REAGRUPAMENT: Parasitant la Política Catalana

Ara que ERC ha abraçat sense complexes el discurs de CIU, on tot és culpa de Madrid i la lluita de classes no existeix, l’espai polític que representava Reagrupament o SI ha quedat totalment esvaït. El grupuscle marginal i anecdòtic que lidera l’ex-alcalde de Puigcerdà va néixer exclusivament per dinamitar el Tripartit, que ja no existeix, i per convertir a ERC en la dòcil minyona convergent: objectiu aconseguit. I ara?

Doncs bé, lluny de dissoldre’s i tancar el xiringuito aquesta colla de la pessigolla han seguit vagant com zombies, convertint-se en un paràsit polític: talment com si d’una puça o una paparra es tractés, van saltant de gos en gos buscant sang fresca sense aportar ni una sola idea interessant. Aquestes han estat les víctimes dels seus pactes i coalicions amb l’únic objectiu d’esgarrapar alguna parceleta de poder:

- A Girona, amb la CUP: Els Reagrupats es van adonar que la CUP era una força pujant a la capital gironina i els van enredar per que els donessin el nº4 de la llista, aconseguint la plaça per un sol vot en detriment d’ERC que va esdevindre extraparlamentària a la ciutat. El grup municipal ha acabat adoptant mocions ben curioses i la CUP, presumptament anticapitalsita, ha presentat una moció felicitant a la Patronal dels empresaris gironins pel seu patriotisme.

- A Madrid i a Barcelona amb ERC i Laporta: Com ja van començar a ensumar la remuntada republicana, aquests oportunistes van decidir tornar amb els seus antics companys de partit. Primer van participar en la coalició de dives i superegos a les municipals barcelonines on Laporta i Portabella van esdevindre regidors i gossets faldillers de Trias. A les generals van repetir l’experiment amb el mediocre escriptor i pitjor polític Alfred Bosch de cap de llista, ensarronant als republicans perquè els donessin el nº2 per Girona que afortunadament no va sortir.

- A la Generalitat amb CIU: Com van veure que els enquestes donaven un espectacular resultat a Artur Mas el paràsit va tornar a canviar de víctima per tal d’apostar per cavall guanyador. Tot i que Joan Carretero, lider de Reagrupament, poc abans havia assegurat que “qui és independentista i vota CIU es idiota” això no li va impedir anar a fer de Cheer Leader als mítings d’Artur Más, a veure si queia algún carreg després de els eleccions.

- A L’Hospitalet amb SI: Tot i les seves baralles èpiques amb Solidaritat per veure qui liderava l’independentisme freaki al Parlament, això no els va impedir de formar coalició electoral a les municipals de la segona ciutat catalana. Pràcticament no van fer campanya, més enllà de posar una llastimosa paradeta a la Rambla on donaven ganes de donar-los caritat, en comptes del vot. Van aconseguir un paupèrrim 0,4% de vot, esdevenint la segona llista menys votada.

- A Viladecavalls amb el PP: Aquesta es la darrera. Ara que ja han assumit plenament el seu paper de paràsit i que estan orgullosos de no tenir cap més ideal que buscar un carreg desesperadament al preu que sigui, han sumat el seu vot al PP i a CIU, amb dos imputats per malversament, per tal d’expulsar a un alcalde d’ICV que havia aconseguit netejar el caciquisme i la corrupció econòmica a la ciutat.

TOP: Les 20 Dones més influents de la Política Catalana 2013

Fa 4 anys vaig publicar un Top amb les 5 dones que en aquell moment vaig considerar les més influents de la política catalana i m’he adonat que totes elles han passat pràcticament a la història i la seva carrera està acabada o es  troba en un carreró sense sortida, així doncs l’he renovat i ampliat, aprofitant que els meus coneixements sobre política catalana son molt més amplis. No he seguit criteris ideològics, simplement he destacat les dones que, segons el meu punt de vista, han esdevingut referents polítics ja sigui pel seu pes institucional, com pel seu poder,o per la seva empremta ideològica.

20.- Ester Vives (Revolta Global)- Aquesta investigadora de la Universitat Pompeu Fabra ,única cara mínimament coneguda del troskisme català, ha encapçalat la llista de “Izquierda Anticapitalista” al Parlament Europeu el 2009, la de “Des de Baix” al Parlament Català el 2010 i la d’”Anticapitalistas” al Congrés Espanyol el 2011, obtenint resultats paupèrrims, sempre per sota del 0,4%. Tot i aquests sonors fracassos polítics, la seva influència s’ha fet notar en diversos moviments socials com el 15M, Aturem la Guerra, el Fòrum Social Mundial, al Moviment per l’Abolició del Deute Extern, el comerç just, el consum responsable i la sobirania alimentarà, realitzant notables contribucions intel·lectuals dins les teories ecosocialistes.

19.- Carmen Mur (Foment del Treball)- Actual Vicepresidenta de la patronal catalana, i una de els poquíssimes dones (per no dir la única) amb un pes dins de Foment. Es també Presidenta Executiva de Manpower i ha estat una de les persones que més ha influït pel desenvolupament del treball temporal, així com de les ETTs a Catalunya.

18.- Muriel Casals (OMNIUM)- Professora d’Economia i Hisenda Econòmica i ex-Vicerrectora de la UAB, des de la seva presidència d’Omnium Cultural, de la que ja en fa 3 anys, ha treballat per aconseguir que  nacionalisme català tingui una hegemonia cultural a tots els mitjans de comunicació en català i  a molts partits, radicalitzant els seus postulats cap a l’independentisme.

17.- Rosa Canyadell (USTEC)- Única portaveu dona destacada en un sindicat català. Concretament Canyadell es la secretaria general del principal sindicat de l’ensenyament, USTEC, un sector laboral amb una altíssima presència femenina, i la seva influència s’ha fet notar amb força en les movilitzacions en contra de les retallades. Quan veurem una veu femenina a UGT o CCOO?

18.- Eugènia Bieto (ESADE)- Aquesta dona és la Directora General de l’escola de negocis més influent en la política catalana, d’on han sortit la molts Consellers de l’actual govern i on han estudiat els executius de les empreses amb més capital. El seu pas s’ha fet notar en la implantació de polítiques públiques de foment al empresariat, on ha han deixat empremta amb teories molt neoliberals.

15.- Georgina Rieradevall (CUP)- Aquesta actriu i germana d’una senadora convergent, va dirigir un famós lipdup independentista i va fer de portaveu del seu grup municipal a l’Ajuntament de Vic, purgant a qui li feia ombra; posteriorment, va anar de nº2 a la llista nacional de CUP, aconseguint escó tot i les seves relliscades èpiques en campanya. Ara ha esdevingut la primera diputada en agafar una baixa maternal i cedir el seu vot; però ningú dubta que, un cop reincorporada,  eclipsarà gran part del protagonisme de David Fernàndez.

14.- Lorena Vicioso (EUiA)- La coordinadora d’Alternativa Jove (joventuts d’EUiA) va ser una de les apostes més fortes de la coalició d’esquerres a les passades eleccions, esdevenint una de les diputades més joves al Parlament Català; també ha tingut un pes destacat dins d‘Acció Jove (CCOO) i al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. En un partit encara molt masculinitzat, pot esdevenir clau per la seva modernització, tot i que encara li falta rodatge i practicar oratòria.

13.- Inés Arrimadas (Ciutadans)- Al Parlament es parla d’ella com la “diputada revelació” i als mitjans com de la “nova estrella” de Ciutadans amb una dialèctica punyent i populista i qui s’ha enfrontat a ella en debats pre-electorals n’ha sortit escaldat. Tot i això, sembla que al seu partit no en son gaire conscients i encara reserven tot el protagonisme mediàtic a Rivera i Cañas; però de ben segur que la seva influència anirà en ascens a mida que la seva trajectòria parlamentaria li doni més notorietat.

12.- Laia Ortiz (ICV)- Després de liderar Joves d’Esquerra Verda i ser diputada al Parlament, des de les darreres eleccions s’ha incorporat al grup de l’Esquerra Plural del Congrés de Diputats on s’encarrega, entre moltes altres qüestions del Medi Ambient, esdevenint la veu més crítica contra el PP en temes com el fracking o la Llei de Costes, rebent inclús un premi de l’Associació de Periodistes per la pregunta més original al Govern. També exerceix de portaveu nacional d’ICV.

11.-Maria Llanos de Luna (PP)- L’actual Delegada del Govern Central a Barcelona i membre de l’ala més radical i espanyolista del PP, ha esdevingut l’ariet més ferotge contra el procés sobiranista català. Tot i la pèrdua de competències d’aquesta delegació, Llanos de Luna ha acaparat molt protagonisme als mitjans amb constants iniciatives en contra de qualsevol ajuntament o administració pública que mostri la menor simpatia envers l’independentisme.

10.- Joana Ortega (UDC)- Tot i ser la primera dona que encapçala la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya i la Conselleria de Governació i Relacions Institucionals , la seva importància i influència dins la política catalana no acaba d’estar del tot en consonància amb el destacat carreg que ocupa, més enllà de la seva constant presència mediàtica.. La polèmica més important que ha generat el seu pas per la política ha estat la falsificació del seu currículum.

9.- Mònica Terribas (periodista)- Tot i que CIU ja l’ha apartada de TV3, actualment segueix tenint un notable pes i influència dins la política catalana des de les pàgines del subvencionadíssim diari Ara. La seva loquacitat l’ha dut ha tindre un prestigi dins l’àmbit mediàtic català i ha estat un dels cervells que més ha orquestrat per tal que l’eix nacional esdevingui absolutament aclaparador per sobre del social en diaris, televisions o radios catalanes, tot i la fulminant crisi que ens devasta.

8.- Irene Rigau (CDC)- Una de les Conselleres amb més presència mediàtica i que encarna a la perfecció l’actual estratègia convergent: mentre retalla de forma salvatge en mestres a l’escola pública i manté les altíssimes subvencions a les escoles de l’Opus Dei, apareix a TV3 com una heroïna nacional que s’enfronta al Ministre Wert per salvar la immersió lingüística.

7.- Carme Forcadell (ANC)- Ens agradarà més o menys, però aquesta dona ha liderat un moviment social suposadament assembleari i presumptament independent que, tot i tenir algún escàndol de corrupció pel mig, ha aconseguit realitzar una històrica manifestació multitudinària i centenars d’actes pel territori, marcar totalment l’agenda política i mediàtica, aconseguir que es convoquin eleccions anticipades, que el Parlament realitzi una Declaració de Sobirania, que ERC es sotmeti als designis de CIU, que el PSC quasi trenqui amb el PSOE… en tan sols un any d’existència! Ja els agradaria a la resta de moviments socials catalans tenir ni un 10% del seu èxit polític!

6.-  Núria de Gispert (UDC)- Primera dona en la Història de Catalunya en esdevindre la segona autoritat institucional, la Presidenta del Parlament i, a més, ho ha fet en un moment clau on totes les mirades periodístiques recauen en aquesta càmera parlamentaria, donades les importants decisions que es prenen aquesta legislatura.

5.- Núria Marín (PSC)- Actualment és la persona amb més poder institucional dins del PSC al governar la segona ciutat de Catalunya i la més gran en nombre d’habitants dirigida per socialistes en tot l’estat espanyol. Aliena a les baralles internes, al desgast de Navarro i Rubalcava, s’ha centrat en la política local sense donar encara el pas a la nacional, tot i ser una destacada membre de l’executiva del carrer Nicaragua. Tot i haver-se ficat en polèmiques absurdes, com la del burca o del no-tancament de Tele Hospitalet, ha aconseguit sobreviure al tsunami populista i dretà que s’ha endut les alcaldies de Barcelona i Badalona, bàsicament gràcies a la pressió dels seus socis d’ICV-EUiA que han d’anar corregint al pas el seu discurs i sortides de to, dia rere dia.

4.- Marta Rovira (ERC)- En un partit de fort messianisme masculí, on la única dona que ha estat capaç de realitzar un lideratge en 80 anys es Pilar Rahola, Rovira n’ha aconseguit esdevindre Secretària General i una eficaç i pedagògica portaveu que complementa a diari el discurs de Junqueras, basat exclusivament en un independentisme màgic on la culpa de tot la té Madrid i la promesa d’una arcàdia feliç un cop s’assoleixi la plena sobirania.

3.- Dolors Camats (ICV)- La formació ecosocialista ha fet una arriscada aposta decidida pel feminisme i la visibilitat femenina adoptant la co-presidència, una formula que introdueix el lideratge compartit on, al menys, hi haurà d’haver sempre una dona al front de l’executiva. Camats en serà la capdavantera i pionera amb una fórmula inèdita a la política catalana, però que ha donat mols èxits a l’esquerra alemanya, tant als verds (Die Grunhen) com als rojos (Die Linke). Esperem que la seva sòlida trajectòria parlamentaria dugui a un increment de la militància femenina en aquest partit.

2.- Alicia Sanchez Camacho (PP)- Tot i que tinc seriosos dubtes sobre la seva capacitat intel·lectual, no podem negar que ha estat la única dona en liderar una candidatura parlamentaria a les darreres eleccions, obtenint un resultat espectacular, tot i el desgast que sofreixen els populars a nivell estatal degut a les retallades. Tot i que el seu nivell polític està a anys llum d’Esperanza Aguirre, ha aconseguit treure bon profit de la seva mediocritat, esdevenint protagonista de les trames mediàtiques més delirants, com la del espionatge.

1.- Ada Colau (PAH)- Perquè considero que la dona catalana més influent ara mateix en política és algú que no milita en cap partit? Doncs precisament perqué ha estat capaç de bastir un moviment social, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, veritablement transversal, independent i que en comptes de tancar-se en un sectarisme antipolític, com fan altres, ha fet just el camí contrari: situant en el centre del debat parlamentari les seves propostes, amb un índex d’aprovació proper al 95%. La PAH ha posat en evidència el pecat original de la crisi, la bombolla hipotecària i especulativa, ha salvat vides i famílies, ha empoderat políticament persones que estaven a punt del suïcidi, i ha assenyalat els veritables culpables:  els bancs i la dreta, mentre que no ha tingut cap problema per agrair als partits que si els han donat suport.

Declaració de Sobirania: Un Vodevil divertit i acceptable.

Welcome to the Show:

Com a internacionalista i al·lergic a tota la caspa folklòrica, he de dir que la anomenada “Declaració de Sobirania” que aprova el Parlament de Catalunya d’avui, es tan racional i centrada que m’agrada força. Podeu llegir AQUÍ la declaració Passaré a fer-ne alguns apunts:

1) Cabaret: Els primers paràgrafs son un cabaret de despropòsits una barroera llista de mentides històriques, pretenent lligar l’actual auto-govern de Catalunya amb institucions antidemocràtiques de l’Antic Règim, com les Corts Feudals, que no tenen cap mena de relació amb l’actualitat. Quina mania que tenen els nacionalistes de justificar les seves pretensions amb mites, rondalles i deliris sense cap base científica. Afortunadament aquesta part del text no serveix per res.

2) Cuplé: Gràcies a ICV-EUiA ha desaparegut qualsevol referència a un Estat Català i no hi apareix la paraula “Independència” per enlloc, afortunadament. Es respectarà la pluralitat d’opcions (òbviament això ha d’incloure el federalisme i el confederalisme), es busca garantir la cohesió social, evitant tot etnicisme, es buscarà un diàleg amb l’Estat Espanyol, es treballarà dins el marc legal i sobretot, s’acaba amb el protagonisme del Govern de CIU-ERC, passant la centralitat al Parlament i a la participació ciutadana. Mai podrem estar prou agraïts a Iniciativa i Esquerra Unida el seu treball per aigualir els deliris de Diva que les vedettes CIU i ERC tenien en un principi.

3) Circ: Trobo perfecte que en cap cas s’hagi cedit a les teatrals pretensions circenses, maximalistes i ultranacionalistes de CUP que demanava incloure els territoris conquerits a sang i foc per Jaume I al s.XIII, un neocolonialisme imperialista hilarant i ridícul; doncs s’ha de viure en una dimensió paral·lela per pensar seriosament que hi ha una majoria independentista a Alacant, Perpinyà o Fraga (desconec si també volien incloure en el procés Atenes i Neopàtria, colònies catalanes a la Baixa Edat Mitjana). Per si no fos prou divertida la pallassada també hi volien afegir uns tocs de populisme anti-europeu, en la mateixa línia de David Cameron. S’ha de reconèixer que ens han fet riure una estona, ja que en el fons es tracta d’això!

4) Tragèdia I el millor de tot, sens dubte, es que aquesta resolució, tan limitadeta i insípida com  per recollir el meu suport, ha desbocat una lacrimògena tragèdia dins tres partits: Convergència i Unió a matadegolla llençant-se la bilis per Twitter, el grup parlamentari del PSC a punt de trencar-se i votant en contra d’una declaració tan light que seria perfectament assumible fins i tot per Ciutadans; sectors interns de la CUP, com MDT, desvinculant-se completament de la decisió del partit i el tentacle convergent de l’ANC titllant-los de “frau sagnant a la Nació Catalana”.

5) Vodevil Ni es un text històric, ni canvia res. Un vodevil d’allò més divertit per aquells que ens és absolutament igual si tot això acaba bé o malament! Una opereta que em rellisca completament, a  mi i als milers de persones que tenen problemes molt greus i molt més reals que aquesta pantomima parlamentaria, una astracanada identitària per passar l’estona, sense cap transcendència en la realitat, més enllà dels sentiments i els titulars. Al menys s’agraeix que donin un xic d’alegria i emoció a l’actualitat.

Endavant i que continuï la festa!

PREDICCIONS TAROTISTES PER 2013

Aquí teniu el resultat de les meves prediccions tarotistes per 2013, contestant així a les qüestions que m’havíeu plantejat en el post anterior. Espero que responguin a les vostres inquietuds, així com desitjar-vos un 2013 amb salut, amor i feina per tots doncs aquest és el darrer post que publico abans de cap d’any!

Com ja sabeu no soc gens amant de les respostes concretes o precises (rollo Sandro Rey) ja que crec que el Tarot no marca, ni molt menys,  un destí pre-determinat o immutable, sinó que tan sols ens dona pistes, senyals o tendències del que ens pot esguardar darrere l’horitzó.

PARCE - Com anirà el treball?

->Trencaràs amb la inèrcia i es presentara una oportunitat de canviar radicalment davant la qual hauràs de prendre una decisió ràpida i sense gaire  temps per meditar-ne una resposta

PARCE - L’any vinent viuré a Europa o a Amèrica?

-> Aquest any viuràs la culminació d’un projecte personal que et durà a endinsar-te en un nou entorn desconegut on trobaràs l’equilibri amb els teus anhels

DANI…EL - L’Euro resistirà també el 2013 com a moneda de curs legal?

-> L’euro començarà l’any amb una falsa calma i aparent estabilitat que precedirà a una nova etapa d’augment desfermat del deute i del desequilibri intern entre els estats de la unió, cap a mitjans-finals d’any.

RAYMOND - Veus si em canviaré de casa el 2013?

-> Veig que tindràs una decepció respecte a aquest tema degut a que altres persones et fallaran, haurás de reflexionar millor aquesta decisió i no precipitar-te.

RAYMOND - Treball, veus algun canvi a la meva feina?

-> Durant aquest any es presentarà una molt bona oportunitat d’una feina, possiblement fora o lluny d’on estas ara. Hauràs d’estar molt atent per no deixar-la passar.

JOSEP MIQUEL COSTA ESTEBAN- El fill de puta pròfug que va comprar la nostra empresa em pagarà la nòmina de novembre?A la reconciliació en febrer es presentarà algun representant de l`empresa?

-> Tot aquest assumpte laboral el veig immers en fosques perspectives, mala fortuna i  un llarg procés burocràtic. Haureu de ser forts, plantar cara i lluitar a llarg plaç si en voleu treure l’entrellat.

JOSEP MIQUEL COSTA ESTEBAN- Podré pagar els meus deutes i cobrar d`alguna manera els diners que GRUPO SEQUOR, pertanyent al grup ESABE em deu?

-> Absoluta i radicalment NO. Et veig totalment ple de deutes i gravíssims problemes econòmics que s’aniran agreujant de forma galopant a mida que passi l’any.

ADE- Tindre feina, podré pagar la hipoteca?

->Veig un any d’austeritat i estabilitat econòmica, es possible que obtinguis alguna petita feina esporàdica o cobris alguns diners pendents, però serà poca cosa, per anar tirant.

ADE- Salut, 2 tumors en 4 anys? Q coi passe? Com anirà l’operació?

-> Anirà més o menys bé, vas per el bon camí cap a la solució definitiva, però hauràs de ser forta ja que va per llarg.

CRISTALLLIQUID- Voldria saber si trobaré feina, quan i a on?

-> Les cartes em diuen que si t’esforces prou podràs muntar alguna feina o negoci pel teu compte en alguna cosa que s’et dona prou bé, o que ja has fet amb anterioritat.

CRISTALLLIQUID- Voldria saber com m’anirà en el tema amorós

-> Serà un any d’amors més platònics que reals o físics.

MADEBYMIQUI- La meva parella fa tres mesos s’ha quedat com a propietària a mitges amb la seva companya de feina la floristeria on treballava fins ara. Com anirà el negoci aquest 2013?.

-> 2013 serà un moment propici per prendre decisions arriscades i fer canvis.

MADEBYMIKI- Les pastanagues per entretenir al poble sembla que no tenen fi, ara ens distreuen amb la independència, seguirem així d’adormits i manipulats molt més temps?

-> Veig un any d’alta intensitat política, convulsions i desencontres, greus decisions errònies per part dels líders i una forta pressió social. Les cartes em diuen que tot plegat no té pinta d’acabar gens bé, al contrari: de cara a finals d’any la crispació haurà augmentat molt.

PERE- ¿Es demostrarà als tribunals que l’associació de veïns de “Salvem la Rotonda” té raó i que la llicència d’obres que l’ajuntament de Barcelona va donar a Núñez y Navarro a la Rotonda es ilegal?

-> Veig que hi hauran fosques vicissituds i turbulències, però si hi ha una resistència i perseverança hi haurà un final de justícia

BELEN LEZKANO- Trobaré al meu príncep blau al 2013? quan? com serà?

-> Em temo que aquest no serà un any de grans amors, tot i que veig una oportunitat de començar una relació més endavant.

MIGUEL - Les anticipades abans o després de desembre 2013?

-> Veig que la relació entre CIU i ERC serà equilibrada, però s’anirà tensant i augmentarà la desconfiança mútua i els dubtes entre els dos partits, especialment en el moment que s’hagi de prendre una decisió molt dràstica i polèmica, però no em surt res relacionat amb eleccions anticipades.

 MIA-  A l’estiu del 2013 serè mare, nen o nena?

-> Em surt la Sacerdotessa, així que .. diré nena!

MIA- Acabaré la novel·la aquest any 2013?

-> Totes les condicions del teu entorn afavoriran que no sigui així, veig un possible estancament que podràs superar més endavant.

ELENA EMBUENA - Es quedarà la meva filla a  allar a San Francisco?

->Veig que les coses per allí li aniran prou bé i que haurà de culminar els seus projectes abans de tornar.

CRITICDECINE - Reconeixerà alguna vegada Felip Puig que es van disparar boles de goma el dia de la vaga?

-> No.

CRITICDECINE- El ministre Wert aconseguirà que tornem a penjar la foto de Franco a les aules?

-> Wert es passarà un any sencer prenent decisions irracionals, polèmiques i absurdes, sense esmenar els seus errors.

JEIPI - Com s’acabarà la revolució de Síria? Si és que s’acaba i se’n pot dir revolució.

->  Veig un any ple de violència i lluites pel poder, guiades per decisions irracionals.

JEIPI-  Tindré moltes discussions amb la meva parella?

-> Tindreu fases de distanciament i d’unió o de baralles i reconciliacions successives, amb un final positiu.

ANDREU- Aconseguirà ICV-EUIA aglutinar, ni que sigui parcialment, l’ampli descontent social i ser la formació transformadora i anticapitalista enmig de l’histerisme de barretina?

-> La coalició d’esquerres tindrà una etapa de fort lideratge, cohesió, valentia, coherència i idees noves, però que no serà corresposta especialment per part de la societat catalana que seguirà immersa en turbulències i escepticisme.

ANDREU- E-cristians i el seu lider Miró Ardèvol es declararan a favor del matrimoni gai en el 2013?

-> No.

BIEL - Serà aquest l’any on trobaré finalment parella estable?

-> Tens totes les cartes a favor per que així sigui!.

BIEL- Tindré feina de cara el curs que ve, o em veuré obligat a emigrar per poder treballar?

- > Tindràs una oportunitat laboral relacionada amb quelcom diferent al que has fet fins ara. No et serà un any gaire favorable als viatges.

RICARD-  Ens retallaran la paga doble (és a dir, part del nostre sou) als funcionaris de la Generalitat el 2013 altre cop?

-> Veig un any marcat per l’austeritat i l’empitjorament o estancament de les condicions, així que imagino que si.

LUIS - Estoy escribiendo un libro junto a otra persona, quería preguntarte si encontraremos un buen editor y si el libro va a funcionar bien.

-> Doncs pel que veig teniu la sort al vostre costat, tot i que es possible que el procés sigui complexe i tortuós.

TOMAS- Per què s’ha retirat en Recoder de la primera línia política? Està preparant una fallida a CDC per tornar?

-> Veig a Recoder amb nous projectes exitosos aquest 2012 i es possible que prengui part en alguna lluita caïnita pel poder.

TOMAS- Resistira la Federació CiU unida fins a finals d’any o UDC marxarà per fer el seu propi camí?

-> Les cartes no podien ser més dolentes: la relació entre els dos partits estarà marcada per xocs constants d’interessos, incomprensió, vanitat, desorientació i arrogància. La hipòtesis d’un trencament no em sembla una quimera, tot i que la raó m’impulsa a pensar el contrari.

Doncs res, BON ANY a tots i ja em direu d’aquí a dotze mesos si s’ha acomplert tot, o no!

NOSTALGIA DEL TRIPARTIT: Quan Catalunya tenia un Govern Decent

Hi va haver un temps en que Catalunya tenia un Govern Decent que va legislar i governar a favor de les classes populars i no de les patronals, els mercats o les banderes. Un executiu socialdemòcrata amb el qual es va arribar al màxim desenvolupament de l’Estat del Benestar i a la cúspide de la igualtat social de tota la nostre història i que, possiblement, tornaran a passar dècades fins que ho recuperem.

Malauradament, però, no va ser capaç de vendre el seu relat als mitjans de comunicació en mans de la dreta convergent o pepera que van opacar la seva excel·lent obra de Govern a base de infames tòpics i burdes mentides, per tal de tornar a assaltar el poder i poder així perpetrar l’Holocaust Social que Artur Mas està realitzant per tal d’escanyar als més dèbils per pur sadisme i enriquir als poderosos que li donen suport.

En realitat CIU, i la resta de partits nacionalistes que li rendeixen vassallatge intel·lectual, mai confessaran que el veritable motiu del seu odi al Govern d’Esquerres son els seus complexes classistes, racistes i etnicistes contra l’origen social i territorial de José Montilla i per això es van inventar un seguit de falsos rumors suats que han calat en la opinió pública i que de seguit passo a desmentir.

TÒPIC 1: “El tripartit va deixar els calaixos buits, endeutant-se per sobre de els seves possibilitats”

El Govern de Maragall va ser el menys endeutat de la història autonòmica de Catalunya i el màxim rècord de poc endeutament i superàvit pressupostari es va aconseguir en el segon any del Govern Montilla. Es la insospitada i fulminant caiguda d’ingressos provocada pel col·lapse financer de 2009 el que provoca un augment de l’endeutament. En els dos anys del executiu convergent el deute ha augmentat molt més que en els 7 del Govern d’Entesa, a base de suprimir impostos als rics.

TÒPIC 2: “El tripartit no va fer res“

Sanitat: el nombre de metges va passar de 460 a 500 per cada 100.000 habitants, amb 4.600 nous professionals sanitaris;  es van construir 123 nous centres de salut; l’esperança de vida del néixer va passar dels 80 als 82 anys.

Educació: la taxa neta d’escolarització als 2 anys va passar del 50 al 60% i del 12 al 15% en escolarització en majors de 16 anys; es van crear 4.603 places universitàries noves, es van contractar 18.000 professors més.

Ciència: la despesa en Recerca i Desenvolupament va passar del 1,2 al 1,8% del PIB.

Benestar: noves ajudes a la dependència per a 132.000 famílies.

Anti-corrupció: Es va posar en marxa l’Oficina Antifrau de Catalunya i es va fer la Llei del Síndic de Greuges

Medi Ambient: estalvi d’un 16% en consum d’aigua, augment del 1.800% en energia fotovoltaica i del 800% de la eòlica. Prohibició de les curses de braus.

Llei de Barris: 141 actuacions urbanístiques en barris deprimits.

Habitatge: Llei de lloguer forçós dels pisos buits. Es van definir 100 Àrees Residencials Estratègiques amb pisos de protecció oficial en 86 municipis.

TÒPIC 3: “Saura no va evitar els abusos dels Mossos d’Esquadra”

El 2010 es va aprovar el Codi Ètic de la Policia de Catalunya, per tal d’imposar els valors democràtics en els cossos policials,  a partir de les recomanacions del Comitè d’Ètica de la Policia presidit pel ex-Fiscal anticorrupció Carlos Jimenez Villarejo, amb recomanacions del Síndic de Greuges, la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, entitats relacionades amb la defensa dels drets humans, sindicats policials, i entitats municipalistes. El Codi tenia 88 articles i tenia com a finalitat la no-discriminació, el control en el ús de la força,  o l’escorcoll de persones, partint de les recomanacions del Tribunal Europeu de Drets Humans i incloïa la obligació de fer-ne un informe anual amb queixes i recomanacions públiques. Aquest codi mai va entrar en vigor ja que Felip Puig el va derogar el primer dia d’entrar a la Conselleria.

Per altre banda es va prohibir l’ús del kubotan (punxó) o de la pistola elèctrica, es va regular l’ús de les armes de foc, així com es van posar càmeres a totes les comissaries, arribant al punt que a les Corts, molt polèmica per les seves denuncies d’abusos, va arribar a tenir 100 videocàmeres vigilant que els mossos no maltractessin als detinguts.

TÒPIC 4: “Era un Govern espanyolista”

El Govern d’Esquerres va  aprovar un Nou Estatut que, tot i ser  retallat pel pacte Mas-Zapatero a Madrid i pel Tribunal Constitucional en alguns articles del preàmbul, va significar un salt endavant en autogovern i reconeixement plurinacional de l’Estat, sent aprovat per un 73,9% de vots afirmatius en referèndum.

Es va aprovar un nou sistema de finançament que va permetre a Catalunya fer un avenç quantitatiu en l’autogestió financera; així com es va aconseguir que retornessin els Arxius de Salamanca o el  traspas a la Generalitat de Rodalies, l’Hospital clínic, la Inspecció de Treball o la gestió del litoral. Finalment també es va tirar endavant una Llei de Consultes Populars, amb el vot en contra de CIU i PP, que permet fer referèndums als municipis o a nivell nacional.

CONCLUSIÓ

No som històricament conscients de com de be vam arribar a viure en aquest darrer moment d’esplendor social, amb un atur irrisori, sous decents i un executiu que va invertir en justícia social i no en absurdes macro-obres faraòniques, com el de València, per exemple. Es va fer tot allò que CIU i l’austericidi s’estan carregant i que potser passaran generacions fins que tornem a veure; penseu per un moment en com vivíeu el 2007 i com viviu ara mateix, per exemple. Ja s’encarregaran els historiadors del futur de recordar amb lletres d’or a Maragall, Saura, Montilla o Carod.

Però que ningú interpreti de les meves paraules que tot van ser flors i violes o que no es podria haver fet molt més per evitar l’actual crisi, ni que, molt menys, estigui reclamant un retorn d’aquella aliança. Al contrari: amb un PSC-PSOE rendit als mercats i una ERC encantada de fer d’escolanet a Mas, això resulta impensable! Ara ja no ens podem acontentar amb bons gestors socialdemòcrates, la urgència de la situació actual ens demana tant una valentia a prova de cagadubtes, com una alçada de mires per sobre de sectarismes adolescents.

26N: Anàlisi de la Voluntat del Poble

“Pots enganyar a tot el món algun temps.
Pots enganyar a alguns tot el temps.
Però no pots enganyar tothom tot el temps” ABRAHAM LINCOLN

-Perquè CIU es fot la insospitada patacada del segle? Doncs resulta que al final l’Emperador anava despullat! El seu intent de manipular la manifestació del 11S i apropiar-se dels sentiments de Catalunya ha estat tan descarada i evident que ha vorejat el ridícul del patetisme  i la vergonya aliena. S’han passat tan de frenada que semblava que el seu cartell electoral l’hagués dissenyat un bromista d’el Jueves per fer-ne una conya; les manifestacions d’autobombo (una d’elles en jornada electoral) eren pur populisme bananer i els escàndols de corrupció, la Vaga General i l’assumpte dels desnonaments han acabat de fer la resta. Mas ha fracassat com a President, com a polític i com a persona; està acabat i la guerra interna que comença avui al carrer Còrsega (amb un Grup Godó cridant a la sociovergència descaradament) serà un festí de voltors.

-Perquè ERC es segona força política? Doncs perqué aquestes eren les seves eleccions, les que han esperat tota la vida, alguns des de que van tenir ús de raó; era el seu tema, son qui s’han treballat els referèndums, l’ANC, la mani del11S i es just que s’enduguin la glòria ells i no CIU. Ara bé, no m’agradaria estar a la pell de Junqueras davant el gran dilema que té al davant: ha d’escollir entre seguir amb el projecte secessionista amb CIU, a costa de ser còmplice de les retallades, o exercir de primera força d’esquerres a Catalunya llençant a Mas a la sociovergència. I ambdues coses son totalment incompatibles!

-Perquè el PSC segueix caient en picat? La socialdemocràcia com a projecte està acabada mentre segueixin sent esclaus de la política de l’austeritat, el deute i les retallades; Navarro com a candidat es pèssim, tot i haver salvat els mobles i la seva campanya va ser tan dolenta que semblava dissenyada pel seu pitjor enemic. A qui se li va ocórrer centrar la campanya en l’eix nacional? On estan aquells brillants estrategues comunicatius de l’època de Maragall?

– Perquè el PP no es ressent de les retallades? Alicia Sanchez-Camacho està pletòrica en el debat nacional; ella si que ha sabut emprar amb enginy i sense ridícul les banderes per tapar les retallades. Mira que sembla tòtila i beneita a primera vista, però se la sap més llarga que un dia sense pa. Té agafat a Mas pels collons amb el rescat autonòmic i li anirà donant voltes cada cop que CIU faci un giny a ERC.

-Perquè ICV-EUiA obté el millor resultat des de l’època del PSUC? Herrera s’ha erigit com el veritable líder a la oposició a les retallades i com una alternativa sòlida  amb capacitat de governar i programa solvent com per atraure tot el vot catalanista del PSC, sense estridències nacionalistes ni populismes antipolítics, especialment a l’Àrea Metropolitana on esdevé segona força política a el Prat, Montmeló i quasi a Cornellà, així com a Sant Martí o Ciutat Vella, veient com l’alcaldia de la capital de Catalunya no es una quimera, ni molt menys. Els resultats a Lleida, Tarragona o Girona també son molt bons amb candidats espectaculars.

- Perquè Ciutadans arrasa?: A l’urna que vaig fer jo el recompte van esdevenir 2a força; son el vot estomacal dels socialistes més anti-catalans i amants del populisme fàcil; tenen un candidat que és molt bon orador i que ha sabut deixar de banda tics xenòfobs i ultres, mostrant una cara amable que els han fet créixer com mai a l’àrea metropolitana. Era el seu tema i CIU els ha servit la campanya en safata per tal que es poguessin esplaiar a gust tirant a matar contra el patetisme barretinaire. Un exemple de com treure un resultat espectacular sense fer pràcticament res!

- Perquè entra la CUP-AE? Doncs perqué eren la novetat desconeguda, amb una campanya molt bona i engrescadora, amb un suport entusiasta d’abstencionistes militants i de partits minoritaris anti-capitalsites, així com tota mena de moviments socials. Ara bé, la virginitat només es pot perdre un cop; a part de presentar-se com un partit que mai ha trencat un plat, ara haurà de demostrar que a més en sap fregar algun. Els mediocres resultats que s’endú allí on ja té regidors (Vic, Girona, Sant Cugat, Molins o Mataró) i sobretot allí on governa (Arenys de Munt) els haurien de fer reflexionar: volen bastir un front d’esquerres plural per governar algun dia o insistir en la seva virginal puresa dogmàtica antisistema?

-Perquè s’enfonsa PxC? La immigració ja no preocupa tant  i, sobretot, la feina d’Unitat contra el Feixisme ha obert els ulls a molta gent. El seu vot populista s’ha refugiat a Ciutadans, esperem que per una bona temporada!

- Perquè s’enfonsa SI? Perquè son un partit sense cap base i un projecte personalista que va néixer al voltant d’un individu que va fotre al camp a la primera de canvi

PD: L’enquesta de conya que vaig fer al blog, ha estat la única que pronosticava la patacada de CIU. Al loro!

25N: Resultats de la meva Enquesta!!!

En primer lloc dir que aquesta ha estat l’enquesta més massiva mai feta en aquest blog, ja que han participat ni més ni menys que 575 persones  donant el seu vot per alguna de les candidatures  que es presenten, molt lluny de les 175 que ho van fer fa 4 anys, la qual cosa significa que la participació s’ha multiplicat per 5!! De fet els sondejos dels diaris solen tindre un mostreig d’unes 700-800 persones, així doncs m’he quedat ben a prop de les enquestes publicades en mitjans seriosos.

Segons l’enquesta, la participació serà del 98,78% es a dir, votaran fins i tot malalts terminals. La participació que va preveure aquest blog  el 2010 era del 94%, així doncs entre els meus lectors ha baixat un 4,78% l’abstencionisme actiu, la qual cosa no està gens malament en aquests temps d’anit-política populista i anti-demòcrata. També baixa el vot en blanc i nul: ara seria tan sols del 1,39% quan a l’enquesta de fa 2 anys va ser del 6%, així com també disminueix el vot a partits estranys i extraparlamentaris,que obtindrien un 1,74% pel 9% del 2010.

I el resultat de l’enquesta d’enguany, un cop computats els 575 vots seria el següent, en percentatges:

Que en comparació amb l’enquesta que vaig realitzar fa 2 anys podem veure qui puja i qui baixa entre els meus seguidors:

Com podem veure respecte als anteriors comicis ICV-EUiA esdevé hegemònica menjant-se al PSC, altres i a l’abstenció; la CUP-AE recull el vot independentista de Reagrupament, gran part de SI i un xic d’ERC; el Partit Pirata es la nova CORI; Ciutadans treu el cap discretament; ERC sobreviu com pot al tsunami cupero; s’enfonsen CIU, PSC i PxC, mentre que el PP segueix dins la marginalitat anecdòtica.

Un cop eliminades totes les opcions que tenen menys d’un 3% del vot i tenint en compte que no puc aplicar la Llei d’Hont per provincies, ja que desconec la procedència territorial de cada vot, el Parlament de Catalunya quedaria així:

Les possibles fórmules de Govern podrien ser:

- Govern Anticapitalista (ICV-EUiA-CUP): A priori sembla l’aliança més factible, amb Herrera de President i David Fernandez… mm… de Conseller d’Interior? Tindria prou maduresa la CUP per abandonar el seu maximalisme teenager i fer un govern contra les retallades i l’austeritat sense que les seves bases es tallessin les venes si al matí següent no hi ha una revolució total?

-Govern Ultranacionalista (CUP-ERC-SI): Amb la única finalitat comuna de proclamar la Independència al matí següent, sense referèndums ni punyetes, aquesta formula podria acabar derivant en una divisió social ètnica en torn a la llengua d’origen, o bé, en una guerra de Messies entre Fernandez, Junqueras i Tena, per veure qui és més nacionalista dels 3.

-Govern d’Eco-Pirata Republicà (ICV-EUiA-ERC-Pirata): Un executiu centrat en fer referèndums (via Internet o no) per conèixer el parer individual de la gent en diverses mesures keynesianistes i ecològiques, però sense caure en un radicalisme socialista en economia. Tindria una pinça a l’oposició molt dura pels dos cantons amb CIU-SI per la dreta i CUP per l’esquerra (que, de ben segur, no dubtarien en aliar-se contra l’enemic comú).

25N: Anàlisi Comparatiu dels diferents Programes Electorals

Ja saps que votes? Saps quines son les propostes concretes de cada opció política en cada àmbit de l’administració pública? Doncs bé, jo que soc una mica freak de la política me’ls he llegit tots (per sobre) i n’he fet un anàlisi comparatiu per tal de facilitar la feina a totes aquelles persones indecises que encara no han decidit en ferm la seva opció pel 25N

LINKS ALS PROGRAMES-> CIU, PSC, PP, ICV-EUIA, ERC, C’S, SI i CUP

Llargada dels programes en Número de Pàgines

En aquest gràfic podem veure clarament com es distingeixen dos grups de partits: els que han tingut experiència de govern a Catalunya i els que no. Resulta comprensible, fins a cert punt, que C’s, SI i CUP,  al estar al grup mixt o fora del Parlament, hagin presentat un pamflet molt simple amb un esquema bastant genèric de les seves principals idees, sense detallar les seves propostes en  cada àmbit de l’administració, però que el tercer grup del Parlament (PP), que governa a la majoria de comunitats sigui el que té el programa més curt es imperdonable!

Espai que dediquen al Eix Nacional-Social, en % del nombre de pàgines

Resulta ben curiós que el partit que destina més espai a parlar de l’eix nacional sigui Ciutadans (quan se suposa que estan en contra del nacionalisme) o que CUP sigui el 2n partit que menys parla de l’eix social (quan se suposa que son l’extrema esquerra) o que SI tingui més propostes socials que el PP. També destaca el poc espai que destina CIU a l’eix nacional al seu programa, quan en campanya no parlen d’una altre cosa! Que ICV-EUiA sigui l’abanderat de les propostes socials, en canvi, es d’allò més previsible; també és l’únic partit que no situa la relació amb Espanya en el primer capítol.

Model de Referèndum

CIU: Un Referèndum per que Catalunya sigui un nou Estat dins Europa quan hi hagi una majoria qualificada i es garanteixi que Catalunya no sortirà d’Europa; mentre estant es crearan estructures d’estat.

PSC: Referèndum sobre una reforma federal de la Constitució Espanyola per donar noves competències a Catalunya, sempre dins la legalitat vigent.

PP: Oposició total a qualsevol referèndum.

ICV-EUiA: Referèndum per tal de crear un Estat Català que podria estar federat o confederat amb Espanya (sempre que es reformés la Constitució i hi hagués una veritable voluntat de federació a Espanya) o bé directament independent. Rebuig a tota posició etnicista o ultra-nacionalista.

ERC:Referèndum convocat pel Parlament perquè Catalunya sigui un estat dins Europa, dins la legalitat espanyola o europea. Proposen que el nou parlament es centri exclusivament en aquest tema.

C’s: Reformar la Constitució Espanyola per eliminar el Senat, coordinar les administracions per evitar duplicitats, delimitant competències. No especifiquen si caldria un referèndum.

SI: Proclamació unilateral de la independència al Parlament de Catalunya o celebració d’un referèndum (o les dues coses alhora). Posteriorment es negociaria bilateralment amb Espanya la secessió. Es buscaria el suport de la UE i de la ONU. Son els únics que posen una data màxima: el 11 de Setembre de 2014. Mentre estant hi hauria d’haver un Govern d’unitat amb tots els partits favorables a l’autodeterminació.

CUP: Un referèndum a tots els “Països Catalans” (incloent Catalunya Nord, País Valencià, Balears i Franja d’Aragó),  amb vot a partir dels 16 anys i un sol estat que quedaria immediatament fora de la Unió Europea i de la OTAN.

Posició davant l’Austeritat i el pagament del Deute

CIU: Pagar el deute, obeir les polítiques d’austeritat de la UE, política de Dèficit Zero. Que l’estat avali el deute de els CCAA

PSC: Pagar tot el deute, però en comptes de fer polítiques d’austeritat i retallades, recuperar impostos de successions i donacions, així com taxes en sanitat, educació, transport o medi ambient.

PP:Defensa a ultrança de l’austeritat i de pagar el deute als mercats, limitant per llei l’endeutament públic.

ICV-EUiA:Acabar amb la política d’austeritat, promoure una agència pública europea de qualificació del deute, fer una auditoria sobre el deute públic i privat, no pagar els interessos del deute als bancs ni aquell deute que es declari il·legitim, tal com proposa la Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute.

ERC: El deute de Catalunya es culpa de l’Estat Espanyol i de l’espoli fiscal. Proposen una hisenda catalana amb més impostos progressius , mesures keynesianistes en comptes d’austeritat.

C’s: Pagar tot el deute i aplicar les mesures d’austeritat que siguin necessàries, retallant l’administració pública fins on calgui

SI: El deute és culpa d’Espanya. Una Catalunya independent tindria un Banc Públic que rebria crèdit directe del BCE. Una Catalunya independent tindria un equilibri perfecte entre pressió fiscal i serveis públics, sense retallades.

CUP: Impagament total de tot el deute i abandó immediat del euro.

Valoració subjectiva i personal

CIU: El millor Abandonen els tics racistes i xenòfobs del passat, proposant mesures d’acollida i integració a les persones migrades; així com defensen la igualtat total de persones GLTB, situant-se en el terreny d’una dreta europea liberal i no ultra-conservadora o populista. Per fi! Benvinguts al segle XXI! El pitjor Tot el programa és just el contrari del que han fet aquests dos anys de retallades draconianes. Culpen de tota la seva desastrosa gestió de govern al Tripartit i a Espanya, com si ells no haguessin fet res.

PSC: El millor Està basat el el programa keynesianista moderat de François Hollande i no tant en el del fallit PASOK de Grècia de “no hi ha alternativa a les retallades” El pitjor Una reforma constitucional que no es creu ni el PSOE. Reivindica propostes fiscals que ells mateixos es van carregar. La moderació i la timidesa de les reformes plantejades fa pensar en que els hi sàp greu ser massa agosarats.

PP:El millor Planteja derogar l’euro per recepta. El pitjor Assumeix plenament l’extremisme racista de Garcia Albiol en immigració, amb controls i expulsions. Es curt, mal redactat i inclou una foto d’Alicia Sanchez Camacho al mig sense motiu aparent.

ICV-EUiA: El millor Es l’únic programa que incorpora eixos transversals de política de gènere i joventut, totes les propostes van sorgir de els sectorials i se’n van recollir 1.118, ni més ni menys que es van sotmetre a consulta i deliberació a tota la militància, votant les 30 prioritàries en referèndum. Son d’un rigor i pragmatisme impol·lut, tot i que plantegen una transformació radical de tota la societat. El pitjor Tot i ser ultra exhaustiu, la part d’arqueologia i patrimoni es molt breu a diferència del Programa de 2010. Mea culpa per no haver-m’hi fixat a temps i haver-ho esmenat!

ERC: El millor Han agafat com a pròpia la proposta del Partit Verd Europeu de fer una “Green New Deal”, amb creixement econòmic sostenible impulsat per l’estat envers llocs de treball en economia verda i energia alternativa. Llàstima que després pactin amb CIU tramitar la Llei Òmnibus. El pitjor Es basa amb la hipòtesi de que Catalunya esdevendrà un estat independent inmediatament i ens pinten una Arcàdia feliç on gairebé brollarà mel de les fonts. No hi ha cap crítica a les retallades de Mas i tot és culpa d’Espanya.

C’s: El millor Es l’únic partit que denuncia obertament la manipulació dels mitjans de comunicació públics i privats per part de CIU. El pitjor: El populisme antipolític ultra-demagògic que ocupa quasi la meitat del programa. Per ells tota la crisi s’acabaria eliminants càrrecs polítics, subvencions i, per tant, deixant la democràcia en mans de menys persones. El seu programa econòmic es molt neoliberal, defensant una gestió privada dels serveis públics, les retallades o acabar amb el PIRMI si no hi han diners

SI: El millor Acabo de descobrir que tenen una ideologia i propostes més enllà del independentisme i que, a més, son bastant d’esquerres i estan en contra de els retallades El pitjor Igual que ERC ens presenta un paradís meravellós i completament inversemblant per la Catalunya independent.

CUP: El millor Reivindica el decreixement, el cooperativisme i la sobirania alimentària, així com moltíssimes propostes dels moviments socials alternatius. El pitjor No és un programa electoral, és un pamflet ple d’objectius màxims i utòpics a llarg plaç. No explica quines lleis o mesures pressupostàries volen dur a terme, sinó com és el món que somien; destil·lant infantilisme i amateurisme per arreu, comprensible ja que és el primer cop que es presenten en unes eleccions autonòmiques. Les seves propostes nacionals son tan tan tan maximalistes que podríem qualificar-les d’imperialistes, al reivindicar un sol estat per tots els territoris conquerits a sang i foc per Jaume I al segle XIII.

El 25N NO pensis en una bandera, estúpid!

El 15M no ha servit per res, les manifestacions contra les retallades han estat fum, les Vagues Generals un mer anècdota. Si hem de fer cas a l’enquesta del CEO publicada avui, Catalunya es suïcidarà políticament el proper 25N amb una majoria absolutíssima de CIU i una oposició liderada pel PP, amb un Parlament format per un 71% de diputats de dretes, una de les xifres més elevades de la història d’Europa en un Parlament democràtic.

Per fi ha quedat demostrat empíricament el que jo sempre he dit en aquest blog: que el debat en l’eix nacional tan sols serveix per alimentar la dreta dels dos cantons (CIU i PP), tapar les retallades i alienar als ciutadans, dividint-los per motius ètnics i aigualint el conflicte social i la lluita de classes. Els desnonats votant a La Caixa, els obrers als patrons, els retallats als retalladors, el món al revés i tothom tant content entre barretines i tricornis.

I tot gràcies a aquella fatídica tarda de l’11 de Setembre i la seva marxa-pantomima promoguda i organitzada per la Dictadura Mediàtica convergent! Ja podia haver plogut i la de drets socials que hauríem salvat de els urpes del capital! Quantes escoles i hospitals ens va costar aquella broma?

Estorat i compungit observo com uns desorientats PSC, ERC i CUP-AE pensen centrar la seva campanya en l’eix nacional, parlant ad nauseam d’independència o federalisme, cavant encara més fons la pròpia tomba política de les classes populars. Tan sols ICV-EUiA prioritzarà l’eix social en el seu programa, als espots  i a la propaganda, sense renunciar a parlar del dret a decidir, però sense situar-lo com a únic reclam. Una única espurna de lucidesa entre un magma de borregisme patrioteril. No està malament!

Però es que no han llegit a Georges Lakoff? Aquest investigador americà en lingüística cognitiva va explicar en el seu magnífic llibre  “No pensis en un Elefant” els motius pels quals la dreta guanyava sempre els eleccions als EUA: perqué construïa un discurs emotiu i irracional basat en metàfores lingüístiques i l’esquerra era tan estúpida que els agafava com a vàlids i els adoptava com a propis, fent campanya per l’enemic. Es a dir, posant una estelada o la paraula “federalisme” en un cartell, estem situant el relat polític exclusivament en el camp de la dreta.

Avui comença una campanya falsament plebiscitària, convertida per un boig egòlatra que es creu el Messies Salvapàtries en un referèndum sobre una cortina de fum que s’ha inventat ell mateix per tapar la destrucció massiva a l’Estat del Benestar i aconseguir la majoria absoluta que necessita per privatitzar l’Hospital Clínic i tota la gestió de l’aigua a Catalunya.

Crisi, atur desnonaments… i nosaltres amb les banderes! Una campanya on s’havia d’estar parlant de que podem fer contra l’austeritat i quines alternatives hi han a pagar el deute. I es parlarà de tot menys d’això. Perquè aquesta és la victòria del Capital: que tothom cregui que la culpa de la crisi és d’una bandera .

La Dictadura Mediàtica Convergent

La idea principal de la genial sèrie americana “The Newsroom“, que us recomano amb fervor, és que no pot existir una veritable democràcia si no hi han uns mitjans de comunicació lliures i uns electors informats. En els capítols d’aquesta primera temporada es veu també com els interessos econòmics dels directius de la cadena (així com l’audiència) son absolutament determinants per canviar la línia editorial dels informatius i passar de denunciar els excessos i contradiccions de la ultradreta del Tea Party a cobrir judicis sensacionalistes.

Això em porta a reflexionar sobre la manca absoluta de pluralitat a la premsa en català, diversos diaris absolutament posats al servei dels interessos polítics del partit que actualment governa la Generalitat de Catalunya i que, per tant, decideix a qui s’atorguen les sucoses subvencions als mitjans de comunicació que… oh! sorpresa! A poques setmanes de les eleccions van augmentar un 50% de cop : 660.000 euros més, que es sumen al 1.2 milions pressupostats, tan sols a premsa escrita.

A ningú li ha sobtat el radical canvi d’orientació editorial de El Periòdico, antigament un diari progressista, reconvertit de cop i volta en bolletí folklòric i una mala fotocòpia de l’Avui? Hi tindrà quelcom a veure la seva deute amb La Caixa, amb un suculent préstec que els va evitar el tancament? Ai ,el fill pròdig que torna a la casa del pare, quina bonica paràbola bíblica!

La televisió és un drama a part:  272.000 euros rep 8TV per la cara. Un canal privat absolutament deficitari, que paga contractes milionaris a Raholes i Cunís. Per altre banda, el mateix que fa TV3, C33, 3/24 o BTV: ficar-nos el discurs convergent fins a la sopa. Artur Más al APM, als castellers, als esports, al Polònia, entrevista exclusiva al Àgora, seguiment dels seus mítings en directe al 3/24… Fins i tot l’anunci institucional de la Generalitat per animar al vot era una vomitiva i repugnant pantomima al servei de la dreta barretinaire.

I així hem arribat a l’actual Dictadura Mediàtica: CIU, seguint els postulats del teòric marxista Gramsci, s’han adonat que la única forma de mantenir-se  en el poder, tot i dinamitar l’Estat del Benestar i enfonsar als ciutadans a la misèria, es aconseguint l’Hegemonia Cultural. Es a dir: una minoria econòmica de poderosos estan imposant el seu discurs, la seva forma de pensar, les seves percepcions i explicacions com a Pensament Únic. El discurs convergent de que la culpa de la crisi es d’un enemic extern (Espanya) i que la prioritat política ha de ser independència i no les polítiques socials es una veritat  indiscutible.

Hem arribat a extrems fins els quals partits extraparlamentaris presumptament anticapitalistes i suposadament molt radicals  han caigut de quatre potes a la trampa ideològica de la dreta, abandonant sobtadament el seu internacionalisme troskista per demanar el vot a un partit que té com a principal enemic un altre poble: l’espanyol i que no te problemes per governar amb CIU en Ajuntaments o felicitar a Presidents de la Patronal pel seu patriotisme.  Si aquesta és l’”Alternativa d’Esquerres“, no em vull imaginar com serà la de dretes!

PD: La Junta Electoral ha ordenat la retirada de la repugnant Campanya Institucional pro-CIU. Sort que encara no som independents i queden institucions democràtiques no sotmeses al totalitarisme convergent!