Imagineu que jugueu un partit de futbol i guanyeu 19 a 1. Aniríeu a celebrar-ho o muntaríeu una manifestació en contra de l’àrbitre i les regles de joc? Doncs bé, en el regne de la paradoxa, anomenat Catalunya, on la demència irracional ens ha posseït de forma col·lectiva, aquestes coses passen!
Jo pensava que davant una resolució tan favorable per als nostres interessos, pels quals ha batallat 4 anys el sector progressista del tribunal contra vent i marea, atorgarien la Creu de Sant Jordi a Maria Emilia Casas… però no ha estat ben bé així! En temps electorals el rol de victimista ploramiques cotitza a l’alça
A continuació una llista de quines han estat els reaccions més contradictòries amb la trajectòria ideològica de cada partit:
Nº 1-Partit Popular (PP)
Després de recollir 4.000.000 de signatures contra l’Estatut, votar en contra al Parlament i Congrés, recórrer la sentència al tribunal, dir que s’aproximava l’Apocalipsi, la ruptura d’Espanya, la fi de la democràcia , que es legalitzava la poligàmia, que era aberrant, comparar-lo amb la Constitució de Corea del Nord, afirmar que ens abocava a un conflicte balcànic... ara els hi sembla perfecte la sentència que avala pràcticament tot el text, excepte quatre detalls matisats. Doncs haver-ho dit !! Si era per aquestes quatre bajanades es podria haver pactat de bon començament, el text s’hauria aprovat per unanimitat i tan feliços tots!
Nº2- Convergència i unió (CIU)
Clamen contra la Constitució que va redactar Miquel Roca i per la qual van demanar el vot a favor; en comptes de fer una manifestació, que l’expulsin del partit! S’estiren dels cabells per les mel·líflues retalladetes del Tribunal, quan ells es varen carregar una part molt més àmplia del text, a condició que Zapatero els tornés la Generalitat. No està malament no?
Nº3- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Els màxims defensors del text estatutari, resulta que en el seu dia hi van votar en contra. Si volen la independència, que presentin una proposta de Constitució, no d’Estatut! Igual resulta que es troben amb el 19% de mitjana de vot als referèndum de fireta…
Nº4.- Partit Socialista de Catalunya (PSC)
Com es pot dir en el mateix discurs que la sentència és un èxit, que deslegitima al PP, que els quatre detallets es podran negociar per una altre banda…. i al mateix temps ser el primer president de la Generalitat de tota la Història que convoca una manifestació en contra de l’ordenament jurídic vigent? Acte en el que, òbviament, no hi haurà cap votant del PSC, sinó que serà un aquelarre de Boixos Nois i convergents exaltats, del qual tindrà dificultats per sortir-ne amb vida.
Nº5- Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)
Entenc que Rafael Ribó pugui estar enfadat, doncs és l’únic ciutadà de tota Catalunya que es veurà afectat per la retalladeta al veure com les seves competències deixaran de ser exclusives per ser compartides. En quant a la seva reacció, demanar la repetició del referèndum, no està del tot malament si no fos perquè no hi ha cap alternativa: que fem si surt el “NO”? Tornem al text del 1978? Ens suïcidem col·lectivament? ICV hauria de recordar que el discurs victimista nacionalista no l’afavoreix en absolut i que la única forma de guanyar vots es centrar el debat polític en temes reals i objectius, no en futileses folklòriques


Traducir al español
Translate to English











Premi "Que te la pique un pollo" otorgat per 