Un dia qualsevol a la vida d’un arqueòleg glamurós.

6:00 -> Sona el meu despertador compulsivament. Segons un company de feina és la melodia d’uns dibuixos animats des 80’s que es deien “Banner i Flappy” o algo així!

6:10/6:30 -> Em vesteixo amb l’uniforme de la meva empresa i unes botes de punta d’acer; em rento les dents maleïnt un cop més les meves genives, mentre la cafetera exprés m’avisa amb un xiulet que ja em puc pendre la meva imprescindible dosi de cafeïna.

6:30/6:45-> Creuo a tota pastilla el centre de la meva ciutat, aturant-me un instant a treure diners i a comprar El País en un Kiosc. En el meu reproductor d’MP3 sonen a tot volum els darrers àlbums d’Ellos i MGMT, així com es grans èxits de Bowie, Morrissey, Pulp, Fangoria o Kylie Minogue.

6:45/7:30-> Viatge en Renfe, fent transbord a Sants. Fullejo el diari, encara mitj endormsicat. M’acompanyen en el tren desenes d’inmigrants de totes les procedències imaginables.

7:30/8:00-> Caminata a peu fins a les afores de la ciutat on treballo. Rambla amunt i pujada fins a una muntanya on tan sols hi habiten gitanos, camells, ionkies, guardia civils i mossos d’esquadra. 

8:00/9:00-> Entro al vestuari dels paletes on deso el meu MP3 i em poso el casc i l’armilla reflectant en menys d’un minut (odio aquell lloc pudent). Em disposo a controlar visualment les màquines giratòries i retroexcavadores, per si troben cap resta arqueològica, cosa que al jaciment on estic no succeeix des de desembre. La responsable de seguretat apareix a traició en el moment menys insospitat i em dona una bronca per haver trencat alguna norma que s’acaba d’inventar.

9:00/9:30-> Esmorzo en un bar un tant peculiar, on el cambrer és hiperactiu i ja m’ha servit la meva cocacola de rigor abants que m’hagi assegut. De fons sona Manà o música bakala dels 90’s a tota pastilla. Llegixo el diari i em menjo un bocata que duc de casa.

9:30/13:00-> La calor va augmentant al mateix ritme que la ombra desapareix. Escolto les converses garrules dels paletes i encofradors sobre futbol, tuning i ties, procuro dissimular la meva vergonya aliena davant els seus comentaris passadissims de voltes plens de tòpics homòfobs, masclistes i racistes. Em dona temps a pensar temes per fer 10 posts, recordar un cop més el darrer amor platònic que he decidit oblidar però no puc i  preocupar-me pels meus problemes i de pas dels de tota la gent que em rodeja.

13:00/14:00-> Vaig a dinar al mateix bar del cambrer hiperactiu, mentre a la tele posen “La ruleta de la Fortuna“. El menú està bonissim i t’el porten a ritme de llampec.

14:00/18:00-> Dedico totes les meves forcés a intentar no adormir-me. Faig algunes fotos del jaciment i apunto en una llibreta com avui tampoc ha aparegut cap resta arqueològica. Pregunto als caps d’obra el plàning pels propers dies i em responen de forma ambigüa i enigmàtica.

18:00/18:30-> Camino fins a la Renfe, fent una paradeta técnica a la Rambla per comprar-me un merescut granitzat de llimona que em prenc de camí al tren.

18:30/19:15-> Sobo de mala manera a la Renfe fins que el meu instint m’avisa que s’ha de fer transbord o que ja hem arribat.

19:15/19:30-> Baixo la Rambla de la meva ciutat desitjant de tot cor trobar-me algú conegut amb qui aturar-me a tindre una conversa racional, 13 hores i mitja després d’haver-me despertat!! 

19:30/21:30-> Em dutxo, conecto l’ordinador, actualitzo el meu blog o bé comento en els blogs i flogs que més m’agraden. Preparo el sopar.

21:30/22:30-> Sopo mirant El Informal, el programa del Wyoming  a la Sexta. A vegades també miro un troç de Ventdelplà o Polònia.

22:30/23:30-> Xatejo una estona pel msn  o entro en alguna pàgina de contactes gais. Si estic molt cansat m’en vaig al llit on llegeixo un capítol de “Contra Natura” d’Àlvaro Pombo.

23:30-> Zzzzz…..

Igualet que Indiana Jones ehhh! I si, m’encanta la meva professió, que afortunadament no és sempre així (a vegades trobem coses). Us preguntareu també d’on trec temps per ser d’una colla de diables, escriure aquest blog, lligar, llegir, estar al dia de música i política, quedar amb tots els amics que tinc… bé, jo també m’ho qüestiono! Quin misteri!!  

Crònica de les meves aventures per León

El viatge

He arribat a la conclusió que viatjar en tren em relaxa fins a extrems insospitats i que, per molt llarg que sigui el viatge no s’em fa mai pesat. I en aquest cas van ser deu horetes don’t stop Barcelona-León, fent una extranya ruta passant per Vitoria, Burgos, Tarragona i Pamplona (no en aquest ordre obviament), on em va donar temps a llegir, escoltar el meu MP3, repassar per milionèsima vegada el text de la ponència o recordar velles anècdotes d’excavacions, mentre un dels meus companys, com no podia fumar, estava a la vora d’un atac de nèrvis, el pobre!

León, la Ciutat

Com? Que encara no sabeu on anar de vacances? Doncs no ho dubteu ni un instant més: León és la ciutat perfecte per desestrssar-se i passar-hi uns dies! El centre de la ciutat és peatonal i trobem un monument a cada cantonada: que si una muralla romana, que si una esglesia barroca, places porxades, carrerons estrets, parcs enormes, una casa dissenyada per Gaudí, un convent medieval i si! LA CATEDAL! Quina passada! És com si ajuntessim les de Barcelona i Girona i encara ens faltaria! El paradís per a qualsevol arqueòleg o historiador! I aixó per no parlar del seu més que notable Museu d’Història! I a sobre tot net i cuidat!

La gent és mooolt amable i tranquila, tot i que es veu d’una hora lluny que aqui es vota al PP: no hi han hippies ni garrulas, tothom porta uns pentinats de disseny i una roba pija d’infart. Però clar després veus els preus de les cases o dels aparadors de les botigues i dius: ahhh vale! Així també em vesteixo jo de Dolce i Gabanna! Si una caseta de varies plantes et costa 100.000 euros!

El Congrés i la conferència

El campus de la Universdad de León és com la UAB però en petit i en pijo: moltes facultats rodejades d’herba o petits bosquets i, com ja havien acabat le classes, amb prou feines quedaven quatre estudiants que anaven a verue notes.

Només començar el congrés ja em vaig adonar que allí jo no lligaria gaire: l’edat era elevadíssima, la majoria de ponents eren professors, catedràtics o directors de museus! Jo vaig rebentar la mitjana  amb diferència!

I bé, després d’empsassar-me senceretes 40 conferències sobre arqueologia de la mineria, us puc ben assegurar que en soc un veritable expert! La veritat és que ens vàren tractar superbé: canapés a cascoporro, sopars gratis, degustació de vins, dinars, ens han reglat llibres de mineria, passes vip a museus…

Quan ens va arribar el nostre torn, després d’un petit moment d’histèria perqué no s’ens obria el powerpoint, va anar perfecte, ens vam ajustar al horari i a la temàtica (no com la majoria, tot s’ha de dir), vaig parlar clar i lent i quan vam acabar ens van aplaudir i felicitar.

Com a anècdota quedarà per al record la ponència d’un ultrafreak que va anar a parlar d’un suposat jaciment que només veia ell, amb un powerpoint presentat per Epi i Blas, amb fotos del seu gos (!!!).

Excursió a Las Médulas

I per acavar el viatge vàrem visitar un dels jaciments arqueològics més impresionants que recordo al llarg de la meva vida professional: Las Médulas, una mina aurífera romana de fa uns 2.000 anys, que té unes 200 hactàrees d’extensió, amb pous i galeries de 25m d’alçada!! Es va fer amb la tècnica de ruina montis, fent passar rius pel seu interior fins que la muntanya esclatava per poder-ne treure els mínusculs fragments d’or. És el que té tindre esclaus i molt temps lliure!  

Ens va agafar una espectacular tormenta quan estavem al interior d’una sala i entre aixó i que els ponents octogenàris anaven a pas de formiga, com no, vàrem tornar tardíssim a León i, tot i que vàrem creuar la ciutat corrents, s’ens va escapar el tren de tornada! Però res, per sort vam poder canviar els bitllets!!

I aixó és tot! Espero que la meva contribució al devenir científic no acabi aquí i que, ara que ja he perdut la virginitat com a ponent, ja estic apunt per la següent aventura!

PD: Gràcies a tots i totes els que em vaiu deixar comentaris i missatges d’ànim, així com als que m’heu estat acrivillant a SMS!

Cap a León! // Ingredients per un relat

Doncs si, estimats lectors, ha arribat el moment de revelar quin és el projecte que fa uns mesos duc entre mans i que finalment començarà en ben poques hores!!

Demà dimecres, si cap contratemps de darrera hora no ho impedeix, estarè agafant un tren amb destinació León per participar com a ponent dintre del “V Simpósio Internacional de la Mineria y la Metalurgia Históricas en el Suroeste Europeo“, on divendres a les 10:00h exposaré a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres les conclusions preliminars del projecte de recerca en el que porto uns dos anys treballant.

Ponència que, si tot va bé, es materialitzarà també en dues publicacions científiques d’alt nivell.  I com a bón paranoic m’enduc unà còpia del text i del powerpoint en CD, USB i, fins i tot, n’ penjat una còpia al meu pròpi mail! No fos cas! I heu de saber, també, que porto dos dies ensajant davant el mirall, estic taaan nerviós! 

Realizar aquesta conferència suposarà per mi un petit esgraó en el meu currículum professional, però sobretot una gran satisfacció personal, ja que per arribar fins aquí hem hagut de desafiar a tot tipus de persontges macabres sorgits del món de la costrucció que, des del primer moment que vam posar el peu al jaciment, han intentat totes les argucies imaginables per boicotejar la nostre investigació. 

No puc marxar sense agaraïr de tot cor a tots els professionals que han fet possible que aquesta aventura multidiscilpinar arribi a bon port: arqueòlegs (un bon munt), geòlegs, enginyers de mines, cristal·lògrafs, fotògrafs, geògrafs, filòlegs, conservadors, arxivers, informàtics, traductors i, sobretot amics! Gràcies a tots i totes.

I res! Com no podré actualitzar el blog com a mínim fins Diumenge o Dilluns us proposo UN JOC per que us entretingueu amb la meva absència: es tracta de que cada escú deixi escrits tres mots en català, ja siguin noms, adjectius o verbs, com més rebuscats millor i jo em comprometo a la meva tornada a escriure un relat on hi apareguin tots! Segur que, tot i així, serà una narració menys surrealista que els meus deliris onírics dins un Cuarto Oscuro, ahajaja!

PD: La fotografia porta com a títol “Progress” i és obra del fotógraf català Manuel Lao

CONSERVAPÈDIA: Com està el pati…

L’altre dia vaig descobrir, gràcies a “Dalt s’arbre“ (el blog d’un ex-company de feina), un insegotable pou de freakisme, una veritable mostra de fins a on pot arribar a tergiversar la realitat una ideologia fanàtica: es tracta de Conservapedia, la versió gore de Wikipèdia realitzada per la ultradreta americana amb la finalitat de recopilar totes les seves prespectives religioses i anticientífiques en una sòla web. El millor de tot es que intenten recobrir les seves delirants paranoies amb suposats estudis pseudocientìfics del any de la Quica, tergiversant dades i confonent en tot moment opinió amb informació.

Aquestes son algunes de les perles que hi podem trobar, a mode de tast!

- ATEISME: Estudios recientes relacionan el ateísmo como causa fundamntal del suicidio, como el Doctor Reverendo Robert S. MacArthur. En 1894 (!!!), declaró lo siguiente en relación con el ateísmo y el suicidio: 
” El Doctor Martin impulsó que una gran causa de suicidio és el ateísmo. Es, según él, un hecho notable que donde el ateísmo prevaleció más, allí los suicidios son más numerosos. En París, un censo reciente mostró un suicidio a cada 2,700 habitantes.”

- DINOSAURES: Los dinosaurios vivían en armonía con otros animales, (probablemente incluso en el Jardín del Edén) comiendo sólo vegetales;  pares de cada especie de dinosaurio fueron tomadas en la Arca de Noé durante el gran diluvio y fueron preservados de ahogamiento, muchos de los huesos fosilizados de dinosaurios se originaron durante la matanza en masa de las inundaciones  y, posiblemente, algunos descendientes de los dinosaurios tomado a bordo del Arca aún están entre nosotros.

- GAI:  El estilo de vida gay, descrito des de la era victoriana, confoma la parte  inmoral de la actividad sexual, contrario a la moral establecida y, por lo general, consistente en una flagrante promiscuidad. Los actos homosexuales van en contra de Dios, del diseño original de un hombre y una mujer para convertirse en una sola carne.  La homosexualidad puede derivar en enfermedades graves como SIDA, MRSA, sífilis, gonorrea, hepatitis, càncer anal, o sighellosis; además los gays tienen una mayor tendéncia a consumir drogas, tabaco, alchol, abusar de menores, agredir sexualmente a sus parejas o cometer asesinatos. Las lesbianas, además, desarrollan más rápidamente la obesidad.// També podem trobar un interessantissim apartat de com curar la homosexuaitat… en fi!

- PREHISTÒRIA: La Tierra tiene una antiguedad de 6.000 años, fecha calculada a partir de la genealogia de Adán descrita en la Bíblia. (No hi ha cap entrada pel mot Neanderthal, ni per cap homínid, i tampoc existèixen definicions dels diferents períodes de la prehistòria com Paleolític o Neolític).       

 - FEMINISME: Ideologia surgida del sufragismo para obtener el derecho de voto para las mujeres en el año 1900 en los Estados Unidos y el Reino Unido. En el decenio de 1970, sin embargo, los liberales canviaron el sentido del tèrmino para  defender el aborto y las funciones sexuales idénticas o cuotas para las mujeres en el ejército y en la sociedad en su conjunto, promover el lesbianismo y destruir la família tradicional. Las feministas detestan a las mujeres que son felices en las funciones tradicionales, como ama de casa, y, sobre todo, odian aquellas mujeres que prefieren usar vestidos en vez de pantalones. También se niegan a tomar el apellido del marido cuando se casan, a pesar de la confusión y la complejidad que esto causa.

Animo als editors de la web que creein una entrada sobre mi, com a definició d’Anticrist, per exemple! Tenint en compte que soc prehistoriador, gai, ateu, feminista, marxista i materialista, jo crec que m’ho mereixo, no?    

PD: No vull reobrir el debat sobre si el relativisme científic és o no de dretes, però tan sols deixo constància que un  dels seus temes en el seu fòrum de debat és “There is no objective truth“….aquí queda!

PPD: No us perdeu aquest video  que fa una crítica al creacionisme emprant arguments de la biologia genètica! Molt bó!

Indiana Jones: el retorn de l’anti-arqueologia

Definitivament el cinema comercial de Hollywood va en camí de convertir-se en el pitjor enemic dels arqueòlegs: quan encara no ens hem recuperat del ensurt de veure com mamuts i piràmides convivien en el mesolític de “10.000“, ara resulta que el nostre més temut arxienemic contraataca de nou: després de quasi dues dècades de silènci Steaven Spielberg ha tornat a donar vida al expoliador més famós de tots els temps, Indiana Jones.

I dic expoliador (per no dir directament traficant d’antiguitats) ja qué el que fa aquest home no té absolutament res a veure amb la carrera professional que jo exerceixo en aquest moment. I no estic parlant d’insignificants detalls d’imatge com el barret o el llàtig, ni tan sols de les peripècies amb tancs o animals salvatges, no!

El veritable problema que presenta aquesta saga d’aventures és que dona una imatge de l’arqueologia com una mera búsqueda de fascinants peces maques, sense més, la qual cosa provoca que el públic neòfit en la matèria acabi distorsionant la percepció del nostre ofici i ens vegi com uns vulgars i mesquins caçatresors: res més allunyat de la realitat!

L’arqueologia és una CIÈNCIA que té com a únic objetiu explicar el passat mitjançant les restes materials de les pràctiques socials, econòmiques i ideològiques de les societats que ens han precedit en el temps. Ens dona molta més informació un abocador d’escombraries romà, plé de plats trencats i restes de menjar, que cap arca o calze per molt sagrats que siguin. Nosaltres partim d’una curosa metodologia racional per al registre de totes les dades, agafant mostres de sediment, dibuixant cada mur en planta i secció i classificant milers i milers de fragments òssis, ceràmics, lítics o metàl·lics sense cap tipus de valor artístic, ni comercial, ni sentimental, ni molt menys bíblic: és exclusivament ciència i conèixement; no en treiem cap benefici ja que tot el patrimoni és propietat exclusiva del estat.

I ara haurem d’aguantar de nou les típiques preguntetes de que si estem buscant un calze, que si no portem un llàtig o un barret… en fi! Paciència!  

PD: Cal puntualitzar que ALGUNS arqueòlegs científics i famosíssims sembla per la seva estètica que siguin realment un clon d’Indiana! 

Fauna Universiaria (en una facultat de lletres)

La Qualche em va proposar dies enrere un repte: fer un post sobre les diferets tipologies socials d’estudiants que podem trobar en una universitat. Jo obviament vaig acceptar encantat: heu de saber que m’apassionen desesuradament les proposicions bloggers tan originals com aquesta.

Però us he d’advertir que la facultat en la que jo vaig estar és un pel… com ho diria jo… peculiar? Si, digem-ho així! 

Estudiar Història a la UAB era com viatjar a una dimensió paralela en la que l’únic debat polític possible era entre anarquistes i marxistes, on els laboratoris estaven decorats amb imatges del Che i de Marx, on tot es decidia assembleariament i on cada setmana hi havien motius sobrats per convocar una manifestacio o, perqué no, una vaga general revolucionaria anticapitalista.

 I en aquest ecosistema tan particular, obviament la fauna era d’allò més rara avis:

- Els Gurús: Per ells la facultat és una mera excusa  per fer la revolució i demolir el capitalisme. Només van a classe per fer propaganda dels actes solidaris amb les causes més rocambolesques imaginables.Ells dirigeixen les assemblees  i, obviament, duen les pancartes i els megafons a les manis. Portar-lis la contraria en el menor detall sigifica ser un traïdor a la causa, un esquirol i un talp del sistema. Temps aproximat per acabar carrera: 8/9 anys  

- Les pijes perdudes: Elles volien fer periodisme però no els hi arribava la nota, així que, sense saber on cony s’estaven ficant, van marcar la casella d’Història a la UAB. Un cop allí no triguen en adonar-se que els seus tacons i el seu maquillatge no lliguen gens ni amb les rastes o le crestes omnipresents i tenen molt clar que els seus modelets no es refregaran pel fang d’un excavació arqueològica. Temps aproximat en abandonar la carrera despavorides: 1/2 anys.

-Les “morcillas del averno”: Un grup, tot i que reduït, força dificil d’oblidar! Eren unes 7 o 8 gòtiques supergordes i embotides en corsés de làtex que mai parlaven amb ningú que no anés més maquillat que Marilyn Mason.  Eren fanàtiques de la Història Medieval i corrien tot tipus de fosques llegendes i extranys rumors sobre elles. Temps aproximat en fugir corrents quan te les trobes a les fosques en un passadís del departament: 2-3 segons.

- Els superfreaks: Ells ho saben tot, no hi ha detall succeït entre l’aparicció dels primers homínds i ahir per la tarda, per insignificant que sigui, que s’els hi hagi passat per alt. Els hi encanta interrompre classe per fer les preguntes més rebusqcades imaginables i posar en un compromís al professor. Ente classe i classe van a la biblioteca a refrescar el seus coneixements, no fos cas que en la darrera mitja hora s’hagués publicat alguna novetat. Mitjana aproximada del seu expedient: 9,9; èxit laboral:0% (us els imagineu picant en un jaciment al Agost? ahajaja).

-Els ultrahippies: Per ells la facultat comença al bar i acava a la gespa del davant, no coneixen un altre temari que el de liar-se porros i el seu màxim esforç es basa en tocar els bongos. Amb prou feines poden recordar el nom de la carrera en la que en un temps remot es van matricular. Es guanyen la vida amb coses tant curioses com retornar les ampolles de cervesa buides que troben pel bar (et donen 10 cèntims) o bé traficant amb tabac, ja que la legislació en va prohibir la venta en tota la UAB. Temps aproximat en acabar la carrera: encara estic esperant que algú d’ells ho faci!

- Els motivats: O sigui jo, entre molts d’altres. Ens encantava l’arqueologia: realment per nosaltes més que una carrera era una passió i un hobbie; tots estavem ficats en un grup d’investigació, teniem una taula pròpia al laboratòri des de 1r, anàvem de voluntaris a excavacions del juny al septembre, tractavem de col·legues als professors del departament i realment no ens importava malgastar el notre temps lliure ajudant-los a classificar caixes i caixes d’ossos i pedres mentre el reste d’alumnes estaven al bar. Temps aproximat en trobar feina un cop acabada la carrera: 1/2 mesos.

 

Les morts més estúpides de la història

Avui us deixo amb una llista de les morts més freaks i estúpides que la història de la humanitat ens ha donat; sé que existeixen milers de posts a la xarxa sobre el tema, però com a històriador no em podia resistir a difondre aquesta mítica compilació. Aquestes son les més gracioses i anectdòtiques que he trobat, en coneixeu de cap altre?   

- George Allen (1990): Aquest entrenador de futbol americà va ser submergit en Gatorade després de guanyar un partit i es va ofegar!

- Isadora Duncan (1927): ballarina americana, fou estrangulada per la seva bufanda que s’había quedat enganxada entre els radis de la roda del seu cotxe.

- Jean-Baptiste Lully (1687): Compositor i director d’orquestra que es va clavar la seva pròpia batuta en un peu, morint per una cangrena.

- Tennessee Williams (1983): Dramaturg, es va ofegar al empassar-se el tap del pot de medicaments que intentava obrir amb la boca.

- Wan Hu (1500 aprox): Aquest xinés va ser el primer en intentar volar cap al espai; es va rodejar de cohets de pòlvora que, al esclatar, en comptes d’enviar-lo a l’estratosfera el vàren carbonitzar.

- Felip II (1598): Va morir de Ptiriasis, es a dir, una invasió massiva de polls.

- Francis Bacon (1625): Polític, filòsof i escriptor. Va morir congelat mentre intentava observar si la neu congelava un pollastre i aquest es conservava sense podrir-se.

 - Atila, Rei dels Huns (450 dC): Després de conquerir mitja Àsia va morir d’una hemorràgia nasal a la seva nit de bodes.

- Tycho Brahe (s.XVI): Astrònom danés; li va rebentar la vejiga durant un banquet, ja que en aquell temps era considerat de mala educació aixercar-se per anar al lavabo en mig d’un àpat.

- Esquil (500 aC): Dramaturg greg; una àgila va deixar caure una tortuga sobre el seu cap.

Cada dia em costa més acostumar-me a tanta vulgaritat…

Jo vaig fer una carrera de lletres per passar-me la vida codejant-me amb intel·lectuals, discutint sobre art medieval, o comentant quin es el millor poeta de la Generació del 27; però el destí, en una més de les seves bromes sarcàstques, ha fet que el meu devenir professional acabi dins el fantàstic mon de la construcció, rodejat d’inividus on el su màxim acte cultural en la darrera dècada ha estat llegir el “Que!”.

Paletes desdentegats, encofradors fatxes amb la bandera d’Espanya tatuada al braç, responsbles de seguetat talibans que no em deixen ni respirar, maquinistes amb Radio Teletaxi a tota pastilla… Un entron laboral d’allò més elitista i glamurós,vaja!.

I si, ja sé que pot semblar una contradicció ser marxista i tenir aquests aires de sueprioritat sobre la classe obrera, però jo també soc un treballdor assalariat i cobro una sisena part del sou d’un camioner autònom (i no va en conya eh, que ho he calculat!), tot i tenir mil vegades més estudis i cultura: on és ara la paradoxa?

De debó que haurieu d’escoltar les converses que tenen! Quan dexen per un instant de parlar de fútbol o de les tetes de la primera que passa pel carrer comenten “que si mi mujer me ha pillado yendo de putas cuando vió una factura de una mariscada a las 4h de la mañana” o “desenrolla ese billete antes de pagar, que se nota que te has metio una ralla“; això quan no fan un cosa que em posa molt dels nèrvis: confonen el subjuntiu amb l’infinitiu (”ayer hablemos de futbol“, per exemple).

I a mi, clar, em veuen com aquell freak que s’està mirant tot el dia la màquina, no mou un múscul, no parla ni de fútbol, ni de tetes, i utilitza la conjugació verbal correcte.

En fi, com podeu veure l’arqueologia dista anys llum del glamour aventurer que Hollywood li ha donat als films d’Indiana Jones!

…but I will survive!!

 

HANS BLÜHER: Un filòsof gai nazi.

Si fa unes setmanes us exposava la paradoxa d’esser al mateix temps gai  i de dretes, avui veurem detallat l’exemple més radical imaginable: un filósof que va intentar cosntruïr una ideologia que barregés al mateix temps la exaltació de la homosexualitat i el nacional-socialisme.

Segons aquest filòsof, nascut el 1888 a Berlin, les dones eren uns essers inferiors i perillosos i proposava una aliança viril entre els homes  (imgino que de caire sexual) per tal de crear una societat exclusivament mascuilna i ària.

Les seves tèsis vàren tenir un cert ressó dintre de les SA, la secció més radical, violenta i paramilitar del Partit Nazi, liderades pe Ernst Röhm, que va ser sorprés al llit amb un altre home durant la fatídica “Nit dels Gavinets llargs” (Juny de 1934), en la que Hitler ordená un assasinat col·lectiu contra aquest sector del seu propi partit temerós que volguessin pendre-li el poder. A partir d’aquell moment la influència de Blüher va ser nula dins el nazisme, però va tenir la inmensa sort de no ser excutat o deportat a un camp d’extermini.

Durant el règm nazi es tanquen tots els locals d’ambient, es crea una unitat especial de la Gestapo per combatre la homosexualitat, es fan llistes negres de gais que anàven marcats amb un triangle rosa, s’executen experiments médics per “curar” als gais (com els realitzats el doctor Carl Vaernet al camp d’extemini de Buchenwald). Entre 1933 i 1945, 100.000 homosexuals son arrestats i empresonats, uns 10.000 d’ells en camps d’extermini. No sabem quans vàren sobreviure.

Tot i aixó Hans Blüher va seguir donant surport al règim de Hitler. Ara ja no em sembla tan sorprenent que hi hagin gais que votin al PP i aplaudeixin a la COPE. 

PD: Gràcies Ferran per passar-me l’enllaç amb el qual he pogut fer aquet post!

Posts Relacionats

•  Blogs gais de dretes, si existèixen.
•  Pequè Hitler NO era gai

“10.000″: El pitjor film de la (pre)Història?

Estic absolutament indignat!! Per una vegada que Hollywood es gasta cuartos en fer una superproducció sobre un tema en el que en soc especialsta, la prehistòria, va i el resultat és la aberració històrica més horrible que mai hauria pogut imaginar. Estic parlant, obviament, de “10.000” de Roland Emmerich, que ja havia dirigit altres pel·lícules tan vomitives com “El dia de mañana“.

Obviament no he arribat a veure-la (abants em tiro a la Ana Botella que gastar diners en subvencionar aquest atemptat a la cultura) però amb el trailer  ja n’he tingut prou per jutjar fins a on arriba aquesta montruosa barbaritat tan sols apte per a les masses de garrules semi-analfabetes.

Anem per pams: l’acció es situa en l’any 10.000 abants de Crist, com indica el seu títol, es a dir, en el periode històric conegut com Mesolític, una època en que la societat estaba formada per petits grups nòmades que es guanyaven la vida recol·lectant fruites i caçant d’espècies de petit i mitjà tamany (conills, llebres, cabres, senglars i cèvols), així com de la pesca i la marisqueria de mol·luscs. Vivien en cabanes i coves i encara no havien desenvolupat cap tipus d’arquitectura.

Així doncs els principals errors històrics del film son que fa deu mil anys…

1.-No hi havien mamuts ni tigres amb dents de sabre: aquestes espècies s’havien extingit 30.000 anys abants, durant el Paleolític Mitjà i, de fet, mai van conviure amb els  Homo Sàpiens sinó que ho vàren fer amb Neanderthals i Erectus.                    

2.-No hi havien piràmides: Al Mesolític la construcció més complexe a la que es deuria arribar va ser la cabana! I faltaven 7.000 anys per que els Summeris fessin el primer Ziggurat i 8.000 perqué els egipcis comencessin a fer piràmides!

3.-No hi havien cavalls domèstics: En aquesta època tan sols s’havia aconseguit domesticar el gos! No serà fins a la Primera Edat del Ferro, 9.000 anys més tard, que es començaràn a cavalcar els èquids.

4.-No hi havien exèrcits ni guerres: Encara no s’havia originat l’estat, ni les desigualtats socials, no hi havien armes, ni imperis, ni molt menys guerres!! La gent es dedicava a pescar, caçar i recol·lectar fruites silvestres!

Ja posats, com suggereix una companya meva de feina, podrien fer aparèixer en mitj del film a Juli Cesar comandant la Enterprise, per anar rescatar a Isabel la Catòlica de les mans d’Adolf Hitler. Perqué no?

De veritat senyors cineastes: contractar a un assesor històric no és tan car!!