Solucions imaginatives a la crisi

Estimats lectors, en aquest post proposo una reflexió col·lectiva sobre la nostre penosa situació econòmico-laboral amb una pluja d’idees surrealistes alhora que iròniques per fer-hi front.

Ahir Madebymiky ens mostrava en un post com a minvat escandalosament el poder adquisitiu del proletariat amb els darrers vint anys;per al·lucinar! I avui a la premsa ens hem esmorzat amb la suspensió de pagaments d’una inmobliaria (la qual cosa es traduirà en milers d’acomiadaments) així com diferents plans de regulació laboral a empreses indirectament relacionades amb la costrucció; i com jo ja li estic veient les orelles al llop (els arqueòlegs que treballem a l’empresa privada depenem al 90% de les obres) doncs m’he proposat fer una llista d’argucies per tal de reduïr gastos:

1.- Torna al clàssic “botellón” teenager! Qui no enyora amb dolça melancolia aquelles mítiques nits als parcs i places del municipi, fent gresca i xerinola tot barrejant aquell entranyable vi “Las Cruzadas” (30 cèntims) amb “Conga Cola Dia” (25 cèntims)?? Si, ara em direu que el vostre paladar s’ha acostumat al Gintònic no? Doncs res! Calimotxo en vena!

2.- Obliga a la teva tièta soltera a que amb quatre retalls de tela et faci un vestit super fashion, convençent-la que fer cusos de costura per correspondència és la millor forma de matar les hores mortes.

3.- Cola’t al transport públic vestit de guiri (xancles, mitjons i barret de mexicà). D’aquesta forma si t’enganxa el revisor sempre et pots fer el suec (digali amb accent raro “sangria! paella! flamenco!”)

4.- Ves a inauguracions d’exposicons a Museus i gorreja tots els canapés que puguis. Només t’hauràs d’empassar un avorrit discurs de quatre autoritats i en quan acabi el darrer, prepara els teus colzes i obre el tupperware: la competència amb les iaies canaperas professionals pot ser dura, però val la pena!!

5.- Rellegeix els llibres que tens oblidats i plens de pols a les golfes del teu poble, de quan la teva àvia era soltera. Qui necessita estar al dia de les novetats bibilogràfiques podent tenir el plaer de llegir veritables incunables de la literatura franquista de postguerra, groguencs i rossegats pels ratolins?

6.- En comptes d’anar al cinema sempre pots passar una magnífica vetllada amb les teves amistats veient els VHS que encara guardes de la teva comunió, el teu cinqué aniversari, la funció de final de curs en la que vas debutar al món del espectacle fent un paper estelar d’arbre o, perqué no, aquelles mítiques vacances familiars a Benidorm que el teu inconscient havia tractat, sense gaire èxit, d’esborrar de la teva memòria.

7.- Fes unes vacances basades en el senderisme, l’autoestop, el bivac i la supervivència a base d’aigua de fonts i rierols, així com fruits silvestres. Pot ser una experiència fascinant, et posaràs en forma i et quedaràs prim com una sílfide!

Es mu triste de pedí pero ma triste es de robá! Alguna altre idea??

PD: La foto és diu “Barbie Suicide nº4” i és obra de Roberto Roseano

Idees per reduïr la demografia planetària

Al s.XIX va viure un important economista i demògraf anomenat Thomas Malthus que va plantejar una important teoria segons la qual les poblacions creixen geomètricament i la producció d’aliments aritmèticament, per tant les crisis econòmiques fruït de l’alta natalitat son cícliques i inevitables. La revolució industrial i la biotecnològica van tirar per terra completament  aquestes  premises, al demostrar que la fabricació alimenticia al industrialitzar-se, si podia augmentar al mateix ritme que la població; però en ple s.XXI, diferents pensadors, entre ells jo, proposem  tornar a llegir a Malthus.

M’explico: el capitalsime postmodern acutal està permetent que els fons d’inversió especulin amb la producció cerealista, la qual cosa fa que no arribi l’aliment als paísos pobres, ja que aquest està enmagatzemat en sitges esperant que pugi de preu. A aixó li podem sumar la crisi del mediambient: es obvi que no hi ha energia per tothom, ni cases, ni aigua, ni espai, ni res, de fet… som massa gent al planeta!! Al final resultarà que Malthus no anava tan errat!!

I com reduïr la pressió demogràfica? Aquí algunes porpostes de collita pròpia, que la ONU faria bé d’aprovar:

-> Abort lliure i gratuït en tot l’embaraç.

-> Gratuïtat i disponibilitat absoluta de tots els métodes anticonceptius. Foment de l’educació sexual fora de tot tabú.

-> Despenalització i visibilitat de la homosexualitat arreu del planeta.

-> Foment de l’alliberament de la dona en països del 3r món, on encara és vista com una màquina de tenir fills. Si les dones treballen, és obvi que no poden estar parint.

-> Foment de l’eutanasia, sempre i quan sigui aprovada pel pacient, obviament.

-> Retirada de tot ajut públic a families nombrosoes. De fet jo els hi faria pagar més impostos i tot!

-> Eliminació de traves burocràtiques a l’adopció, especialment cap a països del 3r món. Foment de l’adopció davant de l’inseminació artificial.

-> Despenalització del suïcidi (si, és un delicte, per absurd que sembli!)

Sé que pot resultar ultrautópic que aixó es dugui a la pràctica a Àfirca o Xina per exemple, però heu de reconèixer que son propostes més sensates que les de tancar a les nenes en orfelinats o limitar per llei el nombre de fills! I si, seria fantàstic que acabessim amb el capitalisme i repartissim els recursos de forma igualitària entre tots els habitants del planeta, però Alicia al País de les Meravelles era tan sols un conte de Lewis Carroll!

Alguna altre proposta?

Diàlegs imaginaris entre un ateu i Jesucrist

 

- Hola benaventurat germà, saps qui soc?

- Ui, doncs amb aquesta melena, el tors musculós, la barbeta… no diguis més! Ets un hippie bohemi amb ganes de marxeta no?

- Soc Jesucrist

- Vaja, quina sort la meva! Un tio que se m’apropa i és un reprimit sexual! Però tu no t’havies mort ja?

- Soc una aparicció! He vingut a convertir-te!

- A convertir-me? En qué? Espero que no sigui en vi, que ja m’han parlat de la teva fama alchòlica! Diuen que per les venes et corre un Rioja de primera qualitat!

- No idiota! He vingut a convertir-te a la religió veritable!

- Ahajaj! Espera que m’ofego de riure! Religió a mi? Però tio! Que jo soc un arqueòleg prehistoriador, que sé perfectament que l’evolució es va produïr per selecció natural, no per creació divina! Que us he enxampat! Que tot és un miserable negoci per forrar-vos a  costa de les quatre iaies que temen la mort inminent !

- Si, però jo vaig ser una bona persona, si vens amb mi et salvaràs!

- A veure! Nem per pams! En primer lloc, dificilment sabrem mai que vas fer i que no realment, tenint en compte que els evangelis que fornem la bíblia es van escriure seleccionar quatre segles després de la teva mort i van passar pel filtre  i la censura del poder del Imperi Romà! I a més, si realment exitís el cel hi anirà Rita the Singer!! Tú et creus que jo em vull passar la resta de l’eternitat rodejat de beates, monges i freaks carrinclons que no han trencat mai un plat?? Prefereixo mil cops la luxúria infernal!! On vas a parar!

- Jo curarè la cegesa de la teva ànima!

- Però tio, quin puto plasta! Segur que Moisés, Sidharta, Mahoma o Confuci no es feien tan pesats! Mira, de veritat, que perds el temps, jo no tinc salvació possible! He trencat tots els pecats capitals, follo amb tios, no compleixo els manaments, no em confesso, he votat a partits comunistes, no vaig a missa i… soc fan de Marilyn Manson!!

- Ets una ovella descarriada, però encara ets a temps d’entrar al ramat i trobar el camí!

- Si, clar, ara em vindràs amb el cuento que els ateus no tenim ètica ni moral. Mira guapo, jo no necessito tèmer a cap càstig diví per actuar conforme a uns valors molt ferms, que començen i acaben en mi, recollint les influències dels principis de la solidaritat internacional contra la pobresa i la marginació o la lluita per la igualtat de gènere, raça, sexe, classe o llengua. No crec en cap mísere caritat per netejar la meva conciència davant un capellà, sinó en la lluita constant i diaria per un món més just i millor. Un món que, obviament, és aquest, no un suposat paradís que mai ningú ha vist.

- Saps que? Tinc una crisi de fé!! Crec que he deixat de creure en mi mateix!

 

Forges i el futbol

Genial aquest acudit Forges a El País d’avui! Reflexa perfectament la meva opinió sobre aquesta sobredimensionada pantomima heterogarrula que hem vicscut aqusts darrers dies, on de nou, els no futboleros ens hem sentit completament al marge d’una societat plenament entregada a aquest patètic Panem et Circenses postmodern.

Heu de saber que jo el diumenge a la hora del partit estava al cinema Floridabanca veient el darrer film de Susan Sarandon, “Aritmètica Emocional” en versió orignal subtitulada, of course. Va ser la meva forma d’aïllar-me d’aquesta marea de vulgaritat, en plan mariculta radikal.

Demà actualitzo amb un post més currat, I swear it! Però es que ara marxo de nou al cinema, aquest cop a veure “En mundo libre” (en VOS, faltaria més), després de passar-me 9 hores rodejat de paletes semianalfabets, necesito una dosi d’intelectualitat!

Autoepístola II: Ansietat, el meu estat natural?

 

Estimat Arqueòleg Glamurós:

Sento de tot cor el retard en la contestació epistolar, ja saps que amb tot aixó del projecte vaig de putu cul! M’aixeco cada dia a les sis del matí, arribo a les set i mitja a casa i tan aviat m’he dutxat ja estic assegut davant l’ordinador acabant d’enllestir fins al darrer detall d’aquesta emocionant aventura que començarà just d’aquí una setmana i que ha col·lapsat tota la meva atenció!

Tothom m’aconsella que em relaxi, que no n’hi ha per tant, que tot sortirà bé. Però tú, que em coneixes des de fa uns quans anyets ja saps perfectament que això seria com demanar-li a un xiprer que donés sindries!

He arribat a la conclusió que el meu estat natural és l’ansietat i el nerviosisme. Qualsevol cosa que em proposin, per tonta que sigui, em motiva de sobremanera, però al mateix temps no puc evitar que el meu pessimisme natural em faci recordar constantment tots els perills i inconvenients que poden sorgir pel camí, la qual cosa submergeix la meva ment en una espiral d’histèria progressiva. Si pogues triar!! No saps com envejo als meus companys de feina que encaren els reptes professionals i personals amb tota la patxorra del món! Presenten una tesi doctoral com qui va a comprar el pa!! Com cony s’ho deuen fer??? Quin és el seu secret? Es droguen? S’hipnotitzen? 

A vegades penso que hauria d’abandonar el café, o reduïr-ne la dosi: com a bon hipocondriac de manual conec perfectament la relació directe cafeïna-ansietat, però clar, a vaure qui es el guapo que aguanta nou hores mirant com una retroexcavdora remou terra sense caure vilment adormit!  A més, quan era adolescent encara no prenia el meu tallat matinal reglamentari i havia arribat a tenir atacs d’ansietat brutals en mitj d’examens o de violentes batalles campals contra homòfobs als passadissos del institut, com segurament recordaràs! 

Clar que alguna cosa bona ha de tindre ser un feix de nervis: el meu meravellós metabolisme que em permet menjar com una llima, devorar sense cap tipus de contemplacions tot alló que em vingui de gust sense haver-me de preoucupar de la meva silueta; em podria empassar un camió de phoskitos, kitkats i fabada asturiana sense que el meu pes augmentés un gram.

Hauria de provar el taichi o el shiatsu, com les meves amigues ultrahippies? O potser llençar-me de cap als tranquilitzants químics, tipo Orfidal? Quin misteri…

En fí, doncs res, que només queden set dies… una setmana de merda!! buaah!

Arqueòleg Glamurós

PD: Abants que m’ho pregunteu ja us aviso que fins que el blat sigui al sac i ben lligat no penso dir ni mú sobre el projecte! Tranquils que la setmana vinent us en faig 5 cèntims!

COMBAT FILOSÒFIC: Conjuntbuit vs Arqueòleg

Senyores i senyors passin i parin atenció al que estan a punt de llegir! Per primera vegada, sobre el ring d’aquest blog, es batran en un duel intel·lectual a mort dues veritables eminències mundials:
A la meva dreta “Conjuntbuit” (blog aquí), un amic meu del esplai, estudiant de fliosofia i defensor acèrrim de Nietzche i del escepticisme postmodern!
I a la meva esquerra el ja sobradament conegut “Arqueòleg Glamurós“ que defensarà amb ungles i dents la ciència, el progrés social i el materialisme històric!
Us convido a que excerciu de jutges objectius i proclameu al guanyador, o pel contrari fiqueu cullerada intervenint en la lluita !

                                           QUE COMENCI EL COMBAT!!

 

Arqueòleg - Quan a les escoles americanes es posa en dubte a Darwin i es planeja com a possible alternativa el Creacionisme: això és anticientifisme, relativisme o escepticisme?

Conjuntbuit - El creacionisme esta basat en la creença dogmàtica de que existeix un Dèu creador, omnipresent i perfecte que “està” més enllà de la física. Per tant no es pot considerar el pensament creacionista com a escèptic, ja que l’escepticisme està en contra del dogmatisme i, encara més, de la religió. La crítica que es fa a la teoria de Darwing des de la ciència mateixa, és l’anomenada “eslabón perdido”. Segons Darwing, les espècies evolucionen per esglaons i la matèria inanimada també. Aleshores durant la història la matèria inanimada va anant evolucionant i de cop i volta va passar a ser animada… Com van passar les pedres de ser pedres a ser microorganismes vius?

Conjuntbuit - Segons l’evolucionisme de Darwing, com van passar les pedres de ser pedres a ser microorganismes vius?

Arqueòleg - Charles Darwin no va estudiar el sorgiment de la vida, sinó la selecció natural de les espècies a partir de les teories demogràfiques de Malthus i l’observació de les tortugues a les ílles Galàpag. Ell en cap moment va defensar que l’evolució es fes a partir d’esglaons perduts! Al contrari!!! Era un ferm crític d’aquesta teoria tan idealista, alhora que falsa. No t’estaràs confonent amb Lamarck, o amb la teoria creacionista del “Diseny Intel·ligent”, por un casual?? 
El pas de la matèria orgànica  a la inorgànica es va produir a partir de la combinació d’àtoms de carboni amb hidrògen i oxigen, creant cadenes prismàtiques en forma d’anell que formen biomolècules (com els lípids, les proteïnes, els carbohidrats o els nucleòtids) que poden ralizar una combustió d’oxigen; de la combinació d’aquestes molècules es van originar les cèl·lules i d’aquestes els éssers vius. Com pots veure és un mer procés químic, producte del atzar, no de cap pla diví, ni de cap esgraó perdut.  

Arqueòleg - Series capaç de posar en dubte els principis de la medicina, com el lider teòric del escepticisme Focault, i deixar de pendre medicaments o precaucions contra enfermetats? (NOTA: Michael Focault va morir de SIDA després d’assegurar que tal enfermetat no existia i que tot era un complot contra els gais)

Conjuntbuit-  Michael Foucault no era escèptic, era Foucault… si va posar en dubte els principis de la medicina va ser que el seu pensament el va portar a això. No tinc el gust de conèixer Foucault, ja que no he pogut anar a cap classe sobre ell, l’únic que sé és que va ser dels primers en llegir Nietzsche des d’una òptica allunyada de la manipulació dels seus escrits per part del nazisme.Pel que fa a posar en dubte els principis de la medicina… Sext Empíric era un metge empirista i alhora escèptic. Gràcies a ell tenim els esbossos pirrònics, on s’explica tot el pensament del filòsof grec Pirrò d’Elis, que al cap i a la fi va ser el fundador d’aquesta corrent. No poso en dubte la medicina, encara que tampoc crec que sigui inamovible. A més, cal dir que a arribat un punt en aquesta ciència on el noble principi que la sustentava s’ha transformat en un fonament en pro del jugar a ser deus i l’horrible idea de que morir és dolent.

Conjuntbuit- Com pot ser que l’objectivitat sigui impossible en el periodisme o en altres professions i si en la ciència?

Arqueòleg - El periodisme, que jo sàpiga, no utilitza el mètode hipotètico-deductiu, ni l’experimentació, ni la dialèctica entre teoria i praxi a l’hora de redactar els seus titulars. El periodisme es troba condicionat per la opinió i la ideologia; hi pot haver quelcom més subjectiu? Llegeix alguna vegada un article científic, encara que sigui amb una pinça al nas, i després una notícia de El Mundo… qualsevol semblança pura coincidència! La ciència no utilitza ni la opinió ni la fé!

 Arqueòleg - En quin punt del sistema hipotètico deductiu s’empra la fé com a eina?

Conjuntbuit - El mètode hipotetico-deductiu basa la seva fe en el fet de que la conclusió que s’acaba extreient del mètode és objectivament certa fins que no sigui refutada. Com es pot afirmar que la ciéncia és objectiva? Això és una afirmació que em fa por, en tant que els cientifics són humans, també tenen cultura i aquesta afecta en les hipotesis que puguin fer. Si jo sóc ateu, un trekkie i cientific, intentará explicar l’inici de la vida a la terra des de l’impacte d’un meteorit amb microorganismes extraterrestres… si fos cristià, diria que sorgim d’una mena de sopa bacteriologica amb un alt component de fang.

Conjuntbuit - Si científicament l’amor es una reacció química que es produeix en els gens, l’homosexualitat esta en el ADN? Un neix homo o hetero o es fa?

Arqueòleg- L’amor no es produeix als gens: es un procés psicològic produït per una llarga llista de factors que son els que desencadenen reaccions químiques que EN CAP CAS es donen als gens, ja que aquests son cadenes de nucleòtids que s’encarreguen exclusivament de reproduir proteïnes per formar célules, no de generar setiments.  
En quant a si la genètica ens predisposa a ser hetero o homosexuals, la resposta es que segons els especialistes que han investigat en la matèria, com Simón Le Vay o Dean Hamer, creuen que els gens hi influèixen en una petita part, mentre que son les experiències viscudes a la infància-adolescència, l’entorn emocional i social, o la relació amb els pares, el que pot marcar de forma més detrminant la tendència sexual.  

Arqueòleg - Sabies que tots els plantejaments del escepticisme postmodern es basen en un error d’observació en la físisca subatòmica que afirma que les partícules inferiors al àtom no segueixn la física de Newton (per tant segons ells això demostraria que la part més petita de la materia no obeeix lleis racionals) i això s’ha demostart que és fals, ja que el que alterava les qualitats d’aquestes partícules era la llum amb que eren observades?

Conjuntbuit - La fisica subatomica esta mes a prop de la metafisica i la teologia que de la ciencia empírica. Com saben els atoms que s’han d’ajuntar per formar l’objecte roca? Que fa que els àtoms es mantinguin units? La resposta aristotelica seria que és una energia anomenada inteligencia pura, o sigui que l’anitga divinitat metafisica és ara una divinitat energetica introfisica.

Conjuntbuit - Com saben els àtoms que s’han d’ajuntar per formar l’objecte roca i que fa que es mantinguin units?

Arqueòleg- Els àtoms no “saben” per que no pensen! No son essers cognitius!!!!! Aquesta pregunta anava en serio o era per despistar???? Estic al·lucinant!!! Els àtoms es mantenen units única i exclusivament perquè s’atrauen les càrregues electromagnètiques dels electrons que es mouen en la òrbita de la seva darrera capa, tal com va descobrir Rutherford, gràcies a les lleis de Newton i les ecuacions de Maxwell. Tú a les classes de Ciències Naturals de primària… on eres? Diria que les teories d’Aristòtil sobre la matèria estan una miqueeeeta superades a les facultats de química ehh, pero no passa res! Potser és una conspiració mundial contra els aristotèlics!   

Arqueòleg- Que li diries a Mariano Rajoy i als directius de les multinacionals petroquímiques quan posen en dubte el canvi climàtic defensat a capa i espasa per tota la comunitat científica?

Conjuntbuit - Als politics del PP els diria que no es pot negar lo evident, es pot posar en dubte si realment aquests procés de canvi es nomes causa de l’esser humà, i si fos així, el remei que proposo es acabar amb tota la humanitat… la naturalesa muta el virus de la grip per poder acabar amb aquest tumor en que ens hem convertit i nosaltres proven escapar-nos sense gaire sort.

Conjuntbuit- Es possible crear una alternativa al capitalisme sense els principis d’aquest?

Arqueòleg- Si, clar! El veritablement complex seria crear una alternativa al capitalisme, basant-se en els principis capitalistes! Quina paradoxa de pregunta, no? En tot cas jo crec que en el moment històric en que estem vivint, des d’una perspectiva materialista i objectiva, el que resulta més urgent no és acabar amb el capitalisme, sinó impedir que aquest acabi d’aniquilar el que queda d’estat del benestar, deixem la revolució per quan es presentin les codicions objectives per dur-la a terme: una conciència general, uns valors socials, els mitjans per portar-la a bon port i unes cotradiccions brutals sorgides de les crisis del capital que la fàcin possible.

 Arqueòleg- Que opines de l’aplicació dels preceptes del postmodernisme a la macroeconomia, cosa que ha donat lloc a la darrera onada de neolliberalisme que ha posat en dubte el paper del treball dintre de la producció (com sempre havien defensat les diferents corrents de la economia política) i la necessitat de mantindre l’estat del benestar?

 Conjntbuit- L’estat del benestar és l’intent de fer callar el comunisme a dins del sistema capitalista. El problema d’aquest sistema és que quan la gent no aporta capital, ja que no treballa, l’estat es va fent cada cop més pobre. El treballar ja no dignifica, per tant l’alternativa al capitalisme no és el comunisme. Quines són les causes de la desmitificació del treball? L’antic artesà feia una cadira i veia la seva obra acabada i l’acceptava com a seva, ara un treballador del IKEA no veu el final de la seva obra… a part de que el treball cada cop es mes tecnificat, cosa que porta a aquella alienació de la que ens parlava Marx. Ara jo pregunto… el comunisme es possible en una societat plenament egoista i que enarbora la bandera de la propietat privada com a única cosa que el distingeix de la resta de la humanitat? 

 Conjuntbuit- El comunisme es possible en una societat plenament egoista i que enarbora la bandera de la propietat privada com a única cosa que el distingeix de la resta de la humanitat?

Arqueòleg- A veure! El comunisme basa el seu subjecte en la col·lectivitat, no en l’individu, però el marxisme, a diferència del que molts creuen, no vol aniquilar la propietat privada dels objectes personals que consumim o posseïm, sinó tan sols anhela que els factors de la producció (objecte de treball, mitjans de producció i força de treball) estiguin en mans de estat o d’una entitat comunitària que s’encarregui d’organitzar el treball i redistribuir el producte de forma igualitaria.

I quan parles de la resta de la humanitat a qui et refereixes?  A Cuba i als quatre indis que queden al Amazones? Perquè que jo sàpiga deuen ser els únics sers vius al planeta que no tenen un mode de producció capitalista. El terme globalització et suggereix quelcom?

 AND THE WINNER IS…

L’Esglesia del Espageti Volador arriba a Espanya.

Fa molt i molt de temps, al meu anterior blog, ja us vaig confessar que jo soc seguidor d’una religió un xic estrambòtica però que ràpidament s’està expandint pel mon: el Pastafarisme, o Esglesia del Espagueti Volador (FSM en anglès).

Aquesta religió, que és la única i veritable, va sorgir las Estats Units com a resposta a la onada d’integrisme cristià que guiats, com no, per la filosofia ultradretana del relativisme, van posar en dubte la Teoria de l’Evolució de els Espècies de Charles Darwin i van demanar que s’ensenyés en igualtat de condicions el Creacionisme (que l’origen de l’espècie humana és un pla de Deu, tal com exposa la Biblia).

A arrel d’això els pastafaris van desenvolupar aqusta nova creença basada en una paròdia irònica del cristianisme: El món i l’home han estat creats per un plat d’espaguetis a la bolonyesa (Flying Spaguetti Monster) i demanen que la seva ideologia, que té la mateixa base científica que el cristianisme, s’ensenyi també a totes les escoles.

Com a bons religiosos son relativistes i creuen que la ciència ens enganya i que en realitat cada cop que un científic fa un experiment, el resultat es manipulat per els espaguetis divins del FSM, i plantegen també la hipòtesi que el calentament global sigui un producte de la dismunució de pirates i corsaris al món, cosa que ha enfurismat de sobremanera al FSM. Els seus 8 manaments, que en realitat son suggerències, recomanen lluitar contra la pobresa, les guerres, les discriminacions de tot tipus, practicar la llibertat sexual, utilitzar el preservatiu i no creure en cap dogma de fè.

I finalment ha arribat al nostre país el pastafarisme! Aquí podeu veure la seva web. I perqué Espanya? Doncs perqué al nostre estat tenim un Concordat milionari amb el Vaticà, una emisora religiosa que vomita odi fanàtic les 24 h del dia, l’assignatura de religió católica s’imparteix en escoles públiques dins del horari escolar… I així doncs, perqué no també el FSM?  Fins i tot han presentat al Minsteri d’Educació una proposta de currículum i de progama per a l’assignaura de pastafarisme que podeu llegir aquí.

Llarga vida al Flying Spaguetti Monster! Crec que és la iniciativa amb més sentit del humor que he vist mai en defensa de la ciència davant un mòn on l’amenaçant auge del fanatisme religiós i les filosofies postmodernes estan posant en un serios perill el progrés racional i social que haviem aconseguit després d’ardues batalles contra els obscurantismes medievals que fins fa poc encara dominaven els designis polítics a casa nostre. 

 

Desmuntant els arguments vegetarians

Tot i que respecto profundament que cada escú s’equivoqui tan com vulgui a la vida, no puc estar-me de rebatir els arguments d’una de els idelogies més antirracionals i absurdes que existèixen: el vegetarianisme. I que consti que tinc amigues que ho son i me les estimo molt!

Una cosa es que estem en contra de les tortures de braus o dels abrics de bisó i una altre molt diferent és que ens plantegem que una espècie omnívora com l’èsser huma, que té la dentadura i tot el sistema digestiu creat per menjar carn, pretengui no fer-ho. Vaja, com si algú es negués a pixar o a respirar!

El cas més extrem m’el vaig trobar a una casa okupa d’Hospitalet on una repelent punkarra sectària m’intentava convencer que menjar mel era explotar laboralment a les avespes i que ella treia les proteïnes de les seves pròpies ungles. Ja me la imagino anant al podòleg de tapes… en fi!

A continuació intentaré desmuntar les seves estrafolàries idees:

· A les granges es mata cruelment als animals: I el tigre quan devora a una gazela, li fa pessigolletes oi? Però clar, com el tigre no és una persona, pot fer el que vulgui. Heu de saber que a les granges de porcs existeix un protocol per anestesiar els suïds per tal que no sofreixin durant la seva execució i està absolutament prohibit fer la matança per dessagnament, com era tradició.

·Si no mengessim animals seria millor per l’ecosistema: No! Si els 6.000 milons d’habitants de la terra decidissin obtenir aliment exclusivament de l’agricultura, creixeria tant la demnda de producció vegetal que s’haurien de crear milions de noves plantacions, devastant boscos sencers on, per cert, hi viuen animals. Aixó per no parlar de l’increment del preu del cereal, que provocaria l’augment de la gana i la misèria als països pobres.

·Menjar animals és dolent per la salut: Si, ja conec la teoria dels greixos polisaturats. Home! Tot en excés mata, però l’esser humà és un primat i porta alimentant-se de carn des de SEMPRE, als jaciments d’Australopithecus Afarensis de fa 3,5 milons d’anys ja trobem restes animals consumides per els homínids, l’esser humà és un depredador i forma part de la cadena tròfica, no som conills, necessitem proteïnes i greix per sobreviure (amb mesura clar).

· L’experimentació amb animals: A mi una vegetariana m’ha arribat a assegurar que ella prefeia morir de càncer a que experimentessin amb una rateta de laboratori. JO NO! Si mai tinc una enfermetat greu, la solució de la qual passi per fer assajos clínics amb animals, per mi els hi poden fer totes les tortures que vulguin. Una altre cosa son els productes cosmètics, clar!

· La ramaderia explota als animals: Ai si, pobretes gallines, com sofreixen!! No com els nens que moren treballant a les plantacions de soja de Sudamèrica, per tal que els vegans superguais es puguin menjar una hambuerguesa sostenible, oi? Però clar com no son animals, que és fotin!! Ahhh! Haver nascut vaca!!

ON ESTIGUI UNA BONA BUTIFARRA…

 

Cap al abisme?

Darrerament tinc la sensació que la meva vida avança lenta però inexorablement cap a un abisme, presenteixo que el 2009 serà un Annus Horribilis i que els meus futurs 27 anys, que curiosament coincidiran amb l’edat amb que van morir Kurt Cobain, Jimmy Hedrix o Janis Joplin, seran pitjors que els 26 anteriors.

I ja sé que no em prendreu seriosament, que pensareu que tot son conjectures apocalíptiques fruït dels meus deliris hipocondriacs i de la meva visió aturmentada de la realitat, pero hi han alguns factors objectius que m’han portat a pensar aixó:

Factor nº1: Aquest fi de setmana he coincidit amb un grup d’excompanys de feina, la majoria dels quals s’han quedat al atur, es troben buscant feina desesperadament i tenen currículums possiblement milors que el meu. I no ha estat fins aquest moment que m’he adonat de com la crisi de la construcció ha afectat realment al sector de l’arqueologia. I jo sé que necessio treballar, i no per els diners, no, sinó perqué soc absolutament incapaç de quedar-me a casa avorrit sense fer res, s’em cau el món a sobre, sento com si m’ofegués i no puc!! I ara mateix no em veig fent res que no sigui excavar.

Factor nº2: La meva incapacitat per mantenir una relació sentimental estable. Sempre he somiat amb un mon gai idílic, com el que ens presenten a les sèries de Tv3 on, quan un presonatge surt del armari, al poc temps coneix al altre únic  homosexual del seu entorn, s’adonen que estan fets l’un per l’altre i son superfeliços per sempre. Realment l’ambient em cansa i no parlem ja del món dels contactes, els xats i el sexe efimer. Però sempre hi acabo caient, una vegada i una altre, perqué clar, resulta molt més senzill que no afrontar les meves pors i dubtes davant les persones que realment m’agraden i que jo mateix m’autoconveço que son impossibles i que me n’he d’oblidar.     

Factor nº3: Per acabar-ho de rematar l’any vinent tres de les meves millors amigues del moment marxen a viure al extranger, i la resta que es queda aquí o es mouen en un entorn força diferent al meu o bé el seu univers és limita a la seva parella.

Així doncs ja em veig d’aquí un any sense feina, sense amics, sense novio, amb una crisi existencial i pujant-me per les parets i clar hauré de deixar d’escriure aquest blog, ja que no serè ni un arqueòleg, ni un glamurós, ni res, tan sols un gilipolles de merda.

I de veritat, la gent feliç com s’ho fa? Quin és el secret? Tindre una vida senzilla, monòtona, que transcorri per un cami pre-establert i segur? A vegades em pregunto com de fàcil hagués estat tot si jo fos heterosexual, estudiant d’econòmiques, hagués format una familia tradicional i sobretot mai m’hagués aturat a replantejar-me res. 

PD: La fotografia es titula ”Time to go” i es obra del fotograf belga surrealista Ben Gossens

Plumafòbia

L’altre dia estava mirant el reality show emblema de la ultrapetarderia més gore, “Supermodelo” com no, i em va cridar força l’atenció que en una de les proves del càsting, en la que una parella hetero havia de donar-se una abraçada a la platja per fer un anúnci de colònia, la professora no parava de repetir al noi “Tienes que ser más macho!“.

Es a dir: si el que vols és vendre un producte a través del sexe com a reclam aquí no ens valen models afeminats. Que bé! Seguim imposant a través dels mitjans de comunicació l’etern tópic noi=masculí / noia=femení, quan ja sabem de sobres per l’antropologia i la història que aixó és una construcció social, que no té res de biològic al darerre i que, per tant, es trasmet exclusivament mitjançant l’educació i no amb els gens.

El que jo em temo és que anem cap a una societat com la grecorromana, on la homosexualitat estigui ben vista, però hi segueixi havent un rebuig cap a la transgresió dels rols de gènere: gais si, pluma no (vegeu aquest post del Nemo per més informació sobre la homosexuat a l’Antiguitat clàssica).

I el que és encara molt pitjor, aquesta plumafòbia s’està extenent ràpidament dintre del ambient gai: cada cop em resulta més freqüent llegir perfils a pàgines de contactes GLTB on deixen palés el seu rebuig cap a nois amb ploma i demanen que només els escrigui “gent normal“. Fins i tot s’ha creat un pàgina de contàctes exclusiva per gais garrulos i masulins (vegeu-la aqui).

I no és que em sembli malament, eh! Cada escú és com és i li agrada el que li agrada, però a vegades em dona la lleugera sensació que per aconseguir els nostres drets hem d’acabar moldejant el nostre comportament per heterosexualitzar-nos i formar així part de la Norma  i no entenc perquè, la veritat.