L’enigma del Blogroll

L’altre dia em va donar per mirar detalladament les estadístiques del blog i vaig trobar una dada del tot misteriosa i que em té molt intrigat! A veure si vosaltres em podeu ajudar!

Resulta que quan mirava el nombre de “clics” que vosaltres heu realitzat sobre els enllaços als blogs i webs que jo he penjat al meu blogroll vaig adonar-me que gairebé totes oscil·laven entre 10-20 visites, però que n’hi ha una que tota sola arriba als 300 clics!! És a dir: un o varis lectors d’aquest blog entren uns 4/5 cops cada dia a aquesta pàgina des del meu blog.

Per mi perfecte eh! Em sembla genial que en comptes d’afegir les vostres direccions preferides a “favoritos” hi entreu des d’aquí, així de pas em doneu audiència; el que no entenc és perqué presisament aquesta web. A veure, no és que estigui malament, jo també hi entro a vegades, però al blogroll hi han moooolts altres ellaços a blogs i webs força més interessants perqué la vostre atenció es centri exclusivament en aquesta!

Així doncs us proposo un joc: que endevineu quin és aquest enllaç misteriós i que formuleu una hispòtesis racional al desmesurat èxit que ha aconseguit entre els meus lectors! Pormeto dedicar un “perrito piloto” virtual al primer que ho acerti! Ja us avanço que no és precisament fàcil, jo no ho hauria dit mai!

Vinga no sigueu tímids i concurseu!

PD: Vale si! Es mol dificil! Pista: no es cap blog/fotolog personal d’algú que hagi comentat mai en aquesta web, aixó ja descarta a molts no?  

—————————————————————-

 Perrito Piloto pel Ferran!!

Llegiu els comentaris per saber la solució!

 

 

 

 

 

Per fi algú fa una crítica positiva a aquest blog!!

Els lectors novells d’aquest blog potser no ho sabrán, però jo soc un veritable especialista en ficar la pota, crear malentesos, ofendre gratuïtament a la gent i ficar-me en tot tipus de situacions dantesques i surrealistes sense més!

EL meu antic blog ja va rebre una polémica i contundent crítica negativa que va aixecar bastanta polseguera (qui ho vulgui rememorar ho pot fer CLICANT AQUÍ), això per no parlar de totes les amenaces i insults de tota mena que he rebut per part de tots aquells col·lectius d’allò més variats que s’han sentit atacats d’alguna forma per la meva àcida ploma: arqueòlegs anarquistes, carlistes avorrits sense lloc on caure morts, gais del PP, catalanistes indignats per la meva falta de patriotisme, fòrums feixistes sense gaire sentit del humor…

Doncs bé avui, ha succeït un fet d’allò més inesperat i completament inverosimil!: algú m’ha dedicat un post on en comptes de qualificarme d’egòlatra desmesurat o gai acomplexat m’han posat pels nùvols, fent una crítica molt postiva de la bitàcora que esteu llegint! Can you blelive it? Doncs si HO PODEU LLEGIR AQUÍ! 

Com diria Morrissey en aquesta cançó: “Trouble loves me“, tot i que a voltes el destí em dona aquestes petites sorpreses tan agradables, més que res per trencar la monotonia del  meu pessimisme natural!

Primer més a WordPress

Només es pot qualificar d’èxit total!

I mira que jo tenia por de donar-me la castanya del segle al obrir un web que no apareixeria al Google, no tindria enllaços, ni tags, ni RSS ni res! Temia un abandonament massiu dels meus lectors i haver de tornar a construïr-ho tot des de zero, amb aquella sensació que estas parlant a no res i que pots dir el que vulguis que a ningú li interessa. Peró no ha estat així: contra el meu pessimisme natural he batut tots els indicadors estadístics que amb dos anys i mig com a blogger mai havia ni somiat!

Però tranquils que no deixaré que el meu nou status d’estrellona de la blogsfera modifiqui ni un mil·limetre la meva actitud. Gràcies a tots els que m’heu acompanyat en aquest viatge des de la ja oblidadíssima Coctelera i com no, tots els meus agraïments als nous lectors, comentaristes i col·laboradors!

La estadística no enganya… el canvi m’ha sentat bé! I ara, el veritable repte: mantinde’m a la cima! 

NOMBRE DE VISITES

· Màxim històric amb La Coctelera-> 2.800 (comptant les meves)
· Nombre de visites aquest mes-> 4.500 (sense comptar les meves)
(Increment del 62,2% )
· Màxim històric de visites en un dia a La Cotelera-> 180 (comptant les meves)
· Màxim de visites en un dia aquest mes-> 260 (sense comptar les meves)
· Mitjana de visites aquest mes-> 200(sense comptar les meves)
(Increment aproximat del 80% de mitjana diària)

NOMBRE DE COMENTARIS

· Màxim nombre de comentaris històric en un post a La Coctelera->38
· Màxim nombre de comentaris en un post aquest mes-> 53
(Increment del 14%)

Com a part negativa tan sols assenyalar el fet que a WordPress no es pugui utilitzar el llenguatge Java, amb la qual cosa no puc incloure alguns complements com “polls” per votar, pero buenooo! 

“El primer pas per ser una estrella
és actuar com si ja ho fossis”
                     VELVET GOLDMINE

Els 10 manaments blogers

Com si d’un vulgar Moises o Hammurabi em tractés avui us exposo quins seran els meus dogmes de fé que m’he autoimposat com a codi ètic a l’hora d’ecriure aquest blog. Si algún lector creu que m’en salto algún, li dono dret a que m’imposi la penitència que ell o ella cregui convenient! Si ho pot fer Lars von Trier, perqué no jo?

I.- No copiaràs! Sempre que utilitzis una informació externa citarás la font mitjançant un link directe. I espero que la gent que em copypasteji a mi faci el mateix!!

II.- No censuraràs ni manipularàs comentaris a menys que aquests siguin profundament insultants i ofensius, continguin SPAM o amenaçes contra l’autor, algun comentarista o lector del blog. Els que em seguiu de fa temps ja sabeu de sobres que em van arribar a intimidar en persona uns anarquistes exaltats o que un carlista em volia portar als tribunals!! Qui discrepi de les meves opinions el convido de bon grat al debat amb arguments.

III.- No en treuras benefici econòmic; això es un hobbie, no un negoci, ja tinc una professió que m’estimo molt. Només us anuncio que m’han arribat ofertes per incloure publicitat o per recomanar productes als meus posts que he rebutjat sense miraments.

IV.-  Serás absolutament original. Per molt que costi mirar al futur sense amarres que ens lliguin a gloriosos temps pretèrits, el que ja està publicat es aigua passada, qui vulgui indagar en el que ja he escrit que rebusqui entre els arxius!

V.-  Escriurás a qui t’escrigui. Prometo solmnement passar-me i comentar per el blogs de la gent que em comenti a mi, amb la mesura que em sigui possible. Em sembla profundament pedant i propi d’una diva decadent l’actitud d’algunes blogstars que ni tan sols es rebaixen a llegir els seus propis comentaris.

 VI.- No utilitzaras el blog per intrigar ni divulgar secrets de persones que no siguin mínimament famoses. I mira que la temptació es forta eh… perqué una altre cosa no, però cotilleos en sé uns quants!

VII.- Crearás debat i fomentarás la polèmica. Ja sabeu que intento contestar un a un tots els comentaris que em deixeu; no tingeu por a expressar lliurement la vostre opinió encara que sigui radicalent oposada a la meva, tal com creien Plató, Heguel i Marx, el coneixment sorgeix de la dialèctica entre tesis i antítesis, no dels dogmes inqüestionables.

VIII.- No caurás en la vulgar temptació de la nyonyeria barata. Ho sento molt per les pesones que son adictes a dedicar actaulitzacions a amics i novios, em sembla molt repectable i m’encanta que m’en dediquin, però això no entra dins de estil ni el format d’aquesta web. Aquest manament pot tenir excepcions sempre i quant siguin extremadament glamuroses.

IX.- Honrarás als teus Artistes Convidats sobre totes els coses: Aquelles persones que ja han tingut la valentia de publicar a la secció de cameos ja formen part del meu Olimp particular i han esdevngut una part ineludible i essencial d’aquest blog

X.- No deixaràs que les crítiques dolentes t’esfonsin ni que els elogis et coverteixin en un orgullós intractable i pedant.

Aquests son els meus principis, si no li agraden en tinc d’altres 
Grouxo Marx 

Començar de nou…

Senyors passatgers provinents de La Coctelera ja poden descordar-se el cinturó. El capità Arqueòleg Glamurós els desitja una bona estada a WordPress i els agraeix de tot cor que hagin decidit acompanyar-nos aquest viatge, que tot just avui comença.

Renovar-se o morir, estimats lectors! Els Reis s’han portat bé i no us podeu imaginar quin canvi, quantes opcions noves  i quantes idees per al futur! De fet encara vaig una mica perdut entre les infinites eines d’edició com RSS, CSS, FLIXR que encara no he descobert perqué seveixen… Es tot taan professional que em sabrà greu publicar xorrades!

Suposo que m’hauré d’acostumar, però, a tindre moltes menys visites i comentaris durant una bona temporada, però prometo que en aquesa nova etapa estaré menys pendent de les estadístiques i més de la qualitat del contingut.

La principal novetat d’aquest nou blog no serà tan sols d’imatge: no no noo!! He decidit fer una nova secció d’Artistes Convidats, on diversos col·laboradors esporàdics aniran fent “cameos”, es a dir publicaran sota el seu nom o pseudònim articles, relats, fotografies, videos o el que vulguin, amb la regularitat que ells desitgin. Com no soc tan ingenu com per pensar que la gent s’oferirà de forma espontània, ja tinc una llista de persones del meu entorn a qui penso demanar, sense cap compromís, una petita col·laboració! Però estic obert a qualsevol proposta eh!

I el primer cameo no s’ha fet esperar: la foto que encapçala aquest text és de la meva amiga Roser (dissenyadora gràfica) i ha estat retocada per JOTABÉ (fotògraf)… quina paradoxa oi? 

PD: La frase del subtitol del blog (La ploma més àcida de la xarxa) és referèix a com un dia em va descriure en Lluís a la seva web i m’ha fet gràcia!.