El cop d’estat del PPSOE contra la Constitució

La Constitució Espanyola, amb els seus defectes i mancances que son molts, va suposar una fita històrica en l’esdevenir polític d’Espanya: per primer cop l’any 1978 es va establir un marc jurídic i legal que no era fruït exclusivament d’una sola ideologia, com va succeir amb totes les constitucions anteriors des de 1812, sinó que era un pacte ampli i global entre forces polítiques tan antagòniques com els hereus del franquisme, la AP de Fraga, així com l’únic partit que va articular la resistència antifeixista, el PCE/PSUC, passant pels nacionalistes catalans el PSOE o UCD. Tothom va haver de cedir en aspectes fonamentals i el resultat ha estat el més llarg període d’estabilitat legal dins un règim democràtic conegut fins a la data.

Ja fa temps venim escoltant diverses reivindicacions de modificació constitucional per diversos motius com serien la proclamació de la IIIª República, l’encaix de l’Estatut de Catalunya o l’aprofundiment de la democràcia, entre d’altres; però els poder executiu de torn sempre responia al·legant les enormes dificultats que suposaria iniciar un procés de reforma constituent.

Doncs bé, ahir vam assistir completament atònits i atordits a  un dantesc i lamentable espectacle veient com el mercat capitalista aconseguia imposar una dràstica remodelació al text constituent per aniquilar de facto l’Estat del Benestar, impossibilitant que mai cap Govern central o de cap ajuntament, autonomia, diputació o consell comarcal pugui incrementar el seu dèficit públic per tal d’afrontar les seves despeses socials. Es a dir, mai es podrà fer una política keynesianista o socialdemòcrata a Espanya, encara que IU-ICV guanyés per unanimitat les eleccions en tots els ajuntaments i autonomies.

Per acabar d’adobar aquesta eutanàsia a la democràcia, resulta que la reforma es tramitarà amb malevolència estival,  i una inusitada rapidesa, sense que es pugui sotmetre a referèndum i els ciutadans puguem  expressar la nostre opinió sobre aquest sanguinari atemptat terrorista que ens situa de facto en una dictadura neoliberal.  Tan sols espero que els votants socialistes obrin els ulls d’una punyetera vegada i vegin que sota les sigles del PSOE s’hi amaga la dreta més facha, ultra i venuda al capital possible, convertint al partit de Pablo Iglesias, Largo Caballero i Negrín en un mer tentacle dels poders econòmics.

I jo em pregunto… que succeirà amb aquelles administracions endeutades fins a les celles (es a dir, quasi totes)? Hi han ajuntaments, com el de Moià, on CIU hi va deixar un dèficit del 400%. Vindran els tancs de l’exèrcit a fer complir la Constitució? El Tribunal Constitucional il·legalitzarà l’ajuntament? Obligaran als ciutadans a pagar milions d’euros de els seves butxaques o emigrar? Quin misteri!