al poder, maco. És justament el que ells volen, gent com tu, políticament apàtica, mandrosos, acomodats,botiflers, per a poder-vos manipular. La teva religió és aquesta: tots som iguals als ulls déu. No deixa de ser una religió més, bufó. Tant perversa com qualsevol altra. Quina llàstima! No ho sabies? O és que potser dorms a la palla? Quin valor té per a tu la mort en lluita dels defensors de Catalunya a principis de segle XVIII? No ha servit per a res?


  58. Ai que em pixo, aquesta dreta del “todo por la pátria”, caciquil, burgesa i folclòrica sempre amb els mateixos arguemts clàssics i casposos… quan dius defensors de la teva pàtria del s.XVIII no et referirás a aquest precisment?:

    https://glamboy69.wordpress.com/2009/09/10/rafael-casanova-traidor-covard-miserable-i-espanyolista/

    I a sobre analfabets… si es que…


  59. Com sempre…casi en tot d’acord amb tu…però no pretenguis ser propietari de l’objectivitat perque aquesta no existeix.


  60. La objectivitat la té la ciència Martí, no estic jo per la labor de robar-li res!


  61. L’ABSURD DE SER NACIONALISTA: EL NACIONALISME I L’ESQUERRA SÓN COM L’AIGUA I L’OLI, NO ES BARREJEN:

    A casa meva sempre s’ha respirat un ambient més aviat roig, més aviat socialista, més aviat contrari als postulats del sistema. He de dir també que la meva familia ha treballat sempre en projectes que tenien com a fil conductor la llengua catalana. Podriem dir que els meus pares són el que s’anomena “esquerra catalanista”. Tot i així MAI, JAMÁS s’ha respirat a casa meva un ambient nacionalista. M’explico:

    Estareu d’acord amb mi en que…des del punt de vista jurídic vivim a l’estat Español. Doncs bé, jo defenso la idea de que en aquest territori anomenat “España” hi ha una sèrie de problemes territorials i polítics pendents de resoldre, un exemple n’és l’etern conflicte que Euskadi o Euskal Herria o com en volgueu dir manté amb l’Estat Espanyol i amb l’Estat Francès. En aquest cas en concret jo aposto per una sortida política, pacífica i dialogada.

    La meva mirada d’España mai ha estat una mirada nacionalista, tot i que admeto els evidents problemes polítics i territorials existents. Jo m’ho miro més d’es d’una òptica roja federalista. No descarto la legitimitat dels processos sobiranistes, però no estic en aquesta onda.

    Prefereixo treballar per una revolució de caire marxista colze amb colze amb els espanyols d’esquerres, que caminar cap a la independència amb segons quines companyies. He de dir que em sento més a prop de Rafael Alberti, Antonio Machado, Federico García Lorca, Gabriel Celaya o Miguel Hernandez que d’els fanàtics d’ERC o els nacional-católicos de CiU.

    També he de dir que em sento més a prop de figures com Miquel Martí i Pol o Lluís Llach que de figurines com Sánchez Dragó o Camilo José Cela.

    Algú ha caigut en el petit detall de que ERC fins fa dos dies es considerava una formació “socialista” i al mateix temps nacionalista? No era precisament aquesta la definició original del Partit Nazi, la d’un partit “Nacional(ista)-Socialista”?

    Algú pot afirmar que és millor una Catalunya en mans de CiU en coalició amb ERC que una España dirigida per Julio Anguita ?

    El nacionalista acostuma a ser aquell que viatja més aviat poc. Com dèia aquell “en todo patriota anida un nulo viajero, un escaso lector y, por supuesto, un historiador borracho.

    Aqui a Catalunya el nacionalisme sempre ha jugat la mateixa carta, exhibir la bandera per a amagar la cartera.

    Quan un viatja una mica se n’adona que al costat de realitats absolutament dramàtiques que qualsevol pot trobar i viure sortint de la europa benestant, la qüestió de la independència és la pataleta d’una acumulació de nens pijos acomodats i benestants massa egoïstes, amb poca o nul.la perspectiva i massa temps lliure.

    El nacionalisme, qualsevol, sigui hegemònic i militaritzat o petit i marginat, necessita d’un enemic que sempre és fora del seu territori, que es pretén que és un enemic públic a exterminar, a vèncer. En certa manera respòn a la teoria de Karl Schmit de que l’essència de la política es basa en la dicotomia entre dos termes, amic i enemic. Tot patriotisme busca la confrontació, l’odi i funciona, a aquest nivell, com a cohesionador social. També serveix per culpar als altres de problemes que, si analitzessim una mica les coses, potser ens adonariem de que es provoquen des de dins de casa i no des de fora.

    Els nacionalismes, amb els seus mites, els seus màrtirs, les seves llegendes, els seus victimismes i el seu egoïsme possessiu amagat darrere d’un discurs pretèsament historicista i moral, no és més que la llavor necessària per l’enfrontament entre comunitats i entre persones basat en diferències de poca importància i en alguns casos, del tot inexistents. Tot nacionalisme és sempre de dretes, representant de la burgesia i dels grans capitals i no es fa mai en nom del poble si no en nom de l’acumulació de capitals en poques mans, les mans d’uns pocs rics que saben molt bé què els convé i que manipulen al poble amb un discurs que apel.la els sentiments, mai a la raó sotmeten al poble a un discurs que enboira la raó i enalteix les més baixes passions.

    No oblidem que Sabino Arana no va escriure mai en euskera, que el nacionalisme basc és hereu del moviment carlista ( la facció més reaccionaria de la dreta españolista) i que el nacionalisme català ha estat sempre lligat a sectors conservadors, catòlics i socialment molt benestants.

    I que no se m’entengui malament eh, no estic d’acord amb l’actual situació de l’Estat Español, però en comptes d’optar per solucions guerracivilistes, opto per una solució federalista, republicana i socialista.

    No obstant com a homosexual entenc perfectament la qüestió identitària i els problemes que es generen quan uns quants poderosos amb una identitat que creuen “normal” en tant que hegemònica pretenen eliminar els trets diferencials d’altres que mantenen i viuen una altra identitat més petita i per tant no reconeguda. Penso que la qüestió és reclamar el dret a la diferència reconeguda però en el marc d’una convivència basada en principis de respecte, justicia social, llibertat, socialisme, republicanisme i un anticapitalisme decreixentista.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: