Pànic als carrers d’Hospitalet.

 

Anava jo buscant idees per escriure algun terrorífic relat amb motiu de Halloween, quan vaig decidir baixar al carrer i creuar la Rambla de la meva ciutat descobrint, un any més, que ens havíem convertit en la capital del freakisme, la vergonya aliena i la desmesura  irracional. Si, ho heu endevinat,  el Saló del Manga tornava a ser aquí.

Senyores disfressadíssimes d’osset de peluix gegant, nois entrats en anys portant vestidets de calentorra col·legiala teenager, que haurien fet les delícies a Sanchez Dragó o perruques i complements amb un barroquisme propi de la cort de Lluís XIV. Sens dubte que si Lady Gaga s’hagués passejat per allí hauria passat la mar de desapercebuda.

No tinc res en contra de les disfresses, al contrari, però si del mal gust hortera, antiestètic, esperpèntic i sobrecarregat fins a la extenuació, com si no hi hagués un demà. Cada any es van superant entre ells en aquesta embogida cursa per la exageració, com si d’una demencial Olimpiada de Drag Queens esquizofrèniques es tractés.

Clar que si fossin quatre gats no passaria res, però es que son legions i legions que han fet del excés i la desproporció el seu uniforme. No sabeu el que és pujar al metro i ser la única persona que no porta els cabells de color rosa, els ungles blaves d’un pam, lentilles de colors, ombreres de metre, espases de porexpan,  minifaldilla i la cara pintada de lila. Després es queixa la dreta del transvestisme a les marxes de l’Orgull GLTB… doncs si veiessin imatges de la meva ciutat aquest cap de setmana, per mi que reobren la Inquisició!

Clar, suposo que ho estic jutjant des del meu absolut desconeixement envers el món manga, tot i que en el seu moment vaig veure Akira, Bola de Drac, Arare, la Llegenda dels 4 dracs o El castell de Chihiro i no se’m va passar pel cap assaltar una botiga de disfresses per tal d’emular als seus personatges.

Jo pateixo, sobretot, per les persones que els agradi aquest estil de còmic japonès i encara els queda algun resquill de  sentit comú. Segur que hi han coses interessantíssimes dins aquest món, jo cada any a Sitges n’he vist alguna cinta i m’ha encantat, però la veritat es que veient als assistents a aquest Saló no invita precisament a curiosos inexperts. Com et poden mirar si vesteixes simplement una samarreta i uns texans? I si acabes com ells? Calla, calla, quina por!