FOTOPOESIA: Solitud

 

Solitud, fidel i amarga companya,

a voltes desagraïda i traïdora,

i poques vegades desitjada.

Cauta esperes un nou fracàs

i guaites, sempre amagada

una oportunitat per ofegar

qualsevol somni irreal.

Solitud, incansable companya de llit

coneixedora dels més foscs secrets

sento, quan em mires, un intens fred;

deu ser l’esfereïdor glaç de l’etern oblit.

Solitud,  eterna rival

a qui sembla que mai podré vencer

concedeix-me un xic més d’oxigen

abants no m’acabis d’escanyar.

.

.

.

El text i la imatge son meus. Per veure més fotopoesies cliqueu aquí.