Després de sortir victoriós en mil àrdues batalles contra ferotges exèrcits de Trolls i Walpurgis, transgredint les lleis no escrites de la provocació formal ètica i estètica i dedicant hores de sang, suor i llàgrimes sense rebre cap compensació més enllà de la satisfacció personal, aquest blog avui entra per la catifa vermella a l’exclusiu Olimp de les webs amb sis dígits al seu còmput de lectures, un any i deu mesos desprès de mudar-se a WordPress.
Fent honor a la meva justa i merescuda fama d’egòlatra i narcisista, avui deixeu-me que em dediqui exclusivament a donar-me autobombo, doncs arribar fins aquest Pòdium sobre el qual em coronen els llaurers de la Victòria, no ha estat precisament un camí de roses.
Desgraciadament, pensar i opinar amb llibertat absoluta, desafiant tabús, mites i tot convencionalisme anacrònic, és un veritable esport de risc en una societat completament entregada al borreguisme futboler, el consumisme individualista, la nyonyeria barata o el dogmatisme idealista radical, incapaç d’entendre que el coneixement sorgeix exclusivament de la dialèctica entre postulats teòrics oposats.
I no, no em puc oblidar de TU en una celebració tan glamourosa i assenyalada com aquesta: artista convidat, comentarista o lector anònim, gràcies per donar sentit a la existència d’aquest blog, doncs TU n’ets l’únic responsable del seu èxit, aguantant a diari les meves anades d’olla, repassant el meu extens catàleg de faltes d’ortografia o sofrint amb estupor les meves innumerables contradiccions ideològiques.
Des de fa 4 dies aquest blog està sent víctima de l’atac indiscriminat d’un psicòpata nazi ultra-catalanista que es dedica a bombardejar aquest blog amb comentaris insultants cap a la meva persona i que s’amaga sota el pseudònim de “Marquès de Poal”, un sanguinari general de la Guerra de Successió.
Primer vaig pensar que seria el típic freak de Reagrupament molest per les meves crítiques a Rafael Casanoves o Heribert Barrera i em vaig limitar a avisar que al proper insult començaria a esborrar-li els comentaris. Després vaig optar per canviar el contingut de les seves esbojarrades acusacions homofòbiques i racistes de traïció a la pàtria per lletres de cançons de Rocio Jurado i Isabel Pantoja, a veure si em deixava en pau d’una puta vegada.
Però no! Va optar per anar un xic més enllà i passar als insults ja directament nazis: que si Catalunya triomfant tornarà a ser blanca i pura, que si els gais som els culpables de la pèrdua de la Guerra de Successió, que si els andalusos son una raça inferior per barrejar-se amb els àrabs, que si m’havia d’agenollar davant la Moreneta… i així fins a 52 comentaris que porto censurats! Fins i tot ha esbrinat, no sé com, que jo soc de Vallirana, localitat que, com tothom sap, hi he residit tota la meva existència!
I oh! Sorpresa! Entro al meu correu i em trobo dos mails urgents de “WordPress” i “La Cotelera” avisant-me que algú ha intentat repetidament canviar la contrasenya dels meus blogs, tan l’antic com l’actual! Afortunadament el sistema d’ultraseguretat d’ambdos serveis ha evitat mals majors!! UFFF!! Us imagineu que tota la feina de 4 anys se’n va a fer punyetes per culpa d’un feixista pirat?? No ho vull ni pensar!
Així doncs: avis als comentaristes:
-Queda absolutament prohibit dir el meu veritable nom o cap dada personal meva als comentaris.
-En cas que en aquest cap de setmana, durant el qual jo no hi serè, el nazi aconseguís comentar, cosa bastant probable, NO LI SEGUIU EL JOC!!!! Passeu d’ell i dilluns ja esborraré la seva merda!
Com sabeu amb 16 anys em van apallissar uns Skin Heads per ser gai, als quals vaig portar a judici i van acabar internats en un reformatori; així doncs ja he tingut prou males experiències amb aquesta gentussa com per anar amb peus de plom!
I si aconseguís burlar tots els sistemes de seguretat i apoderar-se d’aquesta web, doncs res, ha estat un plaer haver-hi dedicat 4 anys de la meva vida, gràcies a tots els que heu comentat i col•laborat.
DEIXA’M EN PAU TOCAT DEL BOLET!!!!!!!
PD: Molt bé, has aconseguit saber dades personals meves, felicitats! Tu guanyes! Mira, el post sobre Rafael de Casanoves ja no es visible publicament, si tornes a deixar un sol comentari o insult es tornarà a publicar, tú mateix!
Quina novetat!! Si fa dos anys va ser en una web de tendència espanyolista, aquest cop m’ha tocat rebre per l’altre cantó! I es que les persones que militem en ideologies derivades del internacionalisme apàtrida (socialdemocràcia, marxisme o anarquisme), estem condemnats a ser eternament uns traïdors a la pàtria, pel simple fet de no emocionar-nos davant himnes banderes, nacions i races, sobreposant la lluita de classes a la de pobles.
El meu crim? Haver acusat a Heribert Barrera de nazi per les seves declaracions profundament racistes. Si, es un nazi, però com és català és el nostre nazi i per tant no se’l pot criticar! Com si el fet d’haver nascut a la nostrada terra fos una garantia d’impol•luta consciència demòcrata.
Un imbècil que fa dir “glamboy69″ (?) i que té una qualitat opinativa inversament proporcional a la grandària del seu ego, no li arriba a la sola de la sabata a n’Heribert.
Ni cas a un tio la primera entrada del bloc del qual és “He tocat a Jim no se que…””
Hola? El glam rock saps que és? I Jim no se que??? Ai que em pixo!! PATRICK WOLF, cap de lluç!! Aquest comentarista dubto que hagi descobert que hi ha música més enllà de les caramelles i la sardana…
He fet un cop d’ull al blog d’aquest tiu i la veritat, no sé perquè parla en català perquè tot i tenir articles interessants sobre altres temes se li denota un anticatalanisme latent.
Clar, aquí o ets dels Boixos Nois o dels Ultrasur! Jo parlo català i defenso la meva llengua i cultura, però això no vol dir que hagi de votar a CIU o ERC!! M’agradaria recordar aquí que Miquel Martí i Pol era del PSUC, Ferrer i Guardia de la CNT i Maria Aurèlia Campmany regidora del PSC. Eren també ells anticatalanistes latents???
En fi! Ara ja sé com es sentien Jean Jaurès i Rosa Luxemburg quan, el 1914, varen criticar l’imperialisme colonial i demanaren en va als seus respectius països que no entressin a la Primera Guerra Mundial, proposant com a alternativa una unió internacional de treballadors, mentre els seus companys els titllaven de traidors a la pàtria.
Maniqueismes nacionals els justos! I ho sento, però jo em sento infinitament més proper als obrers madrilenys amb qui varem combatre el feixisme el 1936, que no a la burgesia catalaníssima dels Millet i de la Lliga Regionalista que va córrer a sufragar l’Alzamiento Nacional el mateix 18 de Juliol.
Somio amb el dia que es pugui ser catalanista i escopir a la memòria del traïdor Rafael Casanova o en el feudalisme sanguinari de Jaume I; el dia que parlar català no signifiqui agenollar-se davant el capitalisme blaugrana, el folclore caspós o el conservadurisme convergent.
Sempre estaré al costat de la Catalunya progressista, glamourosa i moderna de Terenci Moix, Joan Miró o Salvat Papasseït; la Catalunya del MNAC, el CCCB, el BAM, el Sonar, el Summercase, el Primavera Sound…
…o perquè no… del Festival Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror de Sitges que aquest blog n’esdevindrà el narrador més fidel un any més a partir del proper dilluns! Llegiu aquí l’especial del any passat!
Doncs si! Per fi ha arribat el moment de desvelar la meva esperada venjança contra tots aquells comentaris ofensius que regularment han anat apareixent en aquest post amb l’únic objectiu de dinamitar aquest espai de bon rotllo i reflexió col•lectiva en que s’ha convertit. I òbviament si, sé diferenciar perfectament el que és una crítica constructiva del que és una escopinada a la cara!
Així doncs us convido a tots i totes a participar com a jurat d’aquesta catarsi d’ironia en forma de glamurós concurs triant quin és el comentari més patètic, injuriós, vomitiu i insultant dels darrers dos anys d’aquest blog. Us prego que tingueu en compte la originalitat, la magnitud del insult o el catetisme i vulgaritat del autor a l’hora de ponderar la vostre elecció!
I com a advertència cap a les walpurgis despistades, tan sols afegir que el plaç ja està tancat i no s’admeten a concurs noves befes o provocacions. Teniu de temps per participar fins a finals d’agost, unes setmanes que jo invertiré dirigint un apassionant projecte arqueològic prop del poble de la meva mare on, evidentment, la connexió a Internet és una veritable utopia!
Aquests son els 10 candidats pre-seleccionats per mi:
CANDIDAT 1- General Savalls en resposta al post “Llista Negra: Joan Carretero”
“Aquest arqueòleg dels pebrots glamurosos és un puto sociata, no li doneu vidilla que aquest paio se la pela llegint els vostres comentaris. Segur que és sociatasexual… Em jugo el coll que és un crioll amb complexes identitaris, com el Serrat…Jo porto barretina a molta honra, xaval, que és el nostre darrer tocat tribal…I musca -no sé ni si saps què és o significa-…La xusma burgesoprogessistorevolucionàriareformista com tu heu podrit ERC…qui fa servir la barretina com a objecte d’escarni i ridiculització si és català no és home, i si és home, no és català.”
CANDIDAT 2- Roger en resposta al post “40 anys de conspiranoies llunàtiques”
“Potser era més encertat escriure a la coctelera, pk això és el q tu fas un poti poti ben sacsejat i sense sentit (…) El teu blog es profundament contradictori (…)Frivolitzes molt amb idees molt més profundes del q et pots imaginar. Fas un matxembrat de autors i pensadors q no as llegit directament adjectives amb anacronismes. No és obligatori escriure dos post a la setmana sobre el q sigui per no perdre lectors, perds en qualitat (…) Tens un ego gegant (…) Endavant amb el pseuintelectualisme amb pseudocites cultes(…) ets un classista i un corporativista”
CANDIDAT 3- Ultracatólico, en resposta al post “Els veritables motius del rebuig religiós al avortament”
“No, si a mí que aborteis a vuestros hijos me parece de cojonudo. No solo deberia estar permitido por la ley, sino que tendría que estar subvencionado(…)Los gays soro quereis a los niños para violarlos(…) Eres un totnto útil, ahora borrame i vete a cascarla (…) ”
CANDIDAT 4- Purpo, en resposta al post “Diferències ETA –IRA”
“Llegué aqui por medio de un noticiero-web y queria leerlo y opinar pero me es imposible ya que no entiendo vuestro dialecto. Me parece patetico que un andaluz como yo no pueda entenderos. Así lo que haceis es restringir la informacion. Gracias x nada”
CANDIDAT 5- Candy Love, en resposta al post “Blogs gais de dretes”
“Pero cuánto intolerante hay por estos lares, con lo bonito que es el español para poder expresarse y no en esta lengua que hablan 4 y mal hablada (…).Además de garrulas,mal educadas, si hablo en español agradecería que me hablaran en el mismo idioma. Pero ya veo que las nazional socialistas no saben dirigirse en una lengua que conocemos todos (…)Ya veo que las aldeanas catalanas que se han quedado en el paleolítico además de mal educadas no saben ni hablar (…)Menos mal que no vivo en una región de España tan cazurra, menos mal que vivo en MADRID, cuna de la libertad desde donde la gente abierta y moderna de Barcelona escapan de esta gente de boina cabra y caserío(…) . Ahora resulta que para no ser analfabeta, hay que saber catalán, ¡ay, que el potorro me hace palmas!(…) Mira Bruja catalana y cateta, además de añadir cosas de tu cosecha, tienes la poca verguenza de retocar y añadir faltas de ortografía donde no las había (…) Así que te has revelado como lo que eres una manipuladora totalitaria.”
CANDIDAT 6 – Balaguerina & Anònim en resposta al post “Desmuntant arguments vegetarians”
“se que faig molt tard per respondre a aquest post però googlejant m’hi he creuat i em fa realment pena que es tracti amb tanta lleugeresa aquest tema (…)Realment tot el que dius no té cap fonament sòlid i a més a més et puc dir que és purament ofendós. bé, pel que fa a la resta de tonteries que arribes a dir i comentaris frívols que fas…sisplau, abans d’escriure informa’t i, és més, si realment ho respectes, cuida com dius les coses i les paraules amb que ho fas (…)”.
“Completament d’acord amb la balaguerina… i no cal ser vegetarià per veure-ho…. ets tonto, frívol i maleducat!”
CANDIDAT 7- Hordley en resposta al post “Perquè vaig deixar de ser nacionalista”
“És ben possible que siguis una pija consentida, immadura i fàcilment impresionable. Pero d’això no en tenen la culpa (…) la resta dels catalans (…) . La teva manca de maduresa, i potser de personalitat, no és un afer politic i social. És un afer personal teu que has de ressoldre tu(…) fes com vulguis, pero això farà desapareixer de cop tot el teu enlluernador “glamur” (…) Doncs si les respostes d’aquest materialisme dialectic són les teves glamuroses respostes, amb aquesta demagògia sensacionalista, està clar que no serveix de gaire més que per omplir blogs (…) Ets un perfecte exemple dels seriosos problemes de comprensió lectora que pateixen tants catalans(…)Patada al cul i a callar. (…) Els teus embolics (…) serien indignes d’algu tan glamuros com tu i acaben de fer evident la teva manca d’arguments dels que no et salva ni el teu sagrat materialisme dialectic. .”
CANDIDAT 8- Curry Valenzuela en resposta al post “Llista Negra: CURRY VALENZUELA”
“Hola a todos: Soy Curri Valenzuela y no me gusta nada,nada, nada que menteis mi santo nombre en un blog de mariquitas nacionalsocialistas catalanes. Me dais asco los depravados que hablais raro, arriba España y viva Espe la Palin del Manzanares”.
CANDIDAT 9- PutosKakalans en desposta al post “EXTRA!! Losantos i Vidal abandonen la COPE”
“Molt de parlar, pero tots l´escolteu, no???? jajaja. Els feixistes sou tots vosaltres. Fiqueu-se en tirereta i que arrive el Francino i vos encule a tots, que segur que vos agrada, tall de reprimits. Si no vos agrada no l´escolteu. (Quasi)Tots els kakalans sou iguals. No són sectaris vostres amics el Buenafuente, el Gwyoming, Gabilondo,… i tota la TV3??? voleu més. Ale, a vore si un dia tots els independentistes i anti-demócrates aneu a una illa i ens deixeu en pau.”
CANDIDAT 10 – Bicèfalo a la web “Monclovitas.com” i ressenyat al meu post “COMENÇEM BÉ L’ANY: En un fòrum feixista em posen a parir!” (al antic blog de “La Coctelera”)
“Lo curioso es que al que más le hizo pupa es el “gai y catalanista” es decir a mariglamboy¡¡Que tipo!!, todo un personajete, si señor………..hacer del ano el centro y epicetro de lo que se piensa tiene merito. Mira mamoncete, el “colectivo” tiene un problema y es que como no tiene referente primero imita a lo que tildan de arcaico es decir “la familia” y luego no contento con apropiarse de palabras como esposo, esposa, matrimonio etc, quereis cambiar el significado, es decir cambiar el pilar de las sociedades humanas……….. no se, con la creatividad que tiene tu mundo, deberiais de dejar la subvencion por mariconear y crear instituciones y nuevas palabras acordes con ese “nuevo mundo”.Una cosa debes de tener clara, la relación entre un hombre y una mujer, nunca la entenderás y sobretodo es patético ver como os comportais intentando imitarla, lo acojonante es veros pedir que el resto actuemos con naturalidad ante una pantomima de imitaciones. Un viejo me dijo una vez: De putas, esperate putadas y de maricones solo mariconadas……….“
Pànic als carrers d’Hospitalet, terror als parcs de Cornellà, espant als pàrquings de Viladecans, la gent corre xisclant despavorida…
La data anunciada s’apropa, ja no hi ha res a fer, ja ha arribat la hora assenyalada per les profecies…
El proper Dissabte Dia 15 d’Agost en aquest blog es practicarà un exorcisme ritual, a mode de catarsi col·lectiva, per tal d’alliberar-lo per sempre dels esperits dels malèfics trolls i les pèrfides walpurgis que, des de temps immemorials, proven de dinamitar l’èxit d’aquesta web.
Pensàveu que insultar i amenaçar des de la protecció del anonimat de la web sortia gratis? Aix… que equivocades que estàveu… Ho sento estimades víbores però no hi ha cap paciència que sigui infinita i la venjança es un plat que es serveix fred però, no ho dubteu, sempre s’acaba servint.
Tan sols us avanço que serà interactiu i absolutament glamurós! Fins dissabte
El destí ha fet coincidir en el temps el meu imminent quart aniversari com a blogger (el proper dia 8 d’Agost) amb el moment més àlgid de la meva fama a la xarxa digital! Heu de saber que el passat dilluns dia 3 aquesta web va augmentar un 3.500% la seva audiència habitual fins a la estratosfèrica xifra de 8.080 visites en un sol dia, gràcies a que diversos portals de blogs (Meneame,Bloguniverso i La Tafanera) van enllaçar el meu article sobre les diferències entre ETA i la IRA; la qual cosa em va convertir, de llarg, en el blog en llengua catalana més llegit de WordPress i de la xarxa, durant un dia i mig.
Per què us feu una idea de la magnitud de la xifra, fins ara el meu rècord de visites el tenia el post sobre els blogs gais de dretes amb 330 lectures, la qual cosa suposa un miserable 4% de la xifra aconseguida aquesta setmana.
Aquest fet em porta a pensar en el mític dilema entre si es millor tenir sort o talent, que tan bé ens presentava Woody Allen a “Match Point”: si bé es cert que darrere la meva sorprenent i inesperada fama hi ha un alt percentatge d’atzar, no em negareu que les hores que dedico gratis et amore a redactar, editar i debatre cada post a diari des de fa quatre estius, ben mereixien aquest carmelet.
Clar que ser Nº1 comporta, a canvi, tenir una paciència de sant amb els Trolls, les Walpurgis i altres criatures sorgides del avern que, posseïdes per la corrosiva enveja envers el meu merescut èxit, malgasten el seu temps insultant-me en comptes de publicar quelcom amb un mínim d’interès. Doncs res, he decidit que ja n’hi ha prou d’aguantar silenciós les garrotades i ara que les onades d’audiència m’ho permeten he decidit venjar-me d’una vegada per totes de tots els meus arxienemics: serà el proper dia 15 d’Agost en aquest mateix espai. Hi esteu convidats!
Doncs res, jo marxo a Madrid uns dies i no podré actualitzar fins dimarts dia 11, així doncs m’avanço tres dies a recordar-vos que ja fa 4 anys que caminem junts i que cal treballar per anar més lluny. Amb lectors tan fantàstics com vosaltres de ben segur que ho aconseguirè. Gràcies a tots per llegir-me!
“I wrote this novel just for you
it sounds pretencious, but it’s true.” PLACEBO
Aquest blog està d’enhorabona ja que el nombre de comentaris ha superat la màgica xifra de 5000. Concretament va ser Allau (a qui dedico aquest article), que al post sobre la Guerra Civil Gai va escriure:
“M’apunto a la proposta de sr shysh, la pila del greix, no hi ha res que em posi tant com les princeses osses “megadepilàs” i amb barretina!”
Però no puc obviar, en aquesta feliç celebració, una espina que porto clavada des del mateix dia que vaig inaugurar el meu primer blog: la meva incapacitat total per convèncer a les amistats més properes a que m’escriguin en aquesta web.
Mentre que persones a les que no conec personalment cada dia s’esplaien amb les seves opinions i crítiques que superen en extensió i qualitat als meus posts, els meus amics i amigues tenen una falsa i tòpica percepció que aquest blog té una impenetrable aura de maricultisme i que per deixar-me una opinió cal haver estudiat tres màsters en literatura, mentre que no tenen cap problema en fer-me còmplices dels seus successos vitals a Facebook, en un absurd comportament biplolar que no acabo d’entendre.
Així doncs constantment em sorpren trobar-me gent que em confesa ser un lector anònim meu i que sap perfectament les meves opinions o aventures sexuals i amoroses sense que jo mai ho hagués sospitat. I a vegades crec que és millor, ja que si fos plenament conscient de qui hi ha a l’altre banda de la pantalla faria una pressió psicològica sobre mi que acabaria autocesnsurant-me fins a caure en l’abisme sense retorn de la nyonyeria descafeïnada.
Jo crec fermament que la màgia i la grandesa de les pàgines 2.0 és la participació activa dels lectors en la seva construcció, mitjançant la seva humil aportació. Sempre he concebut els posts com una introducció a una posterior dissertació dialèctica, mai com una finalitat en si mateixa.
Però bé, avui no és un dia per pensar en aquells que prefereixen passar desapercebuts en una cantonada de la història mirant la vida passar, fent del seu silenci un escut protector, sinó dels centenars de col•laboradors actius que heu fet d’aquest racó una part de la vostre casa!
Perqué el debat és el motor del coneixement i el mutisme l’arma dels covards…
Ai Arqueòleg, des de que has abandonat l’hedonisme poligàmic el teu blog ja no mola gens! Abans eres un veritable provocador radical i ara només provoques badalls. T’has tornat més nyonya que el capítol final de Heidi, com si et fes por molestar algú. A veure si dones una mica més de canya, no?
L’altre dia em vaig passar per la teva pàgina i em vaig sentir molt ofesa! Des de quan fas servir d’una forma tan desacomplexada la provocació gratuïta, quan no l’insult? No creus que aprofitant que per fi has trobat parella estable, podries abandonar aquesta actitud tan teenager ? Ja no tens edat per anar d’enfant terrible de la blogosfera! Deixa d’escoltar ja Raholes, Losantos i Michaels Moores!
¡Pero macho! Yo flipo contigo un día pones a parir la monogamia y a la semana te hechas novio, en unas elecciones pides a grito pelado el voto para Saura y a pocos meses le acusas de torturador. ¡Tú tienes un trastorno de bipolaridad fijo!
Ei Glamurós que passa? Anem curts d’idees no? Has publicat per tercer cop el mateix article en contra del futbol, punt per punt! La teva web es repeteix més que l’all tiu! Que serà el següent? Tornar a criticar als blogs gais de dretes?
Nen! Però com se t’ocorre tocar el Barça? Se va a haver un follón que no sabe ni donde s’ha metio! Hi ha pilars sagrats de la ideologia col•lectiva que son intocables! No et pots imaginar la d’interessos ocults que hi té tota la patronal catalana, ficada fins al moll de l’ós a la junta directiva: Nuñez i Navarro, primera constructora de Catalunya, Joan Gaspart cap de la patronal dels hotelers, Laporta directiu d’un bufet d’advocats multimilionari amb interessos especulatius, Rossell president de Vuleing segueixo? Això per no parlar de la violència que pot tenir un dolç i tendre hooligan futboler, que no serien precisament coneguts per gayfriendlis! A tu un dia et faran la cara nova eh! Com va dir Alfonso Guerra “Este melón es mejor no abrirlo”
Wala tio! Que chula esta tu web! Mola cacho que te metas con el puto Barça! Se lo voy a recomendar a todos mis amigos de las Brigadas Blanquiazules, la próxima vez que quedemos para ir a quemar un museo.
T’estàs tornant una modernilla pedant insofrible! Que és això de parlar de grups poperos freaks que només coneixes tu? Que vas de indie guai megacool elitista? El que et passa és que no tens una visió històrica de la música, no has escoltat als grans clàssics com Hendrix, The Doors, Scorpions o els Stogees i ara veus transgressors a quatre cutres que no han inventat res de nou!
Fangoria, Morrissey, Madonna, Courtney Love… no et canses mai de parlar de cantants que ja estaven passats de moda quan la meva àvia sortia de festa? Ets tan 1998! Reconeix que estàs fet una mamarracha desfassada que s’ha quedat al 73 amb Bowie i T-Rex.
Accepta-ho ja arqueòleg, el marxisme ha fracassat allà on s’ha dut a terme! Si tan t’agrada Hugo Chavez perquè no te’n vas a viure a una favela veneçolana? Ja veuràs que xupi es la revolució quan t’estiguis morint de gana! La història ha demostrat que el mercat lliure és la única alternativa. O es que a tu no t’agrada consumir el que et doni la gana?
Obama socialista? El que ens faltava! Fent-li la pilota al president de l’Imperi! La teva web és un insult a tots els revolucionaris! I tu et dius marxista? Quina vergonya! Que passa, ja t’han donat el carnet del PSOE? O potser és que et paguen una comissió del partit dels mossos torturadors de Saura per fer-los propaganda? D’aquí a res et veig corejant a Artur Mas!
L’altre dia vaig tornar a passar-me pel teu blog, que no visitava des de 1945, i t’has tornat molt comercial, no? Des que t’has passat a WordPress t‘has rodejat de fans incondicionals que tot el dia t’estan fent la pilota dient lo fantàstica que ets, ningú et critica, el teu ego s’ha disparat i l’audiència t’ha cegat. Has perdut el contacte amb la realitat i la frescor de La Coctelera, quan et llegíem 10 persones a la setmana.
Però a tu no t’avorreix la teva pose cansina de mariculta radical? Quan vaig veure que havies fet un post sobre “La casa de Bernarda Alba” casi em pixo de riure! No vas tenir ni 6 coments! Però no veus que el teatre tan elevat només t’interessa a tu? Ets una rata de biblioteca antisocial i el teu blog només crida l’atenció a tres empollones avorrides! Quan de temps fa que ningú fa un cameo al teu blog?
A mi no me gusta de hablar y que no me acusen a mi de criticona sin ser yo nada de eso, pero des de que salió lo del facebú ese, lo de los blos esta como un poco p’alla ¿no? ¡Y siempre hay que ir p’alante, no p’atras! ¿O te pongo unas mesillas? Además, ¿adonde vas escribiendo en catalán? Si no fueras tan radical indepe y publicaras en español, igual te leería más gente!
Per la Moreneta, Roger! Has renunciat al nacionalisme català, criticat al salvador de la pàtria Carretero, insultat a l’afició barcelonista i a la Catalunya interior… dintre de poc diràs que el pa amb tomàquet provoca càncer, no? Ets un traïdor a la memòria de Jaume Ir!
Aquest post és la meva forma particular d’enterrar la destral de guerra. Espero que tots aquells que, amb les vostres àcides suggerències intenteu fer-me millor blogger, hagueu entés perqué resulta impossible fer-vos cas a tots alhora! Tan sols us demano que us prengueu amb el mateix sentit del humor els meus posts, com el que jo tinc davant els vostres coments, mails, trucades, indirectes a Facebook o discursos moralistes de barra de bar!
No ho puc evitar, tinc el vici de pensar i la mala costum de no mossegar-me la llengua, que hi farem! Com diria Jessica Rabbit, es que em van dibuixar així!
PD: Totes les crítiques son fictícies però inspirades en la realitat i barrejades amb algunes cites literàries, musicals, televisives o cinèfiles. A veure qui s’anima a trobar-les! Les fotografies estan basades en la cançó de Fangoria “Las walpurgis te van a llamar“
Bàsicament perquè m’estalvio les sessions de psicoteràpia, m’encanta escriure i em permet millorar a diari la meva creativitat literària i el meu nivell de redacció. El fet de saber que allò que penses i plasmes en un text ho poden llegir moltes persones t’esperona a automillorar-te constantment.
Perquè Wordpréss?
Jo vaig començar a La Coctelera, un servidor de blogs molt cutre, que em va servir de base de proves i assaig per el que és avui aquesta pàgina. Vaig fer el salt a WordPress per les seves infinites possibilitats, per la seva xarxa social en cada idioma i perquè, a diferència del seu gran rival Blogspot, no depèn de cap multinacional i té un sistema de comentaris extraordinàriament senzill.
Perquè en català?
Com ja vaig explicar en el meu primer post polèmic, anys enrere, no es tracta d’una qüestió folclòrico-patriòtica sinó que forma part de mi i de la meva identitat. També cal dir que prefereixo ser un peix gran en una peixera petita!
En que t’inspires per crear els teus posts?
En converses que tinc amb les meves amistats, especialment en discussions! Soc hereu de la tradició filosòfica dialèctica i, com Plató, Hegel o Marx, crec que el coneixement és la síntesi producte de la confrontació entre tesi i antítesi. En quant als relats, aquests gairebé sempre tenen un transfons de realitat amagada, m’agrada jugar a l’ambigüitat entre ficció i veritat.
T’obsessiona l’audiència?
Soc un veritable ionki dels audímetres,em preocupa que un bon dia no em llegeixi ningú, la veritat. Però, per altre banda, soc incapaç de trobar una explicació racional a les pujades i baixades brusques de lectors; jo sempre redacto amb el mateix èmfasi creatiu, però a voltes em desborden el nombre de comentaris i altres cops no em llegeix ni l’apuntador.
Creus que Facebook matarà la blogsfera?
No hauria de ser així, ja que representen dos conceptes de xarxa social completament diferent. Facebook és com un meta-messenger, una forma de compartir arxius i tafanejar la vida social d’altres, però no implica el menor esforç creatiu, ni de disseny, ni literari. Podríem dir que Facebook és un ent passiu i la blogsfera actiu. Jo utilitzo Facebook per fer propaganda dels meus posts, però em temo que algun lector que altre si que m’ha tret.
Quins han estat els moments més gloriosos del blog?
Que aconsellaries a algú que avui es faci un blog?
Que s’autoimposi una constància, que sigui original i aporti quelcom que no existeixi ja, que busqui lectors i comentaristes esdevenint ell mateix un lector/comentarista d’altres blogs, que s’inspiri sense copiar en altres pàgines i que tingui en compte que la presentació és tan o més important que el contingut.
Censures els trolls?
Només si m’ofenen o insulten gratuïtament, es passen la ratlla del mal gust o l’amenaça personal: com ja he tingut males experiències en aquest sentit, prefereixo tallar d’arrel qualsevol esqueix problemàtic. Aquelles persones que opinen diferent a mi estan convidades a discutir racionalment tan com vulguin aportant arguments i no escopinades.
Mira que feia temps que no seguia cap meme! Ja pensava que havien caigut en l’obid col•lectiu quan “La Rateta Miquey” m’ha passat aquest que, òbviament, he reinterpretat a la meva manera!
Plaers Matiners
Jo quan em desperto soc un zombie en pena incapaç de pronunciar cap mena de mot polisil•làbic fins que no he ingerit la meva dosi reglamentària de cafeïna. Una altre afició secreta matinera seria escoltar “Las Mañanas de la COPE” amb Jimenez Losantos: sens dubte una bona forma d’aixecar-se del llit tan enrabiat com si t’haguessin llençat un cubell d’aigua per sobre! Finalment, que dir de la mítica trempera matinera i la primera masturbació imprescindible del dia?
Plaers Culinaris
Soc un devot fervorós del formatge en totes les seves manifestacions físiques existents: pizzes, fondues, recletes, gratinats… i de totes les seves morfologies tipològiques de forma, gust sabor i denominació: Roquefort, Gruyère, de cabra, Camembert, Manxec…
Creieu que seria possible fer una dieta basada en exclusiva en combinacions de formatges?
.
Plaers Literaris
Llegir al llit abans d’anar a dormir, tapat fins les orelles amb una manta nòrdica mmm…
El que? Home doncs la veritat es que he estat enganxat a tot tipus d’estils literaris d’autors tan diversos com Etxebarria, Bukovski, Woolf, Wilde, Pombo, pero serà del pessimisme extrem de M.Houellebeq de qui us deixo una cita:
“Uno puede enfrentarse a los acontecimientos de la vida con humor durante años, a veces muchos años, y en algunos casos mantener una actitud humorística casi hasta el final; pero la vida siempre nos rompe el corazón. Por mucho valor, sangre fría y humor que uno acumule a lo largo de su vida, siempre acabará con el corazón destrozado. Y entonces uno deja de reírse. A fin de cuentas ya sólo quedan la soledad, el frío y el silencio. A fin de cuentas, sólo queda la muerte.”
Plaers Musicals
Escoltar el “Gratest Hits” de Björk al llit abans d’anar a dormir mentre a fora plou; estar a primera fila d’un concert de Morrissey mentre aquest et canta “Life is a pigsty” miran-te als ulls; ballar “La Casa Azul” amb les teves amistats en una sessió de gore-petardeo del Niño del Exorcista a les Festes de Bellvitxe; fer una performance de Monica Naranjo a la tarima d’una discoteca del barri mentre gent que ni et coneix t’aplaudeix a rabiar i, evidentment, veure a Madonna des de la Zona Vip amb un Gintònic a la ma i un bombó a l’altre.
.
Plaers Viatgers
Entre els que jo he tingut la sort de degustar: El barri jueu ortodox de Jerusalem un Sabbath a mitjanit, els Cliffs del Burren (costa oest d’Irlanda) al capvespre d’un dia sense boira, l’aigua transparent de les Catxoeiras de la selva de Brasilia, el reflex de la llum sobre les runes romanes de la Plaça de l’Almoina a València, el Temple egipci de Debod a Madrid, les botiguetes de música de Candem a Londres i el Palau del Rei Boig a Baviera (Alemanya).
Plaers Sensuals
Notar sobtadament una ma dintre els teus pantalons mentre estàs jugant a rol tranquil•lament amb els teus amics; que et facin una mamada tan intensa que t’hagis d’agafar al moble del llit cridant com un posseït, fotre un bon polvo després d’una època de sequera, quedar emborratxar-se perdudament i sortir de festa un quart d’hora després que t’hagin dit “millor només som amics” o “es que m’he embriagat de mi mateix i necessito una temporada de soledat”. I, per sobre de tot, el millor plaer sensual i d’excitació màxima, per mi, son els cinc minuts abants d’arribar a una primera cita amb un desconegut… millor que un orgasme!
Doncs res! Que segueixi el meme qui li vingui de gust!
Actualment estan mirant els arxius de la categoria Blog.
Estadístiques del blog
110,744 Visites
Benvinguts!
Any 2009, tota Catalunya viu agenollada a la vulgaritat, la nyonyeria, l'idealisme dogmàtic, el nacionalisme folclòric i el capitalisme futbolero. Tota? No! Un irreductible blog segueix ara i sempre fidel als seus principis de compromís amb la cultura, el glamour, la ciència, la ironia provocadora, el marxisme democràtic i el materialisme històric, com un llir entre cards.
.........................
....... CONSULTA LES MEVES "FREQUENTLY ASKED QUESTIONS" CLICANT AQUÍ!......................................
.......
.,,,,,,,,,,,,....
...,,,..Estic buscant "Artistes Convidats" per a que, de forma irregular, facin "cameos" en aquest blog: un relat, una article, una foto... t'hi animes?
ATENCIÓ TROLLS!!!
Aquest blog es reserva el dret d’esborrar, manipular i tergiversar qualsevol comentari que insulti o amenaci al autor d’aquesta web o a qualsevol altre comentarista, així com que faci apologia de la homofòbia,racisme, masclisme o feixisme, sigui aquest català, espanyol o de Pekín.
També es considera la possibilitat de guardar la direcció IP per tal de publicar-la, rastrejar-ne la seva procedència o de posar-la a disposició judicial.
......................................................................
Premi "Arteypico" otorgat per Shysh..........................................................................
Premi "Fabulous Blog" Otorgat per Toni Hilton.
.......................................................................
Premi "Goldenbird" otorgat per Jonkepa...............................................................
Premi "Dardo 2008", otorgat per Josep Antoni Moreno.....................
Premi "Que te la pique un pollo" otorgat per Skorbuto.................................
Premi "Campanha da Amistade" otorgat per Jonkepa