20J: Crònica d’una esgotadora jornada de lluita

Ahir, mentre el Govern dels Horrors de CIU dinamitava l’Estat del Benestar i aniquilava els drets socials dels catalans, amb l’inestimable ajuda mesella i palanganera de les seves minyones habituals (PP, PSC, Laporta i en part ERC), milers de persones sortíem al carrer en una històrica jornada de lluita i reivindicacions des de primera hora del matí fins a ben entrada la nit! Aquí la meva crònica:

8:30h-> Em llevo del llit, em vesteixo de dol rigorós i surto corrents cap al metro.

9:00h-> Trobada a Pubilla Cases de les diverses Assemblees de Barri de l’Hospitalet del moviment 15M. Tothom d’estricte negre i amb làpides i corones de flors simulem el funeral per l’Estat del Benestar.

9:30-> Ens sumem a la concentració dels treballadors de Correus, on alguns dels seus representants ens expliquen les retallades en aquest sector

10:00-> Arribem al CAP de la Florida. Llegim un manifest on es recullen les diferents retallades a la Sanitat catalana. Repartim octavetes entre els usuaris i els animem a acompanyar-nos.

10:30-> Pel camí van arribant companys i companyes dormilegues! Ja sumem quasi un centenar de manifestants. Creuem el Barri de Torrassa, llençant crits i consignes contra les retallades i Artur Mas, deturant-nos a la seu del PSC, que està just a sobre de La Caixa.

11:00-> Arribem a Ciutat Judicial, on es llegeix un manifest contra les retallades en Justícia i reinserció social. Coincidim amb una altre concentració, més minoritària de suport a un jutjge.

11:30-> Creuem Santa Eulalia i Sant Josep a un ritme lleuger, ja que el temps s’ens tira a sobre. Tan sols fem una breu parada a Tele Hospitalet i a Benestar Social, per demanar mitjans públics plurals i recordar les brutals retallades en  el sector que afecta als sectors més desfavorits de la societat.

12:00h-> Arribem ja al centre d’Hospitalet, deturant-nos a la Regidoria d’Educació i davant les oficines de l’Inem, on es llegeixen textos sobre la precarietat i les retallades a les escoles, així com sobre la reforma laboral que ens ha dut als 5 milions d’aturats.

12:30h-> Baixem la Rambla a un ritme de vertigen, creuem el barri de Bellvitge on s’ens suma moltíssima gent pel camí. Ja gairebé som 200!

13:00-> Arribem a la porta de l’Hospital de Bellvitge on ens sumem a les protestes dels treballadors. Ara sí, ja som més d’un miler de persones, amb una gran diversitat, tot i que als més radicals no els fan gaire gràcia les banderes d’UGT, finalment anem tots junts a tallar la Gran Via. Em trobo, també, a molts companys de ICV i EUiA. Tallem el transit en els dos carrils durant mitja hora i quan es llegeix el manifest es desvetlla la sorpresa millor guardada fina al moment: una enorme pancarta on posa “ATUREM LES RETALLADES” es desplega de sobte per la façana de l’edifici, entre els aplaudiments dels manifestants; tan sols una quants teníem coneixement d’aquesta operació que es va desenvolupar amb absolut secretisme i discreció, amb la complicitat d’un sol treballador de l’hospital.

13:30-> Acaba el tall de la Gran Via i mentre un grupet fa una donació de sang, la resta anem a dinar a un jardí davant de l’Hotel Hespéria.  Ens ajuntem amb gent de les Assemblees de Sant Joan d’Espí, Sant Boi, Esparreguera, Cornellà i Sants. Jo estic a punt de defallir ja que no he menjat res en tot el dia i m’ha tocat molt el sòl, afortunadament els bocates i gaspatxo de tetrabric hi posen remei.Alguns companys  participen en un taller de resistència pacífica i no violència

16:00-> Fem una assemblea general amb tota la gent vinguda del Baix Llobregat i Sants on es discuteixen diverses accions, performances i flashmoobs per realitzar durant el dia d’avui, com simular un Hospital de Campanya.

17:30-> Agafem el metro on el nostre vagó esdevé una caixa de ressonància dels lemes contra Artur Mas i la seva política neoliberal. De sobte algú ens assegura que Camps acaba de dimitir a València, ho comprovem via mòbil i esclatem en aplaudiments.

18:00-> Ens ajuntem a Plaça Espanya amb molta gent d’Hospitalet, Sants i altres assemblees. Som més d’un miler i comencem la marxa  a peu cap a Plaça Catalunya, tallant de nou el transit. Pel camí ens anem ajuntant amb més manifestants d’assemblees de barris, treballadors i nouvinguts.

19:00-> Arribem a una Plaça Catalunya desbordant de gent. Em perdo 50 cops saludant coneguts i antigues companyes d’Universitat. La manifestació arrenca ràpid, som més de 20.000 i ens dirigim a la porta de la Borsa de Barcelona on ens desfoguem cridant contra la especulació del capitalisme financer

20:00-> Baixem per una Via Laietana, absolutament col·lapsada de gent, amb milers i milers de persones. Jo ja estic quasi en estat catatònic, fa 12:00h que m’he llevat i amb prou feines he descansat! Arriba més gent de l’Hospitalet que surt ara de la feina. Passem a l’alçada de Plaça Catedral, amb un desplegament de mossos espectacular. En això no hi han retallades!

21:00-> Em rendeixo! No puc donar ni una passa més, necessito menjar, beure i descansar! A més motius familiars em fan desistir i abandono definitivament la jornada, poc abans d’arribar al Parlament, absolutament rodejat per les forces de repressió. Tres hores més tard em truquen amics per explicar-me que s’ha acordat en una macro assemblea, per tal que ho difongui a les xarxes socials. Veig a Internet que els diputats de l’únic partit que planta cara al terrorisme de CIU (ICV-EUiA, com no) han mostrat pancartes contra les retallades dins el Parlament mentre presentaven l’única esmena a la totalitat a la Llei Òmnibus; una noticia genial saber que encara hi ha un petit grup de polítics que es resistixen a fer genuflexions al embogit i atroç neoliberalisme convergent.

Una jornada veritablement esgotadora, però que ha valgut molt la pena! Gràcies a tots els que ho heu fet possible! La lluita continua!

No paro per casa!

… bé, si però molt poquet, tan sols per dormir i amb prou feines! Estic acabant d’enllestir projectes laborals abans de tornar a l’atur cosa que, si no es produeix cap miracle, serà desgraciadament ben aviat!

Surto a les 6:00 de casa, arribo vorejant la mitjanit, dormo una mitjana de 4-5 hores tirant llarg i veig al meu xicot entre les flassades del llit.

La raó? Hauríeu de veure la meva atepeïda agenda social: avui una xerrada de SOS Racisme al Col·legi d’Advocats per fer accions legals contra el nou feixisme, que si després m’apunto a la comissió de difusió de l’AcampadaLH, aquest cap de setmana Escola d’Estiu d’ICV on també intervindrà Unitat contra el Feixisme i la meva admirada Mónica Oltra, l’arxienemiga de Camps. I, com amb tot aquest sidral m’avorria, he dit… calla! apunta’t a una plataforma per salvar un Canal de la Infanta del s.XIX que hi ha al meu barri… Per si algú no se n’havia adonat la política ha tornat a sortir al carrer!

Doncs res, lectors d’aquest blog, un xic de paciència que el món real acapara la meva atenció, però en quant passi a formar part de l’Inem (la setmana vinent?), reprendré el ritme habitual! Us ho prometo!!

Algunes reflexions sobre el setge al Parlament

No he estat avui al setge parlamentari, ja que treballava, tot i que ahir per la tarda si que m’hi vaig passar, pensant que tot plegat anava simplement de protestar, un cop més, per les Retallades del Govern de CIU als serveis socials i als impostos als rics.  Pel que m’han explicat els meus companys de l‘AcampadaLH, aquesta ha estat l’esperit del 95% dels manifestants, que han hagut de fer d’escuts humans als diputats assetjats per una minoria fanàtica formada per gent desconeguda pels assistents a les assemblees, així com infiltrats policials.

Aquestes son les meves reflexions de tot plegat:

- La “violència” que hi ha hagut avui al Parlament, anecdòtica en comparació a la policial, no es catastròfica en si mateixa (no tinc cap mena de dubte que la senyora Tura es podrà permetre dur la seva gavardina a la tintoreria), sinó pel seu poder simbòlic  contradient un dels punts fonamentals de tot el moviment, la resistència pacífica, donant ales als mitjans de comunicació conservadors (es a dir, quasi tots) que ja victoregen a Puig, així com posant en contra a la població general més reticent i mancada d’ideologia. Temo que pugui succeir com al Moviment Okupa, que s’ha anat reduint a cercles dogmàtics i tancats passant a ser el col·lectiu social més mal vist per la opinió pública. Avui ha estat un pas enrere molt difícil de recuperar.

-Avui s’havia de parlar de Retallades i del pacte CIU-PP-Laporta. S’ha parlat de tot menys d’això!

- Quan en un país hi han 5.000.000 d’aturats, un 40% d’atur juvenil i un Govern es proposa liquidar en una votació tot l’Estat del Benestar per vendre les seves escorrialles als lobbys privats, inevitablement hi haurà una revolta . Es un fet químic, de la mateixa forma que ajuntant benzina i un misto encès esdevé un incendi. El que no era normal és la passivitat badoca i complaent que havíem vist a la passada Vaga General; la població està alienada per futileses futboleres i rucades folklòriques i identitàries, però segueixen sent éssers humans. Si jo em quedés a l’atur i desnonessin a la meva família de casa, de ben segur faria una matança que ni Charles Manson als seus temps.

- El moviment d’indignats està errant força en els seus objectius: els polítics i el sistema parlamentari no son més que un anècdota de la crisi, els veritables poders fàctics son els capitalistes, els banquers, els amos de les multinacionals que son els que teledirigixen  les administracions públiques. Com a exemple, llegiu el meu article sobre la relació entre Salvador Alemany i CIU. Per altre banda, cal dir que molts dels que estem col·laborant en les assemblees, també ho fem en partits polítics. Jo no veig cap contraindicació, al contrari, entre donar suport a ICV i a l’Acampada d’Hospitalet, quan el 95% de plantejaments son plenament coincidents.

- Barcelona ha estat coherent amb el seu passat de “Rosa de Foc”, una ciutat combativa i autora de la Revolta dels Segadors, la Setmana Tràgica, les bullangues anarquistes, la Revolució del 36 o els Fets de Maig. Resulta curiós que tot plegat s’hagi produït al Parc de la Ciutadella, a sobre de les runes de la fortalesa que el 1715 va construir Felip V per intentar controlar aquesta ingovernable i rebel urbs.