Primer de tot dir-vos que CONJUNTBUIT ha publicat la segona part del nostre mític combat filosòfic!!
Aneu al seu blog i comenteu allí!

WOO!! Ja la tenim aquí!!

Finalment després de molts estira-i-arronsa amb la productora Live Nation, ha estat la ciutat de València qui s’ha endut el gat a l’aigua amb el concert de la DEESA absoluta del pop el proper 18 de Septembre! I res, jo, a dos dies de marxar a Madrid per retre culte a Morrissey, Mika i Siouxie, ja m’embarco amb una nova aventura: aconseguir anar a l’event musical del any!!!

La cosa està xunga, però no impossible! Demà es posen a la venta 60.000 entrades a 69 euros, també hi han pijades VIP de fins a 250 e, però la veritat és que no necessito tenir el llibre de la gira ni estar a 1ª fila! A les 10:00h es podran aconseguir els passis mitjançant venda telefònica, per internet a “Tick tack tickets” o bé al FNAC; així doncs ens hem coordinat amb una amiga, a qui finalment he convençut: ella farà cua al FNAC mentre jo ho intento via telemàtica i telefònica!

El concert es farà al “Circuito Ricardo Tormo de Cheste” un lloc que es va col·lapsar completament durant el concert d’Hèroes del Silèncio i molta gent es va quedar atrapada en un embús de tràfic sense poder arribar a temps al show. Aquest cop la Diputació Valenciana (qui ha subvencionat generosament l’event) ha assegurat que augmentarà el transport públic per tal que aixó no succeeixi. Quina por! Però en fí, suposo que aixó li dona més emoció al assumpte!

No m’he pogut estar de mirar els rumors que corren pels fòrums de fans sobre l’espectacle: el muntatge costa 4 milions d’euros, el set list es basarà amb el darrer àlbum saltejat amb els seus grans hits com: Vogue, Impressive Instant, Borderline, Hung Up, Ray Of Light, Music, In to the Groove, Isla Bonita, Express Yourself i possiblement LIKE A PRAYER.. vaja, una passada!!

Desitjeu-me sort!!

PD: Acaben d’anunciar una altre data a Madrid el dia 16! Bueno! Millor!! Així hi haurà menys demanda i sempre ens quedarà una altre oportunitat!

PPD: Operació Madonna finalitzada amb èxit!! Finalment he hagut d’anar al FNAC a substituir a la meva amiga a la cua, ja que per telefon i internet xungo i amb 15 min ja les tenia!! Doncs res, demà piro a Madrid, ja actualitzo Diumenge o Dilluns amb la Crònica del event!!! Sigueu dolents!

]]> http://glamboy69.wordpress.com/2008/07/17/operacio-madonna-a-punt/feed/ Arqueòleg Glamurós http://glamboy69.wordpress.com/2008/07/15/solucions-imaginatives-a-la-crisi/ http://glamboy69.wordpress.com/2008/07/15/solucions-imaginatives-a-la-crisi/#comments Tue, 15 Jul 2008 17:48:49 +0000 Arqueòleg Glamurós http://glamboy69.wordpress.com/?p=420

Estimats lectors, en aquest post proposo una reflexió col·lectiva sobre la nostre penosa situació econòmico-laboral amb una pluja d’idees surrealistes alhora que iròniques per fer-hi front.

Ahir Madebymiky ens mostrava en un post com a minvat escandalosament el poder adquisitiu del proletariat amb els darrers vint anys;per al·lucinar! I avui a la premsa ens hem esmorzat amb la suspensió de pagaments d’una inmobliaria (la qual cosa es traduirà en milers d’acomiadaments) així com diferents plans de regulació laboral a empreses indirectament relacionades amb la costrucció; i com jo ja li estic veient les orelles al llop (els arqueòlegs que treballem a l’empresa privada depenem al 90% de les obres) doncs m’he proposat fer una llista d’argucies per tal de reduïr gastos:

1.- Torna al clàssic “botellón” teenager! Qui no enyora amb dolça melancolia aquelles mítiques nits als parcs i places del municipi, fent gresca i xerinola tot barrejant aquell entranyable vi “Las Cruzadas” (30 cèntims) amb “Conga Cola Dia” (25 cèntims)?? Si, ara em direu que el vostre paladar s’ha acostumat al Gintònic no? Doncs res! Calimotxo en vena!

2.- Obliga a la teva tièta soltera a que amb quatre retalls de tela et faci un vestit super fashion, convençent-la que fer cusos de costura per correspondència és la millor forma de matar les hores mortes.

3.- Cola’t al transport públic vestit de guiri (xancles, mitjons i barret de mexicà). D’aquesta forma si t’enganxa el revisor sempre et pots fer el suec (digali amb accent raro “sangria! paella! flamenco!”)

4.- Ves a inauguracions d’exposicons a Museus i gorreja tots els canapés que puguis. Només t’hauràs d’empassar un avorrit discurs de quatre autoritats i en quan acabi el darrer, prepara els teus colzes i obre el tupperware: la competència amb les iaies canaperas professionals pot ser dura, però val la pena!!

5.- Rellegeix els llibres que tens oblidats i plens de pols a les golfes del teu poble, de quan la teva àvia era soltera. Qui necessita estar al dia de les novetats bibilogràfiques podent tenir el plaer de llegir veritables incunables de la literatura franquista de postguerra, groguencs i rossegats pels ratolins?

6.- En comptes d’anar al cinema sempre pots passar una magnífica vetllada amb les teves amistats veient els VHS que encara guardes de la teva comunió, el teu cinqué aniversari, la funció de final de curs en la que vas debutar al món del espectacle fent un paper estelar d’arbre o, perqué no, aquelles mítiques vacances familiars a Benidorm que el teu inconscient havia tractat, sense gaire èxit, d’esborrar de la teva memòria.

7.- Fes unes vacances basades en el senderisme, l’autoestop, el bivac i la supervivència a base d’aigua de fonts i rierols, així com fruits silvestres. Pot ser una experiència fascinant, et posaràs en forma i et quedaràs prim com una sílfide!

Es mu triste de pedí pero ma triste es de robá! Alguna altre idea??

PD: La foto és diu “Barbie Suicide nº4” i és obra de Roberto Roseano

Estimats lectors us demano un favor!!

Dissabte vinent marxo, tot solet, a la capital del nostre estat per veure el “Saturday Night Fiber“: un festival de música independent on podré gaudir de les actuacions en directe de Morrissey, Siouxie, Babyshambles, Mika i My Blody Valentine.

La qüestió es que vaig en AVE (el meu pare es ferroviari i em surten els bitllets a preu de targeta de metro), arribo a les 10:00 del matí a Atocha i el recinte del concert no obre les portes fins les 18:00, així doncs tinc 8 hores per veure Madrid, i en tinc moltes ganes ja que no hi he estat mai!

Que em recomaneu? Heu de tindre en compte que no tinc cap mena de sentit de la orientació! Seria capaç de perdrem pel meu barri, així que no em proposeu visitar coses rebuscades!

De moment m’han dit que:

- No vagi al Museu Arqueològic, que és decimonònic i cutre.

- No em dona temps a visitar el Prado ni el Reina Sofia, a menys que passi corrents pels passadissos

- Dissabte pel matí no hi ha gens de marxa a Chueca.

- Un amic meu, especialista en Història Moderna em va proposar fer la Ruta del Madrid dels Austries i ja li vaig comentar que, a menys que ell em fes de guia, jo podia acabar a Burkina Faso!

Prometo fer una crònica detallada si m’ajudeu!

Alguna altre proposta?

Estic veient una sèrie molt divertida, anomenada “Me llamo Earl“, en la que un heterogarrulo es proposa seguir les teories del Karma. Segons ell, perquè li passin coses bones  ha d’esmenar totes els putades que ha fet a aquells que el rodejen i, per començar, les escriu en una llsita.

Jo no crec gens amb aquestes xuminades neohippies del Karma; el dia que un amic meu, superbona persona, va morir de càncer als 16 anys, vaig tenir clar que la vida és un puto atzar carent de tota lògica on els caborns amb astúcia sempre acaben guanyant la partida.

Així doncs jo he fet també una llista de les meves males accions de les que me n’arrepenteixo un xic, però sense cap intenció de reparar el mal que vàren causar en el seu moment!!

1.- Llençar una motxilla a un noi de la meva classe per la finsestra colant-me al col·legi després de classe (Tenia uns 8-9 anys). No recordo en absolut que m’havia fet…

2.- Enviar un anònim amenaçant de mort a un nano per l’únic fet que em molestava la seva cara plena de grans. Em vaig currar una nota amb lletres de diari retallades. (Tenia 12 anys)

3.- Arrencar la cella d’una mossegada a un idiota que m’estava clavant cops de puny al estòmag. Tenia les mans inmovilitzades i no s’em va ocorrer res més… no és culpa meva, jo no miro combats de Pressing Catch! Quan vaig veure tota la sang i la seva cella a la meva boca em vaig desmaiar i la seva germana petita de 6 anys em va donar patades a la cara (Tenia 13 anys).

4.- Trucar a un telepizza i encarregar 10 pizzes amb tots els ingredients per un company que ens haviem barallat. Posteriorment convençer a una amiga de la meva classe que es fes passar per la nòvia d’un amic meu i truques a la mare de la víctima confessant el crim, per tal que jo en quedés impune (Tenia 16 anys).

5.- Enrrollar-me amb un amic meu hetero i explicar-li amb tot luxe de detalls a la noia que a ell li agardava al seu davant (Tenia 17 anys).

6.- Convencer a un amic meu que fes un graffitti insultant a un polític i després convencer-lo de que havia estat ocurrença seva, tot i que ell no tingués ni idea de política.

7.- Llençar bombes de fum i cohets explosius en una esglesia del meu barri en mitg d’una missa i partir-nos la caixa veient com les iaies sortien esparverades de l’eucaristia . D’aixó no me n’arrepenteixo gens! Va ser taaan divertit, eh Kas?

8.- Fer canapés amb menjar de gat, fent-lo passar per paté en un sopar de Nadal del esplai. Estava bó eh conjuntbuit? Muahahah.

9.- Fer correr mil rumors, si bé no del tot falsos, si bastant exagerats o tergiversats. Com quan una amiga em va dir que estava trista i es prenia pastilles (pel mal de coll) i jo vaig difondre que era adicte als antidepresius. Aixó, de veritat que va ser un malentés!

I ara pensareu que soc cruel, despiadat i malapersona, oi? Doncs nooo! Simplement que el meu signe zodiacal del escorpí és el que m’obliga a fer-ho, de debó! Com diria Jessica Rabbit: “Es que a mi em van dibuixar així“.

Però per altre banda us puc ben assegurar que em desvisc per les meves amistats i que ara mateix no faria mal ni a una mosca! I swear it!! Però per si de cas, no us baralleu amb mi, vale? Sempre puc tindre una recaiguda…

]]> http://glamboy69.wordpress.com/2008/07/11/llista-de-les-meves-males-accions/feed/ Arqueòleg Glamurós http://glamboy69.wordpress.com/2008/07/09/idees-per-reduir-la-demografia-planetaria/ http://glamboy69.wordpress.com/2008/07/09/idees-per-reduir-la-demografia-planetaria/#comments Wed, 09 Jul 2008 17:53:14 +0000 Arqueòleg Glamurós http://glamboy69.wordpress.com/?p=410

Al s.XIX va viure un important economista i demògraf anomenat Thomas Malthus que va plantejar una important teoria segons la qual les poblacions creixen geomètricament i la producció d’aliments aritmèticament, per tant les crisis econòmiques fruït de l’alta natalitat son cícliques i inevitables. La revolució industrial i la biotecnològica van tirar per terra completament  aquestes  premises, al demostrar que la fabricació alimenticia al industrialitzar-se, si podia augmentar al mateix ritme que la població; però en ple s.XXI, diferents pensadors, entre ells jo, proposem  tornar a llegir a Malthus.

M’explico: el capitalsime postmodern acutal està permetent que els fons d’inversió especulin amb la producció cerealista, la qual cosa fa que no arribi l’aliment als paísos pobres, ja que aquest està enmagatzemat en sitges esperant que pugi de preu. A aixó li podem sumar la crisi del mediambient: es obvi que no hi ha energia per tothom, ni cases, ni aigua, ni espai, ni res, de fet… som massa gent al planeta!! Al final resultarà que Malthus no anava tan errat!!

I com reduïr la pressió demogràfica? Aquí algunes porpostes de collita pròpia, que la ONU faria bé d’aprovar:

-> Abort lliure i gratuït en tot l’embaraç.

-> Gratuïtat i disponibilitat absoluta de tots els métodes anticonceptius. Foment de l’educació sexual fora de tot tabú.

-> Despenalització i visibilitat de la homosexualitat arreu del planeta.

-> Foment de l’alliberament de la dona en països del 3r món, on encara és vista com una màquina de tenir fills. Si les dones treballen, és obvi que no poden estar parint.

-> Foment de l’eutanasia, sempre i quan sigui aprovada pel pacient, obviament.

-> Retirada de tot ajut públic a families nombrosoes. De fet jo els hi faria pagar més impostos i tot!

-> Eliminació de traves burocràtiques a l’adopció, especialment cap a països del 3r món. Foment de l’adopció davant de l’inseminació artificial.

-> Despenalització del suïcidi (si, és un delicte, per absurd que sembli!)

Sé que pot resultar ultrautópic que aixó es dugui a la pràctica a Àfirca o Xina per exemple, però heu de reconèixer que son propostes més sensates que les de tancar a les nenes en orfelinats o limitar per llei el nombre de fills! I si, seria fantàstic que acabessim amb el capitalisme i repartissim els recursos de forma igualitària entre tots els habitants del planeta, però Alicia al País de les Meravelles era tan sols un conte de Lewis Carroll!

Alguna altre proposta?

Doncs si, quasi tres anys després d’iniciar-me com a blogger (com passa el temps!) ja tocava dedicar un post al arxiconegudíssim grup de tontipop que va rebentar tots els tops d’èxits als 80’s: Mecano! Qui no té una cinta seva a casa? Qui no se sap de memòria tots els seus hits i els ha cantat en un karaoke?

S’ha de reconèixer que tenien cançons brutals, himnes incombustibles que han resistit perfectament el pas dels anys com “Hijo de la luna”, “Mujer contra mujer”, “Maquíllate” o la meva favorita “Naturaleza Muerta” (vegeu el VIDEO per favor!!).

Però avui em vull centrar en un aspecte del grup: les seves lletres! Als 80’s estava molt de moda explicar una història a cada cançó, com si fos un conte, amb els seus persoantges, presentació, nus i desenllaç; així doncs, gràcies a les tonades de Mecano ens vam assabentar de les infidelitats de l’esposa d’un cambrer que acavaben en ganivetades, de la marxa que hi ha als cementiris nocturns o de com la dona d’un mariner es convertia en estàtua de sal.

Però tot i aquest notable esforç narratiu, a la hora de fer les rimes els germans Cano tiraven pel dret., rima consonant i facilona encara que no vingui a cuento. Ja m’els imagino asseguts davant un full comentant: “A ver… que rima con Hawaii… mmm… Bombai! biéen!“. Aquí una petita antologia dels casos més greus!

“Magdalenas del sexo convexo”
(Cruz de navajas)

“no hay marcha en Nueva York
y los jamones son de York “
(No hay marcha en Nueva York)

“Hawaii-Bombay
Son dos paraísos
Que a veces yo
Me monto en mi piso
Hawaii-Bombay
Son de lo que no hay“
(Hawaii-Bombay)

“este cementerio
no es cualquiera cosa
pués las lápidas del fondo
son de mármol rosa“
(No és serio este cementerio)

“Y en el reloj de antaño
como de año en año
cinco minutos más
para la cuenta atrás“
(Un año más)

“Ella era una perra muy normal
Pasó de ser un corriente animal
A ser una estrella mundial”
(Laika)

“amor sal ya
que este trovador
se está asando de calor“
(Los Amantes)

I aixó quan no els hi donava per cantar “una rosa, és una rosa, és una rosa és” o “ai dalai dalai dalai“…

En recordeu més?

Doncs si! Ahir la primera nit blanca a la Muntanya de Montjuïc, on un grup d’arqueòlegs (i una professora de Belles Arts) vàrem aprofitar per anar a veure museus i tot tipus espectacles nocturns, al mateix temps que a mi em va donar per provar el “modo noche” de la meva càmara i, de pas, fer un post fotogràfic que relata perfectament la nostra esperiència cultural noctàmbula! Ja em direu si us agraden!

Follow the city lights

.

The Fountain

.

Ese hombre que tu ves ahi…

.

Botafumeiro

.

Piragüa - Ou ferrat

.

Foc o Aigua

.

El triomf de la nit

.

Highway to Hell

.

Ratpenat Humà

- Hola benaventurat germà, saps qui soc?

- Ui, doncs amb aquesta melena, el tors musculós, la barbeta… no diguis més! Ets un hippie bohemi amb ganes de marxeta no?

- Soc Jesucrist

- Vaja, quina sort la meva! Un tio que se m’apropa i és un reprimit sexual! Però tu no t’havies mort ja?

- Soc una aparicció! He vingut a convertir-te!

- A convertir-me? En qué? Espero que no sigui en vi, que ja m’han parlat de la teva fama alchòlica! Diuen que per les venes et corre un Rioja de primera qualitat!

- No idiota! He vingut a convertir-te a la religió veritable!

- Ahajaj! Espera que m’ofego de riure! Religió a mi? Però tio! Que jo soc un arqueòleg prehistoriador, que sé perfectament que l’evolució es va produïr per selecció natural, no per creació divina! Que us he enxampat! Que tot és un miserable negoci per forrar-vos a  costa de les quatre iaies que temen la mort inminent !

- Si, però jo vaig ser una bona persona, si vens amb mi et salvaràs!

- A veure! Nem per pams! En primer lloc, dificilment sabrem mai que vas fer i que no realment, tenint en compte que els evangelis que fornem la bíblia es van escriure seleccionar quatre segles després de la teva mort i van passar pel filtre  i la censura del poder del Imperi Romà! I a més, si realment exitís el cel hi anirà Rita the Singer!! Tú et creus que jo em vull passar la resta de l’eternitat rodejat de beates, monges i freaks carrinclons que no han trencat mai un plat?? Prefereixo mil cops la luxúria infernal!! On vas a parar!

- Jo curarè la cegesa de la teva ànima!

- Però tio, quin puto plasta! Segur que Moisés, Sidharta, Mahoma o Confuci no es feien tan pesats! Mira, de veritat, que perds el temps, jo no tinc salvació possible! He trencat tots els pecats capitals, follo amb tios, no compleixo els manaments, no em confesso, he votat a partits comunistes, no vaig a missa i… soc fan de Marilyn Manson!!

- Ets una ovella descarriada, però encara ets a temps d’entrar al ramat i trobar el camí!

- Si, clar, ara em vindràs amb el cuento que els ateus no tenim ètica ni moral. Mira guapo, jo no necessito tèmer a cap càstig diví per actuar conforme a uns valors molt ferms, que començen i acaben en mi, recollint les influències dels principis de la solidaritat internacional contra la pobresa i la marginació o la lluita per la igualtat de gènere, raça, sexe, classe o llengua. No crec en cap mísere caritat per netejar la meva conciència davant un capellà, sinó en la lluita constant i diaria per un món més just i millor. Un món que, obviament, és aquest, no un suposat paradís que mai ningú ha vist.

- Saps que? Tinc una crisi de fé!! Crec que he deixat de creure en mi mateix!

6:00 -> Sona el meu despertador compulsivament. Segons un company de feina és la melodia d’uns dibuixos animats des 80’s que es deien “Banner i Flappy” o algo així!

6:10/6:30 -> Em vesteixo amb l’uniforme de la meva empresa i unes botes de punta d’acer; em rento les dents maleïnt un cop més les meves genives, mentre la cafetera exprés m’avisa amb un xiulet que ja em puc pendre la meva imprescindible dosi de cafeïna.

6:30/6:45-> Creuo a tota pastilla el centre de la meva ciutat, aturant-me un instant a treure diners i a comprar El País en un Kiosc. En el meu reproductor d’MP3 sonen a tot volum els darrers àlbums d’Ellos i MGMT, així com es grans èxits de Bowie, Morrissey, Pulp, Fangoria o Kylie Minogue.

6:45/7:30-> Viatge en Renfe, fent transbord a Sants. Fullejo el diari, encara mitj endormsicat. M’acompanyen en el tren desenes d’inmigrants de totes les procedències imaginables.

7:30/8:00-> Caminata a peu fins a les afores de la ciutat on treballo. Rambla amunt i pujada fins a una muntanya on tan sols hi habiten gitanos, camells, ionkies, guardia civils i mossos d’esquadra. 

8:00/9:00-> Entro al vestuari dels paletes on deso el meu MP3 i em poso el casc i l’armilla reflectant en menys d’un minut (odio aquell lloc pudent). Em disposo a controlar visualment les màquines giratòries i retroexcavadores, per si troben cap resta arqueològica, cosa que al jaciment on estic no succeeix des de desembre. La responsable de seguretat apareix a traició en el moment menys insospitat i em dona una bronca per haver trencat alguna norma que s’acaba d’inventar.

9:00/9:30-> Esmorzo en un bar un tant peculiar, on el cambrer és hiperactiu i ja m’ha servit la meva cocacola de rigor abants que m’hagi assegut. De fons sona Manà o música bakala dels 90’s a tota pastilla. Llegixo el diari i em menjo un bocata que duc de casa.

9:30/13:00-> La calor va augmentant al mateix ritme que la ombra desapareix. Escolto les converses garrules dels paletes i encofradors sobre futbol, tuning i ties, procuro dissimular la meva vergonya aliena davant els seus comentaris passadissims de voltes plens de tòpics homòfobs, masclistes i racistes. Em dona temps a pensar temes per fer 10 posts, recordar un cop més el darrer amor platònic que he decidit oblidar però no puc i  preocupar-me pels meus problemes i de pas dels de tota la gent que em rodeja.

13:00/14:00-> Vaig a dinar al mateix bar del cambrer hiperactiu, mentre a la tele posen “La ruleta de la Fortuna“. El menú està bonissim i t’el porten a ritme de llampec.

14:00/18:00-> Dedico totes les meves forcés a intentar no adormir-me. Faig algunes fotos del jaciment i apunto en una llibreta com avui tampoc ha aparegut cap resta arqueològica. Pregunto als caps d’obra el plàning pels propers dies i em responen de forma ambigüa i enigmàtica.

18:00/18:30-> Camino fins a la Renfe, fent una paradeta técnica a la Rambla per comprar-me un merescut granitzat de llimona que em prenc de camí al tren.

18:30/19:15-> Sobo de mala manera a la Renfe fins que el meu instint m’avisa que s’ha de fer transbord o que ja hem arribat.

19:15/19:30-> Baixo la Rambla de la meva ciutat desitjant de tot cor trobar-me algú conegut amb qui aturar-me a tindre una conversa racional, 13 hores i mitja després d’haver-me despertat!! 

19:30/21:30-> Em dutxo, conecto l’ordinador, actualitzo el meu blog o bé comento en els blogs i flogs que més m’agraden. Preparo el sopar.

21:30/22:30-> Sopo mirant El Informal, el programa del Wyoming  a la Sexta. A vegades també miro un troç de Ventdelplà o Polònia.

22:30/23:30-> Xatejo una estona pel msn  o entro en alguna pàgina de contactes gais. Si estic molt cansat m’en vaig al llit on llegeixo un capítol de “Contra Natura” d’Àlvaro Pombo.

23:30-> Zzzzz…..

Igualet que Indiana Jones ehhh! I si, m’encanta la meva professió, que afortunadament no és sempre així (a vegades trobem coses). Us preguntareu també d’on trec temps per ser d’una colla de diables, escriure aquest blog, lligar, llegir, estar al dia de música i política, quedar amb tots els amics que tinc… bé, jo també m’ho qüestiono! Quin misteri!!  

Genial aquest acudit Forges a El País d’avui! Reflexa perfectament la meva opinió sobre aquesta sobredimensionada pantomima heterogarrula que hem vicscut aqusts darrers dies, on de nou, els no futboleros ens hem sentit completament al marge d’una societat plenament entregada a aquest patètic Panem et Circenses postmodern.

Heu de saber que jo el diumenge a la hora del partit estava al cinema Floridabanca veient el darrer film de Susan Sarandon, “Aritmètica Emocional” en versió orignal subtitulada, of course. Va ser la meva forma d’aïllar-me d’aquesta marea de vulgaritat, en plan mariculta radikal.

Demà actualitzo amb un post més currat, I swear it! Però es que ara marxo de nou al cinema, aquest cop a veure “En mundo libre” (en VOS, faltaria més), després de passar-me 9 hores rodejat de paletes semianalfabets, necesito una dosi d’intelectualitat!