
Premsa del Cor vs Premsa Esportiva
març 31, 2011Mai he tingut jo el remot interès de rebolcar-me pels fangs de la vulgaritat, per l’inframon periodístic on troben refugi les ments més limitades, els estàndards de l’analfabetisme cultural anomenats revistes del cor o premsa esportiva. No sé el nom de cap jugador del Barça, mai n’he vist un partit, desconec absolutament qui es “La Campanario” i em repugna el paper couché.
El patriarcat social ha imposat una curiosa divisió de genere a l’hora de consumir aquest tipus de porqueria informativa: les dones comenten “Lecturas” a la perruqueria i els mascles fullegen “Mundo Deportivo“mentre veuen una cervesa en un bar. Dues cares de la mateixa moneda, doncs ambdues publicacions tenen la mateixa absència de qualitat literària, informen sobre esdeveniments intranscendents, converteixen en famosos a necis i babaus i propaguen la demagògia populista com a única ideologia social.
Peró resulta que aquest matí, mentre esmorzava, he tingut la desgràcia de deturar la mirada sobre les pàgines d’un diari esportiu on es dedicava un espai prou ampli en comentar el romanç entre un jugador del Barça amb una coneguda cantant de Pop llatí. Vaja, per fi l’esperat romanç entre la merda i la porqueria: futbol i xafarderies dos en un!
I jo em pregunto: les persones que escriuen i redacten aquestes banalitats ridícules i carrinclones… son llicenciats en periodisme? Son persones cultes que han decidit per pur afany de lucre dedicar-se a alimentar les ànsies de mediocritat compulsiva de les masses? Son conscients de la destrucció massiva que estan causant a la societat i a la cultura, però prostitueixen el seu talent per pura necessitat econòmica? Tenen vergonya aliena o han acabat gaudint i participant en aquesta orgia de caspa?
Prefereixo pensar que no, soc més feliç autoenganyant-me creient que en realitat aquestes noticies les realitza un ximpanzé polsant tecles aleatòriament en una computadora!
Rate this:
Like this:
Arxivat a Coses de la vida | Etiquetat barça, futbol, Lecturas, Mundo Deportivo, premsa del cor, premsa esportiva |

Traducir al español
Translate to English












Premi "Que te la pique un pollo" otorgat per 
Estimat Arqueòleg, gens d’acord amb tu. Dir q l’esport és de garrulos i matxotes incultes no s’aguanta per enlloc. A l’esport hi ha històries precioses, d’amistat, superació, companyerisme, solidaritat.
PD: jo tampoc conec massa del món del cor, però si té el seu públic, cal respectar-ho.
PD2: un dia t’explicaré la història de l’Stade Français de rugbi, o el Sankt Pauli i el Livorno de futbol i penso que canviaràs de parer sobre la cultura esportiva.
No he criticat l’esport, sinó la premsa esportiva que es fa en aquest país! No dubto que s’en podria fer una crònica molt més sòlida i profunda, però no és el cas! La història de l’esport i dels estadis dubto que ocupi gaire espai en aquests presumptes diaris!
D ela mateixa forma que no tinc res en contra del sexe o l’amor, al contrari, però si de la premsa del cor!
Correcte. Totalment d’acord. La premsa esportiva és (excepte algunes molt bones excepcions) d’un nivell força baix, força matusser (només cal veure en Roncero i la resta de Punto Pelota o el Pichi Alonso i l’altre de tv3)… però no perdo l’esperança, ja que hi han alguns periodistes esportius moooolt bons ( Toni Padilla, Axel Sánchez) que parlen d’esport sense fanatismes ni tòpics, sense garrulades i sobretot, sense cridar ni ofendre ningú.
No menyspreïs aquests grans periodistes de la premsa esportiva i del cor, cal ser molt bon professional per omplir tant de paper sense dir res.
És pitjor la premsa esportiva que la del cor, aquests surten a diari!!
Coi!! Doncs com està el pati crec que aquesta prensa es mes seria que la que denominen com tal. I si encara es financen sense que em costi un euro,,, de pu.. ma.. N’estic fart de pagar als bafles de la veu d l’amo i traficants de odi territorial que viuen dels meus impostos.
És curiós, però no fa gaire comentava amb una companya de la feina això de les revistes cardíaques. Personalment em provoquen son (no hi puc fer més), però ella em va fer notar un detall: en èpoques de crisi creix considerablement el consum d’aquesta mena de productes. L’explicació és que quan la gent ho està passant malament demanda veure situacions idíl·liques, vides felices, fàcils, luxe, “glamur” (perdona que hagi fet servir aquesta paraula, però m’hi he vist obligada
). Quan li vaig preguntar si era una qüestió de masoquisme, em va respondre que no, que el que buscaven era evasió. Em sembla una tria poc intel·ligent, però humanament comprensible.
Pel que fa a les revistes esportives, no n’he llegit mai cap (m’he perdut alguna cosa?), però si el que s’hi troba és el mateix que el que veig en els programes de zàping, imagino que el lector busca l’eixelebrat de torn que diu les bestieses que ell vol escoltar. Força trist.
Quant als periodistes que fan tot això, sí, quina pena fer una carrera per acabar venent-se la dignitat per un plat de llenties.
Si es ven es que a la gent li interessa, i molt pel que sembla, per tan tu ets l’esser estrany. Raro més raro!
A veure, les revistes del cor no ho sé, però si et fixes en els “pringadillos” que van a l’aeroport a esperar amb el micro a alguns d’aquests “famosillos”, tenen una pinta de becaris tres-cents euristes…
Per cert, el que dius dels licenciats en periodisme i l’ética professional…No entenc com pots ser tan innocent tinguent en compte com està el mundillo de l’arqueologia…perquè hi ha cada arqueóleg destraler que no té cap tipus de mirament, perque li manen acabar ràpid…
Certament és patètic, però també ho és aquell que per haver llegit molts llibres sobre coses que han passat, tan irrellevants com la premsa que denuncies, es creuen superiors, i pitjor encara, sobrevaloren la utilitat del que (creuen) que saben.
Estas comparant la Historia de la Humanitat amb Sálvame o Punto Pelota?
No m’ho diguis! Tu llegeixes l’Sport!
La Historia és un passatemps més, no té cap utilitat coneguda i allò tan bonic de “Els qui no coneixen la historia estan condemnats a repetir-la” és tan sols un tòpic massa gastat. A tots els efectes, les ciències humanes aporten el mateix al progrés de la humanitat que els programes de la tele que cites.
Si fos per els historiadors i arqueòlegs encara estaríem en una cova tallant les mateixes eines de sílex que tant us agrada estudiar. Són les ciències exactes i la tecnologia el que fa avançar a l’home.
Es a dir, per tu Altamira, les Piràmides d’Egipte o un Castell Medieval té el mateix interès que Belés Esteban???
Escolta tu no podries vindre un dia a la facultat? Es que estem fent un estudi sobre els Neanderthals i de ben segur estudiar-ne un de viu ens facilitarà la feina!
Potser que primer aprenguéssiu les normes més bàsiques d’educació i saber estar.
I quan vulguis vinc i us tiro pel terra tota la vostra prepotència i supèrbia cultureta i gafapàstica.
D’altra banda, em temo que tan sols és una qüestió de gustos, entre el castell medieval o la Belen Esteban. Diga’m si pots que ha aportat a la humanitat tan una cosa com l’altre. I desprès, prova de fer-ho amb el descobriment de l’electricitat, o les computadores, no se, per provar…
Ho sento, però no m’interessen els esports ni les tafaneries. Les publicacions especialitzades en aquests afers m’avorreixen moltíssim.
En canvi, m’encanta fullejar les revistes de moda: és el millor ús que es pot donar al paper couché. Aquestes publicacions són una font inesgotable d’imatges fetitxistes. Erotisme d’alt nivell per a pervertits com jo.
Pel que fa als redactors de les revistes esportives i del cor, jo també dubto que siguin periodistes de carrera, o si ho són tenen un becari que els fa de negre. O un equip de becaris, perquè és impossible que una sola persona pugui dir tantes banalitats.
Estic amb la Montse, crec també en les pitjors situacions socials es quan la tirada d’aquestes revistes i diaris en surt reforçada.
Solament ens manca que torni amb forçes “El Caso”.
Crec que la revista Hola i el diari Marca són els que tenen més tirada d’Espanya, per tant han de tenir molts i moltes lectores.
Molt d’acord, excepte en dues coses. Nom em crec que no coneguis cap nom de la plantilla del Barça… si et dic Messi ¿ no saps qui es? Feta la broma, t’haig de dir, que la mateixa vulgaritat i utilització de recursos insustancial te un partit de futbol que un concert de Lady Gaga, que crec t’agrada molt. La veritat es que no es pot ser tan “pur” per algunes coses i tan acrític amb altres. Entre un bon partit de futbol i Lady Gaga, em quedo amb el futbol. Sense deixar de conèixer que en molts aspectes es alienant. Digue’m garrulo.
JAJA, això del ximpanzè és boníssim,,, no podria estar més d’acord, quan vaig a la pelu em sento discriminada ja que em porto un llibre ja que com tu ben dius, es posen a xerrar de coses del cor i em cansa bastant.
Creus que seria possible que a Espanya, algun dia, no hi hagués més de la meitat de la programació on es parlés de coses del cor i futbol? Com s’ha arribat a aquest punt, m’enrecordo quan era petita que eren tots dibuixos, i tampoc han passat molts anys.
Sou uns elitistes. Ja m’agradaria veure quins llibres llegiu. Com va dir el Monzó, en una llibreria hi ha més merda que enlloc. Feu classisme només amb els costums. Ja m’agradaria veure com et defenses amb els arguments. Si vas a la secció de llibres de El Corte Inglés, ja veuràs que tindràs feina per trobar un llibre que no sigui una merda. Per tant, el simple fet d’anar a la perruqueria amb un llibre no et fa superior a ningú. Caure en les comparacions a la perruqueria sí que és símptoma de no tenir el cervell gaire moblat. Jo sóc llicenciat en història i això no em dóna dret a adoptar tics elitistes financiats amb diners públics. Amb vosaltres, encara seríem a l’edat de l’esclavatge. Això sí, amb l’etiqueta de progre o ecosocialista. Només etiquetes.
“jo soc llicenciat en història”
AJAJAJAJ si i jo catedràtic en física quàntica! Un altre amb el símptoma Joana Ortega
De què vas? que et penses que només uns elegits són llicenciats en història? Assignatures tan complicades com les de la Milagros Rivera, el Ricard Vinyes, el Caparròs, els mètodes historiogràfics dels Casals (què difícil). O el Palos i les lectures de llibres de nova divulgació de la història, que dóna la historia mastegada gairebé per alumnes de l’ESO. El Colomines i, inclús el crack del Miñambres s’aprovaven estudiant l’ultim dia.
Per acabar, si apostes, sortiràs perdent bocamoll! Estic obert a apostes.
Catedràtic de física quàntica segur que no perquè a partir de l’arrel quadrada ets perdries.
Jo encara no sé com encara tens el valor de dir que ets d’esquerres. El mateix tòpic que repeteixen els professors a la facultat d’història. Defensar el poble sense el poble. O ja has deixa’t de defensar el poble? Només defenses el glamorosos? Què hauríem de llegir? El Vogue?
I a mi els esports i la vida social no m’importa gens. Però agafes la pitjor part del discurs progre i el converteixes amb progre 2.0 a través del glamour.
Si tens algun dubte sobre la intrínseca relació entre cultura, glamour i esquerra llegeix “El alma del hombre bajo el socialismo” d’Oscar Wilde.
La ideologia que ha determinat el segle XX amb l’opinió d’un aristòcrata mort el s. XX. A més, fas la lectura que t’interessa a tu. El glamour implica classisme. I com hauria de fer més d’algun partit polític, hauria de renunciar al nom de socialista. He detectat en algun lloc del web que uses la paraula marxista. Tu i, molts dels ecosocialistes, heu oblidat que ens trobem en un sistema econòmic que ho determina tot. I esteu alienats per parts de la superestructura, com l’art, la ideologia… facetes directament relacionades al sistema econòmic capitalista.
I venint d’una ideologia basada en la crítica d’un sistema econòmic, no teniu ni idea d’economia. I negeu que sense economia es pugui fer res, apliqueu mesures obsoletes que lúnic que fan és crear clientalisme i taps per amagar els problemes. El Saura és el Tony Blair del comunisme català. I la seva tercera via.
Alienats per l’art? Jurr! I que proposes? Demolir museus i les biblioteques? Aquests nacionalistes esteu fatal! Us ompliu la boca defensant la cultura catalana quan en realitat odieu tot allò que vagi més enllà de la caspa trabucaire
Que jo no sé d’economia? ajajaj que bo, tenint en compte que he publicat articles científics sobre l’economia prehistòrica, ibèrica i medieval en diverses revistes científiques que, com no son populars, de ben segur tu cremaries en una foguera!
Com si l’economia ibèrica o prehistòrica tingués alguna cosa a veure amb la capitalista. Així us va als ecosocialistes gestionant els problemes de la societat actual (atur, dèficits, inflació…). No he parlat que jo fos nacionalista. Tu si que ets un nacionalista espanyol. La corona del blog queda molt bé. Per parlar de socialisme i anar al segle XIX, ves a Marx. Heu usat el nom de Marx com ho van fer els revisionistes que van construir el feixisme (“El nacimiento de la ideologia fascista” Zeev Sternhell). Qui ha dit de cremar i destruir museus? Sempre amb el mateix discurs que qui no pensa com tu és un fatxa.
Pel bé de l’Hospitalet, que no tinguis un paper rellevant en l’ajuntament. En economies obertes què faries? Posar aranzels a la sortida del municipi?
Quina manera de carregar-se als becaris!!!!!que no recordem que en un moment o altre tots hem sigut?.
D’altre banda hi ha quantitats ingents de merda a tots els mitjans,són una realitat, som lliures de consumir-la o no, és responsabilitat de molts periodistes fer el seu treball de manera infame i dels consumidors empassar-se la bazofia i allà cadascú amb la seva indigestió, avui dia tothom té accés a un mínim de nivell cultural si són feliços a aquest sota món que hi farem? hom sap que les drogues destrueixen i…?
Em sorprèn que encara consideris els periodistes com a gent culta i amb cert estatus cultural.
Des del meu punt de vista, cada cop més són l’última merda.
ajaja en teoria han d’haver treu un notable per entrar a la facultat, no? Com a mínim quan jo estudiava la nota estava per allí!
A mi, que em dedico a això –amb títol, per suposat, jajaja– també em sorprèn la direcció que ha près una part de la premsa esportiva. A mi sempre m’ha agradat separar l’esport de les relacions sentimentals i totes aquestes coses, però cada cop ens ho posen més difícil. Bona reflexió, Arqueòleg!