Primera setmana superada

Increïblement he sobreviscut a la meva primera setmana de vacances forçades en la que ,per primer cop en tota la meva vida, no he tingut res a fer. I no exagero: quan no estudiava al insti, feia la carrera i quan no currant o de voluntari en mil llocs. I la veritat es que no ha estat tan terrible com imaginava. Si, ja sé que us semblarà inverosimil aquest inexplicable horror vacui però, que hi farem, jo soc així d’estrany!

Aquestes son algunes de les coses en les que he invertit el meu temps aquests set dies:

-Quedar per fer mil cafès que tenia pendents des de feia segles, com la N.T. que ha tornat de Londres i m’ha posat al dia de mil xafarderies que desconeixia;  el T. que ha estat excavant per les profunditats de l’Espanya canyí i ara s’ha rehabilitat com a documentalista en una ambaixada o el Topo, que ha estat viatjant per Kathmandú.

-Llegir d’una tirada el llibre que em va regalar ma cosina pel meu aniversari “Tretze tristos tràngols” d’Albert Sánchez Piñol, un autor que em fa molta ràbia per la insultant senzillesa dels seus arguments i el baix nivell de la seva prosa, però que increïblement tothom s’encaparra en obsequiar-me qualsevol cosa que aquest bon home publiqui i al final m’he empassat tota la seva bibliografia.

-Escoltar àlbums que tenia baixats al ordinador però em feien molta mandra com Carlos Berlanga, Vampire Weekend o el primer d’Anthony & the Jonhsons.

- Fer un cicle de pelis gais a casa meva, com la nyonya i perfecta “The Conrad Boys” o la sorprenent “A la caza”, un film d’intriga on Al Pacino investiga una sèrie d’assasinats dins locals leather, cuartos oscuros i parcs de cruising.

- Fer de model en una esbojarrada sessió fotogràfica on vaig donar-ho tot fent mil posturetes.

-Sortir de festa entre setmana o al finde! Molt alcohol, concerts, discoteques, bars i 35 plats entre sis en un japonès…

-Xatejar amb nois que no m’interessen en absolut i quedar amb ells per contrastar que, efectivament, no m’interessen en absolut.

-Anar al cineclub per veure “Saturno Contro” (absurdament traduïda com “Una vida no basta”), un genial film italià sobre un grup d’amics que passen la crisi dels 40.

-Assistir al meu curs d’antropologia física i paleopatologies, on hem vist les mil i una formes de determinar l’edat, l’alçada i el sexe d’un esquelet, fent pràctiques amb ossos de vietnamites morts als 60′s.

-Redactar el meu currículum en català i traduir-lo al anglès i al castellà, no fos cas que el necessiti.

-Fer-me una base de dades amb totes les empreses d’arqueologia de la península, Irlanda i Gran Bretanya.

-Decidir que potser m’hauria de treure el carnet de conduir, abans de pensar en marxar per la península, Irlanda o Gran Bretanya.

-Partir-me la caixa amb els genials capítols de “Little Britain”: yes, because not, because yes…

-Fer un fotomontatge molt divertit al Pau, que avui es el seu cumple

I bueno, podria haver donat més de si… però ja està prou bé no? Aquest divendres sabrè ja si aquesta setmana es perllonga indefinidament o ha estat tan sols una excepció!