26N: Anàlisi de la Voluntat del Poble

“Pots enganyar a tot el món algun temps.
Pots enganyar a alguns tot el temps.
Però no pots enganyar tothom tot el temps” ABRAHAM LINCOLN

-Perquè CIU es fot la insospitada patacada del segle? Doncs resulta que al final l’Emperador anava despullat! El seu intent de manipular la manifestació del 11S i apropiar-se dels sentiments de Catalunya ha estat tan descarada i evident que ha vorejat el ridícul del patetisme  i la vergonya aliena. S’han passat tan de frenada que semblava que el seu cartell electoral l’hagués dissenyat un bromista d’el Jueves per fer-ne una conya; les manifestacions d’autobombo (una d’elles en jornada electoral) eren pur populisme bananer i els escàndols de corrupció, la Vaga General i l’assumpte dels desnonaments han acabat de fer la resta. Mas ha fracassat com a President, com a polític i com a persona; està acabat i la guerra interna que comença avui al carrer Còrsega (amb un Grup Godó cridant a la sociovergència descaradament) serà un festí de voltors.

-Perquè ERC es segona força política? Doncs perqué aquestes eren les seves eleccions, les que han esperat tota la vida, alguns des de que van tenir ús de raó; era el seu tema, son qui s’han treballat els referèndums, l’ANC, la mani del11S i es just que s’enduguin la glòria ells i no CIU. Ara bé, no m’agradaria estar a la pell de Junqueras davant el gran dilema que té al davant: ha d’escollir entre seguir amb el projecte secessionista amb CIU, a costa de ser còmplice de les retallades, o exercir de primera força d’esquerres a Catalunya llençant a Mas a la sociovergència. I ambdues coses son totalment incompatibles!

-Perquè el PSC segueix caient en picat? La socialdemocràcia com a projecte està acabada mentre segueixin sent esclaus de la política de l’austeritat, el deute i les retallades; Navarro com a candidat es pèssim, tot i haver salvat els mobles i la seva campanya va ser tan dolenta que semblava dissenyada pel seu pitjor enemic. A qui se li va ocórrer centrar la campanya en l’eix nacional? On estan aquells brillants estrategues comunicatius de l’època de Maragall?

– Perquè el PP no es ressent de les retallades? Alicia Sanchez-Camacho està pletòrica en el debat nacional; ella si que ha sabut emprar amb enginy i sense ridícul les banderes per tapar les retallades. Mira que sembla tòtila i beneita a primera vista, però se la sap més llarga que un dia sense pa. Té agafat a Mas pels collons amb el rescat autonòmic i li anirà donant voltes cada cop que CIU faci un giny a ERC.

-Perquè ICV-EUiA obté el millor resultat des de l’època del PSUC? Herrera s’ha erigit com el veritable líder a la oposició a les retallades i com una alternativa sòlida  amb capacitat de governar i programa solvent com per atraure tot el vot catalanista del PSC, sense estridències nacionalistes ni populismes antipolítics, especialment a l’Àrea Metropolitana on esdevé segona força política a el Prat, Montmeló i quasi a Cornellà, així com a Sant Martí o Ciutat Vella, veient com l’alcaldia de la capital de Catalunya no es una quimera, ni molt menys. Els resultats a Lleida, Tarragona o Girona també son molt bons amb candidats espectaculars.

- Perquè Ciutadans arrasa?: A l’urna que vaig fer jo el recompte van esdevenir 2a força; son el vot estomacal dels socialistes més anti-catalans i amants del populisme fàcil; tenen un candidat que és molt bon orador i que ha sabut deixar de banda tics xenòfobs i ultres, mostrant una cara amable que els han fet créixer com mai a l’àrea metropolitana. Era el seu tema i CIU els ha servit la campanya en safata per tal que es poguessin esplaiar a gust tirant a matar contra el patetisme barretinaire. Un exemple de com treure un resultat espectacular sense fer pràcticament res!

- Perquè entra la CUP-AE? Doncs perqué eren la novetat desconeguda, amb una campanya molt bona i engrescadora, amb un suport entusiasta d’abstencionistes militants i de partits minoritaris anti-capitalsites, així com tota mena de moviments socials. Ara bé, la virginitat només es pot perdre un cop; a part de presentar-se com un partit que mai ha trencat un plat, ara haurà de demostrar que a més en sap fregar algun. Els mediocres resultats que s’endú allí on ja té regidors (Vic, Girona, Sant Cugat, Molins o Mataró) i sobretot allí on governa (Arenys de Munt) els haurien de fer reflexionar: volen bastir un front d’esquerres plural per governar algun dia o insistir en la seva virginal puresa dogmàtica antisistema?

-Perquè s’enfonsa PxC? La immigració ja no preocupa tant  i, sobretot, la feina d’Unitat contra el Feixisme ha obert els ulls a molta gent. El seu vot populista s’ha refugiat a Ciutadans, esperem que per una bona temporada!

- Perquè s’enfonsa SI? Perquè son un partit sense cap base i un projecte personalista que va néixer al voltant d’un individu que va fotre al camp a la primera de canvi

PD: L’enquesta de conya que vaig fer al blog, ha estat la única que pronosticava la patacada de CIU. Al loro!

25N: Anàlisi Comparatiu dels diferents Programes Electorals

Ja saps que votes? Saps quines son les propostes concretes de cada opció política en cada àmbit de l’administració pública? Doncs bé, jo que soc una mica freak de la política me’ls he llegit tots (per sobre) i n’he fet un anàlisi comparatiu per tal de facilitar la feina a totes aquelles persones indecises que encara no han decidit en ferm la seva opció pel 25N

LINKS ALS PROGRAMES-> CIU, PSC, PP, ICV-EUIA, ERC, C’S, SI i CUP

Llargada dels programes en Número de Pàgines

En aquest gràfic podem veure clarament com es distingeixen dos grups de partits: els que han tingut experiència de govern a Catalunya i els que no. Resulta comprensible, fins a cert punt, que C’s, SI i CUP,  al estar al grup mixt o fora del Parlament, hagin presentat un pamflet molt simple amb un esquema bastant genèric de les seves principals idees, sense detallar les seves propostes en  cada àmbit de l’administració, però que el tercer grup del Parlament (PP), que governa a la majoria de comunitats sigui el que té el programa més curt es imperdonable!

Espai que dediquen al Eix Nacional-Social, en % del nombre de pàgines

Resulta ben curiós que el partit que destina més espai a parlar de l’eix nacional sigui Ciutadans (quan se suposa que estan en contra del nacionalisme) o que CUP sigui el 2n partit que menys parla de l’eix social (quan se suposa que son l’extrema esquerra) o que SI tingui més propostes socials que el PP. També destaca el poc espai que destina CIU a l’eix nacional al seu programa, quan en campanya no parlen d’una altre cosa! Que ICV-EUiA sigui l’abanderat de les propostes socials, en canvi, es d’allò més previsible; també és l’únic partit que no situa la relació amb Espanya en el primer capítol.

Model de Referèndum

CIU: Un Referèndum per que Catalunya sigui un nou Estat dins Europa quan hi hagi una majoria qualificada i es garanteixi que Catalunya no sortirà d’Europa; mentre estant es crearan estructures d’estat.

PSC: Referèndum sobre una reforma federal de la Constitució Espanyola per donar noves competències a Catalunya, sempre dins la legalitat vigent.

PP: Oposició total a qualsevol referèndum.

ICV-EUiA: Referèndum per tal de crear un Estat Català que podria estar federat o confederat amb Espanya (sempre que es reformés la Constitució i hi hagués una veritable voluntat de federació a Espanya) o bé directament independent. Rebuig a tota posició etnicista o ultra-nacionalista.

ERC:Referèndum convocat pel Parlament perquè Catalunya sigui un estat dins Europa, dins la legalitat espanyola o europea. Proposen que el nou parlament es centri exclusivament en aquest tema.

C’s: Reformar la Constitució Espanyola per eliminar el Senat, coordinar les administracions per evitar duplicitats, delimitant competències. No especifiquen si caldria un referèndum.

SI: Proclamació unilateral de la independència al Parlament de Catalunya o celebració d’un referèndum (o les dues coses alhora). Posteriorment es negociaria bilateralment amb Espanya la secessió. Es buscaria el suport de la UE i de la ONU. Son els únics que posen una data màxima: el 11 de Setembre de 2014. Mentre estant hi hauria d’haver un Govern d’unitat amb tots els partits favorables a l’autodeterminació.

CUP: Un referèndum a tots els “Països Catalans” (incloent Catalunya Nord, País Valencià, Balears i Franja d’Aragó),  amb vot a partir dels 16 anys i un sol estat que quedaria immediatament fora de la Unió Europea i de la OTAN.

Posició davant l’Austeritat i el pagament del Deute

CIU: Pagar el deute, obeir les polítiques d’austeritat de la UE, política de Dèficit Zero. Que l’estat avali el deute de els CCAA

PSC: Pagar tot el deute, però en comptes de fer polítiques d’austeritat i retallades, recuperar impostos de successions i donacions, així com taxes en sanitat, educació, transport o medi ambient.

PP:Defensa a ultrança de l’austeritat i de pagar el deute als mercats, limitant per llei l’endeutament públic.

ICV-EUiA:Acabar amb la política d’austeritat, promoure una agència pública europea de qualificació del deute, fer una auditoria sobre el deute públic i privat, no pagar els interessos del deute als bancs ni aquell deute que es declari il·legitim, tal com proposa la Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute.

ERC: El deute de Catalunya es culpa de l’Estat Espanyol i de l’espoli fiscal. Proposen una hisenda catalana amb més impostos progressius , mesures keynesianistes en comptes d’austeritat.

C’s: Pagar tot el deute i aplicar les mesures d’austeritat que siguin necessàries, retallant l’administració pública fins on calgui

SI: El deute és culpa d’Espanya. Una Catalunya independent tindria un Banc Públic que rebria crèdit directe del BCE. Una Catalunya independent tindria un equilibri perfecte entre pressió fiscal i serveis públics, sense retallades.

CUP: Impagament total de tot el deute i abandó immediat del euro.

Valoració subjectiva i personal

CIU: El millor Abandonen els tics racistes i xenòfobs del passat, proposant mesures d’acollida i integració a les persones migrades; així com defensen la igualtat total de persones GLTB, situant-se en el terreny d’una dreta europea liberal i no ultra-conservadora o populista. Per fi! Benvinguts al segle XXI! El pitjor Tot el programa és just el contrari del que han fet aquests dos anys de retallades draconianes. Culpen de tota la seva desastrosa gestió de govern al Tripartit i a Espanya, com si ells no haguessin fet res.

PSC: El millor Està basat el el programa keynesianista moderat de François Hollande i no tant en el del fallit PASOK de Grècia de “no hi ha alternativa a les retallades” El pitjor Una reforma constitucional que no es creu ni el PSOE. Reivindica propostes fiscals que ells mateixos es van carregar. La moderació i la timidesa de les reformes plantejades fa pensar en que els hi sàp greu ser massa agosarats.

PP:El millor Planteja derogar l’euro per recepta. El pitjor Assumeix plenament l’extremisme racista de Garcia Albiol en immigració, amb controls i expulsions. Es curt, mal redactat i inclou una foto d’Alicia Sanchez Camacho al mig sense motiu aparent.

ICV-EUiA: El millor Es l’únic programa que incorpora eixos transversals de política de gènere i joventut, totes les propostes van sorgir de els sectorials i se’n van recollir 1.118, ni més ni menys que es van sotmetre a consulta i deliberació a tota la militància, votant les 30 prioritàries en referèndum. Son d’un rigor i pragmatisme impol·lut, tot i que plantegen una transformació radical de tota la societat. El pitjor Tot i ser ultra exhaustiu, la part d’arqueologia i patrimoni es molt breu a diferència del Programa de 2010. Mea culpa per no haver-m’hi fixat a temps i haver-ho esmenat!

ERC: El millor Han agafat com a pròpia la proposta del Partit Verd Europeu de fer una “Green New Deal”, amb creixement econòmic sostenible impulsat per l’estat envers llocs de treball en economia verda i energia alternativa. Llàstima que després pactin amb CIU tramitar la Llei Òmnibus. El pitjor Es basa amb la hipòtesi de que Catalunya esdevendrà un estat independent inmediatament i ens pinten una Arcàdia feliç on gairebé brollarà mel de les fonts. No hi ha cap crítica a les retallades de Mas i tot és culpa d’Espanya.

C’s: El millor Es l’únic partit que denuncia obertament la manipulació dels mitjans de comunicació públics i privats per part de CIU. El pitjor: El populisme antipolític ultra-demagògic que ocupa quasi la meitat del programa. Per ells tota la crisi s’acabaria eliminants càrrecs polítics, subvencions i, per tant, deixant la democràcia en mans de menys persones. El seu programa econòmic es molt neoliberal, defensant una gestió privada dels serveis públics, les retallades o acabar amb el PIRMI si no hi han diners

SI: El millor Acabo de descobrir que tenen una ideologia i propostes més enllà del independentisme i que, a més, son bastant d’esquerres i estan en contra de els retallades El pitjor Igual que ERC ens presenta un paradís meravellós i completament inversemblant per la Catalunya independent.

CUP: El millor Reivindica el decreixement, el cooperativisme i la sobirania alimentària, així com moltíssimes propostes dels moviments socials alternatius. El pitjor No és un programa electoral, és un pamflet ple d’objectius màxims i utòpics a llarg plaç. No explica quines lleis o mesures pressupostàries volen dur a terme, sinó com és el món que somien; destil·lant infantilisme i amateurisme per arreu, comprensible ja que és el primer cop que es presenten en unes eleccions autonòmiques. Les seves propostes nacionals son tan tan tan maximalistes que podríem qualificar-les d’imperialistes, al reivindicar un sol estat per tots els territoris conquerits a sang i foc per Jaume I al segle XIII.

Elogi d’Andrea Fabra: un cant a la sinceritat

“Que se Jodan” Em confesso fan d’Andrea Fabra i, des d’aquí l’animo a no dimitir, a no penedir-se de res i a postular-se per un carreg de major responsabilitat dintre del seu partit.

“Que se Jodan“…. pura poesia! Com es pot expressar millor en tan poc espai tanta contundència ideològica? Aquesta dona és un geni clarivident, una Diva avançada al seu temps. Amb aquests tres mots la diputada va sintetitzar amb una claredat visionaria l’essència de tota la ideologia del Partit Popular, evadint totes les mitges veritats, confoses ambigüitats calculades i altres mentides que Rajoy i la seva cort d’inútils col·locats ens vomiten a diari.

“Que se Jodan” una sentencia tan colpidora que no necessita ni tan sols subjecte, doncs hom dona per sabut el menyspreu més absolut de la dreta envers la classe treballadora, els aturats i tots aquells que no viuen de xuclar la plusvàlua d’algú altre. En el moment de retallar les ajudes a l’atur Andrea deuria tenir un orgasme, un èxtasi de plaer imaginant les masses de pares i mares de família pidolant pels carrers, somicant un crostó de pa ressec per dur-se a la boca mentre ella s’eixuga el cony suquejant de plaer amb bitllets de 100 euros.

“Que se Jodan” i que tothom se n’assabenti, que aquestes retallades es fan per fotre, aprofitant la ben-entesa de la crisi. Que de mesures i de polítiques fiscals se’n poden fer moltes, però aquí tan sols es fotran els de sota, que per això tenen la majoria absoluta, que la democràcia és seva i se la follen quan volen.

“Que se Jodan” i deixem-nos ja d’eufemismes i màscares, que tots som prou grandets i que ja sabem que el PP experimenta una sobredosi de sadisme dinamitant  l’estat del benestar i que aquesta crisi no és més que un muntatge que van fer ells precisament per això, per fotre’ns.

“Que se Jodan” i que per una diputada que ens ho escup a la cara, encara voldríem que dimitís. Una estàtua eqüestre és el que mereix!

Valoració dels resultats electorals

-> ICV-EUiA-IU, la coalició verda i roja per la que jo demanava el vot, ha obtingut el millor resultat de la seva història en % de vot, triplicant els diputats a Catalunya i multiplicant per 5 a tota Espanya. Tindrem un magnífic grup parlamentari  ampli i divers que serà 4a força política amb Joan Coscubiela, Laia Ortiz, Joan Josep Nuet, Gaspar Llamazares, l’economista del 15M Alberto Garzón o Cayo Lara entre altres. A Hospitalet som la formació política que més creix, amb 4.500 votants nous (10.500 en total), arribant al 10% de vot, resultat que no es veia des dels temps del PSUC. Sens dubte els diferents moviments socials en els quals estem molt implicats, ens hi han ajudat de valent!

-> Unitat contra el Feixisme i el Racisme tot i no presentar-se a les eleccions s’ha erigit com el veritable vencedor moral, veient com la contundent campanya #novotisPxC ha aconseguit el seu únic objectiu polític: que Anglada no fos diputat. Allà on s’ha fet més campanya, més ha baixat el feixisme: Al Gornal, on es van repartir 2.000 octavetes PxC passa del 15 al 4%, a St Boi del 10 al 4%, a Vic de 3000 vots a 300… queda finalment demostrat que l’estratègia d’enfrontament pacífic, desencarcarament i pedagogia és la millor forma d’impedir l’avenç nazi a casa nostre. En un més hem distribuït 100.000 octavetes, hem fet 7 manifestacions, 2 vídeos, tallers i presentacions de llibres, varies notes de premsa… i amb el pressupost que teníem de vendre xapes i llibres!

-> PSOE: S’ensorra fins a nivells estratosfèrics i la hecatombe es històrica. La socialdemocràcia ha de trobar un relat ideològic nou, allunyat de la fal·laç “tercera via” social-liberal de Zapatero  i Toni Blair, si vol tornar a governar algun dia en algun lloc; no pot ser que tot el seu discurs es basi en la por a la dreta, si quan arriben al poder fan el mateix que ells, actuant sempre al dictat dels mercats. Tot i així, estic convençut que Rubalcaba serà un magnífic líder de la oposició.

-> CIU:  Em fa molta vergonya que un repugnant grupuscle corrupte i llepaciris que dinamita l’educació i la sanitat pública, baixa els impostos als rics, reparteix milions a les escoles privades de l’Opus Dei i al Grup Godó, fa declaracions homòfobes i racistes en una campanya erràtica i demagògica, pugui ser la 1a força política a Catalunya. Duran Lleida, però, no podrà seguir negociant fosques partides pressupostàries al servei dels lobbies mafiosos, ja que el PP no necessita el seu vot per res.

-> PP: A Catalunya obté un resultat decent (tot i que per sota del de Josep Piqué el 2000) i a Espanya arrasa, simplement pel fet de ser un partit diferent al PSOE. Temo el que pugui arribar a fer el neoliberalisme ultracatólic embogit i amb poder absolut, però ja no em fan por: ja tenim la resistència al carrer:el 15M. Rajoy ha guanyat amb la promesa de sortir de la crisi i crear ocupació; doncs bé, ja triga!

-> ERC-Reagrupament: Sembla que la estratègia d’allunyar-se del tripartit i apropar-se a  la dreta de CIU no els ha anat del tot malament, tot i perdre els 3 senadors que els quedaven i uns 50.000 vots, quedant per sota del resultat a les passades autonòmiques. Han parat  momentàniament la sagnia de vot que els duia de cap a la marginalitat extraparlamentària i la única persona que em cau bé d’aquest partit, Joan Tardà, seguirà sent diputat. Sempre ens quedarà el consol de pensar que si no existissin CIU tindria encara més diputats, suposo que deu ser l’únic sentit de l’existència d’aquest partit.

-> Amaiur: Sens dubte qui ha tret millor rendiment del procés de pau ha estat l’esquerra abertzale, guanyant les eleccions al País Basc i obtenint representació a Navarra. Espero que els seus diputats estiguin a l’alçada, trenquin el sectarisme llunàtic que ha caracteritzat a Batasuna al llarg dels temps i obrin un discurs radical en matèria social i econòmica, més enllà del  nacionalisme folklòric.

-> Altres: El partits simbòlics i extraparlamentaris ens deixen algunes propostes interessants, destacar el resultat del partit democratista-nerd “Pirates” que, tot i que em segueix semblant una frikada graciosa, tenen propostes de democràcia directa i virtual prou interessants; “PACMA” ens recorda un cop més els drets dels animals, “Escons en Blanc”  s’ha fet notar a l’absurd Senat i, finalment la coalició  “Anticapitalistes” ha fet una bona campanya assenyalant als culpables de la crisi.

Resultats de la meva Enquesta del 20N: cap a 1936?

DISTRIBUCIÓ DE DIPUTATS PER CATALUNYA

Partit	Enquesta	2008
ICV-EUiA	15 diputats	1 (+14)
PxC	13-14 diputats	0 (+13/14)
ERC-R.CAT	12 diputats	3 (+9)
CIU	4/5 diputats	10 (-5/6)
PSC	2-3 diputats	25 (-22/23)

Un any més ja tenim aquí els resultats de la meva prestigiosa enquesta electoral, com sempre, absolutament científics, representatius i quasi infal·libles.  I, com veureu les dades son d’allò més sorprenents en comparació a la resta de sondejos de pa sucat amb oli que han publicat la resta de mitjans, manipulats i comprats al servei de foscos interessos partidistes. Com ja haureu observat, a distribució d’escons recorda més a 1936 que a 2011, però bé…

PARTICIPACIÓ: Serà d’un 90,3% de la població, es a dir, la més elevada de la Història de Catalunya en unes eleccions. La gent ha recuperat la il·lusió per la democràcia i les urnes i, finalment, els abstencionistes s’han adonat que la seva tonta passivitat tan sols servia per deixar en mans dels mercats l’administració pública.

ICV-EUIA: Amb una espectacular pujada de 1 a 15 diputats, la coalició d’esquerres es converteix en la força més votada a Catalunya, recollint la gran part de vot de l’enfonsament total del PSC. Es evident que la magnífica candidatura de Joan Coscubiela ha trencat el sostre de vidre de l’ecologisme post-marxista  que podrà formar un grup parlamentari propi, nodrint-se d’encara més diputats d’eQuo i IU, d’arreu de l’estat. Veurem al Coscu de president de la III República?

PxC: Els votants de dretes s’han afartat de tants drets humans, tanta democràcia i tanta tonteria; la burgesia aposta fort per una ultradreta feixista. Tal com venim advertint des de Unitat contra el Feixisme, aquesta formació política pot entrar a les institucions si no se la combat, denunciant l’odi neonazi que s’hi amaga al darrere, ja sigui amb concentracions, pedagogia sobre tòpics racistes o bé contactant amb els Mossos d’Esquadra, per exemple, en cas que es  passi la ratlla de la llibertat d’expressió, com ja vaig fer un cop.

ERC-R.Cat: Alfred Bosch, tot i el seu escás carisma públic, es menja amb patates a CIU. La seva aposta per un gir al nacionalisme, amagant el seu perfil social i el seu pas pel tripartit, els dona un espectacular rendiment, multiplicant per tres els seus resultats. L’aliança amb els independentistes conservadors de Carretero fa d’imant per tots els votants convergents, avergonyits del patetisme ridícul de Duran Lleida.

CIU: Espectacular patacada del partit d’Artur Más, Boi Ruiz i Felip Puig, liderats aquest per un homòfob bavós que passarà de ser el polític més ben valorat d’Espanya al grup mixt. Ho sentim molt Duran, però amb els vots dels lobbies no n’hi ha prou per guanyar les eleccions.

PSC: Enfonsament absolut del socialisme català, venut als mercats i al neoliberalisme. Els votants del PSC fugen corrents a ICV, a qui veuen com una força molt més diga i coherent per defensar els drets dels treballadors i la democràcia. Carme Chacón amb prou feines sortiria ella de diputada.

PP: Els votants fatxes no els ha fet gràcia la moderació ambigua de Rajoy; ells volen un ultra disposat a anar a per totes contra els rojos i els indignats o presentar-se amb un fusell al Parlament, així doncs han deixat a la gavina, per llençar-se de cap al nazisme xenòfob d’Anglada. El PP perdria tots els seus diputats al no arribar a la barrera del 3% per obtindre representació.

Altres: Fins un 10% d’electors optaran per llençar el seu vot a alguna candidatura extraparlamentària, pirata, stalinista, en blanc,  troskista o amb un troç de xoriço a dins. Gràcies per allargar el procés de recompte electoral fins a altes hores de la nit, que els que som apoderats ens ho passem pipa amb aquests vots simbòlics.

Doncs res, el 20N podreu veure com de clavats son aquests resultats!

El cop d’estat del PPSOE contra la Constitució

La Constitució Espanyola, amb els seus defectes i mancances que son molts, va suposar una fita històrica en l’esdevenir polític d’Espanya: per primer cop l’any 1978 es va establir un marc jurídic i legal que no era fruït exclusivament d’una sola ideologia, com va succeir amb totes les constitucions anteriors des de 1812, sinó que era un pacte ampli i global entre forces polítiques tan antagòniques com els hereus del franquisme, la AP de Fraga, així com l’únic partit que va articular la resistència antifeixista, el PCE/PSUC, passant pels nacionalistes catalans el PSOE o UCD. Tothom va haver de cedir en aspectes fonamentals i el resultat ha estat el més llarg període d’estabilitat legal dins un règim democràtic conegut fins a la data.

Ja fa temps venim escoltant diverses reivindicacions de modificació constitucional per diversos motius com serien la proclamació de la IIIª República, l’encaix de l’Estatut de Catalunya o l’aprofundiment de la democràcia, entre d’altres; però els poder executiu de torn sempre responia al·legant les enormes dificultats que suposaria iniciar un procés de reforma constituent.

Doncs bé, ahir vam assistir completament atònits i atordits a  un dantesc i lamentable espectacle veient com el mercat capitalista aconseguia imposar una dràstica remodelació al text constituent per aniquilar de facto l’Estat del Benestar, impossibilitant que mai cap Govern central o de cap ajuntament, autonomia, diputació o consell comarcal pugui incrementar el seu dèficit públic per tal d’afrontar les seves despeses socials. Es a dir, mai es podrà fer una política keynesianista o socialdemòcrata a Espanya, encara que IU-ICV guanyés per unanimitat les eleccions en tots els ajuntaments i autonomies.

Per acabar d’adobar aquesta eutanàsia a la democràcia, resulta que la reforma es tramitarà amb malevolència estival,  i una inusitada rapidesa, sense que es pugui sotmetre a referèndum i els ciutadans puguem  expressar la nostre opinió sobre aquest sanguinari atemptat terrorista que ens situa de facto en una dictadura neoliberal.  Tan sols espero que els votants socialistes obrin els ulls d’una punyetera vegada i vegin que sota les sigles del PSOE s’hi amaga la dreta més facha, ultra i venuda al capital possible, convertint al partit de Pablo Iglesias, Largo Caballero i Negrín en un mer tentacle dels poders econòmics.

I jo em pregunto… que succeirà amb aquelles administracions endeutades fins a les celles (es a dir, quasi totes)? Hi han ajuntaments, com el de Moià, on CIU hi va deixar un dèficit del 400%. Vindran els tancs de l’exèrcit a fer complir la Constitució? El Tribunal Constitucional il·legalitzarà l’ajuntament? Obligaran als ciutadans a pagar milions d’euros de els seves butxaques o emigrar? Quin misteri!

Anàlsis dels reslutats a l’Hospitalet

Ahir va ser un dia molt trist per a la història d’Hospitalet. Aquesta ciutat, amb el seu passat de lluita antifranquista i obrera que sempre ha estat oberta als nouvinguts que l’han construïda des de zero, ahir va veure el seu honor violat per la irrupció de dos regidors neonazis escollits sota les sigles de PxC (BIOGRAFIA DEL LIDER AQUÍ). Anem a veure el perquè de tot plegat:

- Perquè han entrat dos feixistes a l’Ajuntament: PxC s’ha erigit com el veritable partit outsider i antisistema, el partit dels barris marginals i conflictius on, desaparegut el discurs de classe, s’han llençat en braços de la demagògia identitària i ultranacionalista, buscant els culpables més fàcils: els més dèbils. L’esquerra ha fracassat estrepitosament deixant aquests barris sense xarxes socials, sindicals ni associacions, on tota la ideologia s’escampa en bars de mala mort on es cou el rum-rum del feixisme. Les mocions populistes de PSC, CIU i PP, sens dubte els hi han fet una legitimació fantàstica.

-Perquè el PSC perd la majoria absoluta per 1r cop des de 1979: Reforma laboral, reforma de les pensions, atur galopant, genuflexions varies al poder econòmic… El PSC ha traït absolutament tots els seus principis i això, per molt guapa que surti l’alcaldessa a la foto i per molt bé que funcionin les xarxes clientelars, passa factura. Com a mínim ara els podrem collar bé i redreçar al camí correcte.

- Perquè CIU i PP pugen: La dreta té un control absolut de tots els mitjans de comunicació, un domini cultural sense fissures on inculca el seu individualisme neoliberal, la seva por als altres, l’odi als impostos, el folklore de pandereta i barretina i amb el que justifica la demolició incontrolada de l’Estat del Benestar.

- Perquè ICV-EUiA sobreviu al tsunami neocon sense despentinar-se: Un altre cop amb els mateixos vots i regidors! El que perdem en l’abstenció ho guanyem amb nouvinguts (tot i que els hi costa anar a votar) i desencisats de PSC i ERC. Som l’únic partit d’esquerres amb un discurs sense cap ambigüitat, 100% coherent arreu del territori, amb un lideratge sòlid, una militància entregada i uns enemics més clars que mai. Ara a més serem decisius per formar govern i la veu dels indignats davant el feixisme.

-Perquè ERC s’enfonsa fins a nivells insospitats: Aquest partit viu alienat dins un Matrix virtual, acomplexat pel que diuen d’ell a E-Noticies i Racó Català, pamflets que tan sols llegeixen quatre freaks de Puigcerdà, absolutament aliè a la realitat de Bellvitge, Gornal o Florida, on els referèndums patriòtics no estan dins les seves prioritats immediates. En quin moment va pensar que el corrupte neoliberal Laporta era un bon fitxatge? Això per no parlar de la campanya local, sense cap proposta i centrada en atacar visceralment a PSC i sobretot ICV-EUiA, discurs que firmarien PxC, CIU i PP amb ulls clucs.

El dia després de l’Apocalipsi

Ahir va ser, sense cap mena de dubtes, el pitjor dia per la història de l’esquerra catalana des de que el 21 de Febrer de l’any 1939 les tropes franquistes fessin el “Desfile de la Victória” pels carrers de Barcelona. Mai abans en unes eleccions plenament  democràtiques els partits que defensen a les classes socials oligarques i als principis ideològics del conservadorisme havien obtingut una quantitat de vots tan impressionant: sumant CIU, PP, C’s, SI, PxC i R.Cat arriben casi al 60% de vot!! Això no és una derrota, és un Holocaust.

La dreta guanya a llocs tan insòlits com Badalona, Sant Boi, Barberà del Vallés ,el Prat de Llobregat o Sant Feliu, fins ara feus inexpugnables de les diferents formacions d’esquerres. I, per acabar-ho de rematar el feixisme racista i populista de l’Anglada, com ja us vaig advertir, s’ha quedat a les portes del Parlament. Hauríeu d’haver vist  el meu nivell d’histèria quan van començar els recomptes que els atorgaven 3 diputats! A la meva ciutat ja superen a ERC i, estic convençut que entraran a  moltíssims ajuntaments.

La classe explotadora ja torna a posseir l’estructura de l’Estat, aquest invent que va ordir fa 3.000 anys per perpetuar els seus privilegis i que ha governat ininterrompudament durant aquests tres mil·lenis, a excepció dels breus parèntesis de la República i el Tripartit

I això tan sols és l’aperitiu del que ens espera a les Municipals i a les Generals. La dreta està arrasant Europa i EUA. Quines son les causes d’aquesta hecatombe política sense precedents a la democràcia? Aquí algunes reflexions…

1.- L’hegemonia cultural de la dreta: Els mitjans de comunicació, les tertúlies del TDT o tots els diaris s’han encarregat de difondre una nova forma de pensar que rebutja tot el pensament políticament correcte, que havia regit la nostre convivència  fins ara, i presenta com a revolucionaris i trencadors aspectes repugnants i reaccionaris: la llibertat és poder insultar a un immigrant o a un gai, els sindicats son uns dropos, les ONG agències de viatges, la pederàstia i el masclisme son divertits, ser analfabet és estar a la moda, la cultura no serveix per res, pagar impostos és una tirania, els pobres ho son perquè volen…

2.- La crisi global provoca desafecció, però només a l’esquerra: Els més afectats per les retallades socials son les classes populars i aquestes perden la fe en la democràcia, que veritablement ha esdevingut una titella davant el mercat. En canvi, la dreta està més mobilitzada que mai, excitada per la demagògia populista xenòfoba i patriotera. La corrupció desmoralitza als treballadors, però excita sexualment als burgesos que ho veuen com un signe de virilitat. Francesc Camps , Berlusconi o Esperanza Aguirre de ben segur que no tindran la mateixa sort que Montilla.

3.- El nacionalisme identitari i xenòfob: Davant l’atur i la misèria la gent necessita recuperar la fe en quelcom, sentir-se part d’un col·lectiu superior a un altre, buscar enemics imaginaris a qui culpar (Madrid, els immigrants, Catalunya..), discursos simplistes (Barça – Madrid). No és estrany doncs que, al Parlament, el nombre de partits nacionalistes catalans o espanyols hagi augmentat molt davant els que centraven el seu discurs en el terreny social. Espero que els tres partits governants s’hagin adonat, per fí, que la campanya de referèndums farsa o la desfilada folklòrica del 10-J només formaven part del pla urdit per la dreta, exclusivament per acabar amb ells.

4.- El Messianisme Populista: En una situació de crisi total la gent tendeix a desconfiar de els estructures col·lectives i les institucions democràtiques, buscant refugi en líders salvadors que els guiïn cap a la llum. No és el moment, doncs, dels gestors silenciosos i explicacions complexes i raonades,  sinó dels venedors de fum, falses promeses buides i solucions immediates.

5.- La desorientació ideològica de l’esquerra: No existeix un discurs valent, clar, coherent i definit que suposi una alternativa clara al neoliberalisme, tot i que ja sabem que aquesta ideologia és la que ens ha dut a la bancarrota i al nivell de desigualtats socials més extrem des del s.XIX.  Cal una resposta realista, pragmàtica i coherent que presenti una utilitat real a la ciutadania, allunyada de tota utopia o dogma obsolet. O ho fem ja o ens en anem de cap al feixisme anarcocapitalista. No és d’estranyar, doncs, que el partit amb les idees més clares hagi estat el que ha resistit millor el cop, ICV-EUiA.

No busqueu a la derrota de l’esquerra motivacions de caire local o anecdòtic. No té res a veure amb el disseny dels cartells d’ICV, la oratòria de Montilla o el sectarisme de Puigcercós, això pot moure un escó amunt o avall, no provocar l’arribada de l’Apocalipsi!

Per la meva banda, celebro que per primer cop des de que escric un blog pugui criticar al Govern sense haver-me de mossegar la llengua! Si!! Per fi podré fer oposició total, radical, mordaç i amb tota la meva acidesa des del minut zero. Mas, ves-te calçant!

Debat electoral a l’Hospitalet

Acabo de tornar extasiat d’un interessant i dinàmic debat on, els candidats a diputat  de la nostre ciutat pels partits amb representació, han contraposat les seves idees i propostes. És bo saber que el meu freakisme electorals és compartit,  doncs veient l’escassíssima afluència als mítings televisats ho començava a dubtar! Un Auditori Barrades ple de gom a gom per escoltar a Alfonso Samerón (ICV-EUiA), Meritxell Borràs (CIU), Anna Simó (ERC), David Pérez (PSC),Noemí de la Calle (Ciutadans) i Maria  de los Llanos Luna (PP), moderats pel periodista Ramón Miravitlles.

El primer que m’ha cridat l’atenció és la desconeguda Maria de Llanos: una pija recautxutada clònica de Carmen Lomana que semblava veritablement escapada de “Mujeres Ricas” o d’una tertúlia d’Intereconomía. Al igual aquesta senyora havia trepitjat mai Hospitalet abans d’avui! Cada cop que ha obert la boca, per defensar el videojoc nazi mata-immigrants o la retirada d’impostos als més rics, tot el públic (i jo el primer) l’hem escridassat de valent, mentre quatre iaios franquistes l’aplaudien a rabiar. El seus moments estelar han estat quan ha dit “nosotros los pobres…” o “tenemos un Consejero de Interior amigo de okupas  y delincuentes”. En fi!

L’altre que s’ha endut fortes crítiques de l’audiència ha estat la joveneta inexperta representant de Ciutadans que ha comparat la política lingüística de la Generalitat amb la Gestapo… desconeixent que entre el públic hi havien supervivents de la repressió franquista, als que no els hi ha fet cap mena de gràcia el símil, com han expressat al torn de preguntes del públic. Per desgràcia meva tenia asseguts a la meva filera un grup de talifans seus que l’animaven a viva veu.

En quant a política econòmica i social s’ha pogut veure clarament com el bloc del Govern Tripartit defensava àrduament la tasca feta, mentre la dreta (CIU-PP) clamaven per la rebaixa d’impostos i funcionaris, així com el suposat despilfarrament dels recursos públics, tot i que, com ha apuntat brillantment Simó (ERC), és impossible baixar impostos i no retallar l’Estat del Benestar. Salmerón (ICV-EUiA) ha fet una defensa de l’administració pública per sobre del mercat que semblava plagiada d’alguns articles del meu blog. Em copia ell o soc jo que he mimetitzat el seu discurs? Meritxell Borrás (CIU) ha fet un discurs liberal light i s’ha proclamat “busines friendly” i Pérez (PSC) ha justificat les retallades de ZP, advertint del programa ocult del PP. De la Calle (C’s) ha explicat una anécdota d’una amiga seva perruquera… cal?

Al darrer bloc s’ha tractat l‘encaix Catalunya – Espanya, cosa que m’avorreix sobiranament, on Simó (ERC) s’ha quedat sola defensant la independència, mentre que la resta marcaven distàncies des del ambigu “dret a decidir” convergent, el federalisme d’ICV i PSC o l’espanyolisme ultra de PP i C’s ; com no, la pija clon de Lomana i la ciutadana han aprofitat per advertir de l’inminent apocalipsi i trencament d’Espanya.

Finalment un torn de preguntes on els fans del PP i C’s han monopolitzat el micròfon atacant a Pérez (PSC) per l’elecció d’idioma a les escoles i les multes lingüístiques, mentre que Salmerón (ICV) ha hagut d’explicar el perquè mediambiental dels 80km/h.

Una experiència molt enriquidora! Molt millor que un míting pels ja convençuts! Sens dubte la dialèctica ideològica  i la oratòria és la part més dificultosa de la política i avui hem demostrat que a Hospitalet tenim un nivell molt alt, especialment Simó i Salmerón, bravo!

Alícia Sànchez Camacho es ximpleta, o tan sols ho fa veure?

És millor estar callat i semblar tonto
que parlar i aclarir els dubtes definitivament

Grouxo Marx

Albiro amb secret l’esperança que, en realitat, Alícia Sànchez Camacho no sigui tan estúpida i cretina com aparenta cada cop que dels seus botifarrons siliconats brolla la darrera bretolada ideològica que se li ha passat pel cap, o pel fetge. M’agradaria creure que aquesta pose de racista poligonera i de neopija borderline forma part d’una estratègia electoral mesurada i calculada per prestigiosos analistes i assessors per tal d’atreure el vot de la gent gran semi-analfabeta, de l’audiència de “Sálvame Delux”, o dels joves aturats sense cap titulació.

Deu ser que la meva confiança en la bondat humana m’impedeix creure que un partit amb 900.000 militants i 9.000.000 de votants no ha estat capaç de trobar a ningú més preparat intel·lectualment per intentar treure a la dreta espanyolista de la marginalitat a Catalunya. Tant ens odien que ens castiguen deixant solta aquesta hòrrida criatura sense morrió pels Telenoticies? Quins temps aquells de Josep Piqué o Trias de Bes! No estava d’acord en res del que deien, però com a mínim el seu discurs tenia un cert rerefons intel·lectual dins la tradició del liberalisme burgés català.

Anem a repassar algunes de els perles que Alícia ens ha regalat en els pocs dies que portem de campanya:

- Està en contra de l‘adopció homosexual “perquè els nens necessiten un pare i una mare” (sic), tot i que ella és mare soltera per inseminació artificial. Preguntada al respecte per aquesta flagrant hipocresia demagògica a “Tengo una pregunta para usted“, va assegurar que estava buscant un pare pel seu fill. Pots esperar asseguda, so monstre!

- Ha plantejat un contracte pels immigrats segons el qual si es queden a l’atur hauran de marxat d’Espanya i, mentre estiguin aquí, hauran de demostrar que compartixen els “valors espanyols“. A part del seu contingut evidentment racista i d’ultradreta, aquesta mesura es situa fora de la Constitució Espanyola, Europea i, de fet, de la Declaració Universal dels Drets Humans. Clar que ella igual pensa que els estrangers no son sers humans.

-En una entrevista al diari Avui va assegurar que renyava al seu fill quan aquest parlava en castellà; tot i així ella ha fet una campanya brutal en contra de la normativa lingüística de la Generalitat, apel·lant a la llibertat d’idioma. Interrogada per aquest punt a l’emissora de Jimenez Losantos es.Radio, va afirmar que la frase estava descontextualitzada i que trucaria al rotatiu català per fer-los rectificar, cosa que no ha fet en cap moment, tal com explica rabiosa l’editorial de la web d’ultradreta Libertad Digital.

Això sí! El capo de la màfia convergent, Artur Más, ja ha avançat que no descarta pactar amb ella de forma puntual o permanent. Ens la trobarem de futura Consellera en Cap d’un Govern de dretes?