
Diàlegs imaginaris en una discoteca
Febrer 8, 2008- Perdoni em pot mostrar el seu carnet d’identitat?
- QUEEE? M’ESTÀ DIENT QUE APARENTO MENYS DE 18 ANYS?? SIII! GRÀCIEEEEEEES!! SOC FELIÇ!! UNA ABRAÇADAAA!!
***************************************
- Ai, t’has fixat aquesta disco està plena de gais armaritzats! Fins i tot es lien amb ties per dissimular! Quin horror!
- Has pensat en la possibilitat que siguin realment heteros?
***************************************
- slurp… slurp… slurp…
- Ui!! Crec que he confós el “cuarto oscuro” amb la sala de fumadors… vostès disculpin eh! No volia pas interrompre!
***************************************
- Wooo! Aquesta cançó no es de Rafaella Carrà?
- Ehhh… bé, no! Es Rammstein i tenint en compte que això és una discoteca heavie-sinistre, jo no ho diria molt alt no fos cas que et patejin la cara i facin un aquelarre al voltant de les teves despulles… pero de bon rotllo, eh?
***************************************
- Perdona tu entens?
- Que si t’entenc? Oi tant! Bé que parles català, no?
- Ja… si.. volia dir que… si ets del ram de l’aigua…vaja
- Doncs no, no soc pas fontaner, em dedico a la informàtica.
- Nooo! Em referia a que… si ets de la vorera del davant….
- Que va! Soc de Viladecans!
- QUE SI ET MOLEN ELS TIOS, COOONY!!!
***************************************
- Oh my God! Ens hem ficat en un local de pagerols calents i quarentones sortides, fugim! Això ens passa per entrar a discos de poble que no coneixem!
- Espera un moment que un llenyataire em vol ensenyar la seva destral!


Doncs mira, després d’haver estat tontejant amb ell gairebé un més per intenet vam decidir quedar al meu barri de l’Hospitalet per anar a fer un café, però com no ens decidiem per cap bar en concret doncs xino-xano, com aquell qui no vol la cosa, ens vam plantar al Port Olimpic. Quina excursioneta tú! Una mica més i fem el Pedraforca! I per si no en teniem prou vam tornar a peu també, total: de sis de la tarda a sis del matí fent camí per la vida!
I ell, doncs… pam!! Es va baixar els pantalons i em treu la TRANCA més gran que he vist a la meva vida. Deu meu quin mosntre!! Quina barbaritat!! L’hauries d’haver vist!! Resulta que no li cabien ni els condons que ell mateix havia portat, la qual cosa és una llàstima perqué m’encantava el color i el diseny de l’envoltori; de fet vaig demanar-li que en comprés més per poder fer-me un collage i forrar-me una carpeta.
Heu de saber que jo, sempre que surto de festa per Barcelona acabo amb les butxaques plenes d’invitacions i propaganda de locals als quals mai asistiré, però com em sap greu per els pobres proletaris que ho reparteixen sempre els acabo acceptant. Fins que un bon dia, que no teniem plans, s’ens va ocorrer la meravellosa idea d’anar a explorar una nova disco… total, estavem a prop i amb entrada lliure! Que ens podia passar?
Així que, seguint aquesta melodia arribàrem a un dels llocs més extranys que recordo 






Premi "Que te la pique un pollo" otorgat per 