Crònica de la Manifestació contra el Racisme i el Feixisme a Hospitalet

Fins al darrer moment vaig estar amb l’ai al cor. Havíem enganxat prou cartells? Eren suficients les octavetes, la convocatòria a Facebook i a Twitter, així com el boca orella?

La veritat es que el dia no el podíem haver escollit en pitjor data: el plenes Festes de Primavera les colles de diables i tabalers tenien l’agenda plena, els Esplais celebraven una Festa al Parc i l’associació multicultural Akwaba feia una Festa de la Diversitat. Peró entre Setmana Santa i la campanya electoral no ens quedava cap altre buit al calendari! Encara sort n’hem tingut dels magnífics Grallers de Bellvitge que ens han animat el recorregut!

Peró tot i així hem de celebrar que més d’un mig miler llarg de vosaltres hagueu fet l’esforç de llevar-vos i perdre un matí de dissabte per advertir als ciutadans de l’Hospitalet de que un neonazi violent pot esdevindre regidor el proper 22M, contagiant a la resta de polítics del seu infame discurs en contra la democràcia i els drets humans, difonent les seves insidies manipulades envers els immigrants, la seva víctima predilecta.

La Manifestació no era un objectiu en si mateix, sinó un mer mitjà de difusió i visibilitat, un altaveu per posar en alerta als nostres veïns de que el sistema polític de llibertats democràtiques es troben greument amenaçats i que, davant el seu discurs d’odi, en trobaran en tot moment al davant, passin o no passin! I, sense lloc a dubte, aquest objectiu s’està assolint, poc a poc!

El recorregut no ha estat que nosaltres haguéssim volgut, però les activitats programades a la Rambla ens van obligar a pactar amb Governació una ruta alternativa, passant pel barri popular de Sant Josep i acabant al Pont de la Llibertat, un monument que simbolitza la resistència i la lluita contra la dictadura feixista a la nostre ciutat.

Ha estat, de nou, un plaer veure la gran diversitat d’ideologies, sindicats, ONG i partits representats. Gràcies a tots!

Des de pàgines web de l’extrema dreta ultranacionalista s’ens havia acusat de ser terroristes islàmics o d’estar a favor del Burka i des del blog del grupuscle feixista PxC es van referir a nosaltres com “una panda de guarros“, mentre al seu grup de Facebook s’ens havia amenaçat amb fer contramanifestacions… En fi, els lladrucs habituals dels qui no tenen cap altra idea ni projecte que l’odi absolut envers els que no pertanyem a  la seva raça presumptament escollida  tot i que aquesta superioritat ètnica, paradoxalment, no es vegi reflectida en el seu coeficient intel·lectual.

Aquí podeu veure la noticia al canal 3/24 que s’ha emès vàries vegades durant aquest matí i AQUÍ la noticia als mitjans de comunicació locals amb els que hem tingut una gran complicitat en tot moment!

PROPERA CONVOCATÒRIA: CONCENTRACIÓ DAVANT L’AJUNTAMENT D’HOSPITALET EL DIJOUS DIA 5 A LES 20:00H EN MOTIU DE L’INICI DE LA CAMPANYA ELECTORAL.

NO PASSARAN

Desmuntant Tòpics Racistes

Sense cap lloc a dubte la millor forma de combatre el racisme, el primer pas que condueix de forma ineludible cap a una societat feixista, és desmuntar les seves pèrfides mentides que difonen de forma viral embolcallades en inofensius rumors.  I com esclafar aquestes infectes insídies? Doncs amb les dades científiques i estadístiques de la pura realitat material!

A banda de convidar-vos a la Manifestació a nivell català contra el Racisme i el Feixisme d’aquest proper dissabte, us animo a difondre aquest post cada cop que algun escurçó neonazi us xiuxiuegi a l’orella alguna d’aquestes empatollades fal·lacies.

TÒPIC: Els immigrants col·lapsen els serveis socials

REALITAT: L’any 2009, només un 5,3% dels residents estrangers de Barcelona van ser usuaris dels serveis socials. El gruix de la despesa en serveis socials és per persones majors de 65 anys i tan sols el 2,5% d’immigrants tenen aquesta edat (Ajuntament de Barcelona)

TÒPIC: Tots els pisos de protecció oficial van a nouvinguts

REALITAT: El 2010, només el 15% de les sol·licituds d’habitatge protegit de propietat i lloguer eren de població estrangera (Patronat Municipal d’Habitatge de Barcelona).

TÒPIC: Totes les beques menjador van a parar als immigrants

REALITAT: Per al curs 2010-2011, només el 15,5% d’alumnes amb beques menjador són de nacionalitat estrangera (Consorci d’Educació de Barcelona).

TÒPIC: Els nouvinguts col·lapsen els serveis sanitaris

REALITAT: Els immigrants utilitzen un 40% menys de recursos sanitaris que els espanyols (XXX Jornades de l’Asociación de Economía de la Salud; 2010, Juan Oliva).Un estudi de l’Hospital de Sant Pau conclou que l’assistència a urgències de la població estrangera és la mateixa que l’espanyola; exactament el 14,2% del total de pacients, que correspon al percentatge de població estrangera que viu a l’àrea d’influència de l’hospital. També cal remarcar que la majoria de nouvinguts son joves i que, per tant, tenen menys malalties.

TÒPIC: Els immigrants son incívics

REALITAT: Del 2006 al 2010, només el 18% de les multes per infraccions de l’Ordenança de Convivència eren per a estrangers residents a Barcelona. (Ajuntament de Barcelona)

TÒPIC: Ens estan envaint! Cada cop venen més immigrants!

REALITAT: Des de 2009 la tendència d’arribada de nouvinguts és negativa. Durant l’any passat  tenim 10.285 immigrants menys a Barcelona (Institut Nacional d’Estadística).

TÒPIC: Els comerços d’immigrants reben ajudes

REALITAT: Un 89% dels immigrants propietaris d’un comerç no té coneixements sobre els ajuts als quals tenen dret tots els comerciants i per tan no en demanen ni en reben cap. No hi ha cap ajuda destinada a comerços de nouvinguts (La immigració i el comerç a Catalunya. Any 2009; Confederació de Comerç de Catalunya).

TÒPIC: Els comerços d’immigrants no paguen impostos i obren quan volen

REALITAT: Els comerços d’alimentació de menys de 150 m2 poden obrir tots els dies excepte els festius de tancament obligatori (el 25 de desembre, l’1 de gener, l’1 de maig i l’11 de setembre) i sense limitació d’horari. L’impost del IAE ja no existeix per CAP petit comerç.

TÒPIC: Les escoles tenen places reservades a immigrants

REALITAT: Els places es reserven per alumnes que venen a mig curs, independentment de la seva procedència (Ajuntament de Barcelona).

TÒPIC: Els immigrants no contribueixen a la riquesa i son un llast per l’Estat.

REALITAT: Aporten més del que reben: l’any 2007 les seves aportacions a la Seguretat Social representaven el 6,6% del total. Les despeses que van originar van representar el 5,4% del total. (Oficina Econòmica del President del govern, 2007).

RECOMANACIONS LITERÀRIES SANT JORDI 2011

Un any més aquest blog es fa partícip de la celebèrrima tradició de Sant Jordi, publicant una llista amb aquells llibres que, al llarg d’aquest any, han ocupat la meva tauleta de nit i han acompanyat cada un dels meus viatges ferroviaris cap a la feina.

I un cop més us convido a vosaltres a que compartiu les vostres recomanacions ja que, per variar, navego en un mar de dubtes sobre que adquirir demà!

LA CATEDRAL DEL MAR Ildefons Falcones

Un documentadíssim repas a la Barcelona baixmedieval del s.XIV que ens endinsa pels carrerons del call jueu, la Pesta Negra o als diversos conflictes bèl·lics i socials del moment. Llàstima que literàriament sigui un cúmul de despropòsits, mediocre, lineal, previsible, amb personatges plans i totalment  inversemblants (un serv de la gleva que arriba a ser mercader i noble?? Au va!). NOTA: 4

.

HOMENATGE A CATALUNYA Georges Orwell

Apassionant relat verídic i en primera persona sobre la vida a les trinxeres del Front d’Aragó durant la Guerra Civil, així com una visió personal dels Fets de Maig del 37 on mostra la versió del POUM d’aquest tràgic esdeveniment. Me l’imaginava dens i avorrit i, molt gratament m’ha sorprès per la seva agilitat literària a ritme de novel·la d’acció i aventures. Un clàssic imprescindible. NOTA: 7,5

-

A SANG FREDA Truman Capote

Una minuciosa i acurada descripció d’un assassinat múltiple i verídic que intenta esbrinar, dins la psicologia dels criminals, quin és el factor que impulsa a dos individus vulgars i corrents de l’Amèrica rural i profunda a massacrar violentament a tots els membres d’una família de grangers. Tot i que les descripcions es fan un xic feixugues, de tan detallistes, veritablement ens trobem davant d’un exercici superb de novel·la documental i un insòlit viatge a la ment de dos psicòpates. NOTA: 8,75

.

L’HOME DELS PIJAMES DE SEDA Marius Carol

Com em va agradar tant “A sang freda” no vaig poder resistir la temptació de llegir aquest relat on ens explica el “making off” de la novel·la, es a dir, com Truman Capote i el seu amant varen passar tres estius a Palamós, envoltats de tot el glamour i llibertinatge imaginable dins el tardofranquisme. Un experiment literari molt encertat ideal per llegir a la platja amb un gintònic a la ma! NOTA: 6,7

-

CONTRA LA INDIFERÈNCIA Josep Ramoneda

Un profund assaig a carreg del meu idolatrat director del CCCB, on reflexiona sobre la política, l’art i la societat actual. Una defensa de la llibertat intel·lectual davant els totalitarismes, un atac al dogmatisme, una reflexió sobre la crisi de l’esquerra, l’Europa actual o la càrrega moral del terrorisme, així com un atac als enemics de la raó. La seva redacció és simple, concisa i directa, peró aprofundint en l’arrel dels problemes. De ben segur no us deixarà indiferents. NOTA: 7

LAMENTACIONES DE UN PREPUCIO Shalom Auslander

Una particular autobiografia irònica i mordaç d’un jueu ortodox, ja renegat, que ens explica com va ser va seva infantesa i adolescència dins una comunitat de fanàtics religiosos i com, poc a poc, va començar a qüestionar-se els dogmes del Talmud, així com les seves mil i una normes teològiques a quina més absurda.  Una visió molt divertida sobre el temor paranoic a un Deu castigador! NOTA: 8,5

.

EL VIGILANT DEL CAMP DE SÈGOL J.D. Salinger

Com em sentia un xic avergonyit de no haver llegit mai aquest arxiconegut relat, arrel de la mort del seu autor vaig decidir posar-hi remei, adquirint una còpia i devorant en una tarda aquest relat sobre l’angoixa adolescent. Sens dubte em vaig sentir molt identificat amb el nihilisme autodestructiu del  solitari protagonista, desmotivat i desconcertat davant tot el que l’envolta. Tan sols em sap greu no haver abordat aquest opuscle quan tenia 16 anys i era víctima del bullyng… igual hauria esdevingut un serial-killer, qui sap? NOTA: 8.

INÉS I LA ALEGRIA Almudena Grandes

Sens dubte la meva recomanació Nº1 d’enguany! Una veritable obra mestre de la literatura espanyola que ens narra apassionadament una aventura amorosa situada dins la desconeguda Invasió de la Vall d’Aran per part del PCE el 1944. Unes 800 pg que he devorat amb fruïció i llàgrimes als ulls, comptant amb la precisió històrica del millor historiador i els recursos literaris d’una de les autores més interessants de la Península. NOTA: 9

TOP: Els llibres del segle XX més censurats arreu del món

La American Library Association, organització destinada a promoure la llibertat intel·lectual i la lectura, es dedica a fer un seguiment intensiu a tots els intents de censura i boicot a diversos llibres que les ultraconservadores associacions de pares  i diversos grupuscles cristianofeixistes o integristes islàmics intenten realitzar, per tal de retirar-los de les biblioteques públiques, salvant la seva obscurantista i retorçada moral dels progressos de la humanitat.

Així doncs, per tal d’iniciar un Especial Sant Jordi, us faig un breu extracte amb els volums literaris del segle XX que tenen l’honorífic mèrit d’haver despertat la ira dels enemics de la llibertat

EL SENYOR DELS ANELLS- J.R.R. Tolkien : Cremat a Nou Mèxic per l’Església de la Comunitat de Crist, al considerar-lo satànic.

LA TARONJA MECÀNICA- Anthony Burgess: Censurat a Uta, Colorado i Madison pel seu llenguatge violent

PER QUI DOBLEN LES CAMPANES – Ernest Hemingway: El Govern Turc va portar a judici a 11 editorials per difondre aquest llibre que, suposadament injuria a l’estat. Van ser  condemnats a presó i se’ls va confiscar els volums

MATADERO CINCO -Kurt Vonnegut: Aquest llibre, que narra viatges en el temps d’un soldat a la II Guerra Mundial, ha estat censurat a nombroses biblioteques i escoles de Los Angeles, Florida, Kentucky, Virginia, Ilinois, Georgia i Michigan, per culpa de la seva violència i el seu llenguatge sexual.

ALGÚ VA VOLAR SOBRE EL NIU DEL CUCUT – Kean Kessey. Censurat a California, Ohio, Madison i Colorado per que “glorifica l’activitat criminal, té una tendència a  corrompre menors i conté descripcions de la bestialitat, la violència, la tortura, el desmembrament, la mort i l’eliminació d’humans.“

LOLITA- Vladimir Nabokov. Prohibit durant els anys 50-60 a Irlanda, França, Argentina, Anglaterra i Nova Zelanda, per obscè i incitador a la pederàstia.

DE RATOLINS I HOMES- John Steinbeck. El llibre més cremat pel Ku Klux Klan, ha estat relegat a l’ostracisme al llarg del segle XX a Sicacussa, Irlanda i a la majoria dels estats americans per blasfèmia, emprar el nom de Deu en va, el seu llenguatge vulgar, per antipatriòta i difamar als negres, les dones i els discapacitats.

VERSÍCLES SATÀNICS – Salman Rushdie. Prohibit i cremat a Pakistan, Aràbia Saudita, Egipte, Somàlia, Sudan, Bangla Desh, Malàisia, Qatar, Indonèsia, Sud-Àfrica, India, Veneçuela,  Bulgaria i Polònia per la seva crítica a l’Islam. El 1991, en incidents separats, Hitoshi Igarashi, el traductor japonès, va ser assassinat a punyalades i el seu traductor italià, Ettore Capriolo, va ser ferit de gravetat.

TRES AMB TANGO- Justin Richardson y Peter Parnell. Aquest conte il·lustrat infantil que explica una verídica història de com dos pingüins mascles van adoptar un ou per tal de ser pares, és el llibre més censurat a tots els EUA durant 2010, per pressions homofòbiques del Tea Party.

Crònica de l’Acte de Presentació d’Unitat contra el Feixisme a L’Hospitalet

El Centre Cultural Collblanc la Torrassa va quedar petit per acollir el centenar llarg de ciutadans de l’Hospitalet, preocupats per la onada de propaganda racista i neonazi que intoxica i contamina els nostres barris i que tan sols és l’avenç del que ens vindrà a sobre el 22M, quan per primer cop  en democràcia la ultradreta molt possiblement entrarà al nostre Ajuntament.

Sense cap lloc a dubte el que més em va commoure, però, no va ser l’elevada partició sinó la gran diversitat d’ideologies i procedències representades. Ciutadans anònims, monitors d’esplai, sindicalistes, mestres, representants de l’Assemblea de Barris, membres de colles de diables, ONG d’immigrants (Waslala, la Muga Akwaba…) i representants de tota l’esquerra hospitalenca (ICV-EUiA, ERC, CUP, Revolta Global, CNT, En Lluita…). Vaja, els mateixos que ens vam unir el 1936 per la mateixa causa, deixant a la porta les nostres diferències banals, davant un enemic comú tan ferotge.

Després d’atendre breument als mitjans de comunicació locals vaig seure a la primera fila, mentre la nostre fantàstica moderadora donava pas las diversos ponents:

- Iolanda Maurici, membre fundadora d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme, va  narrar l’origen del moviment el passat Octubre i de com aquest s’està expandint ràpidament al Garraf, Reus o Ciutat Vella.

- Jaume Valls va recordar en seu passat lluitant contra el feixisme a la Guerra Civil i a la  posterior dictadura franquista, colze amb colze amb els immigrants murcians, a qui va convèncer de la necessitat d’una autonomia per Catalunya.

- José Luís Obama, Júlia i Rashid, tres nouvinguts de Guinea, Hondures i Marroc respectivament, ens van fer partícips del seu procés d’integració sentint-se catalans i ciutadans del món alhora, el seu periple per arribar fins Hospitalet o la seva particular visió dels estereotips i tòpics del populisme xenòfob.

- Rosa Cañadell, mestre de secundària i portaveu d’USTEC, va fer una fantàstica i molt pedagògica classe de com actua el racisme, avantsala ineludible del feixisme, donant culpes de la crisi a qui menys té, dividint a la classe obrera i creant enemics ficticis a partir d’un identitarisme extrem.

Al debat, diversos veïns van demanar la paraula, en un  ambient molt distés, alertant de com havien trobat a membres de PxC escampant infàmies contra els nouvinguts al metro, animant a tothom a participar a les eleccions massivament i, finalment una mestra en va  detallar les experiències positives contra el racisme amb els nanos.

Per posar punt i final al nostre bateig social vàrem  engrescar a tothom a participar a la Manifestació global contra el Racisme i el Feixisme a Catalunya, que es farà a Hospitalet el proper 30 d’Abril a les 12:00 a la Rambla Just Oliveras. I que millor que enganxant les octavetes de la mani a sobre els seus cartells?

MOLTES GRÀCIES A TOTS!! AMB GENT COM VOSALTRES NO PASSARAN!

GAYXAMPLE: Llums i ombres d’una nova sèrie on-line

El passat dia 12 de Març es va estrenar a Internet una nova sèrie centrada en la vida homosexual barcelonina dirigida per Giuseppe Storelli, un italià resident a la Ciutat Condal des de 2001, que ha muntat tot aquest projecte de forma desinteressada, amb baix pressupost, actors voluntaris i molta paciència, aconseguint 8.000 visites el dia de la seva estrena i 100.000 més cada setmana.

Vistos ja els 5 primers episodis m’he pogut fer una idea força concreta d’aquest culebrot per tal de donar-ne la meva opinió, com sempre personal i crítica:

LLUMS

- La idea de fer un “Queer as Folk” a la catalana no podia ser més encertada pels nostàlgics de la mítica saga marica. Cap altre ficció ha aconseguit omplir mai aquell buit i el síndrome d’abstinència començava a ser galopant!

- Una altre iniciativa positiva que ajuda a cridar el turisme GLTB cap a Barcelona i a vendre’n una visió oberta i cosmopolita que tot sovint no s’ajusta a la realitat objectiva. Com a estratègia de màrqueting turística un 10!

- La seva difusió ha estat molt bona per no tenir recursos! Cada capítol es pot veure subtitulat en 10 idiomes diferents

- Ens ha deixat frases mítiques com “Ay tía te debo depre ¿Te pega el novio?”, dignes del millor APM?

OMBRES

- L’amateurisme absolut dels actors és el gran llast de la gravació. Sovint interpreten com si fessin els Pastorets al teatre de l’escola, no son gaire creïbles i podrien donar molt més de sí. Alguns cops em pregunto si al càsting van mirar quelcom més que el seu cos! Espero, però que aquest aspecte millori amb la praxi!

- La trama és sovint plana, moralista i previsible fins a l’extenuació.  Hi ha moments que sembla el darrer anunci contra el VIH del Ministeri de Sanitat. Li manca picardia, gràcia i dramatisme.

- El muntatge és lent,  amb un ritme feixuc i uns primers plans detallistes absolutament innecessaris.

-  Un cop més cau en els estereotips clàssics homosexuals (el musculoca promiscu, l’activista motivat, el consumista compulsiu…) sense atrevir-se a explorar  personatges més rebuscats, freaks, innovadors… i mira que el mon Gai dona de si!

Doncs res! Tan sols dir que n’estic absolutament enganxat! Us deixo amb el trailer i si voleu veure la sèrie CLIQUEU AQUÍ!

Unitat contra el Feixisme i el Racisme a L’Hospitalet

Clica sobre la imatge per fer-la més gran!

Quan jo tenia 16 anys i sortia de l’institut un grup de 4 skin heads neonazis van acorralar-me en un parc on em van deixar inconscient a base de donar-me patades a la cara amb botes amb puntera de ferro, simplement pel fet de ser homosexual. Aquells cap rapats dels anys 90 ja no es dediquen a terroritzar adolescents, sinó que han muntat un partit polític que a les autonòmiques va obtenir 4.000 vots i , de ben segur, els servirà per posar a un ex-militant d’Alianza por la Unidad Nacional al nostre Ajuntament, que participa disfressat en actes sota el lema “Muerte a los musulmanes“, mentre PSC, PP i CIU li riuen les gràcies i li copien les propostes.

Llavors no em vaig quedar de braços creuats: aquells skins van acabar en un reformatori i  el sou embargat, gràcies a una moció a l’Ajuntament, concentracions als jutjats i una campanya contra la homofòbia al meu barri. Aquest cop tampoc m’he adormit als llorers veient com un Tsunami d’odi extrem i violent envaeix la meva ciutat a base de cartells assenyalant als nouvinguts com a únics culpables de tota la crisi.

Doncs vet aquí que un nombrós grup de persones de diversos partits polítics d’esquerres ,ONG, gurps cívics, sindicats i grups culturals ens hem reunit assembleàriament per muntar una delegació d”Unitat contra el Feixisme i el Racisme” (que ja té 13 grups locals actius arreu de Catalunya), per tal de desmuntar els seus infames discursos demagògics plens de mentides i tòpics sobre la immigració , tot desemmascarant els grupuscles violents d’extrema dreta que s’hi amaguen darrere.

Per donar-nos a conèixer hem triat una data  ben simbòlica: el 13 d’Abril es compliran 80 anys de les eleccions municipals que varen portar a la proclamació de la II República i entre debats i xerrades obertes a tothom, comptarem amb unes intervencions de luxe entre els que destaca Jaume Valls, històric lluitador antifranquista, fundador del PSUC i CCOO a Hospitalet, Rashid un noi que va arribar d’Àfrica sota un camió o Rosa Canyadell, portaveu del sindicat de mestres USTEC, entre d’altres. Us esperem al Centre Cultural Collblanc la Torrassa (com arribar-hi) a les 19:00h!

Aps! I pel dia 30 d’Abril preparem una Manifestació -Cercavila de tots els grups d’UCFR de Catalunya a Hospitalet! Ja us aniré informant!