Premsa del Cor vs Premsa Esportiva

Mai he tingut jo el remot interès de rebolcar-me pels fangs de la vulgaritat, per l’inframon periodístic on troben refugi les ments més limitades, els estàndards de l’analfabetisme cultural anomenats revistes del cor o premsa esportiva. No sé el nom de cap jugador del Barça, mai n’he vist un partit, desconec absolutament qui es “La Campanario” i em repugna el paper couché.

El patriarcat social ha imposat una curiosa divisió de genere a l’hora de consumir aquest tipus de porqueria  informativa: les dones comenten “Lecturas” a la perruqueria i els mascles fullegen “Mundo Deportivo“mentre veuen una cervesa en un bar. Dues cares de la mateixa moneda, doncs ambdues publicacions tenen la mateixa absència de qualitat literària, informen sobre esdeveniments intranscendents, converteixen en famosos a necis i babaus i propaguen la demagògia populista com a única ideologia social.

Peró resulta que aquest matí, mentre esmorzava, he tingut la desgràcia  de deturar la mirada sobre les pàgines d’un diari esportiu on es dedicava un espai prou ampli en comentar el romanç entre un jugador del Barça amb una coneguda cantant de Pop llatí. Vaja, per fi l’esperat romanç entre la merda i la porqueria: futbol i xafarderies dos en un!

I jo em pregunto: les persones que escriuen i redacten aquestes banalitats ridícules i carrinclones… son llicenciats en periodisme? Son persones cultes que han decidit per pur afany de lucre dedicar-se a alimentar les ànsies de mediocritat compulsiva de les masses? Son conscients de la destrucció massiva que estan causant a la societat i a la cultura, però prostitueixen el seu talent per pura necessitat econòmica? Tenen vergonya aliena o han acabat gaudint i participant en aquesta orgia de caspa?

Prefereixo pensar que no, soc més feliç autoenganyant-me creient que en realitat aquestes noticies les realitza un ximpanzé polsant tecles aleatòriament en una computadora!