Llista Negre: JOSEP MIRÓ I ARDEVOL, el KKK convergent.

Avui aquest blog torna a treure les seves esmolades urpes per esbudellar vilment a un dels individus més sinistres de la política catalana,  sorgit de l’integrisme religiós convergent: es tracta de Josep Miró i Ardevol, líder de la secta ultra E-cristians i ex-conseller de Jordi Pujol.

Nascut a Barcelona el 1944, es va afiliar inicialment a Unió Democràtica, desprès fou conseller nacional de Convergència Democràtica,  diputat en el Parlament de Catalunya, i a la Generalitat ha estat director general d’Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència i conseller del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca en el Govern de Jordi Pujol, juntament amb els imputats per corrupció Prenafeta i Alavedra. També ha estat regidor de l’Ajuntament de Barcelona fins el 2002, sempre per Convergència i Unió, partit que abandonà per fundar el grupuscle ultracatòlic E-cristians.

Cal assenyalar que, tot i que a l’actualitat ja no té un càrreg públic a CIU, Duran i Lleida assisteix habitualment als pèrfids actes rituals que convoca E-cristians.

Com l’odi i el menyspreu que sento cap a ell és tan intens, prefereixo no entrar en valoracions subjectives, no fos cas que es presenti amb el capirot i la creu en flames a casa meva, i m’he limitat a fer un petit recull de les seves peculiars opinions partir dels articles que publica de forma setmanal a La Vanguardia, El Mundo i a la web de la secta:

-Amenabar és el culpable del cas Millet, ja que els seus films on es defensa l’eutanàsia i s’ataca el cristianisme, han fet que la societat s’aparti de la veritat cristiana, oblidi la ètica i relativitzi la corrupció.

-El preservatiu té un marge d’error superior al 20% i la església és la institució que millor lluita contra el SIDA predicant l’abstinència.

-Es l’autor de la teoria (comentada amb detall al anterior post) segons la qual tan sols un 1% de la societat ha tingut algun cop relacions homosexuals i creu que, per tant, els gais i lesbianes no mereixen tenir la igualtat de drets.

- El matrimoni homosexual no forma part de la tradició humana ni de la cultura, tan sols consisteix en una estratagema per confondre els rols de gènere, previ pas a la destrucció de les institucions de la societat actual, la base de la qual és la família.

- La creu cristiana ha d’estar present a tots els col•legis i a la jura dels Ministres i Presidents de la mateixa forma que es troba a les monedes, banderes i escuts, sense que ningú es molesti. Més que un símbol religiós representa l’essència de la nació i la pàtria.

- La joventut actual és decadent i ha perdut els valors del respecte i l’esforç, per culpa del divorci, la precocitat sexual, la pèrdua d’un sentit de la “Veritat Suprema”i el “Bé Absolut”, el multiculturalisme,la busca de plaer, l’avortament, la falta de sentit de la bellesa (WTF?!!?) i sobretot l’ateisme.

PD: Ell està divorciat i amb fills pel mig!! (Gràcies per la dada Salvador Adrián i Rafa)

- El problema de la Universitat pública és la reforma que va fer l’emperador Frederic II de Sicília al s.XIII, al separar la Universitat de l’església i supeditar-la al Estat. Ell proposa, òbviament, tornar al s.XII.

- Els pilars de la civilització occidental son el dret romà, la teologia cristiana i la filosofia ètica kantiana. Tot el que surti d’aquestes fons és un atemptat contra la civilització i posa com a exemples l’avortament i el matrimoni homosexual.

- ICV es un partit terrorista, ja que Joan Herrera va demanar al Congrés de diputats que condemnes les paraules del Papa contra el preservatiu, i Raül Romeva el va calificar de criminal Assegura que son uns jacobins que han canviat la guillotina per la paraula, una arma que, segons sembla, fa molta por a Ardevol. (Nota: Ha quedat clar ja quin partit és l’antítesi del cristianofeixisme???)

Per fí estem començant a descobrir quina mena de personatges van dirigir catalunya durant la fosca i llarga nit del pujolisme!

PD: Ah si!! També és creacionista i nega l’evolució darwiniana (La Vanguardia, 15-1-2007); estic buscant si afirma que la prehistòria no existeix, peró crec que no s’ha atrevit a publicar quelcom semblant… encara!

Llista Negra: ELS CANTAUTORS

Pot existir un turment pitjor que veure com un ex-hippie entrat en anys i en carns aporreja una guitarra acústica, repetint cansinament els tres únics acords que es sap, mentre recita una pseudo-poesia plena de tòpics nyonyos i empalagosos i odes a l’idealisme psicodèlic més passat de voltes? Bé, potser si existeixen maldats igual d’horribles, com la guerra, la fam o l’explotació infantil, però poques coses més se m’acudeixen!

Als anys 60’s potser encara van tenir la seva gràcia: amb Franco agonitzant i els americans ruixant de Napalm el Vietnam, mentre es carregaven a mitja família Kennedy per entregues, tampoc es podia demanar gaire més! Era just l’origen de la rebel•lió de la joventut com a nova classe revolucionaria, tan política com culturalment, la emancipació d’una generació sencera que podia estudiar sense treballar per primer cop a la història

Però ja està, el Canet Rock i Woodstoock son capítols de la nostre prehistòria musical! Enterrem d’una vegada aquesta rèmora casposa anomenada “nova cançó”, que és més vella que l’anar a peu! Superem d’una vegada aquesta generació de cinquetons nostàlgics de les melenes, els pantalons de pota d’elefant i els vestits barrocs amb milers de colorins dissenyats després d’una forta dosis d’àcid lisèrgic.

Encara tinc calfreds per la nit recordant quan la meva mare em va portar enganyat a un concert de Serrat, dient-me que anàvem al parc d’atraccions, o de quan em vaig trobar a traïció a Marina Rossell recitant les seves anacròniques i folklòriques odes al davant de la Biblioteca de lletres de la UAB just quan jo havia de fer un treball sobre l’origen del Estat Asteca. Si haguéssiu estat 17 anys en un esplai obligats a cantar dissabte rere dissabte “Que tinguem sort” de Lluis Llach m’entendríeu perfectament!

Que Sabina sap fer molt bones lletres? Doncs que les reciti i ens estalvií el turment d’escoltar la seva veu ronca de falopero fent com que canta. Que Silvio Rodriguez i Victor Jara tenen un missatge polític molt profund? Doncs que escriguin assajos sobre teoria socioeconòmica!

Sabíeu que Bob Dylan, en una demostració del seu pacifisme i cultura artística, practicava tir sobre un quadre de Marilyn Monroe que l’hi havia regalat Warhol? En fi! Jo casi que seria partidari de fer assajos nuclears a casa seva…amb ell i Gerard Quintana a dins!

LLISTA NEGRA: Heribert Barrera i el catalanisme nazi.

Sabieu que un neonazi ha estat President del Parlament català i líder indiscutible d’ERC?? No? Doncs atents a la meva darrera entrega de la Llista Negre que n’hi ha per llogar-hi cadires.

Resulta que l’any 1980, després de els primeres eleccions al Parlament de Catalunya, la suma dels tres partits d’esquerres d’aleshores (PSC- 33, PSUC-25 i ERC-14) donava una folgada majoria absoluta que hauria convertit a Joan Reventós en President de la Generalitat. Però vet aquí que ERC, incomprensiblement, havia caigut en mans d’un iaio decrèpit que va preferir aliar-se amb CIU i amb els reductes del franquisme (UCD), donant a Pujol el poder durant 23 anys.

Segons ell s’havia d’evitar que Catalunya caigués en mans soviètiques, tot i que el PSUC era un partit plenament democràtic que havia trencat amb la URSS feia 20 anys i s’havia sumat al eurocomunisme. De fet, ja havien governat PSUC-ERC al 1936 en ple auge estalinista, precisament quan Barrera va entrar al partit.

Barrera es va convertir en President del Parlament i va cedir el lideratge d’ERC a un multimilionari neoliberal anomenat Joan Hortalà (actualment President de la Borsa de Barcelona) que va arrossegar el partit a uns miserables 5 diputats, el pitjor resultat de la història del partit de Macià i Companys.

Un cop apartat de la primera línea política, el Führer Heribert va anar protagonitzant sonats escàndols polítics cada cop que obria la boca i deixava clara i diàfana la seva postura nazi, comprometent a la direcció actual republicana. De fet, la federació barcelonina d’ERC en va demanar la seva explusió.

Aquí algunes de els seves joies extretes del llibre “Que pensa Heribert Barrera?” i d’una entrevista a La Vanguardia:

“A Amèrica els negres tenen un Coeficient Intel•lectual inferior als blancs”

“S’hauria d’esterilitzar als dèbils mentals d’origen genètic”

“Es més important salvar Catalunya que la democràcia”

“La immigració es la principal amenaça de Catalunya , varem aconseguir superar les onades d’andalusos, però ara el català està en perill. A mi m’agradaria una Catalunya com la de la República: sense immigrants”

“Ningú em convencerà que és millor una Rambla amb gent mestissa que una on tan sols hi passegi gent de la raça blanca”

“Quan Haider (líder neonazi austríac) diu que hi ha masses immigrants, no és racista, diu la veritat”

“No estic en contra de la pena de mort: s’hauria d’obrir aquest debat”

“Em mereix més respecte un assassí d’ETA que un delinqüent comú, ja que l’etarra mata per conviccions nobles, no per diners”

“Si hagués estat diputat hauria votat la llei d’Estrangeria del PP”

“Les onades migratòries son un pla per descatalanitzar Catalunya”

“La solució per l’atur es expulsar els immigrants que ens roben el treball”

“Jo no sóc racista ni xenòfob”

Doncs bé, finalment el nostre protagonista d’avui s’ha decidit a deixar ERC i anar a fer companyia a un altre protagonista de la meva llista Negre: el també catalanista de dretes Joan Carretero al seu nou partit Reagrupament Caciquil. L’únic que no sabem es si l’afable Heribert serà president de les Joventuts del Partit i el veurem desfilar amb la ma alçada pels carrerons de Puigcerdà!

Llista Negra: MOJINOS ESCOZIOS

Ells son la quintaessencia de la vulgaritat, la antítesi absoluta del glamour i el cutrerio portat a extrems difícilment suportables per a la ment humana. Si, estem parlant del grup pseudomusical de berbena kalimotxera sorgida dels extraradis de Mollet del Vallès, els Mojinos Escozios.

Les seves lletres pretenen ser provocadores i tan sols provoquen la vergonya aliena d’escoltar el mateix acudit sense gràcia un cop darrere l’altre, amb un nivell d’acidesa que no passa del “caca, culo, pedo, pís” que tan ens divertia al pati del Parvulari.

Musicalment la seva aportació és com un escoltar a una foca tirar-se rots. Per altre banda que podríem esperar d’un grup de heavies entrats en anys (i en carns), que encara deuen pensar que les malles de colors d’Iron Maiden son el darrer crit en moda?.

Vaig cometre la imprudència d’acompanyar a una amiga meva a un concert gratuït, ja fa temps, i el cúmul de despropòsits que vaig tenir la desgràcia de presenciar em va deixar traumatitzat de per vida:

• El públic estava format per paletes garruletes que aparentaven haver abandonat l’escola abans d’entrar a la ESO i que el més proper que havien estat d’un llibre fou emprant un llistín telefònic per falcar una taula.
• El seu espectacle era d’allò més dantesc on l’atemptat estètic que tenen per cantant es va quedar en tanga, provocant  arcades als soferts espectadors.
• Els acudits que anaven explicant entre les cançons eren profundament homofòbs i sense cap mena de gràcia, fins al punt que em vaig sentir realment ofès i violentat quan demanaven al públic que botessin si no eren maricons.

Però sembla que el mal gust no té límits i aquest 2009 publicaran el que ja és el seu 11é àlbum d’estudi en 13 anys! Doncs si, composar, editar i publicar un disc dolent té la mateixa dificultat que deixar anar una ventositat després d’atiborrar-se a seques.

LLISTA NEGRA: Els antiavortistes

El passat dia 31 de Maig el metge avortista George Tiller va ser brutalment tirotejat per un terrorista cristià anomenat Scott Roeder. Aquest horrible crim, que ha escandalitzat profundament al Kamarada Obama, ha rebut amplis suports de diferents grupuscles sectaris luterans i catòlics. Sembla doncs que la santa aliança entre el patriarcat masclista i el cristianofeixisme, ha decidit abandonar els tendres paraules i passar directament a les armes. Abans que vinguin a per nosaltres, coneguem-los una mica!

Army of God (web aquí)

Es tracta d’una organització terrorista nordamericana que dona suport als assassinats de metges avortistes i recapten diners pels presos condemnats per aquests crims.

La seva web està adornada amb fotos de suposats fetus triturats, homenatges a criminals i assassins de metges, a qui tracten com a herois de la fe, i amenitzada amb cites de la Bíblia com “Homosexuals: cureu-vos o moriu”

Els seus líders més destacats son:

Michael Bray: en els anys 80’s va ser acusat de posar més de 10 bombes en clíniques per a dones i consultes ginecològiques. En una entrevista va plantejar que la homosexualitat i l’adulteri haurien d’estar condemnades amb la mort.

Neal Horsley: es va descobrir fa poc que en la seva adolescència havia practicat sexe amb homes, animals (una mula) i melons. La seva web titulada “The Nuremberg Files” es dedica a publicar fotos i direccions de metges, clíniques i clients pro-avortistes, per tal d’afavorir-ne els actes vandàlics. Ha estat condemnat a pagar més d’onze milions de dòlars en danys i perjudicis a varies persones que han rebut amenaces i agressions al aparèixer en al seva web. L’any 2001 va ser condemnat a presó quan planejava assassinar 42 treballadors d’unahospital.

Donald Spitz: Condemnat per enviar cartes amb antrhax a metges avortistes i disparar a un d’ells.

Manifiesto de Mujeres Contra el Aborto

La capacitat de sorpresa fa temps que la tinc tan dinamitada que quan vaig descobrir que un grup de dones ultraconservadores havia fet un manifest de suport entusiasta al patriarcat, demanant la supressió dels seus drets i reivindicant que el paper de la dona a la societat és exclusivament parir, ni em vaig immutar. De fet em va sorprendre gratament que aquest grupuscle confirmés un per un tots els meus punts de la meva teoria sobre la relació entre la religió i l’avortament.

Es tracta d’un grupuscle de suposades fèmines que, orgulloses de la seva submissió al falocentrisme social, han escrit un “Manifiesto de Mujeres en contra del aborto” en el que, de nou, tornen a insistir amb la fal•làcia cretina i anticientífica de plantejar que un zigot és igual a una vida humana, amb l’únic argument que així ho posa a la Bíblia.

No contentes en escopir a la ciència, també es queixen de que els homes no siguin qui decideixi la interrupció del seu embaràs. De pas podien demanar la supressió del sufragi femení, no? O, per què no, el retorn del dret de  cuixa, la lapidació a les adúlteres o, com demanava fa uns dies la secta feixista Església Catòlica SA, la legalització de la violació.

Ja ho deien les teòriques del feminisme que les pitjors enemigues dels drets de la dona són les mateixes fembres. Son elles les encarregades d’educar a les seves filles com a dòcils esclaves, les primeres a prohibir als seus fills i marits a entrar a la cuina i les millors especialistes en veure a les altres femelles com a rivals i mai com aliades.

Però anem a profunditzar un xic en el tema: Qui son les rates de claveguera que han impulsat aquest despropòsit?

Isabel San Sebastián: Periodista de Telemadrid, profundament anticatalanista i autora de la línia de pensament que planteja que l’avortament és una forma d’eugenèsia per eliminar els nanos amb Síndrome de Dawn de la societat.

Cristina Lopez Shirling: Periodista de la COPE, ultracatòlica i profundament homòfoba, va ser l’encarregada de llegir el manifest a la manifestació de el Foro de la Família en contra dels drets GLTB.

Irene Villa: Víctima d’un atemptat d’ETA als 11 anys en el que va perdre les cames. Pertany a la ala més dura i visceral del PP. Es més coneguda, però, per ser la protagonista de mil i un acudits d’humor negre que podeu llegir aquí.

LLISTA NEGRA: Espoliadors arqueològics

Ja tenim aquí una nova entrega de la meva Llista Negre! Aquest cop em carrego als espoliadors arqueològics, aquests maleïts intrusos que pretenen robar el Patrimoni Històric que es de tots, amagant la seva importància a la investigació científica per tal de lluir una puta peça al seu saló

El passat dia 1 de maig va aparèixer als mitjans de comunicació la noticia que la brigada de patrimoni dels mossos d’esquadra havia entregat al Museu d’Arqueologia de Catalunya 15.000 peces confiscades a un grup de miserables traficants d’antiguitats que les havien robat amb la única ajuda d’un detector de metalls.

Tot i ser una bona notícia, això no és més que la punta d’un iceberg de proporcions tan descomunals que ni la mateixa Conselleria de Cultura és conscient de la magnitud de la tragèdia.

Sense anar més lluny un dia, per unes estranyes circumstàncies que no puc desvelar, vaig veure una col·lecció clandestina d’espolis.

El que allí vaig veure poca gent podria creure que realment existeixI. Òbviament cap peça tenia una procedència coneguda, doncs eren fruit del tràfic il•legal d’antiguitats d’un mercat negre que mou milions. Durant la meva fugaç visita una furgoneta va descarregar una peça acabada d’espoliar. Les condicions de temperatura, humitat i exposició a la llum solar eren patètiques, la qual cosa significa que tot aquell material es destruirà en breu si ningú hi posa remei.

I això és un petit exemple entre molts altres que he presenciat! A la primera excavació on vaig estar ens van robar 300 sacs de terra que guardàvem per fer anàlisis de sediments, pensant que hi amagàvem algun tesor. Per la seva culpa encara no sabem si al mesolític català hi han llavors domèstiques de blat, o no.

I qui no recorda el sonat cas del conservador del Museu Arqueològic que es venia de sotamà les peces no classificades? O  quan vaixell americà Odissey va buidar  un vaixell espanyol del s.XVII carregat d’or, davant de la costa andalusa sense que la Junta mogués un dit?

Segons la legislació catalana (Llei de Patrimoni 9/1993),espanyola (Ley de Patrimonio 16/1985), europea (Conveni de Londres de 1969, Conveni de La Valetta de 1992) i internacional (Convenció de la UNESCO de 1972), totes els restes arqueològiques son propietat exclusiva del estat i han d’estar dipositades en un museu públic; per tal de realitzar una excavació arqueològica cal disposar del títol de Llicenciat en Història i d’un permís específic de l’administració competent.

Però tot i així, els buscatresors, traficants i espoliadors continuen fent de les seves; els detectors de metalls es venen amb llibertat a criminals saquejadors i estic segur que els indesitjables que van ser detinguts la setmana passada no seran fregits a la cadira electrica condemnats per gaire temps!

KILL THEM ALL!!

LLISTA NEGRA: Joan Carretero.

Ja tenim aquí el segon convidat de la meva Llista Negra! Possiblement molts lectors que no siguin tan addictes com jo a la política catalana, no sabran de qui es aquest obscur personatge, ja que el seu pes públic ha estat més aviat nul, però cal dir que els seus foscos tentacles han tallat més bacallà del que molts es pensen.

Sorgit de els entranyes rurals de la Catalunya profunda i pirenaica, allà on Internet es encara un rumor, aquest pagesot es va convertir en alcalde de Puigcerdà per ERC el 1995, on va destacar per modificar de forma irregular el Pla urbanístic per tal d’edificar una benzinera i un hipermercat allà on anaven 22 vivendes protegides.

Arran del primer govern tripartit va sortir finalment del seu corral per ser nomenat conseller de Governació, moment en el que va decidir expulsar a tots els càrrecs de la Conselleria que es negaven a pagar un impost revolucionari il•legal a ERC. Davant això el President de la Generalitat Pasqual Maragall el va destituir al cap d’uns mesos.

Un cop va tornar a pastar pels camps de la Cerdanya, en Carretero va tramar la seva venjança en contra de l’esquerra, el progrés i qualsevol cosa que faci olor a Barcelona o Baix Llobregat. El seu objectiu, encara no assolit, no és altre que la dreta torni a manar a Catalunya sota la presidència d’Artur Más, però abans cal dinamitar al punt més dèbil de la cadena del tripartit: la sempre turmentosa Esquerra Republicana.

El primer acte d’aquest sainet es va escenificar quan, des de la foscor dels passadissos, va aconseguir que les bases d’ERC es posicionessin en contra del Estatut, fet que va fer saltar pels aires el govern de Maragall.

Però quan ell ja s’olorava la victòria i els pernils convergents, Montilla va tornar a xafar-li els plans. Un “xarnego” de sang no catalana? Un alcalde de Cornellà? Això mai! I es així com va tramar el segon acte del vodevil: crear una corrent interna a ERC per tal de reconduir al partit cap a la genuflexió davant la burgesia convergent. Però ni així! El seu fallit “Reagrupament.Cat” amb prou feines va aconseguir ¼ dels vots al congrés republicà.

Però la democràcia no es un aturador suficient per aquest taliban de les essències bucòlico-pastorlis i el caciquisme muntanyenc, així doncs fa dues setmanes va presentar el tercer, i esperem que darrer, intent per dinamitar a l’esquerra: amenaçar amb una escissió d’ERC.

Doncs res, un cop seccionat en canal aquest talp quintacolumnista de la política nostrada, tan sols em queda desitjar-li la mateixa sort que a la darrera escissió republicana, el PI, i demanar-li que, per pura coherència, si vol un govern de dretes i enemic de la progressisme urbà, faci el favor d’ingressar d’una vegada al partit per el qual ha treballat nit i dia des de que el van expulsar del govern: Convergència i Unió.

PD: Prometo que aquest post entrarà al meu top de ficades de pota històriques. Suposo que els avorridissims estius d’infantesa que vaig passar al meu poble em van traumatitzar en excés!! M’hauré adentrar més sovint a les ignotes terres que s’estenen més enllà del Llobregat!!

Llista negre: CURRI VALENZUELA

Avui aquest blog té d’immens plaer d’inaugurar una nova secció que, sota el títol de “Llista Negre”, servirà per insultar i esbudellar sense pietat a tots aquells personatges de qualsevol àmbit social , polític o cultural que, segons el meu criteri, siguin criatures indignes de trepitjar la faç d’aquest planeta..

I qui millor que Curri Valenzuela per inaugurar la meva secció? De fet la idea original de la llista va sorgir quan el seu vomitiu llibre “Cien personajes que hunden España” va caure a les meves mans, com després us explicaré.

I qui és la Curri? Doncs la posseïdora d’aquest nom tan extremadament cursi, a l’actualitat escriu a El Mundo i presenta un programa a Tele Madrid anomenat “Alto y Claro”,on acompanyada per diferents membres de la caverna mediàtica del entorn d’Esperanza Aguirre, es dedica “a fer veure que discuteix” temes tan apassionants, com per exemple, si a Catalunya hi ha una dictadura lingüística, com hauria de morir Carod Rovira, si està justificat un cop d’estat per salvar-nos de Zapatero o com de profitosa va ser la dictadura militar.

Però nomes “ho fan veure” ja que en realitat la pluralitat d’opinió en els seus programes brilla per la seva total absència i tots els contertulis que han gosat a senyalar alguna mancança de llibertat a l’emisora pagada amb els impostos de tots els madrilenys, han estat fulminantment acomiadats.

Però, increïblement, sota la seva aparença borderline de iaia fachorra, inculta, de missa diària i apartament a La Moraleja, aquesta dona té estudis! Amb tan sols 22 anys es va garduar a la Escuela Oficial de Periodismo i va ser enviada de corresponsal a Nova York i durant la transició va ser redactora en cap de Cambio 16.

Però anem al tema que m’interessa: el seu llibre! Es tracta d’una veritable diamant en brut, un compendi de reflexions ultracasposes i freaks que sota un vernís de suposada ironia tracta de fer una llista de personatges que, segons ella enfonsen Espanya

El criteri que fa servir Lady Valenzuela per triar els seus personatges suposadament apocalíptics no queda gens clar, ja que barreja polítics amb músics, actors, objectes (samarretes del Che, polígrafs), fets (el bateig civil, l’orgull gai) i essers de ficció (Betty la Fea o Horatio Caine). Així doncs el millor serà que us deixi amb un “best of” de la seva creació literària! He obviat a tots els famosos d’esquerres, polítics i membres de ETA, ja que resulta evident el motiu pel qual els odia i em quedaré, tan sols, amb les entrades que més m’han sorprès…

-Pedro Almodovar: L’odia perquè quan ella va a comprar el diari a Nova York i diu que és espanyola, el quiosquer la mira amb cara de vici, pensant que a Espanya tots som depravats com als films del genial director manxec. Pot existir algú esser tan desesperat al univers sencer com per trobar viciosa a aquest engendre?

-Pepe Rubianes: Per la seva frase a TV3 sobre la “puta Espanya”. Al seu programa ella cada dia insulta Catalunya, però no passa res.

-Els antiamericans: Per menjar hamburgueses mentre critiquen a Bush i no adonar-se, pobrets, que Regan és el millor President de la història.

-El Consell Audiovisual de Catalunya: Curri té la santa barra d’anomenar manipulador al CAC, mentre ella treballa a Tele Espe i expulsa als col•laboradors que en discrepen mínimament!

-Elena Salgado: Per fer la llei Anti-Tabac que, segons ella, ataca a la llibertat. I els no-fumadors i la despesa sanitaria contra el càncer de pulmó?

-Les Feministes: Diu que a ella ningú li ha regalat res per arribar on és i que mai ha ascendit per quotes de gènere. Clar! Ella ha entrat per quota de fatxerio!

-El botellón: Perquè beure en un parc no té classe, dona mala imatge de la ciutat i demana més ma dura policial.

-Maria Patiño: L’acusa de tenir mala llet i de mala periodista… vaja… de ser el seu clon!

-Els addictes al mòbil: Per que la molesten mentre dorm al AVE!!

-Los del Rio: Aquí si que vaig al•lucinar! Però quina culpa tenen els autors de la Macarena? Doncs resulta que els pobres van demanar el vot per la Constitució Europea sense haver-la llegit! Ningú queda a salv de la garra de Curri!

-Els compradors d’invents innecessaris:Aquí es queda agust acusant als USB i els reproductors de MP3 de ser un invents complicadíssims de fer servir!! Com es pot ser tan inútila alhora que garrula i a sobre posar-ho de manifest voluntàriament en un llibre?

-David Beckam: per posar de moda el look metrosexual i fer que els futbolistes ja no siguin tan “macho ibérico”.

-Manolo Escobar: per no incloure ja“Que Viva Espanya” al seu repertori habitual.

-Jaime Peñafiel: Per desprestigiar a la sacrosanta Família Reial.

-Bea la Fea: Per transmetre a la societat la idea de la superficialitat de la bellesa femenina. Quan la guineu no les pot haver diu que son verdes! No serà que en el fons es sent identificada com a lletja?

-L’avi de Zapatero (afusellat a la Guerra Civil): Ni als morts deixa en pau aquesta harpia! En aquest cas l’acusa de ser una excusa per dividir als espanyols amb la Memòria Històrica.

-Horatio Caine: Com pot un personatge del CSI enfonsar Espanya?: Doncs molt fàcil, fent que la gent deprecií a la Guàrdia Civil per no ser tan meticulosos com a la sèrie.

-Jaime de Marichalar: L’acusa de ser l’antítesi de Cenicienta i d’arruïnar el matrimoni a sa majestat la Infanta.

-El polígraf: Perquè no han portat a Zapatero al programa.

-La gent que vesteix de negre. Segons ella aquest color hauria d’estar reservat als funerals i assegura que els progres odien els colors…deu ser que la pobre Curry està gagà i s’ha oblidat dels hippis!!

-Al Gore: Per inventar-se el canvi climàtic. La comunitat científica no existeix oi Curri?

-House: per ser l’excusa per que els metges siguin bordes. No com ella, que és tan correcte i educada…

-Els pacifistes: Per ser uns covards! A la guerra es va a la guerra! Doncs vinga Curri, a veure quan et veiem a primera fila d’un tiroteig, o, perquè no, d’un bombardeig!

Doncs res! Al acabar de llegir aquesta antologia de disbarats tan sols tinc dues coses clares: A qualsevol li publiquen un llibre i que si algú provoca que el nostre estat s’enfonsi son, sens dubte, les persones que pensen i actuen com aquesta rata miserable anomenada Valenzuela!

I per si encara no us heu empatxat de Curri aquí us la deixo cantant l’himne d’Espanya!