h1

Això em passa per agafar flyers!

gener 9, 2008

nenitas.jpgHeu de saber que jo, sempre que surto de festa per Barcelona acabo amb les butxaques plenes d’invitacions i propaganda de locals als quals mai asistiré, però com em sap greu per els pobres proletaris que ho reparteixen sempre els acabo acceptant. Fins que un bon dia, que no teniem plans, s’ens va ocorrer la meravellosa idea d’anar a explorar una nova disco… total, estavem a prop i amb entrada lliure! Que ens podia passar?

 Tot i que quan em van dir el nom de la sala a mi em va sonar a quelcom familiar…. en aquell moment no hi vaig caure.

nenitas.jpgA l’entrada dos segurates negres i quadrats com armaris ens van registrar i ens van donar pas cap a un seguit de foscos passadissos industrials que donaven a una estança enorme presidida per una acordonada “Zona VIP” amb sofàs blancs i ampolles de cava on un grup de nois vestits amb impolutes camises Armani i corbates obsrevaven impassibles el panorama… en plan: “nenitas venid a follarme que soy un VIP!”.

Com la música era horrible (Hip hop i R&B) i no teniem ni la més remota idea de com es ballava, vàrem decidir sortir a investigar la resta d’aquella miteriosa contrada. I tot apartant a pijes amb tacons i quarentones borratxes buscant follón vàrem ecoltar a la llunynia la tonada d’una cançó coneguda: “Another one bits the dust” de Queen! 

nan twin peaksAixí que, seguint aquesta melodia arribàrem a un dels llocs més extranys que recordo haver vist mai…. una grotesca sala tota vermella, plena de cortines, miralls i sofas d’skye que talment semblava com si ens haguessim transportat dins l’escenari oníric d’una peli de Davd Lynch. Jo ja m’esperava trobar-me en qualsevol moment el cadàver de la Laura Palmer tota embolicada amb plàstics o que de sobte aparegués un nan transvestit parlant al revés intentant-me convencer que tot era ficció i que jo, en realitat, mai havia estat allí.

Quan va sonar per tercer cop “Stayin’ alive” dels Bee Gees i veient l’astronòmic preu de la beguda la nostra paciència va arribar a un límit i, a més, no teiem cap ganes de lligar amb ningú que hagués anat mai conscientment a aquell lloc.

Però no va ser fins al matí següent, quan em vaig llevar entre suors i malsons, que vaig lligar caps… el nom de la disco  era clavat al d’un famós militar nazi de la IIa Guerra Mundial… on cony ens haviem fotut??

ALGU ENDEVINA DE QUINA FAMOSA DISCOTECA BARCELONINA ESTIC PARLANT?

Advertisements

12 comentaris

  1. Del Dietrich.


  2. Norr! No és Dietich, que hi he estat. Nops


  3. Jajaja!! No et puc respondre a la pregunta, pero l’experiència és digna de columna de diari contra els flyers!

    Salut!


  4. otto zutz ????

    no ho sé… jo també m’omplo sempre les butxaques de flyers a les rambles, però encara no m’he atrevit mai a provar d’anar a cegues a una sala, però vista l’experiència…


  5. Però Otto Zutz no era un oculista?
    (Això tenia entès, crec que ho va dir Quim Monzó en el discurs inaugural de la Fira de Frankfurt…) 😕


  6. si, crec q era oftalmòleg, però no hi havia un zutz???

    ja he dit q no ho sé…

    roger, més pistes o desvetlla la intriga 🙂


  7. Siiii!! Era Otto Zutz!! Jajaj
    Sabia que ho endevinaries Aita! Ets la ama i senyora del Google!

    El que a mi em sonava era a Otto Schulz, capitá de la Ludvaffe durant la Operació Barbarroja.
    Obviament no dubto que el nom no tingui res a veure i que en realitat sigui un oftalmòleg o un mag!


  8. Això te passa per anar per aquella zona. Tots els locals son iguals. A mi i a una amiga s’ens va acudir anar a l’Universal perque no es paga entrada. Quina merda!!!!!
    Al pis d’abaix hause i al de dalt dance (aquest no estava mal). Pero tot ple de pijets, encara que lo pitjor eren les ties no es bellugaven gens!!!! No fos que es despentinessin i s’els arrués el modelet!!!! I clar a mi que m’agrada ballar i fer el gamberro…cantavem més allà que la Maria SanGil a una herrikotaberna. A més, a un lloc on totes les ties anaven de negre (qui s’hauria mort? la marxa? la festa? la diversio?)a mi no se m’ocurreix una altra cosa que portar una samarreta taronja. Ens miraven amb una cara…
    Per sort anavem a la nostra i passavem. Però ho juro ja he aprés i mai més!!!!


  9. Jaja Eva! Jo anava vestit am una samarreta de Hole sobre una altre de ratlles negres i vermelles, un palestino i uns texans.
    El proper cop provaré d’anar a una disco gòtica de blanc i rosa, a veure que passa!
    El que hem de fer és quedar tu i jo més sovint!


  10. El que més m’estranya es que si anaves vestit com dius no et possessin pegues per entrar.
    Jo com que sóc més gran, me les vaig tenir moltes vegades a la porta de l’otto en la seva època gloriosa (véase acid house 86-87). Pues va a ser que no entras: Fiesta Privada. La mare que el va pariiiiir. Y vinga entrar gent. Batallitas del abuelo Shysh para RdAG.


  11. Sii! Es increïble que ens deixessin entrar, i gratis tú! Jo encara no m’ho explico…


  12. Ostres l’Otto… amb lo divertit que era. I què és això que la zona VIP ara està acordonada i la veus al entrar? Però si era a la planta de dalt i és cert que et demanaven el carnet aquell per accedir-hi, però era un lloc força còmode i no t’exposaven com a ramaderia. Els passadissos aquests que dius… segur que estem parlant del Mateix Otto Zutz? El que jo dic estava en un carrer estret que no recordo ni com es diu. Vaig al Google.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: