ALERTA TROLL

Estimat Troll que vens a esputar la teva bilis a casa meva:

De la mateixa forma que jo no vaig defecant a casa d’altri, no tinc perquè permetre que aquest blog, que tants anys m’ha costat d’enlairar a les més altes cotes de popularitat i glamour, s’embruti amb vòmits de pus provinents d’alguna caverna ultra.

M’és igual si ets una pubilla ultranacionalista catalana que, cansada de fer felacions a Artur Mas vens a regurgitar-ne l’escorreguda, o, si pel contrari ets un skin racista i espanyolista amb una svastika per neurona. Si tens ganes d’expressar les teves idees infames, aprèn a escriure i obre’t un blog; aquest és el meu, gràcies

Porto suportant bullyng homòfob i feixista des dels 10 anys i si aleshores no varen aconseguir que em tornés hetero, ara no faràs tu que canvii la meva ideologia. Tot debat argumentat amb ironia i sarcasme és benvingut. Insults i amenaces ni de conya!

Que pot passar si deixes un comentari Troll en aquest blog??

1) Serà manipulat i tergiversat: Afegiré i trauré aquelles parts que a mi en convinguin per tal que tothom pensi que ets molt més idiota o ultra del que ets realment. El més probable es que canvii el teu comentari per un videoclip o, que me l’inventi totalment.

2) Hi afegiré faltes d’ortografia: En cas que segueixis insistint el proper pas serà mostrar-te als meus lectors com un ruc analfabet que amb prou feines pot lletrejar el seu nom.

3)  Publicaré les teves dades i la teva direcció física: Si encara no n’has tingut prou que sàpigues que cada comentari deixat deixa un rastre d’ID que es pot geo-localitzar amb un senzill programa, per tal que tothom sàpiga on vius. També rastrejaré la ID per si has comés l’errada de publicar amb el teu nom autèntic en qualsevol altre lloc.

4) Et denunciaré als mossos d’esquadra: Tan sols una vegada en 5 anys de blogger he cregut que les amenaces contra aquest blog podien acabar derivant amb atacs físics i ja vaig obrir diligències judicials als mossos d’esquadra. Conec personalment al cap polític de la comissaria de la meva ciutat i tinc el seu mòbil memoritzat a la primera entrada de la meva agenda del mòbil. No tinc cap problema en repetir-ho, conec els meus drets i ja vaig portar a 5 skin heads a judici amb 16 anys, no em tremola la ma, al contrari.

Qui avisa no és traïdor!

ANTIPOLÍTICA: l’avantsala del Feixisme

Creure que els polítics son “el problema” és el primer pas per acabar pensant que la democràcia és “el problema”. S’ha instal·lat en la nostre societat una barroera demagògia populista que, fruït d’una incomprensió absoluta envers les veritables causes econòmiques de l’actual situació, ens pretén fer creure que la culpa de que hi hagi atur i retallades és del primer regidor de parcs i jardins que s’ens creua pel davant.

Evidentment que si hi ha polítics que tenen molta culpa! Els dirigents del PP que ens van instal·lar en la des-regulació neoliberal i un creixement fictici a base de bombolles i especulació; el Govern Zapatero que va trair la socialdemocràcia acceptant el liberalisme dom un dogma inqüestionable; o els actuals dignataris de CIU i PP que aprofiten la ben-entesa de la crisi per privatitzar i fer negocis corruptes. Però això no és LA política, estimats lectors, això és la dreta. I si no us agrada haver votat a qui tenia capacitat per aturar-la.

El PP està encantat amb aquesta antipolítica. Una de les primeres mesures que ha pres ha estat retallar un terç el nombre de regidors dels Ajuntaments, cosa que beneficiarà  enormement als partits grans (PPSOE i CIU) enfront aquells que presenten alternatives al seu mono-discurs de submissió als mercats.

Que serà el proper? Que els polítics no tinguin sou? Ah genial! Tan sols s’hi podran dedicar com a hobby aquells que visquin de rendes, els burgesos que no els calgui treballar per viure, els que puguin anar als plens i a les comissions sense haver de justificar la seva absència davant un responsable de Recursos Humans, ja que l’empresa és seva. Per tant, un sistema on tothom serà de dretes.

O, per que no? Eliminem tota subvenció pública als partits, que tan sols es financin amb les aportacions dels seus militants. Els partits de dretes seguiran amb les campanyes milionàries pagades pels lobbies afins i els d’esquerres amb prou feines podran enganxar un cartell amb blanc i negre i celo. Us sona? Ja ho ha proposat Esperanza Aguirre, ella encantada! A les properes eleccions tindrà el Parlament sencer per ella, sense cap molesta oposició que li demani explicacions.

No és estrany tampoc que sigui la ultradreta qui s’ompli més la boca criticant a “la casta política”. Al meu Ajuntament PxC ja ha proposat, precisament, eliminar sous i subvencions als polítics (sense renunciar en cap moment als que reben ells, clar). Normal, donat que ells somien amb una societat dictatorial, sense cap mena de representació dels ciutadans, on tot el poder recaigui amb un “Führer” omnipotent.

La pena és que certs elements de l’entorn del 15M, amb un preocupant analfabetisme sobre teoria política,  riuen aquestes gracies i segueixen aquesta corda. Buscant una democràcia real, han acabat obrint la porta a una dictadura total. Ai d’aquells que asseguren que no son “ni d’esquerres ni de dretes“! Un bon eufemisme per no dir, directament, que albires l’arribada d’un cabdill messiànic, que guii la massa enfurismada.

Que més voldria el neoliberalisme ultra que eliminar càrrecs polítics per acabar de des-regular definitivament tot el mercat?

MELENCHON vs LE PEN: La mare de totes les batalles!

Aquest proper diumenge es celebra la primera volta de els eleccions legislatives a França, però sens dubte tots els focus estan centrats en la petita regió de Hénin-Benaoumont, una comarca que agrupa 14 petits municipis que sumen 125.000 habitants, en un racó al nord del país. La raó? L’únic diputat que s’hi escull se’l disputaran en persona els màxims líders de Front Nacional (ultradreta feixista) i del Front d’Esquerres (coalició entre ecosocialistes i comunistes), es a dir, Marine Le Pen i el meu admirat Jean Luc Melenchon.

Aquesta comarca es tracta d’una antiga regió minera que havia estat molt comunista, que als anys 80′s es va tornar industrial i socialdemòcrata, fins que a partir de 2008 la crisi va provocar que les fàbriques tanquessin per deslocalitzar la seva producció al 3r món , augmentant així l’atur en picat. L’antic alcalde socialista de la ciutat, Gérard Dalongeville, ha estat empresonat per corrupció. Així doncs ha esdevingut una regió marginal i abandonada per les forces polítiques tradicionals, on el proletariat desesperat s’ha llençat en mans del populisme incendiari del FN que va arrasar als comicis cantonals amb el 51% de vot arribant al 80% al poble de Beaumont.

Marinne Le Pen va escollir aquesta província com a cavall de Troia per posar el seu peu al Parlament, pensant que seria molt senzill. Fins ara tots els partits progressistes francesos havien cregut que el millor que podien fer davant el feixisme era no parlar d’ell, amagar el cap com una estruç, pensant que plantar-los cara era fer-lis propaganda, una idea suïcida, estúpida i dement que s’ha demostrat objectivament errònia. Doncs bé, finalment Melenchon ha obert els ulls i plantarà batalla a la gola del llop.

Els nazis francesos, desconcertats per aquest cop d’efecte, han emprat tot el joc brut que han pogut: falsificant propaganda de l’esquerra on s’utilitzen falses declaracions de Melenchon a favor dels algerians i berbers o titllant aquest de “marquita atolondrada“. Repugnants i vomitives estratègies que, de ben segur deuen haver copiat a PxC, doncs son la seva marca de la casa.

Es tracta doncs, de LA batalla de les idees, un ring en el qual es batran en duel les dues úniques sortides possibles de la crisi en estat pur: o acabem amb les retallades amb la redistribució de la riquesa o limitant dels drets humans a les persones segons el seu lloc d’origen, es a dir, unint els pobres contra els rics, o o unint els nacionals contra els estrangers. Un debat que, a mida que la crisi enfonsi més i més a socialistes i populars, s’estendrà per tot  Europa com la pólvora i, de fet, a Grècia tenen un escenari força semblant amb l’auge de Syriza (esquerra radical) i Alba Daurada (ultradreta nazi) i que, en el fons, és el mateix que hi havia a Europa als anys 30: o Lenin o Hitler.

L’única enquesta publicada fins a la data indica que a la primera volta Le Pen obtindria una pírrica victòria del 34% contra un 29% de Melenchon, un 18% pels socialistes i un 16% per la dreta moderada; mentre que a la segona volta, la que val, el Front d’Esquerres derrotaria  al feixisme amb un avantatge de més de 10 punts, impedint així que la ultradreta tingui una veu mediàtica dins les institucions.

Per si fos poc morbós el combat, la diva i Reina del Pop, Madonna, s’ha ficat pel mig de la batalla. A la seva gira actual es projecta una imatge de la cara de Marine amb una svastika nazi al front, durant la cançó “Nobody Knows Me“, fet que ha desfermat la ira del Front Nacional, rabiós per que algú hagi desemmascarat la seva veritable ideologia mal camuflada rere tints rossos i amables somriures, amenaçant en denunciar els concerts de París. Podeu veure la imatge projectada concert aquí:

BIGBANC: la web-sèrie hospitalenca del moment ja és aquí!

Aquest blog té el plaer d’estrenar l’esperada Premiere de BigBanc, una web-sèrie rodada íntegrament a la meva ciutat, la capital del glamour Hospitalet de Llobregat, amb tan sols 400 euros de pressupost i la feina voluntària d’un equip de joves professionals. Una demostració més que el talent i l’esforç poden suplir perfectament la manca de capital!

La narració gira al voltant de les desventures de quatre personatges ben freaks que passen la seva surrealista existència al voltant del banc d’un parc, l’escenari únic de tota la saga, al voltant del qual es veuran immersos en tota mena de delirants situacions que, de ben segur, us faran passar una bona estona amb la companyia del Lolo, la Clara, la Cris i el George quatre joves de 25 anys que, per diferents motius, es neguen a crèixer i viuen tancats en un bucle de permanent immaduresa.

Ah si! Que se m’oblidava! Jo he col·laborat fent tres fugaços”cameos” en tres episodis diferents, fent d’extra (coses d’estar a l’atur i no saber dir que no…) A veure si em trobeu! I també dir que la directora i guionista, Brisa Luque, es va inspirar lleugerament en mi per  idear un dels personatges, segur que no trigueu en esbrinar quin…

Doncs res, sense més preàmbul us deixo amb el primer episodi! Si voleu seguir la sèrie ho podreu fer a la seva pàgina web.

Les claus de l’èxit de “Golden Dawn”, el nazisme grec sense complexos.

Les eleccions legislatives gregues d’ahir, tot i l’èxit de l’esquerra alternativa Syriza, ens van deixar l’amarg regust de l’entrada del partit neonazi “Golden Dawn“, que obtenia el 7% de vot i 21 diputats, quan en anteriors comicis era un irrisori grupuscle marginal amb menys del 1%. Analitzem les claus del seu èxit

“El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”. GRAMSCI

Aquest partit va un pas més enllà del que representa el Front Nacional a França o PxC a Catalunya, doncs en aquest cas no es molesten en disfressar-se de demòcrates sota la fal·lacia eufemística d’”identitaris“. En el cas del partit grec llueix obertament un emblema que recorda a l’svastica, tenen forces paramilitars uniformades que apallissen i apunyalen immigrants, realitzen la salutació romana, tenen creences neo-paganes i veneren l’ocultisme nazi (que alternen amb l’ortodòxia cristiana grega), editen llibres anti-semites, defensen la superioritat de la “raça hel·lènica“, han profanat monuments a Holocaust i mostrat suport al KKK o als afrikaners sudafricans.

Aquest grillats proposen augmentar el pressupost de Defensa (elevadíssim i principal causa del dèficit grec) per tal d’envair la República Iugoslava de Macedònia, ja que consideren que forma part del seu espai vital, mentre reivindiquen obertament la dictadura feixista de Ioannis Metaxás, durant la qual 30.000 persones varen ser torturades o exiliades. També cal destacar que el seu líder és un ex-militar expulsat de els forces armades acusat de terrorisme.

Quines son les claus de l’èxit d’aquest grup feixista?

1.- El context econòmic: Atur del 20%, retallades brutals a l’estat del benestar, plans de rescat draconians imposats per la Troika, rebaixes del sou al·lucinants, un dèficit públic disparadíssim amb uns interessos tan elevats que resulta difícil d’imaginar que algun dia s’arribin a pagar. Fa uns dies m’explicaven el cas d’un catedràtic que vivia en un caixer, ja que amb el seu sou de 400 euros no podia fer front al lloguer.

2.- El fracas de Laos: El partit feixista Laos (un xic més camuflat i moderat), va entrar al Govern de concentració amb el PASOK i Nova Democràcia acceptant el pla de rescat imposat per Europa, fet que els ha comportat un enfonsament total del seu electorat fins al 2,9%, esdevenint extraparlamentaris.

3.- La legitimació del seu discurs xenòfob per part dels dos partits grans: PASOK i ND han competit durant tota la campanya a veure qui prometia més ma dura envers l’arribada d’immigrants, fet que ha normalitzat el discurs nazi, situant-lo en la centralitat política i assenyalant els nouvinguts com a culpables de la crisi dins l’imaginari col·lectiu. Res que no hagi passat abans a Vic o a França.

4.- El fracàs d’un antifeixisme unitari i massiu: el caïnitisme suïcida de l’esquerra grega es per abufetejar-los fins a dir prou. Si bé “Unitat contra el Feixisme” existeix a Grècia, i fins i tot han fet accions mediàtiques impressionants com llençar iogurt en directe a un presentador que havia donat cobertura a Golden Dawn,   es tracta d’un moviment molt petit, en mans d’anticapitalistes radicals que es neguen a teixir un moviment ampli i plural, deixant enrere el  seu sectarisme i l’absurd fraccionalisme irracional que impedeix a l’esquerra arribar al poder, tot i tenir molts més vots que la dreta o la social-democràcia. Cal destacar que la passada setmana a Anglaterra, el BNP va perdre tots els regidors que es votaven, gràcies a la brillant campanya massiva de “Unite Against Fascism“.

5.- La seva presència normalitzada als mitjans: A part d’editar un diari setmanal amb una tirada de 5.000 números, que es ven als quioscos normals, el seu líder presenta un programa propi cada dilluns en un canal de televisió privat ( Tile-Asty, propietat d’un milionari anti-semita). També cal destacar que tenen una xarxa de llibreries, una editorial pròpia i que realitzen festivals de black-metal amb assiduïtat.

6.- La preocupació de la burgesia per l’auge de l’esquerra: I vostè es preguntarà: qui paga tot això? Doncs bé, resulta evident que darrere aquest partit es mou molt diner i que aquest no prové de les quotes de quatre skins poligoneros semi-analfabets, sinó d’un capital financer que observa amb preocupació com l’esquerra radical de Syriza ja és la segona força parlamentària (hauria estat la 1a de lluny si s’hagués presentat unida amb la resta de grups rojos i verds) , cada cop hi han més revoltes al carrer i cada dia més radicals, amb la qual cosa una part de la dreta liberal tem per les seves propietats, comença ja a pensar que la democràcia pot ser un perill i que cal aturar les revoltes amb violència al marge de la llei.

Rahola col·labora amb “Mediterraneo Digital” un diari d’ultradreta espanyolista.

“Mediterráneo Digital” és un més de les publicacions pseudo-periodístiques que afloren per Internet, on s’inclouen tota mena de rumors, presumptes noticies tergiversades, sensacionalismes demagògics variats així com tota mena de notes de premsa de partits d’ultradreta, des de falange a PxC, passant per tota mena de grupuscles marginals d’allò més freak.

Entre els seus columnistes d’opinió destaca per la seva assiduïtat Ricardo Saenz de Ynestrillas, ex-dirigent del partit feixista “Alianza por la Unidad Nacional” (AUN), que el 1997 va ser detingut per intentar assassinar al seu camell, que es negava a fiar-li cocaïna; Juan Vicente Santacreu, candidat del partit d’ultradreta España 2000 al Ajuntament de València; Alejo Vidal Quadras, eurodiputat pertanyent a l’ala més dura i espanyolista del PP; Nacho Toledano, obertament falangista, entre altres membres de PxC, MSR i… Pilar Rahola.(VEGEU-HO AQUÍ)

Doncs si! Rahola, la biògrafa d’Artur Mas, ex-diputada trànsfuga d’ERC i declarada ultra-sionista, alterna les seves soflames incendiàries vinculant a ICV amb el terrorisme a La Vanguardia, amb els seus articles més islamòfobs, racistes i viscerals, que es reserva per a xipollejar pels fangars de la soll d’aquesta peculiar caverna de la ultradreta més radical, violenta i anti-catalana.

A mi, la veritat, és que no m’ha sorprès gens aquesta col·laboració veient el darrer llibre de la diva convergent: “La República islàmica d’Espanya” és un veritable manual d’odi en contra dels musulmans, una burda criminalització desfigurada on s’equiparen a tots els membres d’aquesta religió amb els seus elements més radicals, igualant Islam a terrorisme, incitant obertament als tòpics, rumors i tota mena de perjudicis envers els nouvinguts.

Ja ho saben les organitzacions sionistes i pro-Irraelites que tans premis li donen a la Pilar, que col·labora amb una publicació plena de nacional-socialistes que somien amb repetir l’Holocaust? Ja se n’han assabentat al Palau de la Generalitat que la seva portaveu oficiosa filtreja amb personatges que somien amb eradicar tot rastre de llengua i cultura catalanes?

PD: El folletí aquest de Mediterraneo Digital, van tan necessitats de notícies que han tret aquest post en portada acusant-me de ser pijoprogre i perroflauta alhora! LLEGIU-HO AQUÍ

2011: Les imatges que NO m’hauria imaginat veure aquest any

FEBRER: Plaça Tahir d’Egipte, una revolta àrab fa caure la dictadura de Hosni Mubarak

ABRIL: Plaça de l’Ajuntament de l’Hospitalet, unes 300 persones participen en una assemblea d’indignats

JUNY: Artur Mas i Núria de Gispert arriben al Parlament en Helicòpter, després de deixar que una revolta popular assetgés als diputats

JUNY: Els regidors feixistes de PxC prenen possessió a l’Ajuntament de L’Hospitalet, entre una gran manifestació de rebuig

JULIOL: Una pancarta gegant contra les retallades en Sanitat es desplega de l’Hospital de Bellvitge

JULIOL: Francesc Camps dimiteix com a President de la Generalitat, imputat per la corrupta trama Gürtel

SETEMBRE: El moviment indignat es globalitza i arriba a Wall Street

OCTUBRE: ETA anuncia la fi de la lluita armada

NOVEMBRE: Berlusconi dimiteix per deixar pas a un govern tecnòcrata al front d’Itàlia

DESEMBRE: Es trenca el tabú de la Monarquia i la premsa carrega durament contra Urdangarín, imputat pel cas Palma Arena

M’he enamorat de Josep Anglada!

Jo que sóc més multicultural que un plat de Kebab o uns frijoles mexicans,
jo que tinc una erecció quan passo pel Raval i sempre duc un Palestino al coll,
jo que voto Iniciativa i que tinc somnis eròtics amb Luter King,
jo que soc membre d’Unitat contra el Feixisme i no trago ni en pintura als cap-rapats,
jo que penso que en Rosseau es va quedar curt amb el “bonisme” ideal,
jo que porto el Manu Chao com a politò del mòbil i parlo en urdú .
Jo que sempre he defensat els nouvinguts i crec que encara en falten més,
ara m’he enamorat d’un “Führer” de PxC

Ohhh Anglada! M’inventaré tòpics racistes per tu
ooohh Anglada!, anirem  la Llibreria Europa els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Anglada!.

Jo que he estat monitor d’un esplai 8 anys i més hippy que Bob Marley
jo que sóc un gran entès en antropologia social i cultural
jo que sempre m’he enganxat als serials sudamericans i al reggetón
jo que he anat més anys al Orgull Gai que a ballar saradanes
jo que sento devoció pel suxi i pel falàfel, tot barrejat,
jo que vull veure a un Mohamed de President de la Generalitat
ara m’he enamorat d’un “Führer” de PxC

Ohhh Anglada! M’inventaré tòpics racistes per tu
ooohh Anglada!, anirem  la Llibreria Europa els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Anglada!.

Valoració dels resultats electorals

-> ICV-EUiA-IU, la coalició verda i roja per la que jo demanava el vot, ha obtingut el millor resultat de la seva història en % de vot, triplicant els diputats a Catalunya i multiplicant per 5 a tota Espanya. Tindrem un magnífic grup parlamentari  ampli i divers que serà 4a força política amb Joan Coscubiela, Laia Ortiz, Joan Josep Nuet, Gaspar Llamazares, l’economista del 15M Alberto Garzón o Cayo Lara entre altres. A Hospitalet som la formació política que més creix, amb 4.500 votants nous (10.500 en total), arribant al 10% de vot, resultat que no es veia des dels temps del PSUC. Sens dubte els diferents moviments socials en els quals estem molt implicats, ens hi han ajudat de valent!

-> Unitat contra el Feixisme i el Racisme tot i no presentar-se a les eleccions s’ha erigit com el veritable vencedor moral, veient com la contundent campanya #novotisPxC ha aconseguit el seu únic objectiu polític: que Anglada no fos diputat. Allà on s’ha fet més campanya, més ha baixat el feixisme: Al Gornal, on es van repartir 2.000 octavetes PxC passa del 15 al 4%, a St Boi del 10 al 4%, a Vic de 3000 vots a 300… queda finalment demostrat que l’estratègia d’enfrontament pacífic, desencarcarament i pedagogia és la millor forma d’impedir l’avenç nazi a casa nostre. En un més hem distribuït 100.000 octavetes, hem fet 7 manifestacions, 2 vídeos, tallers i presentacions de llibres, varies notes de premsa… i amb el pressupost que teníem de vendre xapes i llibres!

-> PSOE: S’ensorra fins a nivells estratosfèrics i la hecatombe es històrica. La socialdemocràcia ha de trobar un relat ideològic nou, allunyat de la fal·laç “tercera via” social-liberal de Zapatero  i Toni Blair, si vol tornar a governar algun dia en algun lloc; no pot ser que tot el seu discurs es basi en la por a la dreta, si quan arriben al poder fan el mateix que ells, actuant sempre al dictat dels mercats. Tot i així, estic convençut que Rubalcaba serà un magnífic líder de la oposició.

-> CIU:  Em fa molta vergonya que un repugnant grupuscle corrupte i llepaciris que dinamita l’educació i la sanitat pública, baixa els impostos als rics, reparteix milions a les escoles privades de l’Opus Dei i al Grup Godó, fa declaracions homòfobes i racistes en una campanya erràtica i demagògica, pugui ser la 1a força política a Catalunya. Duran Lleida, però, no podrà seguir negociant fosques partides pressupostàries al servei dels lobbies mafiosos, ja que el PP no necessita el seu vot per res.

-> PP: A Catalunya obté un resultat decent (tot i que per sota del de Josep Piqué el 2000) i a Espanya arrasa, simplement pel fet de ser un partit diferent al PSOE. Temo el que pugui arribar a fer el neoliberalisme ultracatólic embogit i amb poder absolut, però ja no em fan por: ja tenim la resistència al carrer:el 15M. Rajoy ha guanyat amb la promesa de sortir de la crisi i crear ocupació; doncs bé, ja triga!

-> ERC-Reagrupament: Sembla que la estratègia d’allunyar-se del tripartit i apropar-se a  la dreta de CIU no els ha anat del tot malament, tot i perdre els 3 senadors que els quedaven i uns 50.000 vots, quedant per sota del resultat a les passades autonòmiques. Han parat  momentàniament la sagnia de vot que els duia de cap a la marginalitat extraparlamentària i la única persona que em cau bé d’aquest partit, Joan Tardà, seguirà sent diputat. Sempre ens quedarà el consol de pensar que si no existissin CIU tindria encara més diputats, suposo que deu ser l’únic sentit de l’existència d’aquest partit.

-> Amaiur: Sens dubte qui ha tret millor rendiment del procés de pau ha estat l’esquerra abertzale, guanyant les eleccions al País Basc i obtenint representació a Navarra. Espero que els seus diputats estiguin a l’alçada, trenquin el sectarisme llunàtic que ha caracteritzat a Batasuna al llarg dels temps i obrin un discurs radical en matèria social i econòmica, més enllà del  nacionalisme folklòric.

-> Altres: El partits simbòlics i extraparlamentaris ens deixen algunes propostes interessants, destacar el resultat del partit democratista-nerd “Pirates” que, tot i que em segueix semblant una frikada graciosa, tenen propostes de democràcia directa i virtual prou interessants; “PACMA” ens recorda un cop més els drets dels animals, “Escons en Blanc”  s’ha fet notar a l’absurd Senat i, finalment la coalició  “Anticapitalistes” ha fet una bona campanya assenyalant als culpables de la crisi.

Les imatges de la campanya

Finalment avui acaba aquesta campanya electoral, en la que jo he col·laborat més activament de totes les que recordo! Falten dos dies per saber la composició del Congrés i del Senat, així com de saber la identitat del proper President del Govern, però jo vull acabar el meu periple electoral amb les imatges que m’enduc de record! Cap de les fotografies son meves, sinó que les he trobat navegant per la xarxa i en desconec l’autoria!

Fotografies d’actes i, sobretot de movilitzacions socials que ens recorden que ens juguem aquest diumenge

El CAP de la Rambla Marina (Bellvitge) ocupat per un grup de iaioflautes, en contra del seu tancament.

La furgoneta de Joves d’Esquerra Verda (ICV) i Alternativa Jove (EUiA) que ha recorregut Catalunya,demanant que la democràcia sigui el poder del poble i no dels mercats.

Concentració anti-feixista davant l’acte central de PxC a Les Corts, on va intervindre el neonazi belga Filip Dewinter

L’únic diputat del PSOE que va votar contra la Reforma Laboral i de la Constitució, António Gutierrez demanant el vot per Joan Coscubiela

Manifestació en contra de les Retallades a les Universitats

Pancarta a Martorell d’ICV dient que tan sols el vot serveix per aturar les retallades

Manifestació d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme a Pça Universitat ben xops per la pluja

Un desnonament aturat a Salt, gràcies a la mobilització social de la Plataforma d’Afectats per la Hipotèca

L’ex-fiscal contra la Corrupció, Carlos Jimenez Villarejo, que tanca la llista de ICV-EUiA, amb Joan Coscubiela i els candidats joves de la coalició.

POSTDATA: I la millor, me la guardo pel final: 600 persones rebentant l’acte final de campanya d’ICV-EUiA a La Farga d’Hospitalet