Enviaments etiquetats ‘enquesta’

h1

INDIFERÈNCIA: Un Retrat Estadístic del Passotisme Polític.

juny 12, 2013

_ignorancia

Una cosa que m’irrita profundament és la manca total d’opinió política de certs individus que, tot i la que està caient, tenen la insolència de mantindre’s al marge de l’actualitat, vivint en la seva bombolla d’indiferència, aliens a corrupteles, crisis econòmiques i revoltes socials; com si la cosa no anés amb ells. Al menys un ultra provoca una reacció contraria, una energia encara que negativa; mentre que un apolític es poc més que una pedra o una sabata.

No dic que tothom hagi de prendre partit per una ideologia o unes sigles, doncs soc molt conscient del tsunami de populisme antipolític que el neoliberalisme ens ha vomitat a sobre però…  Que més ha de passar perqué la gent s’interessi en sortir del seu cau d’individualisme ombliguista? Estic segur que ja ens podrien estar bombardejant que encara hi hauria qui tan sols es queixaria de que el soroll de les víctimes agonitzant els l’interromp la becaina.

Per tal de fer una aproximació científica al fenomen de forma mínimament científica he agafat la base de dades del darrer sondeig de GESOP per El Periòdico sobre la política catalana:

- General: Tan sols el 13,3%  de la població té molt d’interès en política, el 44% té bastant interès, un 28,5% poc i el 13,1% no en té gens.

- Sexe: Les dones son més indiferents que els homes. Concretament tenen un 5,5% menys d’interès que els homes en política.

- Edat: A mida que augmenta l’edat incrementa l’interès per l’actualitat.Hi ha més del doble de majors de 60 anys amb un seguiment de l’actualitat política que entre  persones entre 18 i 29 anys (7-16%).

- Estudis: El nivell d’estudis es determinant per quantificar la indiferència. Entre persones amb un nivell d’estudis alt es segueix molt o bastant l’actualitat política en un 70%, mentre que aquest index baixa fins al 45,7% amb persones sense estudis.

- Dimensió del Municipi: No existeixen diferències significatives entre pobles i ciutats en aquest terme, tot i que les persones més indiferents viuen sobretot en ciutats d’entre 10.000 i 500.000 habitants

Així doncs ja tenim  el retrat estadístic de la indiferència:  noia jove i amb baixos estudis, que viu en una gran ciutat de l’extraradi.

En primer lloc cal fer esment en la necessitat de feminitzar la política per tal que les dones tinguin referents positius en qui emmirallar-se. Mentre les úniques líders destacades siguin Esperanza Aguirre i Alicia Sanchez camacho, anem apanyats! Mesures com les llistes paritàries o les copresidències van en la bona línia i també hi ajuden les fortes personalitats en moviments socials com Ada Colau.

El més sorprenent, però, es que amb un atur proper al 60% els joves siguin els que mostren menys ganes per canviar aquesta situació. Les raons les podríem buscar, sens dubte, en la següent variable: el nivell d’estudis, cosa que a més va encara relacionada (per desgracia) amb la classe social. La generació que va deixar la ESO als anys 90-00′s per dedicar-se a la construcció, o a no fer res, son els que mostren menys interès en el que està passant, tot i ser-ne les principals víctimes.

Es a dir, la Alienació, segueix absolutament present dins la nostre societat i és la causa primordial de que avui no hi hagi un esclat revolucionari, tot i que les condicions socio-econòmiques son del tot propicies. Una alienació a la que son immunes els homes rics i vells, el grup social oligàrquic que domina el poder en les seves diferents esferes.

Aixó em recorda al que deia l’antropòleg Manuel Delgado fa poc en l’excel·lent i original debat on-line “La Llamborda”, que el 15M havia estat un moviment reformista de classe mitja, format per joves universitaris de casa bona que, tot i haver acabat la carrera, no troben feina, i han muntat un moviment social des del Twitter de la seva Blackberry; absolutament aliens a la realitat dels joves ni-nis aturats i sense formació, que segueixen passant de tot, fumant porros i jugant a la consola o veient Gran Hermano.

h1

25N: Resultats de la meva Enquesta!!!

novembre 18, 2012

En primer lloc dir que aquesta ha estat l’enquesta més massiva mai feta en aquest blog, ja que han participat ni més ni menys que 575 persones  donant el seu vot per alguna de les candidatures  que es presenten, molt lluny de les 175 que ho van fer fa 4 anys, la qual cosa significa que la participació s’ha multiplicat per 5!! De fet els sondejos dels diaris solen tindre un mostreig d’unes 700-800 persones, així doncs m’he quedat ben a prop de les enquestes publicades en mitjans seriosos.

Segons l’enquesta, la participació serà del 98,78% es a dir, votaran fins i tot malalts terminals. La participació que va preveure aquest blog  el 2010 era del 94%, així doncs entre els meus lectors ha baixat un 4,78% l’abstencionisme actiu, la qual cosa no està gens malament en aquests temps d’anit-política populista i anti-demòcrata. També baixa el vot en blanc i nul: ara seria tan sols del 1,39% quan a l’enquesta de fa 2 anys va ser del 6%, així com també disminueix el vot a partits estranys i extraparlamentaris,que obtindrien un 1,74% pel 9% del 2010.

I el resultat de l’enquesta d’enguany, un cop computats els 575 vots seria el següent, en percentatges:

Que en comparació amb l’enquesta que vaig realitzar fa 2 anys podem veure qui puja i qui baixa entre els meus seguidors:

Com podem veure respecte als anteriors comicis ICV-EUiA esdevé hegemònica menjant-se al PSC, altres i a l’abstenció; la CUP-AE recull el vot independentista de Reagrupament, gran part de SI i un xic d’ERC; el Partit Pirata es la nova CORI; Ciutadans treu el cap discretament; ERC sobreviu com pot al tsunami cupero; s’enfonsen CIU, PSC i PxC, mentre que el PP segueix dins la marginalitat anecdòtica.

Un cop eliminades totes les opcions que tenen menys d’un 3% del vot i tenint en compte que no puc aplicar la Llei d’Hont per provincies, ja que desconec la procedència territorial de cada vot, el Parlament de Catalunya quedaria així:

Les possibles fórmules de Govern podrien ser:

- Govern Anticapitalista (ICV-EUiA-CUP): A priori sembla l’aliança més factible, amb Herrera de President i David Fernandez… mm… de Conseller d’Interior? Tindria prou maduresa la CUP per abandonar el seu maximalisme teenager i fer un govern contra les retallades i l’austeritat sense que les seves bases es tallessin les venes si al matí següent no hi ha una revolució total?

-Govern Ultranacionalista (CUP-ERC-SI): Amb la única finalitat comuna de proclamar la Independència al matí següent, sense referèndums ni punyetes, aquesta formula podria acabar derivant en una divisió social ètnica en torn a la llengua d’origen, o bé, en una guerra de Messies entre Fernandez, Junqueras i Tena, per veure qui és més nacionalista dels 3.

-Govern d’Eco-Pirata Republicà (ICV-EUiA-ERC-Pirata): Un executiu centrat en fer referèndums (via Internet o no) per conèixer el parer individual de la gent en diverses mesures keynesianistes i ecològiques, però sense caure en un radicalisme socialista en economia. Tindria una pinça a l’oposició molt dura pels dos cantons amb CIU-SI per la dreta i CUP per l’esquerra (que, de ben segur, no dubtarien en aliar-se contra l’enemic comú).

h1

ENQUESTA: A qui votarás en 25N?

novembre 5, 2012

Els processos electorals tenen les seves tradicions: que si l’enganxada de cartells, que si els debats, que si els anuncis… i l’enquesta glamurosa del meu blog!!  Ja fa temps que la realitzo i la seva gràcia és que els resultats mai tenen resa a veure amb els reals i, sovint la opció que més ràbia em fa, acaba sent la guanyadora, derrotant al darrer moment la candidatura per la qual jo demano el vot.

Un passatemps al que no em puc resistir! Doncs res, ja podeu començar a votar, fins al darrer dia en que sigui legal publicar enquestes, on publicaré com quedarà la composició del Parlament amb aquests resultats. A mostra d’exemple recupero el gràfic del resultat de les passades catalanes del 2010:

RESULTATS ENQUESTA ELECCIONS AL PARLAMENT 2010

En el cas que no sapigueu a qui votar, la web HORIZONTE CATALUNYA s’ofereix a fer-vos un test ideològic i comparar-lo amb els diferents partits existents

h1

BOI RUIZ: el Conseller més odiat pels lectors d’aquest Blog

gener 30, 2012

El poble ha parlat! Tot i que l’elecció era certament molt difícil, els lectors d’aquest blog han escollit a l’actual titular de Sanitat i ex-president de la Patronal de les mútues privades, com el pitjor Conseller del Govern dels Horrors. Amb un 38,96% del vot, Ruiz s’ha imposat davant un Felip Puig que li trepitjava els talons amb el 33,77% i força allunyat de la opusina Irene Rigau (14,58%) i un Andreu Mas Colell que amb prou feines rasca el 11,68%.

Amb la salut no s’hi juga! I és evident que la població no és ximpleta (del tot) i s’ha adonat que aquest repugnant voltor carronyaire està tancant salvatgement Centres d’Atenció Primària i plantes d’Hospitals, amb la única finalitat d’enriquir-se personalment amb els seus sucosos negocis a les mútues.

Dit això vull retre un petit homenatge als meus veïns del barri de Bellvitge que duen quasi 100 dies tancats dins el CAP de Rambla Marina de Bellvitge, protestant per les retallades d’aquest desvergonyit mafiós neoliberal. Fins i tot The Washington Post els va dedicar un artícle fa poc. De ben segur ells també han col·laborat a convertir a Boi en una de les criatures més detestables de Catalunya

h1

Resultats de la meva Enquesta del 20N: cap a 1936?

novembre 12, 2011

DISTRIBUCIÓ DE DIPUTATS PER CATALUNYA

Partit Enquesta 2008
ICV-EUiA 15 diputats 1 (+14)
PxC 13-14 diputats 0 (+13/14)
ERC-R.CAT 12 diputats 3 (+9)
CIU 4/5 diputats 10 (-5/6)
PSC 2-3 diputats 25 (-22/23)

Un any més ja tenim aquí els resultats de la meva prestigiosa enquesta electoral, com sempre, absolutament científics, representatius i quasi infal·libles.  I, com veureu les dades son d’allò més sorprenents en comparació a la resta de sondejos de pa sucat amb oli que han publicat la resta de mitjans, manipulats i comprats al servei de foscos interessos partidistes. Com ja haureu observat, a distribució d’escons recorda més a 1936 que a 2011, però bé…

PARTICIPACIÓ: Serà d’un 90,3% de la població, es a dir, la més elevada de la Història de Catalunya en unes eleccions. La gent ha recuperat la il·lusió per la democràcia i les urnes i, finalment, els abstencionistes s’han adonat que la seva tonta passivitat tan sols servia per deixar en mans dels mercats l’administració pública.

ICV-EUIA: Amb una espectacular pujada de 1 a 15 diputats, la coalició d’esquerres es converteix en la força més votada a Catalunya, recollint la gran part de vot de l’enfonsament total del PSC. Es evident que la magnífica candidatura de Joan Coscubiela ha trencat el sostre de vidre de l’ecologisme post-marxista  que podrà formar un grup parlamentari propi, nodrint-se d’encara més diputats d’eQuo i IU, d’arreu de l’estat. Veurem al Coscu de president de la III República?

PxC: Els votants de dretes s’han afartat de tants drets humans, tanta democràcia i tanta tonteria; la burgesia aposta fort per una ultradreta feixista. Tal com venim advertint des de Unitat contra el Feixisme, aquesta formació política pot entrar a les institucions si no se la combat, denunciant l’odi neonazi que s’hi amaga al darrere, ja sigui amb concentracions, pedagogia sobre tòpics racistes o bé contactant amb els Mossos d’Esquadra, per exemple, en cas que es  passi la ratlla de la llibertat d’expressió, com ja vaig fer un cop.

ERC-R.Cat: Alfred Bosch, tot i el seu escás carisma públic, es menja amb patates a CIU. La seva aposta per un gir al nacionalisme, amagant el seu perfil social i el seu pas pel tripartit, els dona un espectacular rendiment, multiplicant per tres els seus resultats. L’aliança amb els independentistes conservadors de Carretero fa d’imant per tots els votants convergents, avergonyits del patetisme ridícul de Duran Lleida.

CIU: Espectacular patacada del partit d’Artur Más, Boi Ruiz i Felip Puig, liderats aquest per un homòfob bavós que passarà de ser el polític més ben valorat d’Espanya al grup mixt. Ho sentim molt Duran, però amb els vots dels lobbies no n’hi ha prou per guanyar les eleccions.

PSC: Enfonsament absolut del socialisme català, venut als mercats i al neoliberalisme. Els votants del PSC fugen corrents a ICV, a qui veuen com una força molt més diga i coherent per defensar els drets dels treballadors i la democràcia. Carme Chacón amb prou feines sortiria ella de diputada.

PP: Els votants fatxes no els ha fet gràcia la moderació ambigua de Rajoy; ells volen un ultra disposat a anar a per totes contra els rojos i els indignats o presentar-se amb un fusell al Parlament, així doncs han deixat a la gavina, per llençar-se de cap al nazisme xenòfob d’Anglada. El PP perdria tots els seus diputats al no arribar a la barrera del 3% per obtindre representació.

Altres: Fins un 10% d’electors optaran per llençar el seu vot a alguna candidatura extraparlamentària, pirata, stalinista, en blanc,  troskista o amb un troç de xoriço a dins. Gràcies per allargar el procés de recompte electoral fins a altes hores de la nit, que els que som apoderats ens ho passem pipa amb aquests vots simbòlics.

Doncs res, el 20N podreu veure com de clavats son aquests resultats!

h1

Ja podeu votar a la meva enquesta electoral pel 20N!

novembre 2, 2011

Doncs res, faig un mini-post per anunciar-vos que ja podeu participar, un cop més a la meva Enquesta Electoral pel 20N.

Fa 4 anys ja vaig fer aquest experiment on Gaspar Llamazares hauria d’haver estat proclamat President de la III República amb l’ajuda d’ERC, mentre PP esdevenia extraparlamentari i PSOE i CIU se n’anaven al grup mixt;  però per algun error de càlcul que desconec no va acabar de ser així del tot!

Doncs res! A veure si aquest cop és més fidedigne a la realitat!

Publicaré els resultats el darrer dia legal per fer-ho

h1

Entrevista glamourosa i enquesta electoral

novembre 8, 2010

La rouge à rèvres

Aprofito la ressaca post-papal i pre-electoral per informar-vos que he concedit una entrevista al  blog de bellesa i glamour Le rouge à rèvres (LLEGIU-LA AQUÍ) on he tingut la oportunitat d’esplaiar-me a gust sobre temes més frívols i superficials dels que normalment tenen lloc en aquest blog: l’essència del glamour i la vulgaritat, Lluis XIV, el punk sinistre, Tom Ford o els productes de bellesa als que soc addicte!

Per altre banda, us convido a participar a la tercera edició de la meva enquesta electoral, de pronòstic infal·lible, com va quedar demostrat quan vaig preveure la victòria de Gaspar Llamazares com a president del Govern el 2008, o un triomf aclaparador de la candidatura abertzale “Iniciativa Internacionalista” als darrers comicis al parlament Europeu. Podeu votar a l’enquesta anònima a la part superior dreta.

I finalment recomanar-vos que llegiu l’excel·lent post que ha fet “Al fons a l’esquerra” , realitzant un encertat anàlisi crític sobre el desmesurat seguiment de la visita papal que ha fet TeleCIU, antigament coneguda com TV3.

I en breu… l’especial ELECCIONS CATALANES 2010

h1

Quans homosexuals hi ha a la societat?

novembre 15, 2009

APTOPIX_Brazil_Gay_Pride_Pa

No us heu preguntat mai quin percentatge de persones amb tendències sexuals fora de la normativitat heterosexista hi ha  al la nostre societat? No? Doncs bé jo si i forces sociòlegs també, així com diversos ultres catòlics obsessionats en dir que som quatre gats, per tal de negar-nos la igualtat de drets.

A continuació us exposaré les diferents teories plantejades fins al moment i finalment desenvoluparé un experiment ideat per mi, pel qual us demanaré col·laboració!

Teoria clàssica d’Adam Kinsley (llegiu-la aquí)

Publicada en dos volums als anys 1948 i 1953, es tracta de les conclusions d’un ampli estudi sobre el comportament sexual de la societat americana dels anys 40/50, on bàsicament arriba a la conclusió que un 10% de la població realitza habitualment pràctiques homosexuals i que, al menys un 60% dels homes i un 33% de les dones, han tingut una relació a al seva vida amb algú del mateix sexe. L’estudi es va realitzar a partir d’entrevistes directes a més de 20.000 persones.

Crítiques a la teoria: Els ultra-catòlics han assenyalat com a pegues del estudi que Kinsley era expert en insectes, no tenia rigor metodològic i que a la seva mostra estaven sobre representats col·lectius com els xaperos o els presos, especialment els condemnats per delictes sexuals.

Teoria ultracatòlica (llegiu-la aquí)

Es basa principalment en una enquesta realitzada l’any 2003 per l’InstitutDEMONSTRATION Nacional d’Estadística d’Espanya que sota el títol “Encuesta de Salud y Hábitos Sexuales” (només amb homes) afirmava que tan sols el 3% reconeixia haver tingut esporàdicament relacions homosexuals i un mísere 1% tenia relacions exclusivament gais. Segons aquest percentatge a Espanya hi haurien escassament 300.000 persones homosexuals.

Algunes coses interessants del estudi eren que el percentatge de gais pujava segons l’entorn fos urbà, tingués estudis superiors o un sou elevat.

Crítiques a la teoria: El 80% de les persones varen declinar participar a l’enquesta, la qual cosa desvirtua totalment l’estudi i ta sols posa de manifest que al 2003 existien encara molts perjudicis per sortir del armari, inclús en una enquesta anònima. Aquest índex tan baix no encaixaria ni de conya amb els xifres d’assistència a manifestacions, discoteques o altres actes destinats a la comunitat GLTB.

L’experiment de l’Arqueòleg

Es molt senzill i us demanaré que el repetiu a veure que us surt: es tracta d’agafar a totes les vostres amistats de Facebook, comptar quantes son homosexuals i fer-ne un percentatge! Descarteu casos dubtosos, per molta ploma que tinguin, per tal d’afinar el resultat!

A mi m’ha sortit un 11,6% (8,6% de gais, 2% de lesbianes i un 1% de bisexuals) i a la meva amiga Intrèpida Libèl·lula un 10,5%. Curiosament… el mateix resultat de la Teoria Clàssica d’Adam Kinsley!!

Clar que nosaltres som homosexuals, vivim en un entorn urbà, progressista i tenim estudis universitaris…

I ara us toca a vosaltres !!

h1

ENQUESTA: A qui votaràs a les eleccions europees?

maig 28, 2009

vote4me

El darrer cop que vaig fer una enquesta electoral en aquest blog, en motiu de els eleccions generals, va sortir un curiós resultat segons el qual avui Gaspar Llamazares hauria de ser President del Govern i Joan Ridao d’ERC cap de la oposició. Com sabeu, la realitat difereix un xic de les conclusions del meu experiment polític!

Com ara WordPress ha inclòs un sistema d’enquestes propi, repetiré la prova a veure si aquest cop hi ha més sort i ens apropem al resultat real. Teniu una setmana per deixar la vostre intenció de vot anònima en el “poll” situat a la columna dreta de la pantalla!

Ja que els mitjans de comunicació estaven massa ocupats fent propaganda gratis a una empresa privada d’esports, potser molts de vosaltres no esteu gaire al dia de la campanya electoral, així doncs us faig 5 cèntims dels punts a favor i en contra de cada opció! I de pas, a veure si m’aconselleu a mi que estic un xic bastant indecís!

A les eleccions del proper dia 7 s’escullen 50 diputats del total de 751, que legislen en una cambra de competències molt limitades per la Comissió, formada pels caps d’estat. Les opcions que es presenten son:

Juan Fernando Lopez Aguilar (PSOE)
+ Com a Ministre de Justícia va aprovar el matrimoni homosexual i la adopció homoparental. Es força simpàtic i ben plantat! La campanya del PSC ,contra la dreta, és la millor que he vist des de la Guerra Civil! (vegeu aquí el brutal video)
- Quatre milions d’aturats és un bon punt negatiu no?

Jaime Mayor Oreja (PP)
+ Com és tan vago i no va mai a les sessions del europarlament, no pot dur a terme els seus despropòsits legislatius.
- Es ultracatòlic, franquista confés, anticatalanista, profundament homòfob, presumeix que el seu avi li prohibís parlar en basc i es va lucrar amb el negoci dels escoltes privats sent Ministre del Interior.

Willy Meyer-Raül Romeva (IU-ICV)
+ Romeva ha rebut el premi al eurodiputat més actiu i ha complert el seu programa de propostes al 100%. Ha dut a terme iniciatives contra la venta d’armes i ha presidit la comissió a favor dels drets GLTB
- El problema principal és Saura i la seva nefasta política a Interior. Tot i que Romeva (i no diguem Meyer) sempre ha tingut un discurs molt crític amb les càrregues dels mossos, segueix militant al mateix partit.

Ramón Tremosa (CIU-PNV)
+ Demana la eliminació del Ministeri de Defensa i la creació d’un únic exercit europeu, proposta amb la que podria estar d’acord.
- Es un economista neoliberal del mateix partit que Duran Lleida, Madí o Sostres. Vol eliminar lleis ecologistes per protegir la obsoleta economia agrària.

Oriol Junqueras (ERC-BNG-Aralar)
+ Es professor d’història de la UAB!! I a més molt bo!
- La seva idea més original es que el Barça no jugui la lliga espanyola. ERC, tot i haver extirpat el tumor Carretero, segueix sumida en una desorientació ideològica total i avui dia encara no saben si son neoliberals o marxistes leninistes.

Miguel Duran (Ciutadans-Libertas)
+ Es cec i el seu lema és “Nos haremos ver
- Ciutadans estan més acabats que un bufet lliure amb Beth Ditto de clienta habitual. Representa que son antinacionalistes d’esquerres i es presenten en coalició amb un partit nacionalista ultracatòlic.

Sosa Wagner (UPyD)
+ El seu logo és de color rosa. Després d’hores reflexionant és la única cosa que li he trobat de positiu!
- A la candidata no la coneix ni sa mare i bàsicament s’ha dedicat a ressuscitar les conspiranoies del 11 M amb Pedro J i Losantos.

Alfonso Sastre (Iniciativa Internacionalista)
+ M’he llegit el seu manifest anticapitalista radical i revolucionari i m’ha mig convençut com a vot protesta antisistema. El seu cap de llista és un entranyable iaio cineasta a qui el Ministeri del Interior va intentar, sense èxit, relacionar-lo amb ETA
- Els ultranacionalistes radicals i legitimadors de la violència, Batasuna, ha demanat el vot per ells, la qual cosa em fa dubtar si realment son tan internacionalistes com diuen.

Abstenció.
+ T’estalvies llegir programes electorals, reflexionar sobre les millors opcions, anar fins al col•legi electoral i posar un sobre en una urna. Sens dubte serà la opció guanyadora per golejada.
- No serveix per res, com ja vaig dir aquí, i dona la raó als punkis calimotxeros, els nihilistes conspiranoics i altres freaks antidemòcrates varis.

Partits extraparlamentaris freaks
+ Es una divertida forma de llençar el vot, allargar el recompte i participar a la festa democràtica.
- Com ja us vaig explicar en aquest post, realment son gent mooolt freak!

Així doncs voteu a la meva enquesta i que guanyi el millor!

h1

Un blog molt HETEROgeni

novembre 22, 2008

agrafic

Encara no em puc arribar a creure l’increïble resultat de l’enquesta en la que, de moment, ha participat un major nombre de lectors (37) i, com podeu veure al gràfic superior, gais i lesbianes representen, amb prou feines, un míser 16%, empatats amb bisexuals però a anys llum de l’aclaparadora majoria absoluta d’heterosexuals que arriben al 57% de lectors! Si fins i tot ha participat  un asexual i tres de dubtosos!

Com s’explica aquesta composició tan sorprenent del meu públic? Doncs, com a científic social he proposat diferents hipòtesis:

-Hipòtesis 1: Els homosexuals menteixen compulsivament a l’hora de contestar a les enquestes i els excita morbosament fer-se passar per heteros.

-Hipòtesis 2: El 57% d’heteros en realitat representa una massa aduladora de “mariliendres”, noies fascinades pel mon gai, la seva música i la seva llibertat; eternes solterones frustrades, incapaces de trobar cap home que els ompli tant com els seus amics homosexuals.

n501265739_641436_4266-Hipòtesis 3: El concepte pejoratiu que tinc jo dels heterosexuals (garrulos semianalfabets incapaços d’establir cap tema de conversació més enllà de futbol-cotxe-tetas) es fals i en realitat son persones secretament cultes i sensibles que en la foscor i la soledat de la seva habitació s’alliberen del rol-macho que es veuen obligats a interpretar de cara a la galeria i aprofiten per escriure poesia i llegir aquest blog.

-Hipòtesis 4: Realment el meu blog té una composició de lectors igual a la de la societat real i la orientació sexual no és un factor que determini en absolut la tipologia de webs que un llegeix i, per tant, podem deduir que s’han superat tots els perjudicis homofòbics i actualment vivim en una feliç arcàdia hippie de germanor i bonrollisme.

-Hipòtesis 5: Tot és obra d’una conspiració secreta obrada per un grup de trolls carlistes ressentits que volen minar la meva moral.

En tot cas ja teniu a punt la nova enquesta en la que, de ben segur, trobarem de nou, sucoses sorpreses!

PD: La vinculació del color rosa al grup “heterosexuals” ha estat establerta de manera aleatòria pel programa SPSS.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 3.687 other followers