Diàlegs imaginaris en una discoteca

-  Perdoni em pot mostrar el seu carnet d’identitat?

-  QUEEE? M’ESTÀ DIENT QUE APARENTO MENYS DE 18 ANYS?? SIII! GRÀCIEEEEEEES!! SOC FELIÇ!! UNA ABRAÇADAAA!!

                       ***************************************

- Ai, t’has fixat aquesta disco està plena de gais armaritzats! Fins i tot es lien amb ties per dissimular! Quin horror!

-  Has pensat en la possibilitat que siguin realment heteros? 

                        ***************************************

- slurp… slurp… slurp…

 - Ui!! Crec que he confós el “cuarto oscuro” amb la sala de fumadors… vostès disculpin eh! No volia pas interrompre!

                      ***************************************

-  Wooo! Aquesta cançó no es de Rafaella Carrà?

-   Ehhh… bé, no! Es Rammstein i tenint en compte que això és una discoteca heavie-sinistre, jo no ho diria molt alt no fos cas que et patejin la cara i facin un aquelarre al voltant de les teves despulles… pero de bon rotllo, eh?

                     ***************************************

-   Perdona tu entens?

-   Que si t’entenc? Oi tant! Bé que parles català, no?

-    Ja… si.. volia dir que… si ets del ram de l’aigua…vaja

-     Doncs no, no soc pas fontaner, em dedico a la informàtica.

-     Nooo! Em referia a que… si ets de la vorera del davant….

-    Que va! Soc de Viladecans!

-     QUE SI ET MOLEN ELS TIOS, COOONY!!!

                  ***************************************

- Oh my God! Ens hem ficat en un local de pagerols calents i quarentones sortides, fugim! Això ens passa per entrar a discos de poble que no coneixem!

- Espera un moment que un llenyataire em vol ensenyar la seva destral!

      

A mi m’agrada que me l’endinyin… *by Marujita*

Si si si! Ja tenim aquí un nou cameo. En aquesta ocasió es tracta d’un relat erótico-festiu, on la Marujita ens explica una surrealista experiència sexual amb un noi que va coneixer per internet. BRUTAL!!

A MI M’AGRADA QUE ME L’ENDINYIN

Que com va ser el primer cop que vaig quedar amb el Tonino?

Doncs mira, després d’haver estat tontejant amb ell gairebé un més per intenet vam decidir quedar al meu barri de l’Hospitalet per anar a fer un café, però com no ens decidiem per cap bar en concret doncs xino-xano, com aquell qui no vol la cosa, ens vam plantar al Port Olimpic. Quina excursioneta tú!  Una mica més i fem el Pedraforca! I per si no en teniem prou vam tornar a peu també, total: de sis de la tarda a sis del matí fent camí per la vida!

Quan arribem a casa meva, disposats ja a anar per feina, em trobo a la Susanita, la meva companya de pis, en boles estirada sobre el seu llit i mal tapada amb una manta (que més aviat eren unes estovalles, però bueno). El Tonino es va cadar mig parat i no se li ocurreix una altre cosa que explicar-li durant un quart d’hora la seva vida i miracles a la Susi, mentre aquesta, mig sobada, ens mirava amb cara de “i a mi que cony m’importa?”.

I per fi ja a la meva habitació, per trencar el gel, vaig tenir la meravellosa idea de posar-me un Tampax davant seu, total… es molt natural! Si ho penses fredament ell bé que te l’endinya, no?

I ell, doncs… pam!! Es va baixar els pantalons i em treu la TRANCA més gran que he vist a la meva vida. Deu meu quin mosntre!! Quina barbaritat!! L’hauries d’haver vist!! Resulta que no li cabien ni els condons que ell mateix havia portat, la qual cosa és una llàstima perqué m’encantava el color i el diseny de l’envoltori; de fet vaig demanar-li que en comprés més per poder fer-me un collage i forrar-me una carpeta.

Quan per fi va aconseguir encabir la seva descomunal polla en un preservatiu resulta que aquella monstruositat no entrava al meu potorro ni a la de tres, així que el Tonino va decidir anar a la nevera i reaprofitar un Petit Suis com a lubricant però jo, que soc una golosa, quan vaig veure aquell falo tot embadurnat amb gust de maduixa vaig pensar que seria millor practicar una felació, que tanta passejada m’havia obert la gana, tu!

I a més, que vols que et digui! A mi, amb la postura  del perrito m’entra aire al cony i m’acaba fent el soroll d’una ximbomba, això no pot ser pas bó! I mira que ell, pobre, s’havia portat un “anell vibrador“ d’aquest que fan moure la tita sola com si estigués posseïda. I el Tonino encara el volia tirar a les ecombraries, quan jo vaig saltar amb un “NOOOO! QUE ENCARA LI QUEDA PILA!!” Es que a casa ho reciclem tot, tu! Som tan ecologistes!

Al matí següent em vaig passar tot el dia buscant com una boja per casa algún objecte que tingés el mateix diàmetre que aquella desproporcionada manguera: Un got de cubata?  Un platan? El màneg de la porta?… fins que ho vaig trobar: UN KIWI!! LA TENIA COM UN PUTU KIWI EL CABRÓN!!  

PD: No soc tan puta com us penseu!!

*by Marujita*

Això em passa per agafar flyers!

Heu de saber que jo, sempre que surto de festa per Barcelona acabo amb les butxaques plenes d’invitacions i propaganda de locals als quals mai asistiré, però com em sap greu per els pobres proletaris que ho reparteixen sempre els acabo acceptant. Fins que un bon dia, que no teniem plans, s’ens va ocorrer la meravellosa idea d’anar a explorar una nova disco… total, estavem a prop i amb entrada lliure! Que ens podia passar?

 Tot i que quan em van dir el nom de la sala a mi em va sonar a quelcom familiar…. en aquell moment no hi vaig caure.

A l’entrada dos segurates negres i quadrats com armaris ens van registrar i ens van donar pas cap a un seguit de foscos passadissos industrials que donaven a una estança enorme presidida per una acordonada ”Zona VIP” amb sofàs blancs i ampolles de cava on un grup de nois vestits amb impolutes camises Armani i corbates obsrevaven impassibles el panorama… en plan: “nenitas venid a follarme que soy un VIP!”.

Com la música era horrible (Hip hop i R&B) i no teniem ni la més remota idea de com es ballava, vàrem decidir sortir a investigar la resta d’aquella miteriosa contrada. I tot apartant a pijes amb tacons i quarentones borratxes buscant follón vàrem ecoltar a la llunynia la tonada d’una cançó coneguda: “Another one bits the dust” de Queen! 

Així que, seguint aquesta melodia arribàrem a un dels llocs més extranys que recordo haver vist mai…. una grotesca sala tota vermella, plena de cortines, miralls i sofas d’skye que talment semblava com si ens haguessim transportat dins l’escenari oníric d’una peli de Davd Lynch. Jo ja m’esperava trobar-me en qualsevol moment el cadàver de la Laura Palmer tota embolicada amb plàstics o que de sobte aparegués un nan transvestit parlant al revés intentant-me convencer que tot era ficció i que jo, en realitat, mai havia estat allí.

Quan va sonar per tercer cop “Stayin’ alive” dels Bee Gees i veient l’astronòmic preu de la beguda la nostra paciència va arribar a un límit i, a més, no teiem cap ganes de lligar amb ningú que hagués anat mai conscientment a aquell lloc.

Però no va ser fins al matí següent, quan em vaig llevar entre suors i malsons, que vaig lligar caps… el nom de la disco  era clavat al d’un famós militar nazi de la IIa Guerra Mundial… on cony ens haviem fotut??

ALGU ENDEVINA DE QUINA FAMOSA DISCOTECA BARCELONINA ESTIC PARLANT?