Un Arqueòleg al Mobile World Congress

Japonesos fotografiant convulsivament i sense cap criteri, hostesses ultra-anorèxiques, executius sexis quarentons, nerds sorgits d’un episodi de “Big Bang Theory“, periodistes rapinyant promocions gratuïtes de stand en stand al crit de “Aquí que regaleu?” i, en mig de tota aquesta fauna, un Arqueòleg. Us pregunteu ¿que hi feia jo al bell mig del Mobile World Congress? Doncs aquí la meva crònica!

Just quan m’havia sumit en un apocalíptic drama, davant la mancança absoluta de perspectives laborals, les meves pregàries varen ser escoltades i el meu currículum va ser escollit per l’empresa organitzadora de l’esdeveniment econòmic més important que es celebra a la meva ciutat. Atzar o talent? Sempre em quedarà el dubte.

Així doncs he tingut la oportunitat d’estar al bell mig de l’ull de l’huracà i veure les entranyes  d’aquest festival del capitalisme tecnològic, des de l’inici del muntatge fins a la recollida final. Ha estat un curs accelerat d’anglès oral, he aprés a fer-me el nus d’una corbata (no es tan fàcil!) i m’he enfrontat als meus dubtes i dilemes a l’hora de prendre decisions organitzatives.

En faig una valoració personal molt positiva, tot i els horaris estajanovistes i que en algun moment pensava que acabaríem naufragant en el caos: el dia abans d’obrir portes encara hi havien stands a mitges i s’acabava d’emmoquetar quan el públic ja feia cua per accedir al recinte; de fet, la CNN estava retransmetent en directe quan l’empresa de neteja acabava d’escombrar just pel darrere. Però finalment ha sortit tot genial!

El Congrés s’ha realitzat aquest any per primer cop a L’Hospitalet de Llobregat, en un laberíntic espai immens, amb 8 pavellons enormes, jardins i passadissos de més de 2km de llargada. Han participat 1.500 stands de totes les empreses dedicades a les telecomunicacions i la tecnologia, excepte Apple (suposo que trobaven l’esdeveniment massa vulgar per ells). La posada en escena era veritablement impressionant: espectacles de break-dance a HTC, un bosc electrònic a Erickson o geishes a China Movile, tot entre pantalles gegants i llums de tota mena que deixaven en ridícul a Las Vegas.

Els 72.000 visitants havien pagat entre 700 i 4.500 euros per entrar amb diferents passis que els donaven accés al pavelló VIP amb càtering  i avorrides conferències d’executius que presentaven les darreres frikades en telecomunicacions: que si més píxels, que si més velocitat, que si un mòbil per programar la rentadora o una tablet per veure la tele o mesurar l’estat d’insulina. I jo que no sé ni fer servir el 90% d’aplicacions del meu telèfon!

Algunes demagogues avorrides s’han dedicat a criticar el MWC des del Twitter de la seva Blackberry, en una paradoxa força hipòcrita, comparant frívolament la tecnologia i el progrés industrial amb els casinos d’Eurovegas. Per tal de posar una mica de seny i objectivitat entre tant cinisme populista anti-tot i sense criteri, en faré un balanç de pros i contres

Aspectes Positius

- 3.000 llocs de treball directe: Organització, logística, neteja, hostesses, càtering, seguretat, riscos laborals, reciclatge, electricistes, muntadors, rotulistes, transportistes, informadors i tans altres proletaris que hem fet possible aquest esdeveniment i que, tot i no aparèixer als mitjans, n’hem estat els veritables protagonistes. En un context d’atur al 26% ha estat un regal del cel!

- 320 milions d’euros en benefici econòmic per la ciutat: Plena ocupació hotelera amb tarifes que han arribat al 400% del preu habitual, 40% d’augment de la demanda de taxis, restaurants i llocs turístics a vessar en plena temporada baixa.  Hem saquejat a aquests rics a base de bé!

- Part dels beneficis van a cooperació internacional: L’empresa organitzadora (GSMA) destina part dels guanys al seu programa “Movile for Developement” que fomenta el comerç just, els microcrèdits i les comunicacions entre les petites comunitats rurals i indígenes d’Àfrica, Índia o Sud Amèrica.

- Reducció de l’impacte ecològic: Una empresa s’ha dedicat a regular i obligar al reciclatge de tots els materials emprats en la construcció dels milers de stands, així com de tots els residus generats durant el congrés. Tot i així cal destacar un alt malbaratament de recursos amb mobles i cadires que tan sols s’han fet servir un sòl cop.

- Foment d’autònoms i de la petita empresa: Tant l’stand de la Generalitat com del Ministeri d’Indústria van cedir espai a PIMES i em consta que es van regalar moltes entrades a petits autònoms per facilitar els seus contactes empresarials.

Aspectes Negatius

- Coltan: Les empreses que participen al MWC s’han negat a aclarir quina dependència tenen del Coltan, un mineral que s’extreu de les mines a Congo, per tal de fer els dispositius mòbils, en condicions d’esclavitud i treball infantil, que ha provocat una cruenta i llarga guerra en aquest país africà. En comptes de competir en píxels o connectivitat, podrien trobar una forma de prescindir d’aquest mineral o de proporcionar unes condicions justes a la seva extracció o, al menys, ser honestos i explicar la seva implicació en l’assumpte.

- Esdeveniment d’esquenes a la ciutat: Per una vegada que L’Hospitalet té una cosa bona i de ressò mundial, s’ha fet completament d’esquenes a la ciutadania, en un racó apartat de la ciutat. Tot i que evidentment, amb la que està caient, tots preferim un treball a una visita a un congrés!

- Sexisme: Cal que les hostesses siguin jovenetes anorèxiques fins a fer angúnia i que es limitin a somriure mentre que les dones executives i empresàries del sector encara son una ridícula minoria? Es evident que aquest mon encara es veu afectat per una fonda divisió de gènere. Això per no parlar dels típics comentaris lascius dels muntadors envers les noies de l’organització.

Doncs res! Tan sols felicitar a l’Ajuntament de l’Hospitalet per haver aconseguit dur a la vila aquesta fantàstica oportunitat de creixement econòmic i treball i fins l’any vinent! Jo per la meva banda torno a buscar feina però amb un currículum molt més variat i complert.

30 Excuses Surrealistes per NO col·laborar amb una ONG

Durant els darrers sis mesos he estat treballant en una empresa que es dedica a recaptar fons per ONG’s i una de les tasques que vaig haver de realitzar va ser trucar per telèfon a una base de dades per tal de que ens fessin algun donatiu per una campanya contra la desnutrició infantil a Àfrica Subsahariana.

Però, evidentment, la immensa majoria de les persones que ens trobàvem a l’altre banda del aparell no tenien ni la més remota intenció de donar ni un cèntim i, com els hi sabia greu confessar el seu egoisme davant una causa tan noble, s’inventaven la primera excusa surrealista que els venia al cap. Aquestes son les 30 millors que em van dir a mi:

- No puc ajudar econòmicament, però tranquil que passaré un rosari per aquests nens.

- Ara mateix no et puc atendre, m’està donant un còlic al ronyó

- Ho sento, però no atenc trucades per telèfon.

- Jo soc partidari de guarir la desnutrició amb aigua del mar.

- No puc ajudar em trobo a l’atur des de fa molt temps i, a més, t’he de tallar que ara estic a la feina.

- ¿Que si conozco tu ONG? ¡Pués claro! Soys unos maricones hijos de puta que salvais negros de mierda!

- Jo ja soc d’una ONG d’aquestes… em… com es deia… ehh bé… ara no ho recordo! Adéu!

- Una vegada ja vaig fer un donatiu i ja tinc la meva consciència tranquil·la.

- Les ONGs son totes corruptes! Jo només col·laboro amb l’Església Catòlica.

- Que si puc donar 3 euros? Impossible! No m’arriba per pagar els meves dues hipoteques!

-No et puc atendre, m’estic dutxant

- Jo ja em connectaré amb la consciència universal i enviaré energia positiva per que els nens es curin.

- Jo també sofreixo desnutrició! Encara no he dinat i tinc una gana…

- Ho sento però tinc que pagar els capricis al meu fill.

- Estic molt hipotecat amb la meva hipoteca.

- El meu marit ha desaparegut fa uns dies i no sé res d’ell. Truca d’aquí una setmana a veure si ja l’hem trobat i podem ajudar.

- Ho sento però no parlo amb persones que no conec.

-No vull saber res d’organitzacions sense ànim de lucre.

- No et puc atendre, ara mateix estic sol.

- Mira, jo et faig un petit donatiu i si veig que Deu em recompensa i les coses em van millor, més endavant en faig un altre.

- Si curem els nens d’Àfrica… creixeran i després ens envairan! Millor que morin!

- No puc fer cap donatiu, soc català.

- M’estic guardant els diners per quan vingui la guerra.

-El que hauríeu de fer es impedir que els dones africanes tinguessin tants fills, parint com si fossin rates.

- Ara mateix no hi soc.

- Que si conec la ONG? No, no em sona //(moments més tard)// Ho sento, però ja soc soci.

- I a mi en que em beneficia econòmicament salvar a aquests nens??

- Haced el favor de coger un pico y una pala y poneros a trabajar como personas

- Ho sento, però no et puc atendre ja que ets català.

- I jo que hi pinto en una ONG?

Arqueologia i Glamour: un oxímorón?

Hom pot pensar que el meu pseudònim a la xarxa, Arqueòleg Glamurós, entranya una irresoluble contradicció interna, un evident oxímoron doncs resulta molt complicat d’imaginar com es pot conjugar l’estil, el savoir-fair i l’elegància estètica amb la suor, el fang, el casc, les botes de seguretat o les hortèrrimes armilles de seguretat.

Per trencar aquesta paradoxa ha vingut Barbie, la barjaula que ha encarnat i reproduït la nyonyeria, pijsme i la superficialitat a que el patriarcat ha condemnat a la dona, estrenant el seu nou model d’arqueòloga, amb salacot i paletí inclosos!

Òbviament el meu concepte de glamour poc té a veure amb aquesta grotesca armilla rosa xiclet, i una meleneta que en un jaciment duraria uns pocs segons en esdevindre un manyoc de pols, rastes i puntes obertes.  Ja m’agradaria veure-la amb un pic a la ma, a veure quan triga a treure el pàncrees per la boca, la molt puta!

El glamour mariculte es troba en el coneixement, les humanitats, la lectura, l’art, el cinema… res que s’evidencii a primera vista i que pot conviure en un jaciment, tot i que rodejat de macles heteros, disposats en tot moment a mostrar la seva virilitat projectant el seu fal·lus en un pic, convençuts que la seva qualitat professional és equivalent al nombre de picades per cada unitat de temps.

Bé, tot això em serveix de pretext per anunciar que durant un petit i brevíssim lapse de temps tornaré a treballar un jaciment, que em servirà més per trencar la rutina que per guanyar diners, la veritat. Ja m’he acomiadat de la meva professió centenars de cops i, com un etern retorn nietzschià que m’atrapa contra la meva voluntat, acabo tronant a ensopegar amb ella un cop i un altre!

Crònica dels meus 6 mesos a l’atur.

Diuen que un mal de molts és un consol pels ximples. Però quan aquests “molts” arriben als 5.300.000 igual deixa de ser una ximpleria per esdevindre una tragèdia èpica o un drama ben lacrimogen. Al menys a mi em reconforta un xic saber que existeix una causa aliena a mi que condemna tots els meus malaguanyats esforços al més sonat dels fracassos un cop rere altre. LA CRISI: ella és la responsable convicte de la meva reiterada malastrugança!

Doncs, si! Heu de saber, que en aquests 6 mesos que duc inscrit com a demandant d’ocupació laboral a les oficines de l’atur no he parat de  sofrir derrotes consecutives en tot allò que m’he anat proposant, com veureu a continuació.

- S’obren llistes de totes les especialitats de Professors de Secundària… excepte d’Història: Gràcies Irene Rigau maca, jo també t’estimo. No m’ho diguis, vas llegir el meu post criticant les teves subvencions a les escoles de l’Opus i has decidit venjar-te de mi personalment, no? Gràcies preciosa! De la meva inexplicable desaparició de les llistes d’interins ja en parlem un altre dia, bufona!

- Curs que m’apunto, curs que es suspèn per les retallades:  No hi ha manera! Per molt que intento reciclar-me, defugint esperitat del meu currículum humanístic que ha esdevingut una llosa en el mercat actual, se’m tanquen totes les portes! Podeu creure que el més de desembre vaig rebre mails de 3 Centres d’Innovació i Formació Ocupacional diferents, comunicant-me que els programes als quals jo m’havia pre-inscrit s’havien suspès, per manca de pressupost?

- “Dona, menor de 25 anys, sense títols universitaris”: aquest és el perfil que prioritzen  els cursos gratuïts per aturats on encara no han arribat les estisorades d’en Mas. Així que, com se suposa que jo al ser home, llicenciat i major de 25 anys m’haurien de caure les ofertes del cel, doncs si vull fer cap curs he d’adreçar-me a una acadèmica privada, passant abans per caixa, com no!

- Contracte? Sou fixe? I això que es?: Mira que jo també tinc uns capricis! Ara m’ha donat per exigir que em donin d’alta a la Seguretat Social. Si es que tinc unes ocurrències! Doncs si, el sector d‘estafes piramidals, captació de clients i venta a porta freda està en  ple auge. Centenars d’ofertes falses (vegeu-ne algunes AQUÍ) que es camuflen d’allò més bé! Als empresaris no els costa ni un cèntim: tu cobres pel que vens i punt. Durant aquest mig any m’han proposat oferir per les cases màquines descalcificadores, best-sellers, assegurances, menjar precuinat congelat, ofertes de mòbil,  miraculoses dietes per aprimar o cursos subvencionats.

- “Tens massa currículum”: I quan la oferta no és una estafa em responen això.Val, ara resulta que estic sobre-qualificat! Tenir una llicenciatura i un passat com arqueòleg m’inhabilita per treballar de recepcionista, secretari o administratiu. Peró es que resulta que jo VULL treballar en una oficina i que ha arribat un punt en que ja m’és absolutament igual si té remotament res a veure amb la meva formació o no. Que faig? Elimino les meves titulacions i trajectòria científica del meu currículum? I a que se suposa que m’he dedicat en la darrera dècada, des de que vaig deixar l’institut?

- Arqueologia, descansi en pau: Per si encara no m’havia desmoralitzat prou, un dia em conviden a visitar unes restes arqueològiques descobertes en una obra propera de casa meva i resulta que em trobo a un ex-professor meu a la Universitat, treballant d’Auxiliar (la categoria més baixa i mal pagada).

I encara podria ser pijor! El darrer cop que vaig estar a l’atur em va donar per estudiar oposicions impossibles! En fi…

Continuarà (em temo)…

Anàlisi del Mercat Laboral d’avui a Barcelona

A Espanya s’estan creant nous llocs de treball, certament, i cada dia apareixen ofertes de feina, però com veurem a continuació, tot és molt confús i complexe. Per tal de fer un mostreig significatiu de “com està el pati” he fet un experiment estadístic agafant el principal portal de feina on-line, Infojobs, i analitzant les ofertes de feina que s’han publicat durant el dia d’avui a la provincia de Barcelona.

Dades Globals

Avui s’han publicat un nombre d’ofertes de feina a Infojobs per Barcelona igual a 2.147. Pot semblar molt, però tenint en compte que segons les dades més recents de la Diputació de Barcelona, en aquest territori hi han 434.688 persones inscrites a l’atur, això significa que si totes busquessin feina avui en aquest portal competirien 202 ciutadans per cada oferta. Un ratio que faria desistir al més optimista!

Dades per Sectors

I la gran pregunta és: de QUE s’està creant feina? Doncs bé, agafant les ofertes i dividint-les per les mateixes seccions que estan classificades al portal ens dona la següent imatge

Administració i comptabilitat – 233 ofertes (10,8%)

Atenció al client- 160 ofertes (7,4%)

Comercial – 396 ofertes (18,4%)

Construcció i immobiliàries – 12 ofertes (0,5%)

Disseny i arts gràfiques – 41 ofertes (1,9%)

Dret- 19 ofertes (0,8%)

Educació- 15 ofertes (0,6%)

Enginyeries – 157 ofertes (7,4%)

Finances i banca – 22 ofertes (1,04%)

Indústria i manteniment – 53 ofertes (2,4%)

Informàtica – 671 ofertes (31,2%)

Màrqueting i relacions públiques- 84 ofertes (3,9%)

Professions i oficis – 69 ofertes (3,2%)

Recursos Humans- 87 ofertes (4%)

Sanitat – 45 ofertes (2%)

Turisme i restauració- 83 ofertes (3,8%)

Conclusions

A) El sector de la construcció, motor únic de l’economia espanyola entre 1996 i 2008 avui representa un míser 0,5% del mercat. Me n’alegro que finalment s’hagi aturat la voracitat destructiva del medi ambient, però per altre banda això ratifica  la desaparicció total de l’arqueologia preventiva, que fins ara m’havia donat de menjar.

B) El nou boom laboral és sens dubte la informàtica. La majoria d’empreses s’estan passant a la venta per Internet i a la promoció on-line, fet que explica aquest alt índex de demanda (31,2%). Actualment té més sortida un curset de programació en Java que un doctorat en química!

C) Si sumem les ofertes d’informàtica, per vendre on-line, a les de comercial, atenció al client i màrqueting, ens trobem que el 60,4% de noves places laborals estan destinades a vendre coses. I jo em pregunto: a vendre EL QUE? Si tan sols hi ha un 2,4% d’ofertes en la Indústria! Es pot saber QUE estan venent? Imagino que productes importats d’altres països, així doncs la balança comercial espanyola deu estar en números vermells, enviant tot el nostre capital a l’estranger!

D) No, no m’he deixat de comptar les ofertes en Humanitats, Ciències Socials, Filologies, Documentació, Treball Social o Art. Es que simplement no existeixen. En un altre portal, he localitzat una oferta de guia en un museu per les tardes del cap de setmana, publicada el darrer més. Això és tot.

E) Amb les retallades que hi han a  la Sanitat i l’Educació pública, segons la teoria neoliberal, hi hauria d’haver un boom a la privada. Doncs bé, no és així en absolut. Aquests sectors amb prou feines son un 2,6% del total, fet que ens pot indicar que aquests serveis simplement s’estan destruint i no privatitzant, ja que la situació econòmica global no invita a portar els fills al Liceu Francès, precisament.

F) Les úniques ofertes que poden estar destinades a la innovació tecnològica i la investigació en nous mercats és aquest 7,3% d‘enginyeria. La única i remota esperança de poder competir algun dia en el mercat internacional amb productes de qualitat.

Empreses que es dediquen a l’estafa comercial i al frau piramidal.

Vint dies després de començar a surfejar pel turbulent mercat laboral i ja tinc una cosa claríssima: abans d’acceptar anar a cap entrevista cal documentar-se molt bé de quin tipus d’empresa és l’anunciant, ja que estan proliferant com bolets un seguit d’ofertes i anuncis de feina, que en realitat es tracten de barroeres farfolles i galindaines per engalipar a persones en situacions econòmiques molt desesperades.

Doncs bé, m’he dedicat a documentar-me força sobre aquest tipus de sangoneres i a continuació us exposo les meves conclusions!

Com detectar aquestes ofertes falses?

1) Posen un anunci en un portal telemàtic per buscar feina, com Infojobs, Laboris o Openjobs. En la descripció de la oferta  normalment demanen promotors, executius, comercials, publicistes, atenció al públic o agents de màrqueting. Sospitosament no és necessària cap experiència prèvia ni formació específica, ni et demanen cap requisit a part de disponibilitat immediata i a jornada completa. L’empresa es sol presentar com una consolidada multinacional líder en el sector, en procés d’expansió i centenars de sucursals a cada cantonada.

2) Sigui com sigui el teu currículum, en el cas que hagis picat, et truquen per dir-te que t’han seleccionat, que et veuen especialment capacitat per exercir aquesta feina i et concerten una entrevista pel matí següent.A l’entrevista et fan un pseudo-test psicotècnic molt cutre, en plan “T’agrada treballar SI/NO“, et venen una moto sobre la feina, que res té a veure amb la realitat, fan veure que t’han seleccionat especialment a tu i t’emplacen a començar immediatament.

A continuació alguns exemples reals de com funciona l’estafa i el freu piramidal, amb empreses que actuen ara mateix a  la província de Barcelona

- TOP WATER: Amb seu a Rubí, aquesta empresa et promet ser comercial d’una màquina descalcificadora d’aigua, però primer hauràs de superar un període de prova (sense cobrar), fent unes 10 visites a casa d’amics i familiars que tu seleccionis prèviament , acompanyat d’un  altre treballador que aprofitarà per intentar-los estafar com sigui davant dels teus nassos. La màquina en qüestió val 18.000 euros per aixeta i no està gens clar que realment funcioni. En el cas que superis el període de prova hauràs de fer 40 visites mensuals, pagant tu benzina i telèfon, la qual cosa significa treballar de 6:00h del matí a 2:00h de la nit els set dies de la setmana, per un sou que no arriba als 900 euros bruts. Testimonis d’aquesta estafa: aquí i aquí.

-R.MARKETING: Tenen la seu al c/Marina nº164. Aquesta empresa es dedica a vendre ofertes de telefonia/internet completament fraudulentes i fa anar als seus soferts treballadors per les cases i pel carrer intentant enredar a la gent. No et fan cap mena de contracte i es limiten a donar-te 50 euros per venta (sempre i quant el client sigui tan ruc com per no donar-se de baixa) i del teu “sou” es queden 270 euros per “pagar als autònoms”. Si aconsegueixes fer 2 ventes en un mateix dia et deixen tocar una campana al  matí següent, com a premi. Si no vens res, simplement no cobres. Testimonis d’aquesta estafa:  aquí i aquí

-MS&H (Muñoz Strauch & Hnos, SL): Et prometen ser comercial amb un despatx i sou fixe però bàsicament la feina consisteix en convèncer a la gent que es canvii d’Endesa a Iberdola, anant porta per porta, sense sou ni contracte, cobrant a comissió per venta, de 6:00 a 20:00h, pagant de la teva butxaca telèfon i transport. . Testimonis d’aquesta estafa: aquí .

Així doncs es tracten d’empreses fraudulentes que guanyen diners a base d’enredar als treballadors i que, com més persones aconsegueixin que acceptin la seva oferta-trampa més beneficis els reportarà, per tant tothom passa la seva farsa de processos de selecció. Aquells treballadors que acceptin les condicions draconianes hauran d’aconseguir nous treballadors per endur-se les seves comissions, generant així un frau piramidal.

S’ha de ser un voltor sense cap escrúpol per tal d’aprofitar-se de l’actual situació de crisi, empenyent a penoses en situacions dramàtiques!

Buscar Feina vs Buscar Parella/Sexe

Ara que, per fi, havia aconseguit estabilitzar la meva vida sentimental en la monogàmia, després de dècades de luxúria compulsiva, promiscuïtat salvatge i hedonisme efímer,  resulta que la crisi econòmica ha reduït l’arqueologia professional (i la meva carrera científica) a escorrialles, dinamitant la meva estabilitat personal un cop més.

Però ja sabia jo que tantes hores gastades navegant en el turbulent mercat sexual no podia ser en debades i que alguna utilitat econòmica li acabaria trobant! Si he estat capaç, durant lustres, de cercar futuribles Princeps Blaus en bases de dades i xats trufats de musculoques semianalfabetes i dives de tot a 100, com no he de poder trobar una feina adient a les meves expectatives i habilitats, per molta crisi que hi hagi?

Estic del tot convençut que el mercat laboral i el sexual, no son pas tan diferents. M’explico:

1.- Currículum vs Perfil personal: Quan vas a lligar sempre menteixes un xic sobre tu mateix, amagues defectes, sobredimensiones qualitats i guarneixes amb eufemismes les mancances. Doncs d’això es tracta! Jo tenia diversos perfils personals a les webs de sexe, en funció de la oferta conjuntural: en alguns mostrava la meva versió més romàntica, en altres una vessant més morbosa. Doncs amb el Currículum igual! Que ja no volen arqueòlegs especialistes en arqueozoologia del Paleolític Mitjà? Doncs ara soc un “Gestor Cultural, comunity manager i especialista tècnic en difusió de Patrimoni” i no és cap mentida!

2.- Separar el gra de la palla: De la mateixa forma que un freak supernerd i bavós sexual s’intenta fer passar per un dandi mariculta a Internet, moltes empreses explotadores i fraudulentes camuflen places d’esclau a galeres amb irresistibles ofertes i suculents sous. Sempre cal investigar pel teu compte a que es dedica realment aquella indústria. LLEGIU AQUÍ un exemple d’oferta falsa d’una empresa estafadora que corre per Internet; ahir mateix em van trucar interessats en el meu currículum, sort que em va donar per buscar-ho!

3.- No t’infravaloris, ja ho faran els altres: A tots ens ha passat: veus un Adonis entrar per la porta i apartes la mirada convençut que mai estaràs a l’alçada d’un mascle com aquell, perdent potser la parella de la teva vida, sense donar la oportunitat a que sigui l’altre qui ens descarti. Doncs amb el treball igual! Si jo crec que podria dirigir un Museu, administrar una galeria d’art o gestionar les xarxes socials d’una multinacional, perquè no els hi puc enviar un currículum? Els caps de Recursos Humans son els encarregats de valorar-ho, no jo!

4.- Primera Cita vs Entrevista de Treball: He arribat a la conclusió que no hi ha gaire diferència: en ambdós casos t’has de vestir molt formal, quedes amb algú que no coneixes de res però has contactat prèviament per mail o telèfon i bàsicament t’has de vendre. Clar que en una cita romàntica no es gaire recomanable que treguis a relluir la teva experiència passada i en una entrevista de feina pots anar directament al gra parlant del “marro” sense haver de trencar el gel divagant sobre futileses. No seria descartable incloure els tests psicotècnics en la busca de parella, facilitaria molt la feina!

5.- Aprendre a dir “NO!”: Això és el que porto pitjor. De la mateixa forma que m’han acabat practicant fel·lacions engendres monstruosos a qui no vaig saber expressar la meva negació amb prou vehemència, he acabat anant a entrevistes per feines que m’horroritzaria practicar. Soc molt nerviós i pessimista, em desespero amb facilitat, així doncs he de treballar aquest aspecte, relaxant-me i pensant que SI hi ha feina en Cultura, de la mateixa forma que SI hi havia un Príncep Blau per mi. Però no descarto que dintre de poc em veieu entrant a casa vostre per vendre-us una Bíblia Mormònica …tot dependrà del meu grau de pessimisme!

Sindicalisme, vagues i conciència de classe avui

Arran de la convocatòria d’una Vaga General el proper Dimecres 29 de Setembre els mitjans de comunicació de la dreta, sicaris del capital com sempre  i mesells  palanganers de la patronal com mai, han iniciat una brutal campanya de demonització del nostre precari i dèbil moviment sindical, en el seu enèsim intent de dinamitar el que queda de l’Estat del Benestar, instaurant en el seu lloc un sistema d’esclavisme neoliberal.

Des de les diferents cavernes mediàtiques s’ha acusat a CCOO i UGT de “pallassos”, “agents burocràtics”, ” reaccionaris”, “paràsits subvencionats”, “anomalies” o “vils canalles esperpèntics”, entre altres vomitius improperis. I com no el PP s’ha apuntat ben ràpid a la crema de bruixes: Esperanza Aguirre ha anunciat que es pensa carregar a 2.000 sindicalistes de l’Administració de la Comunitat de Madrid, mitjançant un suposat pla d’austeritat i, per si fos poc Cristobal Montoro (PP) ha afirmat que les vagues son decimonòniques i que s’haurien d’eradicar, acabant així amb el Dret a Vaga, reconegut a l’Article nº28 de la Constitució Espanyola, així com a la Carta Comunitària dels Drets Socials Fonamentals dels Treballadors. Sort que l’aturada és contra un Govern socialista!!

La dreta es podria estalviar tot el seu odi anti-proletari. Poden estar ben tranquils que el sindicalisme del segle XXI és una ombra del que havia estat durant el segle XX. La consciència de classe s’ha anat minvant gràcies a la deslocalització del sector industrial al Tercer Món, la fi del model “fordià” de producció en cadena,  la protecció social pública i, sobretot, l’augment de poder adquisitiu i de nivell de vida dels treballadors, desenvolupant així una societat postmoderna formada  per “consumidors” individuals i aïllats, que no es veuen a si mateixos com part del sistema productiu.

A més d’això, segons va el prestigiós historiador marxista Eric Hobsbawm, la classe obrera del segle XXI es diferència de la del segle XX en que han aparegut diversos factors negatius que debiliten la seva capacitat d’organització política i sindical:

- La xenofòbia, o “socialisme dels ximples“: la protecció del treball d’un mateix davant possibles competidors estrangers., en comptes de fer-ho contra la patronal Com més dèbil és el moviment obrer, més fort resulta el racisme.

-La temporalitat del treball: moltes feines es fan tan sols en una època de l’any (hostaleria, verema…) la qual cosa impossibilita una organització estable.

-La meritocràcia educativa: avui dia per accedir a un bon lloc de treball resulta imprescindible un bon títol, pel qual el sistema administratiu ens ensenya a competir contra els nostres iguals des de ben petits a l’escola, creant així individualisme i enveja, en comptes de cooperació. A més, la classe intel·lectual és vista per les persones amb menys recursos com membres de la èl·lit, aniquilant la unió de treballadors i pensadors que havia caracteritzat el socialisme del segle XX.

Jo segueixo creient que el sindicalisme, la negociació col·lectiva i la vaga son els únics instruments eficaços i vàlids amb que comptem els treballadors davant el capital. Així m’ho ha demostrat la meva experiència laboral: quan vaig començar a treballar d’arqueòleg cobrava 711 euros (estant llicenciat!!) i fins que no vam aprovar el conveni col·lectiu, gràcies a CCOO, la meva nòmina no va poder esdevenir mileurista.

Desgraciadament aquesta visió es absolutament minoritària i la immensa majoria de proletaris intentaran acudir als seus llocs de treball el proper dia 29 de Setembre que, en un paradoxal acte de supina estupidesa, per por de no cobrar un dia de sou seran capaços de sacrificar la seva jubilació, acomiadament just, nòmina i conveni.

Però com no podem deixar que la massa d’esquirols aborregats decideixin portar-nos de cap a l’abisme, demano a totes les organitzacions obreres que queden que no reparin en mitjans, ni en cap mena de perjudici ètic, per tal d’impedir físicament  l’assistència laboral a aquells quintacolumnistes col·laboracionistes que, amb el seu covard egoisme, encara estaríem treballant 65h setmanals des dels vuit anys fins als 80. La finalitat està plenament justificada: en el boicot total als mitjans de transport públics i principals carreteres estarà l’èxit de la nostre lluita.

EXTRA: La proposta de Reforma Laboral de la Patronal.

Dia 1 de Juny de l’any 287, després del naixement d’Adam Smith.

Els membres de la Patronal, reunits a intempestives hores de la matinada, hem acordat la nostre proposta de Reforma Laboral. Desitgem cordialment que el Sr. Zapatero, si no vol que li enfonsem l’IBEX 35 i la qualitat del deute públic en menys temps que Belen Esteban es fot un gram de coca, s’avingui a genuflexionar-se davant aquest moderat i exemplar text:

-> Ampliar l’edat de jubilació als 80 anys: Segons un estudi demogràfic, realitzat per una independent i objectiva Companyia de Plans de Pensions Privada, els ciutadans del segle XXI seran immortals i impotents, amb la qual cosa la societat envellirà inexorablement.

-> Mercat Laboral, sensu stricto: Els treballadors seran subhastats en una plaça pública, on es mostrarà la seva dentadura i musculatura. El treball intel·lectual, és un luxe innecessari en temps de crisi.

-> Acomiadament lliure i subvencionat: Quan la voluntat d’un patró desitgi, per caprici, desfer-se d’un proletari, l’estat estarà obligat a celebrar un cocktail i una disco party en honor a tan sàvia decisió empresarial. El finiquito consistirà, en tots els casos d’acomiadament, en un 2×1 en piruletes, sugus, palotes i pica-pica a la botiga de xuxes més propera. Els diners en mans de persones de classe baixa es malgastarien en putes i beguda.

-> En el cas que una empresa tingui beneficis, el treballador rebrà l’incommensurable privilegi de rebre un copet a l’esquena.

-> Eliminació de la negociació col·lectiva: les condicions laborals es pactaran en una reunió personal entre l’equip d’advocats, gestors i sicaris de la patronal, per una banda, i l’obrer emmordassat a un poltre de tortures BS&M, per l’altre.

->Incentivar la producció amb noves tecnologies: elèctrodes, gas sarín, descàrregues d’alt voltatge…

-> Flexibilitzar la contractació, eliminant el contracte per escrit: Que hi ha confiança home! No calen aquestes formalitats! Amb la paraula de l’amo de que cobraràs, ja en tens prou.

-> Jornades laborals 24h don’t stop: La nit es jove! Perquè deturar-se per dormir? Amb un cop de cap d’una horeta en un racó de la oficina, ja n’hi ha prou per seguir al peu del canó set dies a la setmana! Els obrers malbaraten el seu temps lliure en vulgaritats improductives, del tot innecessàries per la pàtria.

Paraula d’Adam Smith, alabem al Senyor.

Mr Burns. President de la Patronal.

PD: Senyors dels sindicats, no cal que es molestin en fer una vaga general. Ja hem iniciat un pla d’alienació massiva del proletariat a base de Mundials de Futbol, islamofòbia visceral i nacionalisme de barretina i pandereta. Gràcies.

Abaratir l’acomiadament NO crea ocupació!!

La política macroeconòmica espanyola sembla instal·lada al regne de la paradoxa, un patètic vodevil de l’absurd on  s’estan prenent les mesures diametralment oposades al sentit comú, que és el menys comú dels sentits, i el Govern de l’Estat, convertit ja una burda titella del FMI, ha iniciat una incomprensible cursa suïcida cap a l’abisme neoliberal, adoptant fil per randa el discurs del terrorisme financer especulador.

Ara resulta que abaratir l’acomiadament servirà per crear ocupació. Clar, com costa tant fotre al carrer algú, oi? Ja m’imagino les fàbriques amb ingents volums de producció desatesos perquè el patró no s’atreveix a ampliar la plantilla, no fos cas que, amb els ja existents contractes d’obra i servei, hagués de donar un grapat de sugus a l’acomiadat.

Això és com apagar incendis amb gasolina o fomentar la castedat subvencionant la prostitució.

De que ens sorprenem? Aquesta és la enèsima fal·làcia que els carronyaires neoliberals intenten vendre’ns com a inapel·lable dogma, a força de repetir-ho fins a l’extenuació en tots els seus mitjans de desinformació.

Recordeu l’any 2008? Deien que l’estat hauria de regular el mercat i ara resulta que és el mercat qui regula a l’Administració pública. Els mateixos banquers que demanaven auxili al Govern, ara li han posat la soga al coll, en comptes d’auto-flajelar-se en mig d’una plaça pública implorant el perdó a la Humanitat per haver-nos sumit en una crisi, derivada de la seva depravada usura.

I el Pla Espanya? Si home, aquella mesura neo-keynesiana per incentivar la ocupació, estimulant el consum a base d’obres públiques i crèdits als Ajuntaments. Doncs no! Ara resulta que hem de reduir el dèficit al preu que sigui, parant obres públiques, enviant a l’atur milers d’obrers i aturant en sec el poder adquisitiu del proletariat.

La darrera ocurrència ja voreja el patetisme senil: subvencionar els acomiadaments, en comptes de la contractació! Peró que pretenen Corbacho i Zapatero? Arribar quant abans als 5.000.000 d’aturats al preu que sigui? Dinamitar el llegat de Pablo Iglesias i destruir la socialdemocràcia espanyola, regalant al PP el govern de totes i cada una de les administracions de l’estat?

I a sobre tenen la barra de dir que “estem prenent mesures difícils”. I UNA PUTA MERDA!!! Obeir al mercat com un gosset faldiller que tan sols belluga la cua, és el camí més senzill. Carregar el pes de les mesures financeres als pensionistes, embarassades funcionaris i peons és de covards, miserables i roïns.

Difícil i heroic hauria estat plantar cara a la banca, a la patronal, a la despesa militar i a tots aquells que veuen la democràcia com una mera nosa per als seus negocis. Coherent seria incentivar la contractació desgravant IRPF als treballadors nous, sempre i quant l’empresa no acomiadés a ningú de forma improcedent.

PD: Llegeix també: “Reflexions sobre el futur del treball”