Arxiu de la ‘Artistes Convidats’ Categoria

h1

GOOD AS YOU… *by Paula & Meritxell*

Juny 24, 2008

Un any més arriba la setmana del Orgull GLTB i aquest blog, de nou, realitza un especial temàtic sobre l’estat de la qüestió des de difrents punts de vista. I he volgut inaugurar la secció amb un cameo molt interessant: Es tracta de les concusions d’un treball de recerca de Batxillerat realitzat per dues joves de 17 anys (una de les quals vaig conèixer al esplai) en el que jo hi vaig col·laborar concedint una entrevista. El resultat no podia ser més encoratjador: han tret un 10 i l’han presentat a concurs!

GOOD AS YOU

.
aling-leftDes de bon començament vam tenir clar per on havia d’anar encaminat el tema que volíem treballar. Havia de ser un tema sociològic i d’actualitat. Partint d’aquests paràmetres, se’ns varen acudir diverses propostes com la situació de la dona musulmana, la immigració, els Estats Units com a primera potència mundial o l’assatjament escolar. Però, realment, cap d’aquestes opcions ens motivava prou com per a emprendre’n una recerca que ens portaria mesos de treball i una certa implicació personal.

Com a títol del nostre treball hem escollit Good As You, l’homosexualitat a la societat occidental dels últims temps. El col•lectiu homosexual utilitzà la paraula gay com a acrònim d’aquest lema, restant el matís pejoratiu que tenia el terme en els seus orígens. Inicialment, la paraula gay feia referència als homes que exercien la prostitució homosexual a l’Anglaterra victoriana i per la manera alegra de vestir i d’actuar d’aquests, el mot adquirí el significat de festiu, cofoi i fresc.

L’objectiu del nostre treball de recerca ha estat estudiar el grau d’acceptació i la situació general de l’homosexualitat en diverses institucions i àmbits socials. Hem treballat l’homosexualitat en la institució familiar, l’educativa, la religiosa i la recreativa.En tots els àmbits socials estudiats, l’homofòbia acompanyava la qüestió homosexual, i en cada un d’ells, hi hem trobat col•lectius que lluiten per la igualtat entre heterosexuals i homosexuals.

Respecte les nostres hipòtesis, hem de dir que el medi més hostil per a l’homosexual és la família, la qual sempre espera l’heterosexualitat del seu fill, i aquí és on comença el conflicte. Ho confirmem a partir de l’entrevista a Esther Nolla i amb el cas del Arqueòleg Glamurós: “jo mai he perdonat realment als meus pares perquè en un moment en que jo ho estava passant tan malament, en comptes d’ajudar-me i donar-me suport tinguessin aquesta atitut de rebuig”.La reacció familiar davant l’homosexualitat depén de la qualitat de la relació entre pares i fills, les conviccions religioses de la família i el nivell cultural. La persona homosexual es troba que el nucli més proper a ell el presiona inconscientment, i quan fa pública la seva homosexualitat, no respon a les espectatives esperades. Aquest fet ressenteix en molts casos la relació familiar, ja que sortir de l’armari en una societat occidental encara provoca reaccions d’extrema hostilitat dels pares envers els seus fills.

Donat que l’Església catòlica considera la pràctica sexual com un instrument adreçat a la reproducció condemna l’homosexualitat com a pràctica, però no a la persona d’aquesta orientació, com podem veure a l’entrevista feta al pare Murillo, el qual també demanà el reconeixement dels avenços que ha fet l’Església davant el tema de l’homosexualitat. Tot i aquests avenços dels què el sacerdot parla, no es pot negar que és l’Església la institució que més ataca l’homosexualitat, i encara que es proclami des del cristianisme “l’amor a tota la humanitat”, homosexualitat i homosexual van de la mà a ulls de tothom, i per tant, l’atac a un implica l’atac a l’latre.

Es verifica que l’homosexual que descobreix la seva orientació sexual pateix pel rebuig que rebrà del seu entorn i no per l’estricte fet de ser-ho, comprovable en l’entrevista a l’Arqueòleg Glamurós: “La veritat és que al principi em vaig rallar molt però no per vergonya a ser-ho sinó pel rebuig que podria patir per part de la gent a causa de la meva homosexualitat”.

Refutem que l’educació, pot ser la clau per la qual es pot acabar amb la discriminació de l’homosexualitat. És cert, però, que la institució educativa és important en el canvi de mentalitat de les noves generacions, però això només serà possible si es produeixen determinats canvis en els continguts educatius i en la tasca dels educadors pel que fa al tracte de l’homosexualitat.No hi ha un sol àmbit social eradicador de l’homofòbia existent, sinó que la clau es troba en l’actuació unànime del conjunt d’institucions, que determinen la mentalitat social, les actuacions de les persones. I és precisament en la persona, on rau l’homofóbia, i on s’ha de produir el veritable canvi, per tal d’acabar amb ella.

align-leftTot i que Espanya sigui un dels països més avançats en drets, el rebuig als homosexuals encara és una realitat entre els més joves; els menors de trenta anys són els agressors de la major part dels atacs patits per homosexuals, com el d’una parella de nois de Barcelona que van ser colpejats el passat mes de desembre quan, després de demanar-los si tenien foc, els agressors van detectar que eren gais.

De què serveix que una parella homosexual pugui contraure matrimoni quan anar de la mà provoca mirades indiscretes al seu pas? Quina importància té que la declaració de drets humans condemni la discriminació per raons d’orientació sexual quan als instituts, al descobrir-se l’homosexualitat d’un alumne, aquest es veu obligat a anar-se’n a un altre centre educatiu pel rebuig en què es troba immers? I què passa amb aquells clergues i jutges que omplen els mitjans de noticies amb titulars com “La homosexualidad perjudica a las personas y a la sociedad”, com declarava el bisbe de Tenerife, Bernardo Álvarez, fa uns mesos, a la vegada que identificava homosexualitat amb pederastia.

L’homofòbia és un fenòmen inherent en certs aspectes culturals de la societat, sovint invisible als ulls dels heterosexuals, ja que l’experiència de la injúria provoca l’assoliment des de la nostra infantesa de tota mena de manifestacions homòfobes. L’exemple més clar d’això es troba en el propi llenguatge. Qui no ha utilitzat maricón com a insult, sense adonar-se que això és una mostra d’homofòbia?. Aquesta és una de les dificultats destacadament complicada de tenir resolució, ja que forma part del model social i lingüístic que tenim.

Pel que fa a la nostra experiència personal a l’hora de realitzar aquest treball, ens ha semblat una interessant experiència, tant per la gent que hem conegut, com per l’aproximació a aquesta vessant social, que de no haver estat per la realització d’aquest treball mai haguéssim fet. L’ampliació de mires que ens ha proporcionat aquest estudi ens obre portes més enllà del que és la situació de l’homosexualitat en exclusiu. Hem conegut aspectes de la nostra societat que ens han sorprès de forma molt negativa. La imatge “progressista” que alguns s’empenyen a donar-li queda reduïda precisament a això, una imatge.

Parlant ara en concret de l’Estat espanyol, això és comprovable amb diverses qüestions que traspassen el tema homosexual, començant pel centralisme característic espanyol, el pes que l’Església encara té en temes que la sobrepassen com els avanços científics o el masclisme imperant. Per tant, ens trobem desenvolupant les nostres vides d’avui, sobre unes bases morals d’ahir, que dificulten el progrés, identificant progrés amb la llibertat.

*by Paula Rodriguez & Meritxell Rigol*

h1

Sessió de Petardeo Gore *by El Niño del Exorcista*

Juny 12, 2008

Niño Exorcista

Es per mi un veritable honor i un orgàsmic plaer presentar-vos a un dels personatges més freaks que mai ha trepitjat l’escorça de la terra: el “DJ Niño del exorcista“, una criatura sorgida de les profunditats dels averns del horetrisme, una mutació perfecte entre Mónica Naranjo i el satanisme  més despiadat!

Després de guanyar per aclamació durant dos anys seguits el concurs de Dj’s Horteras de les Festes Alternatives de Bellvitge, gràcies a les seves sessions ultrapetardes acompanyades, com no, de disfresses creades per la seva malèfica ment, atrezzo format per Barbies crucificades, així com d’unes performances a mitj camí entre una Missa Negre i un concert de Pimpinela, aquest proper Divendres 13 de Juny ens deleitarà amb una de les seves aterradores actuacions al C.S.O. Can Vies (al costat de l’estació de Sants) a partir de les 23:00h.     

Com jo en soc un fan incondicional, li estic dissenyant un blog i un Myspace perqué tot el mòn sigui co-particep de l’anunciació d’aquest messies de la caspa músical! I com a l’infern encara no tenen internet, ni wi-fi, li edito jo mateix el seu cameo amb una petita selecció del seu repertori muscial, a mode d’aperitiu! Si algú té alguna altre suggerència li puc fer arribar! Jo ja li he passat una llista dels meus temes favorits de la Terremoto, Leopardo no Viaja, Nancys Rubias, Superputa, Miranda…

Ens veiem aquest divendres a Can Vies!! 

Amanita y los Faloides- Teruel no existe!

Hidrogenesse- No hay nada más triste

La Prohibida- Como un Flash

Putilatex- Mira una Moderna

El Mamut Chiquitito…

 

 

 

h1

COMBAT FILOSÒFIC: Conjuntbuit vs Arqueòleg

Juny 6, 2008

Senyores i senyors passin i parin atenció al que estan a punt de llegir! Per primera vegada, sobre el ring d’aquest blog, es batran en un duel intel·lectual a mort dues veritables eminències mundials:
A la meva dreta “Conjuntbuit” (
blog aquí), un amic meu del esplai, estudiant de fliosofia i defensor acèrrim de Nietzche i del escepticisme postmodern!
I a la meva esquerra el ja sobradament conegut “Arqueòleg Glamurós“ que defensarà amb ungles i dents la ciència, el progrés social i el materialisme històric!
Us convido a que excerciu de jutges objectius i proclameu al guanyador, o pel contrari fiqueu cullerada intervenint en la lluita !

                                           QUE COMENCI EL COMBAT!!

MARX VS NITZCHE

 

Arqueòleg - Quan a les escoles americanes es posa en dubte a Darwin i es planeja com a possible alternativa el Creacionisme: això és anticientifisme, relativisme o escepticisme?

Conjuntbuit - El creacionisme esta basat en la creença dogmàtica de que existeix un Dèu creador, omnipresent i perfecte que “està” més enllà de la física. Per tant no es pot considerar el pensament creacionista com a escèptic, ja que l’escepticisme està en contra del dogmatisme i, encara més, de la religió. La crítica que es fa a la teoria de Darwing des de la ciència mateixa, és l’anomenada “eslabón perdido”. Segons Darwing, les espècies evolucionen per esglaons i la matèria inanimada també. Aleshores durant la història la matèria inanimada va anant evolucionant i de cop i volta va passar a ser animada… Com van passar les pedres de ser pedres a ser microorganismes vius?

Conjuntbuit - Segons l’evolucionisme de Darwing, com van passar les pedres de ser pedres a ser microorganismes vius?

Arqueòleg - Charles Darwin no va estudiar el sorgiment de la vida, sinó la selecció natural de les espècies a partir de les teories demogràfiques de Malthus i l’observació de les tortugues a les ílles Galàpag. Ell en cap moment va defensar que l’evolució es fes a partir d’esglaons perduts! Al contrari!!! Era un ferm crític d’aquesta teoria tan idealista, alhora que falsa. No t’estaràs confonent amb Lamarck, o amb la teoria creacionista del “Diseny Intel·ligent”, por un casual?? 
El pas de la matèria orgànica  a la inorgànica es va produir a partir de la combinació d’àtoms de carboni amb hidrògen i oxigen, creant cadenes prismàtiques en forma d’anell que formen biomolècules (com els lípids, les proteïnes, els carbohidrats o els nucleòtids) que poden ralizar una combustió d’oxigen; de la combinació d’aquestes molècules es van originar les cèl·lules i d’aquestes els éssers vius. Com pots veure és un mer procés químic, producte del atzar, no de cap pla diví, ni de cap esgraó perdut.  

Arqueòleg - Series capaç de posar en dubte els principis de la medicina, com el lider teòric del escepticisme Focault, i deixar de pendre medicaments o precaucions contra enfermetats? (NOTA: Michael Focault va morir de SIDA després d’assegurar que tal enfermetat no existia i que tot era un complot contra els gais)

Conjuntbuit Michael Foucault no era escèptic, era Foucault… si va posar en dubte els principis de la medicina va ser que el seu pensament el va portar a això. No tinc el gust de conèixer Foucault, ja que no he pogut anar a cap classe sobre ell, l’únic que sé és que va ser dels primers en llegir Nietzsche des d’una òptica allunyada de la manipulació dels seus escrits per part del nazisme.Pel que fa a posar en dubte els principis de la medicina… Sext Empíric era un metge empirista i alhora escèptic. Gràcies a ell tenim els esbossos pirrònics, on s’explica tot el pensament del filòsof grec Pirrò d’Elis, que al cap i a la fi va ser el fundador d’aquesta corrent. No poso en dubte la medicina, encara que tampoc crec que sigui inamovible. A més, cal dir que a arribat un punt en aquesta ciència on el noble principi que la sustentava s’ha transformat en un fonament en pro del jugar a ser deus i l’horrible idea de que morir és dolent.

Conjuntbuit- Com pot ser que l’objectivitat sigui impossible en el periodisme o en altres professions i si en la ciència?

Arqueòleg - El periodisme, que jo sàpiga, no utilitza el mètode hipotètico-deductiu, ni l’experimentació, ni la dialèctica entre teoria i praxi a l’hora de redactar els seus titulars. El periodisme es troba condicionat per la opinió i la ideologia; hi pot haver quelcom més subjectiu? Llegeix alguna vegada un article científic, encara que sigui amb una pinça al nas, i després una notícia de El Mundo… qualsevol semblança pura coincidència! La ciència no utilitza ni la opinió ni la fé!

 Arqueòleg - En quin punt del sistema hipotètico deductiu s’empra la fé com a eina?

Conjuntbuit - El mètode hipotetico-deductiu basa la seva fe en el fet de que la conclusió que s’acaba extreient del mètode és objectivament certa fins que no sigui refutada. Com es pot afirmar que la ciéncia és objectiva? Això és una afirmació que em fa por, en tant que els cientifics són humans, també tenen cultura i aquesta afecta en les hipotesis que puguin fer. Si jo sóc ateu, un trekkie i cientific, intentará explicar l’inici de la vida a la terra des de l’impacte d’un meteorit amb microorganismes extraterrestres… si fos cristià, diria que sorgim d’una mena de sopa bacteriologica amb un alt component de fang.

Conjuntbuit - Si científicament l’amor es una reacció química que es produeix en els gens, l’homosexualitat esta en el ADN? Un neix homo o hetero o es fa?

Arqueòleg- L’amor no es produeix als gens: es un procés psicològic produït per una llarga llista de factors que son els que desencadenen reaccions químiques que EN CAP CAS es donen als gens, ja que aquests son cadenes de nucleòtids que s’encarreguen exclusivament de reproduir proteïnes per formar célules, no de generar setiments.  
En quant a si la genètica ens predisposa a ser hetero o homosexuals, la resposta es que segons els especialistes que han investigat en la matèria, com Simón Le Vay o Dean Hamer, creuen que els gens hi influèixen en una petita part, mentre que son les experiències viscudes a la infància-adolescència, l’entorn emocional i social, o la relació amb els pares, el que pot marcar de forma més detrminant la tendència sexual.  

Arqueòleg - Sabies que tots els plantejaments del escepticisme postmodern es basen en un error d’observació en la físisca subatòmica que afirma que les partícules inferiors al àtom no segueixn la física de Newton (per tant segons ells això demostraria que la part més petita de la materia no obeeix lleis racionals) i això s’ha demostart que és fals, ja que el que alterava les qualitats d’aquestes partícules era la llum amb que eren observades?

Conjuntbuit - La fisica subatomica esta mes a prop de la metafisica i la teologia que de la ciencia empírica. Com saben els atoms que s’han d’ajuntar per formar l’objecte roca? Que fa que els àtoms es mantinguin units? La resposta aristotelica seria que és una energia anomenada inteligencia pura, o sigui que l’anitga divinitat metafisica és ara una divinitat energetica introfisica.

Conjuntbuit - Com saben els àtoms que s’han d’ajuntar per formar l’objecte roca i que fa que es mantinguin units?

Arqueòleg- Els àtoms no “saben” per que no pensen! No son essers cognitius!!!!! Aquesta pregunta anava en serio o era per despistar???? Estic al·lucinant!!! Els àtoms es mantenen units única i exclusivament perquè s’atrauen les càrregues electromagnètiques dels electrons que es mouen en la òrbita de la seva darrera capa, tal com va descobrir Rutherford, gràcies a les lleis de Newton i les ecuacions de Maxwell. Tú a les classes de Ciències Naturals de primària… on eres? Diria que les teories d’Aristòtil sobre la matèria estan una miqueeeeta superades a les facultats de química ehh, pero no passa res! Potser és una conspiració mundial contra els aristotèlics!   

Arqueòleg- Que li diries a Mariano Rajoy i als directius de les multinacionals petroquímiques quan posen en dubte el canvi climàtic defensat a capa i espasa per tota la comunitat científica?

Conjuntbuit - Als politics del PP els diria que no es pot negar lo evident, es pot posar en dubte si realment aquests procés de canvi es nomes causa de l’esser humà, i si fos així, el remei que proposo es acabar amb tota la humanitat… la naturalesa muta el virus de la grip per poder acabar amb aquest tumor en que ens hem convertit i nosaltres proven escapar-nos sense gaire sort.

Conjuntbuit- Es possible crear una alternativa al capitalisme sense els principis d’aquest?

Arqueòleg- Si, clar! El veritablement complex seria crear una alternativa al capitalisme, basant-se en els principis capitalistes! Quina paradoxa de pregunta, no? En tot cas jo crec que en el moment històric en que estem vivint, des d’una perspectiva materialista i objectiva, el que resulta més urgent no és acabar amb el capitalisme, sinó impedir que aquest acabi d’aniquilar el que queda d’estat del benestar, deixem la revolució per quan es presentin les codicions objectives per dur-la a terme: una conciència general, uns valors socials, els mitjans per portar-la a bon port i unes cotradiccions brutals sorgides de les crisis del capital que la fàcin possible.

 Arqueòleg- Que opines de l’aplicació dels preceptes del postmodernisme a la macroeconomia, cosa que ha donat lloc a la darrera onada de neolliberalisme que ha posat en dubte el paper del treball dintre de la producció (com sempre havien defensat les diferents corrents de la economia política) i la necessitat de mantindre l’estat del benestar?

 Conjntbuit- L’estat del benestar és l’intent de fer callar el comunisme a dins del sistema capitalista. El problema d’aquest sistema és que quan la gent no aporta capital, ja que no treballa, l’estat es va fent cada cop més pobre. El treballar ja no dignifica, per tant l’alternativa al capitalisme no és el comunisme. Quines són les causes de la desmitificació del treball? L’antic artesà feia una cadira i veia la seva obra acabada i l’acceptava com a seva, ara un treballador del IKEA no veu el final de la seva obra… a part de que el treball cada cop es mes tecnificat, cosa que porta a aquella alienació de la que ens parlava Marx. Ara jo pregunto… el comunisme es possible en una societat plenament egoista i que enarbora la bandera de la propietat privada com a única cosa que el distingeix de la resta de la humanitat? 

 Conjuntbuit- El comunisme es possible en una societat plenament egoista i que enarbora la bandera de la propietat privada com a única cosa que el distingeix de la resta de la humanitat?

Arqueòleg- A veure! El comunisme basa el seu subjecte en la col·lectivitat, no en l’individu, però el marxisme, a diferència del que molts creuen, no vol aniquilar la propietat privada dels objectes personals que consumim o posseïm, sinó tan sols anhela que els factors de la producció (objecte de treball, mitjans de producció i força de treball) estiguin en mans de estat o d’una entitat comunitària que s’encarregui d’organitzar el treball i redistribuir el producte de forma igualitaria.
I quan parles de la resta de la humanitat a qui et refereixes?  A Cuba i als quatre indis que queden al Amazones? Perquè que jo sàpiga deuen ser els únics sers vius al planeta que no tenen un mode de producció capitalista. El terme globalització et suggereix quelcom?

 AND THE WINNER IS…

h1

Cameo, cameo …*by Blanco Nuclear*

Maig 10, 2008

Heu de saber que aquest blog està d’enorabona. El motiu? Doncs en primer lloc perqué en una setmana he rebut dos premis: Jonkepa m’ha otorgat el Premi Goldenbird conforme soc un sels seus blogs favorits i Toni Hilton, des de la seva bitàcora, que ara s’anomena “Supermarica 2008“, m’ha concedit el galardóFabulous Blog“,que també m’ha fet molta ilu! I per si això fos poc avui he fet un cameo al blog del Eduard (EDP.cat), amb un relat titolatDiàlegs imaginaris dins un laberint“, així que no estaria malament que us hi passeu i el llegiu!

I finalment és per mi un honor presentar un cameo del meu vell amic del esplai “Blanco Nuclear“, que  ens presenta un projecte molt interessant que porta entre mans i per el qual necesita col·laboració! Us animo a que us el llegiu i hi participeu!

Cameo, cameo

Maragall SaludantL’ Arqueòleg Glamurós m’ha donat la oportunitat de fer un cameo al seu blog, de perdre la virginat amb la blogosfera! M’ha donat la oportunitat de fer públic el que em passa i/però/per tan, primer em presento:  

Sóc jove, modern, interessat per la cultura i les noves tendències, a vegades també artista conceptual i, com a tal, a vegades perdó el cap.  Ja està. Bé, també tinc un blog  molt avorrit, res de l’altre món, el qual i sobretot, no recomano a ningú.

L’altre dia, vaig despertar-me creient-me que era en Pasqual Maragall… si! l’ex-alcalde de Barcelona i ex-president de Catalunya. El mateix que es va col·locar la corona d’espines al cap amb en Carod i el del 3% !!!

Al principi va ser una experiencia horrible però, per sort!, m’hi he acostumat i ara li començo a agafar el gust…nose que em passa, devem estar conectats d’alguna manera sinèrgica, però sóc capaç de llegir-li la ment………..

Sé del ben cert que està obsessionat amb Barcelona (ciutat…) i per això, quan sóc ell, nomès escric sobre ella al blog. Perqué té un blog! Ho sabeu? Bé, potser el tinc jo però m’haureu de perdonar perquè ja no se qui sóc i qui deixo de ser. l’adreça es la següent:

                   http://lamevabarcelona.blogspot.com

Direu que el nom, és mostra (una mica) d’egocentrisme però bé, bàsicament la he feta jo tal i com és i, per tan, és meva (seva).Al blog podreu llegir-hi parrafades avorrides sobre barcelona (amb algun detall bo de tan en tan) i veure-hi fotografies que faig de la ciutat. Com que sóc molt dolent amb la càmera, i en faig poquetes que valguin la pena, he pensat que els barcelonins podrien col·laborar-hi, ves!

No us espanteu per la serietat del blog. penseu que l’escriu el jo (nosaltres) més dominat per ell i clar, el bon parlar, el rotllo institucional blablabla, de moment he aconseguit que no sonin els segadors cada cop que s’hi entra.

Crec que m’estic excedint una mica amb la longitud del cameo, tot i que en ocasions s’agraeix…

En fi, salut i gràcies a l’Arqueòleg!!!

*by Blanco Nuclear*

h1

DECISIONS…. *by Kas*

Abril 24, 2008

I avui per tancar aquesta setmana fantàstica de la literatura en la que s’ha vist inmers aquest humil blog us ofereixo un cameo molt especial d’un dels poc amics, per no dir l’ùnic, que conservo des de la adolescència: el Kas….! Bé ell és…. un aventurer nómada, un supevivent a les catàstrofes de la mundanitat, un amant del nihilisme més apocalíptic i avui ens obsequia amb un misterios text fruït dels seus deliris més profunds.

Un animo a que en doneu la vostre opinió o que, guiats per el dadaisme inconscient delibereu sobre el sentit de la vostre existència i de les vostres decisions!

DECISIONS

PERO MIRA QUE EH BONITO EIN!!

L’espai és un lloc molt vast; vastissim, tan fotudament gran que ni una lògia oculta de cervells freaks de la astrofísica i la astrogonía  és capaç albirar la puta punta d ‘iceberg. Es perden en conceptes empírics… tant que hom pensaria que no té principi ni fi. Per ventura pot algú recordar un sol segon d’inexistència?Una esfera es presenta com la imatge més perfecta de l’univers, una esfera lovecraftiana, d’aquestes que contenen angles absurds i línies no possibles. Puagh! però que merdes estic parlant. JO estava aquí per a altra cosa… i no record que, potser la culpa la tingui un excés de fluor en les meves genives, o de la ingesta accidental de massa  E-323.

A si…JO…ajajajaja. Estúpida paraula. “Ego sum lux mundi”…”Ego absolvo ab homines pecatis vestris”. Ególatra, Egocentrisme, Egoisme, Egoína… Conceptes, si és que es perden en conceptes!

-J(*Eg)o em considero - diu el maldestre alumne- em considero un Pànfil,tot m’esta be i res no m’agrada.

Que li preguntin quin grau de pánfila posseiria en el moment que tres esvalotats clavessin els seus peus a terra amb claus roents. Ei! el metall crema…molt…ho dic per totes aquelles mans toves i delicades que mai acolliran un eina de llaurança.

Pànfil i Misomiséfil, caminen tranquils sota els arbres daurats. Llavors esclata un obús prop dels seus caps. Les aus aquàtiques prenen el vol magistrament i abandonen l’estany que acompanya al camí arbrat. Una papallona  planeja prop d’un roser silvestre en el qual estan espargides  part de les neurones den Pànfil. Un poc mes allà les sempre  disposades formigues, treballadores inefables de la major empresa mundial, Formica & Queen”, comencen el procés de selecció i reciclatge de les vísceres  pudulentes  havien compost segons abans el cos d’aquell gros i asilvestrat alumne
.
Misomisefil s’ha llançat al sòl i apunta com un boig en totes adreces, incapaç de veure el franctirador que aquesta apostat a un munt de metres. Plof!!!L’univers és tan vast…tant, que recórrer els metres necessaris per a netejar la muntanya de merda que s’acumula en el Zulo són més que suficients com per a replantejar l’estratègia a qualsevol.
.
Conceptes, tan irracionals com el temps.
.
El  Caminante”, sap que recorrerà el mateix espai que l’avesat conductor, però es pregunta: “Val la pena en veritat aprofitar tant el temps? Estar en tres mons distints en un mateix dia, serà sa? Oficina, Bar, Llar. *Agghh!!! Que va, el temps no és or. Ni de bon tros, maleïts semitas antisemitas. El temps és pura percepció camarades.”

Hem caminat durant gairebé un milió d’anys…. que passa?, creieu que el nostre cervell aquesta adaptat a la *highlife…?

Un cotxe, “ronroneante de fenómenos”, passa fregant a “El Caminante” i deixa després de si un  espès núvol de pols que cega i fa tossir.

 

 

-Fill de puta!!! Si tingués aquí una moto t’anava a donar el teu merescut… cabró!!!  Concepte, escolta’m, si és que es perden en conceptes!!!

Materialista cerca amb urgencia algú que li expliqui aquest  “zum-zum” sord que s’allotja en el seu fetge.

El franctirador somriu: un altre més. És el puto rei de la selva, un tigre de bengala invisible, sigilós, fort i mortal. Ningú podrà enxampar-lo mai, ho sap i per això aposta fort. Llàstima d’aquest lleig detall de Déu, llàstima d’aquest error en la naturalesa de les coses que el llança del seu arbre embolicat en flames i amb el cos destrossat. Llàstima que aquest avió hagi aparegut de cop i volta amb intenció de convertir aquest espès bosc en un mar de Napalm.

Conceptes, si és que….

Si ja ho has dit pessat, conceptes si és que es perden en conceptes, vols tancar el bec.

Conceptes…si és que són pures faules!!! , Idiota!

Fill de puta, a  mi no em crides això  al carrer… vine!

Que et fotin…vine tu i prova els meus punys.
 
*by Kas*

 

 

 

h1

EL CONSULTORI SEXUAL… *by Lily & Debby*

Març 30, 2008

Doncs si! Ja tenim aquí un nou cameo del blog! Es per mi un plaer quasi orgàsmic poder comptar amb la col·laboració estrella d’aquestes dues insaciables estudioses de la sexualitat i l’amor en totes les seves vessants teòriques i pràctiques: Sense més dilació us deixo amb Miss Lily Put i Debby Fijarme, que respondran amb tacte i delicadesa a les originals qüestions que els hi vàreu poder plantejar en aquest post.

i-just-cant-get-enough.jpg

 HELENA NITO DEL BOSQUE-  Fa algun temps que em sent atreta per una pesona molt propera a mi.. Però em fa cosa dir-li perquè no sé com s’ho podria pendre. Ell… bé, no sé si sent el mateix que jo… però és que, cada cop que hi penso, em sento bruta, com si estigués fent alguna cosa mal feta. Però k hi ha mal fet en estimar algú,no? El cas és que akest algú és… el meu avi… És una persona molt jovial! i sé que sent alguna cosa per mi…erò potser no és que jo em penso. Estic feta un embolic.
Què creieu que puc fer?? li decalro el meu amor, intento apropar-m’hi… O és millor que me’n oblidi. Jo estimo la meva àvia, no li volria fer mal…

Lily & Debby-> Lia’t amb ell ja! Segurament no li queda gaire temps: has d’anar per feina! A més pensa que en sortiras molt beneficiada de cara al testament; i per la teva àvia no patèixis, amb l’alzaimer ni s’en recordarà. I no parlem ja del sexe oral sense dentadura postissa, una expeiència extrasensorial! De fet nosaltres us  aconsellem que us arranqueu les dents per provar-ho! 

CUNI -Hola! Mireu, hi ha una cosa que sempre vull preguntar però no m’atrevexio mai perquè només dir la frase ja em fa sentir en ridícul… l’altre dia un rus em va fer un … vaia que em va xupar el cul tu. I jo voldria saber si això la gent ho fa molt poc, per curiositat. Per cert, recomaneu-ho val?

Lily & Debby -> Oi tant! Nosaltres cada dia abants d’esmorzar ens mengem un bon cul! La veritat és que és una llàstima no tindre el coll més llarg per poder fer-ho tú mateix! Això sí: sería convenient tenir-lo net abants de procedir…

XIXILOKO- Estimades Lily i Debby: L’altre dia m’estaba follant un tio i em vaig donar conta que en realitat no m’agrada que me l’endinyin gaire… soc lesbiana o frívola?

Lily & Debby-> Un sol cas no és estadísticament significant!! Nosaltres et recomanem que et follis uns 50 tios i ties de diferents edats, races i tamanys de polla, llavors facis una base de dades, hi apliquis la prova del “Chi-chi quadrat” i tan sol llavors podras sortir de dubtes!

LITTLE BIRD-> Ehh bé, jo tinc una amiga que té un problema: disfruta com una boja masturbant el seu periquito… es una fase, es zoofila, o aquesta es una pràctica habitual amb els animals?

Lily & Debby-> La teva amiga no és zoòfila, és una donant d’amor! Nosaltres ho acostumem a fer amb les cuques del carrer! 

TOM APORUCULO BUILDER-> Hola, tinc un amic que vol fer una llit rodona pero no sap per on començar. ¿Cómo puede convencer a la gente? ¿Hay alguna fórmula mágica?

Lily & Debby -> Per començar hauria de llimar les puntes al llit per fer-lo rodó! Segurament els capítols de bricomania li poden ajudar…

GIRL*-> A veure, el meu xicot vol fer continuament un 69 i jo no vull perquè, no es que em faci fàstic, però m’entren arcades quan em poso algo a al boca, ni aguantar un boli amb la boca puc! si li dic es pensarà que sóc vergonyosa o que m’ho invento….i això que el sexe va genial fins ara!! sempre va bé, però tinc por que no es senti ple del tot en aquest tema. per consequent, no m’agrada que ell m’ho faci a mi perquè em sap greu no poder ser recíproca.Què farieu? Tant important és per un noi aquestes posturetes dels trons??

Lily & Debby-> De cara a fer un 69 has de tenir en compte els següents paràmetres:
- Profunditat: Si no la calcules bé et pots ennuegar! Posa’t a sobre d’ell i ho veuràs més clarament.
- Alçada: Busca’t algú de la teva mida o li acabaras menjant els peus o el melic!
- Respiració: Si no vols ofegar-te pacta un ritme d’inspiració i un espai vital entre les seves cames!

MOZ-> Des de l’experiència o des de la consulta dels més doctes tractats: on és el límit de la masturbació? Quantes palles pot suportar un home sa al llarg de la seva vida? Què peta primer, la pròstata, el penis o els canells? Pot afectar l’excés de vida sexual en solitari a la vida sexual en parella?

Lily & Debby -> El límit és el cervell, sens cap lloc a dubte! La falta de reg sanguini i l’esgotament de la imagnació son els umbrals d’aquetsa milenària pràctica. Hem fet un estudi ràpid experimental entre els nostres familiars, amics, coneguts i saludats que ens ho ha confirmat!

ANÒNIM-> Jo tinc una amiga que no sap com masturbar-se…

Lily & Debby-> QUEE?? Però que li passa? Es una amiga imaginària? Es manca? En tot cas recomana-li que es busqui aquella cosa que té al final del braç, normalment anomenada mà i aquella altre que té entre les cames, també dita cony, i vagi fent combinacions! 

esto no se mira, se come!!!

…esto no se mira, se come!

 

*by Miss Lily Put & Debby Fijarme*
 

Aqueòleg Glamurós no es fa responsable de les opinions dels seus “Artistes Convidats”, ni dels traumes psicològics que pot produïr la lectura d’aquest post!

h1

El consultori sexual i sentimental de LILY & DEBBY

Març 19, 2008

lily & debby

Antenció lectors d’aquest blog! Es per mi un veritable honor anunciar la inminent col·laboració estrella de dues reputades especialistes mundials en afers sexuals i amorosos: Miss Lily Put i Debby Fijarme.

Elles ho saben tot sobre sexe i amor: no hi ha detall ni problemàtica que els hi resulti aliena, tot allò que la vostre perversa ment pugui arribar a imaginar en les solitaries nits de luxuria elles ja estan aburrides de fer-ho!

Així doncs s’han decidit a obrir un consultori per resoldre els vostres dubtes i qüestions que us plantegi la vostre vida sentimental i sexual, així com aconsellar-vos per poder caçar el vostre Princep Blau! I com fer-ho? Doncs bé, elles respondran ben aviat als vostres comentaris, que podeu deixar aquí fins al proper Dilluns de Pasqüa, dia en que jo tornaré de vacances.

En el cas que us faci vergonya teniu dues opcions: o bé deixeu el comentari emprant un pseudònim eròtico/festiu (en plan POL VAZO, per exemple) o bé començeu la frase amb el tópic “Jo tinc un amic que…” . Podeu preguntar tot alló que se us passi pel cap, real o imaginari, tan rebuscat i provocador com us vingui de gust: elles poden amb tot!

LILY & DEBBY LOVES TO PLAY DOCTORS
h1

ENTREVISTA INTERACIVA AL CAP DE LLISTA D’ICV-IU (PART 1)

Febrer 27, 2008

Avui us deixo amb la PRIMERA PART  de l’entrevista interactiva al cap de llista de la coalició ICV-IU per la próvincia de Lleida, Josep Antoni Moreno, (que per cert, avui participarà en un debat al Canal 33) a partir de les preguntes que vosaltres mateixos li vàreu deixar. La segona part es publicarà en uns dies, en quant la seva apretadíssima agenda de campanya li deixi temps sufucient com per contestar la llarga llista de questions que li vàreu deixar.

ICV

MIQUEL!- Malauradament sembla que el consum elèctric a Catalunya / Espanya segueix creixent any rere any. ICV sempre ha apostat per la generació neta de energia (no nuclears entre altres), tenint en compte aquest creixement imparable, i tenint en compte que només amb les energies renovables no podrem, ni de lluny, generar l’energia que necessitem. Quines solucions reals planteja el seu partit? Comprarem l’energia a França (el més important productor i venedor d’energia a Europa gràcies a ser el país més nuclearitzat del món)? No creu que cal una moratòria nuclear?

Primer: el consum elèctric segueix creixent, és evident. Segon: ICV sempre hem apostat i apostem per la generació de energies renovables i netes. Tercer: Amb aquestes energies ÉS POSSIBLE generar l’energia que veritablement necessitem. Les nostres solucions? Moltes. Però en primer lloc destacar que en el marc global dels problemes del sistema energètic i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, molts han volgut veure l’energia nuclear com si fos la panacea: però ni és la solució al canvi climàtic, ni és una energia barata, ni existeixen recursos il·limitats ni tampoc elimina la dependència energètica.  I no és la solució al canvi climàtic perquè substitueix emissions de CO2 per residus radioactius, la vida activa dels quals va més enllà de desenes de milers d’anys, i pels que encara no hi ha tractament factible. Per tant, l’energia nuclear és un perill, com el canvi climàtic. Per això no podem combatre un perill amb un altre. No podem llençar oli al foc. Per tant, perquè utilitzar energia bruta si podem utilitzar energia neta?

ICV proposem un “Pla Pont” per l’energia nuclear, amb la finalitat de permetre el tancament gradual de les centrals nuclears tot assegurant el subministrament energètic a partir de fonts netes. Es tracta de definir un periode de transició un cop les centrals nuclears estiguin amortitzades (pel cas d’Espanya són 25 anys) i fer una pròrroga de 5 anys més, durant la qual es generaria un fons a partir dels beneficis de les centrals.

per tant, amb la nostra major influència, establirem una “Llei d’estalvi i eficiència” (proposició de llei que hem presentat junt amb Ecologistes en Acció, WWF/Adena, Greenpeace, CCOO i Els Verds al Congrés dels Diputats) que inclou un conjunt de mesures contundents per a frenar el continu creixement del consum d’energia en el nostre país i crear un marc legal que fomenti una cultura energètica basada en l’estalvi, l’ús de tecnologies més eficients i les fonts d’energia renovables. Per a aconseguir-lo, la proposta de llei estableix un objectiu uniforme d’estalvi en el consum total d’energia a nivell nacional de, almenys, un 1% anual en termes absoluts, durant els primers cinc anys a partir de l’entrada en vigor de la llei. Aquesta xifra hauria d’ajustar-se posteriorment per a arribar a una reducció mínima absoluta del 20% en 2020 pel que fa a 2005.

Precisament, amb la finalitat d’arribar a aquesta meta, la proposició de llei recull la necessitat d’engegar una sèrie d’actuacions i mesures de gestió de la demanda en els sectors consumidors finals. Entre elles, s’ha de destacar la disponibilitat d’auditories energètiques a l’abast de tots els usuaris finals, especialment per a les PYME i els sectors residencial-terciari, i la introducció i el compliment de criteris d’eficiència energètica en la planificació territorial i en la construcció i manteniment dels edificis. Els preus i les tarifes elèctriques haurien d’establir-se de manera que reflecteixin els costos socials i ambientals originats per les energies brutes.

I, finalment, complementar aquestes mesures amb una Llei d’Energies Renovables, que potenciï aquestes energies  amb l’objectiu d’assolir a partir d’energies renovables un 30% de l’energia primària l’any 2020, i un 80% l’any 2050.

I com a mostra: Àustria Dinamarca, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Nova Zelanda, Austràlia, … no generen energia nuclear*.

*Àustria va decidir a 1987 no posar en funcionament la seva única central nuclear i la va reconvertir a gas. Dinamarca, el país a més nivell de vida de tota la UE, té prohibit per llei utilitzar l’energia nuclear com a recurs energètic. Suecia, que va decidir en referéndum tancar les seves 12 centrals nuclears l’any 2010, ja ha establert un plan basat en l’eficiència energètica i les energias renovables per a reconvertir el seu sistema energètic. Als Estats Units, país pioner de l’energía nuclear, fa més de 20 anys que no ha hagut cap encarrec de central nuclear. A Alemanya, Regne Unit, Bèlgica, Suiza, Finlàndia, Canadà, …, fa molt de temps que hi ha una moratoria per a la construcció de centrals nuclears. A França, l’últim estudi comparatiu sobre els costos de generació portat a terme pel Ministeri d’Industria per 1997, va demostrar clarament que l’energia nuclear no és el recurs més barat per a la nova generació elèctrica.

FERRAN MIR- Quina es la postura del seu partit en referencia al Concordat Esglessia-Estat de 1979 i posteriors modificacions?

La més clara de tots: la derogació d’aquests pactes clarament anticonstitucionals. L’Estat ha de garantir la igualtat de tracte amb totes les religions i no pot subvencionar-ne ni potenciar-ne cap.La legislació de l’Estat ha de ser ACONFESSIONAL. Per això, amb més influència, reformarem la Llei Orgànica 7/1980 sobre llibertat religiosa, a fi d’eliminar les referències que privilegien l’Església catòlica discriminant altres confessions i opcions de pensament no religiós. 

FERRAN MIR- M’agradaria coneixer que diuen sobre la reforma de la Llei Electoral en el sentit d’admetre llistes obertes. Per a mi (i suposso que per a la majoria dels ciutadans) els Srs. Herrera, Chacon, Duràn, Puigcercós, Cirera, (e tutti quanti!) no son més que entelequies (fotos en un cartell electoral). ¿Quan podré votar a un candidat que pugui sentir proper i a qui pugui traslladar les meves inquietuds com si parlés amb un amic?

La nostra solució és la reforma de la llei electoral per garantir una major proporcionalitat, amb la capacitat de les CCAA de convocar referèndums, la limitació dels mandats a dos per les responsabilitats executives i a tres per les representatives. Per un altra banda, la solució és apropar les institucions a la ciutadania, facilitant la seva intervenció en els afers que es tracten i es decideixen. Així com la d’assegurar una representativitat i participació política que garanteixi l’equitat de gènere, avançant cap a una progressiva feminització de la política que ens porti a guanyar la plena igualtat. Objectiu totalment necessari que no quedaria assegurat amb les llistes obertes. El que cal és la màxima participació de la ciutadania establint els mecanismes per fer-ho possible. En tot cas, ICV no està en contra d’admetre les llistes obertes, sempre hi quan s’assegurin els anteriors preceptes que per la nostra coalició són prioritaris.

PAPITUDes de fa un any, a les enquestes del Centre d’Estudi d’Opinió, el nombre de persones que volen un estat independent o un de federat amb Espanya per Catalunya supera ja el 50%. Ha arribat el moment de redefinir la nostra relació amb Espanya més enllà de la constitució vigent?

Segons el darrer baròmetre del CEO a Catalunya, un 17% dels enquestats prefereixen un estat independent, un 5,1% que Catalunya sigui només una regió més dins d’Espanya, un 37,8% desenvolupament de l’autonomia i un 33,8% per un Estat dins una Espanya federal. Per tant, les opcions a favor de l’autogovern són hegemòniques i les partidàries d’una opció federal clarament superior a la independència o al centralisme. En aquest sentit, ICV-EUiA planteja un horitzó nacional, més enllà del marc actual basat en el federalisme plurinacional, plurilingüístic i pluricultural, amb el dret a l’autodeterminació des d’una perspectiva federal, doncs per a ICV-EUiA, el dret a decidir significa que un poble, i en el nostre cas Catalunya, pot decidir partir de la seva sobirania com a nació si vol tenir un estat propi i independent, si vol estar integrat en un altre i, en aquest cas, de quina manera es materialitza aquesta integració. En tot cas, per a ICV-EUiA el dret a decidir, en termes federals, ha de ser un pacte, un acord, primer al si de la societat catalana per conformar una majoria que decideixi el seu futur i per altra un pacte amb l’estat.

PAPITU - 1.284.081 vots va rebre IU-ICV el 2004. Sota una llei electoral amb circumscripció úca aquests vots haguessin representat 18 en lloc dels 5 escons obtinguts. No hauria de ser prioritària un reforma de la llei electoral?

Exactament. Cal reforma de la llei electoral estatal per garantir una major proporcionalitat. Molta gent no és sent representada perquè el sistema electoral beneficia clarament als dos grans partits (PP-PSOE). Només així s’entén que
la coalició IU-ICV amb 1 284 081 vots a les passades eleccions generals obtingués només cinc diputats mentre altres partits amb menys vots aconseguissin més diputats. Per fer-ho possible caldrà considerar, entre altres mesures: Garantir que el valor d’un vot sigui el mateix independentment d’on s’exerceixi aquest dret. Augmentar el nombre d’escons del Congrés a quatre-cents. I estudiar la fórmula de càlcul de vots en escons que garanteixi la major proporcionalitat.
.
PAPITU- Allí on podeu pacteu amb els socialistes per fer polítiques més d’esquerres. A llocs com Barcelona fins i tot ho vau anunciar abans d’anar a les urnes. Aquesta entrega incondicional al PSC, no us està fent molt de mal? A Barcelona la Mayol crec que és la presidenta del ZOO, quina política d’esquerres es pot fer des del ZOO?

De cap manera la nostra opció és pactar amb els socialistes i menys una entrega incondicional. Tot lo contrari. Els nostres pactes estan condicionats a poder desenvolupar polítiques d’esquerres i ecologistes, és a dir, progressistes, socials i mediambientals. Quan algun pacte no ens ho a permès, o no l’hem signat o l’hem abandonat. En quant al ZOO, aquesta és una de les competències d’una regidoria tant important com la de Sostenibilitat, Serveis urbans i Medi ambient, on a més es desenvolupen campanyes de consciència de la desaparició de determinades espècies per l’efecte del canvi climàtic.

VALENTÍTORRA- Hola! M’agradaria saber si ICV pensa, ni que sigui nomès en un pla teòric, en les RENDES BASIQUES com a instrument de justícia social.

Totalment! Amb la major influència d’ICV-EUiA establirem una Pensió Bàsica Universal que millori i unifiqui les pensions no contributives (actualment de 328,44€) per sobre de l’index de suficiència (544,48€). I per un altra, també la Renda Bàsica d’Emancipació dirigida al jovent per tal de garantir uns ingressos mínims als i les joves per ajudar-los a emancipar-se i començar a plantejar el seu propi projecte vital. Aquesta RBE suposaria un pagament d’entre 400 i 500€ mensuals entre els 18 i els 23 anys, que s’hauria de reduir a 300 entre els 23 i els 28 anys.

IMAGINA- Dando por sentado que en un mundo globalizado por las multinacionales, donde los ciudadanos sólo piensan en sus intereses y la derechización es inevitable en todos los estamentos sociales, ¿cuanto cree que tardará su partido en poder ser llamado “de derechas (muy moderado)”, o podríamos decir que ya lo es?

Mai, de cap manera! Aquesta és la nostra lluita. No comparteixo l’apreciació que fa del món globalitzat. Ni tots els ciutadans únicament pensen en els seus interessos, ni la “derechización” és inevitable. Un gran exemple és ICV. Però a més, uns moviments socials cada vegada més forts i influents. ICV-EUiA treballa desenvolupant polítiques per fer possible un altre món, més just, igualitari, solidari i sostenible, i no estem sols. ICV-EUiA apostem per redefinir la relació que Espanya té amb els paradisos fiscals i introduir mesures sobre els fluxos del capital especulatiu, la recaptació de la qual serveixi per a combatre les conseqüències més perverses de la globalització. 

REDTESTOSTERONA- He leído que es posible que Hugo Chávez nos regalará unas fotos a lo Putin: en el campo, con el torso desnudo y subido a un caballo. Mi pregunta es ¿le están prestando mucha atención a ese fabuloso torso montado en un espléndido caballo que es el proceso revolucionario de socialismo democrático de Venezuela y que es un gran apoyo moral para la izquierda mundial?

Aquesta evolució de l’Amèrica llatina més favorables a les opcions progressistes ha de consolidar-se i donar els seus fruits. En tot cas, la nostra postura és la de reforçar les cimeres iberoamericanes com a àmbit de reforçament de les relacions amb Amèrica Llatina, i també per canviar el paradigma de les relacions d’Espanya amb el continent per passar d’una política basada fonamentalment en la defensa dels interessos empresarials espanyols per una política de suport efectiu al desenvolupament econòmic i social, d’associació estratègica entre Amèrica Llatina i Europa com als dos grans espais democràtics de les relacions internacionals, de relacions bilaterals en peu d’igualtat i de suport a l’augment del pes dels estats llatinoamericans i llurs sensibilitats a les grans institucions del sistema internacional. 

REDESTOSTERONAHe leído (sigo leyendo jejejjeje) que en Catalunya hay una nueva fuerza de ultraderecha en ascenso llamada “Plataforma per Catalunya”. Mi pregunta es ¿no teme que entre tanto nombre parecido y genérico (iniciativas y plataformas per catalunya) la gente pueda confunidrse entre los que son verdes como un hermoso bosque y los que son marrones como la caca (los ultraderecha)?

No ho crec. La ciutadania és més intel·ligent del que en determinades circumstàncies pot semblar. Però en tot cas, l’única manera de barrar el pas a la dreta i la ultradreta és fent polítiques d’esquerres, amb desenvolupament de l’estat del benestar per a tothom de manera que ningú és pugui sentir exclòs. Vull dir, que a més de reformar l’actual Llei d’estrangeria, substituint els seus aspectes repressius i de control policial per una veritable política d’integració social de la immigració, aquesta ha d’anar acompanyada per altres mesures com la millora i ampliació de l’Estat del Benestar amb major pressupostos cap aquesta finalitat, per tal d’absorbir amb normalitat el creixement demogràfic present i futur i cohesionar el conjunt de la classe treballadora, així com el desenvolupament de noves mesures jurídiques contra fets i discursos racistes i xenòfobs. En tot cas, és més probable que es puguin confondre el PxC entre PP i CiU, partits que  haurien d’abandonar els seus discursos sobre el control de la immigració que fins i tot vulneren drets fonamentals recollits a la Constitució i a acords internacionals com ara la Declaració dels Drets Humans. Recordem? El govern del PP va retallar drets d’atenció sanitària, de protecció jurídica, d’accés a l’ensenyament, … fins i tot es va negar a gran part de la població migrada el dret de vaga, reunió, associació i manifestació. El govern del PSOE no ha fet res per recuperar aquests drets socials i ha hagut d’estar el Tribunal Constitucional, mitjançant sentència, la que alerti que cal modificar aspectes importants d’aquesta repressiva llei.

SHYSH- ¿Com pot afectar les parelles homosexuals casades (en el cas de victòria hipotètica del PP)els canvis que anuncien en la llei de matrimoni?

De cap manera, doncs el PP ha renunciat a guanyar les eleccions amb el seu gir cap a l’extrema dreta. No ens deixem portar per la por, pel vot de la por. Recordeu? “Ara cal tensionar”. Recordem més? La regulació del matrimoni entre persones del mateix sexe formava part de les reivindicacions del moviment LGTB i era un compromís programàtic d’ICV-EUiA. A més el nostre grup havia presentat iniciatives en aquest sentit en les legislatures anteriors que foren rebutjades tant per les majories del PP com per les del PSOE. ICV-EUiA som la força que barra el pas a la dreta i la única que treballa clarament pel ple reconeixement de les llibertats sexuals. Així, en la propera legislatura no retrocedirem, sinó que avançarem amb la major influència d’ICV-EUiA també en l’aprovació d’una Llei Estatal de Parelles de Fet.

SHYSH- S’ha plantejat mai la federació les causes de la pèrdua progressiva de votants? Quines sol.lucions s’han adoptat?

ICV-EUiA no únicament no ha tingut pèrdua de vots, sinó que anem guanyant elecció darrera elecció. En tot cas, el cas d’IU és diferent, al que suposo que es refereix la pregunta (ICV-IU)… En IU Llamazares encapçala el desig d’un canvi més pròxim a ICV però que dintre seu troba moltes dificultats, sobretot per l’ala més dura del PCE. En el cas d’ICV és ben diferent. Som un partit modern amb propostes modernes per a reduir les desigualtats, avançar cap un estat més just i solidari, agosarat i valent en la lluita contra el canvi climàtic, a favor de la sostenibilitat, … Un partit que cada vegada té més presencia arreu el territori, fins i tot, ara al País Valencià. 

ESTEVE- Com us penseu diferenciar del PSOE quan les eleccions hagin passat? Perquè sou molt diferents: per començar, vosaltres sou d’esquerres i ells no. Però no és tan fàcil fer-li veure tot això a un ciutadà del carrer!!!!
Si el PSOE ho fa malament als ulls de l’Estat, ara mateix vosaltres no guanyeu més vots: tot va al PP.

Continuant treballant com ho hem fet els darrers quatre anys, amb fites com la Llei de la memòria històrica, la llei de l’autonomia personal i de la dependència, la regulació del matrimoni entre persones del mateix sexe, … I si tot això ho hem fet únicament amb dos diputats d’ICV i 3 d’IU, que podrem fer amb més força? Aquest és el repte. Si el PSOE ho fa malament, la solució no és votar al PP, la solució és votar l’esquerra de debò. En tot cas però, aquests vots no van al PP, sinó que s’abstenen de forma crítica. I a aquests és als que ens dirigim, als joves mileuristes, a les dones que treballen a casa i fora de casa, als treballadors, a la gent gran que té dificultats per arribar a final de més, a tota la gent que es sent d’esquerres i es sent defraudada per unes polítiques de dretes, a tota aquesta gent ens dirigim per demanar-los el seu vot per a fe possible la nostra major influència i, per tant, un govern d’esquerres. 
(CONTINUARÀ….)
h1

L’Abstenció a debat: Arinmir vs Me.

Febrer 25, 2008

El veritable debat d’aquesta campanya no és el de Zapatero i Rajoy, no no! La meva amiga, confessora i mariliendre de l’ànima des de fa uns quants anys, Arinmir, una popular diablesa i diva del punk, ha acceptat enfrontar les seves idees polítiques pro-abstencionistes a les meves… qui guanyarà?
Vosaltres sou els jutges i podeu, com no, deixar també la vostra opinió!

abstencio

ABSTENCIÓ SI… *by Arinmir*

siM’han demanat que participi d’aquesta campanya electoral, i bé, tot i que els meus arguments per escrit em costa més expressar-los que parlant, intentaré que m’entengueu.

Jo tinc unes idees contraries a tota forma de govern. Crec en l’anarquia, així que quan arriben els comicis electorals jo exerceixo el meu dret a no votar. Això no vol pas dir que pasi de tot i que em faci pal anar a les urnes, sino que no hi ha cap partit que em representi, perquè cap vol ser elegit per no governar, s’entén,no? Bé, si que ha aparegut un partit que ho intenta, així que si no només mirem els grups grans, i comencem a mirar-ne d’altres trobarem propostes interesants.

Per mi hi ha dos formes de quedar-se a casa un diumenge electoral, per passivitat, o per convicció política, així com un em sembla completament incoherent, ja que no entenc a la gent que no li interesa la política, perquè de moltes maneres afecta a la seva vida personal, si que entenc que no es voti com a acció política. Quan anava al institut i feiem vaga d’estudiants em feia molta ràbia la gent que feia vaga i no anava a la mani, per mi eren inconseqüents, o vas a classe, o fas vaga i vas a la mani!

En quan als polítics, si, dacord, no negaré que els programens electorals i les tendències dels partits són diferents les unes de les altres, però la meva opinió és que tots els polítics vendrien la seva ànima per aconseguir el poder. Un acord amb l’oposició quan interessa, deixar-los verds al moment més inesperat, i després tornar a negociar com si res.

Jo no crec en el sistema demòcratic en que es basa la nostre societat, jo tinc una idea potser una mica més utòpica i llibertària, però tot i que volia fer una breu aportació a allò que voldria que fos (amb molts dubtes i interrogants, ja que sense possar-se a la pràctica hi ha coses que no se com s’encaminarien exactament, però s’aconseguirà algun dia!). Per això, però, crec que demanaré que un altre dia em deixi fer un altre escrit el nostre arqueòleg glamurós, i així em podré extendre a parlar, que sino no ens centrem en les eleccions!

Apa, doncs un punt més de vista, el no-vot, que en dies de campanya electoral sembla no existir, és que això d’estar en contra del sistema està molt mal vist,no?jeje

Vinga, feu un bon ús del vostre dret, i penseu el que voleu fer, si es fa amb consciència a mi ja m’està bé (quin remei, crec que trigaré una mica en viure en la societat que anel·lo…)

ABSTENCIÓ NO… *by Arqueòleg Glamurós*

no!Doncs jo si anirè a votar Arinmir. No vull que el meu silenci passiu sigui còmplice d’un nou Govern d’extrema dreta pepera com els vuit anys d’Aznar que vaig haver de suportar a la meva època d’universtari!

No recordes Arinmir, quan vàrem anar a aquelles manifestacions multitudinaries contra la Guerra d’Irak? Doncs les tropes ja han tornat a casa, gràcies a que un 14 de Març moltíssima gent, entre ells jo, vàrem dipositar la nostre confiança en un vot que ha servit per, entre altres coses, aturar el PHN, la LOU, les subvencions a la Fundació Francisco Franco, perquè tornin els Pepers de Salamanca, s’aprovi la lei e la Memòria Històrica o s’avanci cap a un estat més laïc.

Com podria quedar-me a casa sabent que el pincipal projecte del partit de la oposició és negar-me uns drets per els que porto lluitant activament des de que tenia 12 anys? Després de tot els que ha costat arribar fins aquí, un pas enrere seria mortal!

I votarè, si, encara que sigui amb una pinça al nas, perquè l’abstenció no serveix per res més que per posar als neocons crsitianofeixistes que tu i jo odiem, Arinmir, al poder absolut de la Moncloa. I punt! No hi haurà cap Revolució tranquila!

I l’aternativa a la democràcia parlametaria quina seria? Una assemblea de milions de persones cada cop que s’hagi d’aprovar una llei?  Potser una dictadura de quatre punkis il·luminats que tancarien en gulags qui goses dissentir? O millor! Convoquem un referèndum cada setmana?

h1

A mi m’agrada que me l’endinyin… *by Marujita*

Gener 30, 2008

Si si si! Ja tenim aquí un nou cameo. En aquesta ocasió es tracta d’un relat erótico-festiu, on la Marujita ens explica una surrealista experiència sexual amb un noi que va coneixer per internet. BRUTAL!!

A MI M’AGRADA QUE ME L’ENDINYIN

Que com va ser el primer cop que vaig quedar amb el Tonino?

melocomotoDoncs mira, després d’haver estat tontejant amb ell gairebé un més per intenet vam decidir quedar al meu barri de l’Hospitalet per anar a fer un café, però com no ens decidiem per cap bar en concret doncs xino-xano, com aquell qui no vol la cosa, ens vam plantar al Port Olimpic. Quina excursioneta tú!  Una mica més i fem el Pedraforca! I per si no en teniem prou vam tornar a peu també, total: de sis de la tarda a sis del matí fent camí per la vida!

Quan arribem a casa meva, disposats ja a anar per feina, em trobo a la Susanita, la meva companya de pis, en boles estirada sobre el seu llit i mal tapada amb una manta (que més aviat eren unes estovalles, però bueno). El Tonino es va cadar mig parat i no se li ocurreix una altre cosa que explicar-li durant un quart d’hora la seva vida i miracles a la Susi, mentre aquesta, mig sobada, ens mirava amb cara de “i a mi que cony m’importa?”.

I per fi ja a la meva habitació, per trencar el gel, vaig tenir la meravellosa idea de posar-me un Tampax davant seu, total… es molt natural! Si ho penses fredament ell bé que te l’endinya, no?

pero quina polla!I ell, doncs… pam!! Es va baixar els pantalons i em treu la TRANCA més gran que he vist a la meva vida. Deu meu quin mosntre!! Quina barbaritat!! L’hauries d’haver vist!! Resulta que no li cabien ni els condons que ell mateix havia portat, la qual cosa és una llàstima perqué m’encantava el color i el diseny de l’envoltori; de fet vaig demanar-li que en comprés més per poder fer-me un collage i forrar-me una carpeta.

Quan per fi va aconseguir encabir la seva descomunal polla en un preservatiu resulta que aquella monstruositat no entrava al meu potorro ni a la de tres, així que el Tonino va decidir anar a la nevera i reaprofitar un Petit Suis com a lubricant però jo, que soc una golosa, quan vaig veure aquell falo tot embadurnat amb gust de maduixa vaig pensar que seria millor practicar una felació, que tanta passejada m’havia obert la gana, tu!

I a més, que vols que et digui! A mi, amb la postura  del perrito m’entra aire al cony i m’acaba fent el soroll d’una ximbomba, això no pot ser pas bó! I mira que ell, pobre, s’havia portat un “anell vibrador“ d’aquest que fan moure la tita sola com si estigués posseïda. I el Tonino encara el volia tirar a les ecombraries, quan jo vaig saltar amb un “NOOOO! QUE ENCARA LI QUEDA PILA!!” Es que a casa ho reciclem tot, tu! Som tan ecologistes!

kiwipollaAl matí següent em vaig passar tot el dia buscant com una boja per casa algún objecte que tingés el mateix diàmetre que aquella desproporcionada manguera: Un got de cubata?  Un platan? El màneg de la porta?… fins que ho vaig trobar: UN KIWI!! LA TENIA COM UN PUTU KIWI EL CABRÓN!!  

PD: No soc tan puta com us penseu!!

*by Marujita*