h1

Existeix la Bisexualitat?

juny 22, 2010

Darrerament estic veient com en el meu cercle d’amistats i coneguts surten a la llum sorprenents casos de bisexualitat: lesbianes convençudes de tota la vida amb xicot o mascles heterosexuals que confessen episodis homoeròtics amb dues copes de més.

Tothom té clar que signifiquen les etiquetes d’hetero i homosexual, peró sempre he tingut la sensació que darrere del terme bisexual s’hi amagava un calaix de sastre, una amalgama de situacions en les que una persona acaba tenint relacions amb ambdós sexes per diferents circumstàncies.

És bisexual un presoner que folla amb altres homes en l’àmbit d’una presó? És bisexual un marit exemplar i conservador que, algunes vegades, canvia ocasionalment de vorera per fer cruising en les penombres d’un parc? Existeix realment algú que mantingui un equilibri pur del 50% entre polles i conys i que s’enamori de la persona independentment del seu sexe?  Ens costa d’acceptar la existència de la bisexualitat perquè vivim en un món maniqueu sense escala de grisos, on qualsevol dissidència és traïció?

Al segle XIX el sexòleg austríac Krafft-Ebing ho va considerar l’estat primigeni de la sexualitat humana. Al segle XX els estudis psicològics de Freud i els estadístics d‘Adam Kinsley, ens deien que tots som bisexuals en menor o major mesura, i ja més recentment un equip de psicòlegs de Chicago i Toronto han qüestionat aquesta hipòtesi en un article de Psychological Science, on publiquen un experiment on els homes que es declares bisexuals es veuen molt més excitats per una de les dues opcions i acaben concloent que, molt possiblement, la bisexualitat sigui una fase cap a la acceptació de la homosexualitat total doncs, estadísticament, resultava impossible distingir el grau d’excitació davant imatges masculines entre gais i bisexuals.

En canvi, el mateix equip investigador, posava de manifest que era molt més senzill evidenciar casos de bisexualitat clara dins el sexe femení; la qual cosa ja em quadra amb la meva experiència empírica: quasi totes les lesbianes que conec han estat amb algun que altre home, en algun moment, peró no m’imagino a cap dels meus amics homosexuals masculins menjant-se una vagina, ni amb tots els gintònics del món a sobre!

Altres estudis han posat de manifest que aquelles persones que es consideren bisexuals tenen una major vida sexual, més intensitat eròtica  (les dones bisexuals poden tenir més orgasmes), així com més felicitat en les seves relacions de parella. Vaja, que segons sembla aquesta orientació sexual son una casta sexualment privilegiada… tant que realment se’m fa tan difícil creure en la seva existència com en la dels vampirs.

Igual resulta que tenia raó la Teoria Queer quan afirmava que les identitats sexuals col·lectives han mort i resulta impossible etiquetar a ningú de forma absoluta, ja que cada un escull la seva pròpia sexualitat dins un bufet lliure d’infinites possibilitats. Bé, tan mateix crec que jo sempre seré devorador exclusiu de botifarres i que dins la paraula gai em sento perfectament còmode. Ha estat un camí molt llarg per poder-me’n sentir orgullós i ara no tinc cap ganes de tornar a la casella de sortida! Quina mandra!

18 comentaris

  1. Uixx jo és que només seria capaç de fer-m’ho amb una dona per diners o per amenaça i evidentment aconseguiria l’erecció pensant en homes… Crec que els nois des de la pubertat quan s’accelera la producció de testosterona estem molt decantats cap a un costat o l’altre per culpa de la maleïda hormona!

    Les dones tenen sort de segregar-ne menys: gràcies a això tenen més plasticitat i potencialitat bisexual o per exemple orgasmes múltiples amb més facilitat i de més durada i molt poc efecte refractori posterior als orgasmes.

    Potser el secret seria tallar-nos els testicles per disfrutar més del sexe… (una dada molt poc coneguda és que moltes transexuals o transgènere home a dona, un cop s’han tret els testicles, tendeixen més cap a la bisexualitat i tenen orgasmes més semblants als femenins, ah i moltes transgènere sense testicles però que mantenen el penis, després de l’orgasme no se’ls posa fluixa, ja que els testicles són els “culpables” de l’efecte refractori post orgasme).

    Per alguna cosa els eunucs eren coneguts en l’antiguitat per la seva potència sexual (amb l’avantatge i la tranquilitat del senyor que la dona no es quedaria prenyada).


    • Bueno perquè funcioni això de la potència sexual t’han d’haver castrat després d’haver fet el canvi de la pubertat em sembla…

      De tota manera no estic invitant a ningú a treure’s els testicles a no ser que sigui per motius de salut o reassignació de gènere, eh?


  2. Hi ha una teoria psicològica que afirma que l’orientació sexual no és una categoria dicotòmica, si no que és com una línia contínua entre l’homosexualitat i l’heterosexualitat i pots estar en qualsevol punt de la línia. En general, comenta que sempre et decantes més per un cantó, ja que estar just al centre (bisexualitat) seria molt difícil, igual que ser totalment hetero o gay.


  3. Jo sóc de les ha anat mutant desde ben petita, evidentment jo pensava que era hetero, fins que vaig compartir llit amb una tia. LLavors vaitenir clar que no, que era lesbiana. I durant 5 anys ho he sigut i mho he cregut. Ara m’ha donat la volta la truita i com estic amb un home…he arribat a la conclusio que una de dos, o soc bisexual, o soc tot alhora jajajaja que més dona el que sigui…l’importan és el que senti en cada moment i prou ;)


  4. Evidentment existeix la bisexualitat, ara que vols dir que això es tria? jo suposo que no.

    Els castrati eren un xollo a la seva època, no deixaven les dones embarassades i gaudien d’una durabilitat increïble.


  5. Jo també penso que sempre hi ha una orientació més marcada en l’atracció cap a un sexe o un altre. Així és molt possible que la persona que es defineix com bisexual encara no hagi entrat a la fase d’acceptar la seva homosexualitat o mantenir-se com hetero. He llegit que a certes persones que es consideren bisexuals , els atrauen les persones , no el gènere sexual i que, per això, poden indistintament tenir relacions sexuals amb un gènere u altre. No estic gens conforme amb aquest punt de vista.


  6. Dona és que fet i fet, els que no som zoòfils ens enamorem de persones amb independència de la nostra orientació sexual, és el que tenen els homes i les dones, que són persones…

    Per altra banda l’afirmació “jo m’enamoro de les persones no del seu sexe” em sembla d’una cursileria tremenda i negadora de la dimensió sexual de les persones, dimensió que tots tenim en compte a l’hora de sentir-nos atrets per algú, amb independència que siguem homo, bi o hetero.


  7. polles i conys?????


  8. Això dels bisexuals és com allò dels sadomasoquistes.

    Que se m’entengui: entre els practicants del sado-maso n’hi ha uns que adopten sempre el rol actiu o dominant i uns altres sempre el passiu o submís. Però sembla que també n’hi ha que adopten un rol o un altre en funció de l’ocasió o la parella del moment.

    Això és el que no entenen els “purs”, que es pugui jugar des d’ambdós costats de la línia divisòria. Però aquesta línia és imaginària: l’han posada els que volen delimitar el terreny de joc. Per això hi ha bisexuals, i sadomasoquistes, i ambidextres, i…


    • Potser hi ha heteros que en realitat són bisexuals reprimits i homos que en realitat són bisexuals reprimits, però t’asseguro que jo no sóc bisexual i no tinc cap mena de repressió sexual en aquest aspecte: sé empíricament que les dones em causen una nul·la resposta sexual. Tant molesta que algú asseguri que no és bisexual, sense que això s’hagi de deure a una repressió o ceguesa?

      Precisament perquè estic segur de la meva “monosexualitat”, per la meva banda no em molesta i accepto hi hagi gent bisexual, per mi com si els bisexuals fossin un 99% de la població, doncs jo seria l’excepció a la norma estadística, quin problema hi ha? Igual que si el 99% de la gent fos o gai o hetero i jo fos bi no tindria cap mena de problema en proclamar la meva bisexualitat!

      Mai he questionat a cap bisexual ni a cap heterosexual i per tant ni suporto ni accepto que ningú predefineixi el que sóc o el que no sóc en quant a sexoafectivitat. Em rebenta que hi hagi gent que digui de forma autòritària que “tothom és bisexual” igual que em rebenta que diguin que tothom és hetero.

      Per cert, a mi ningú m’ha forçat a dir “no sóc bisexual” (en canvi sí que m’han condicionat socialment o bé perquè digui que sóc hetero o insinui bi quan no sóc cap de les dues coses o bé perquè em quedi calladet sobre la meva sexoafectivitat quan cap hetero se la queda callada).

      Reprodueixo un missatge que em va agradar molt d’una noia comentarista de dosmanzanas sobre el tema:

      cuanto más la leo, más pienso en lo perjudicial que es ir repitiendo ese mensaje del “todos somos bisexuales”. Porque no deja de ser una variante benigna de esa ideología tan perversa que postula que un homosexual “puede dejar de serlo”. No, uno no puede “dejar” de ser homosexual; muchos no queremos dejar de ser homosexuales, no queremos “ser bisexuales”, no queremos que ningún estudio nos “demuestre” cómo son nuestras realidades afectivas, no queremos que nos comparen con bonobos, con chimpancés o con tortugas. Sinceramente, los argumentos biologicistas me repatean porque precisamente son los mismos que utilizan muchas veces nuestros enemigos, que admiten la “naturalidad” de la “conducta homosexual” para, a renglón seguido, soltar tan panchos que “también el asesinato es algo natural y eso no quiere decir que tengamos que aceptarlo”. A mí personalmente me importa tres pitos que los bonobos sean pansexuales. Básicamente, porque no soy un bonobo. Y no me parece adecuado ni legítimo articular todo un discurso sobre la sexualidad humana (mucho menos dar pie a todo el debate circundante sobre “moralidad” y demás) en función de lo que un grupo de primates hace o deja de hacer.”


  9. i zoofílics


  10. Menys mal que sempre ens queden els convergents per tornar-ho tot a l’status quo…!

    http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Duran/Lleida/defiende/medicos/curan/homosexuales/elpepusoc/20100623elpepusoc_2/Tes


    • Exacte si els homosexuals som bisexuals reprimits, suposo que els de Unió Democràtica pensaran que ja tenen mitja “teràpia reparativa” feta. De fet el llenguatge popular homòfob que hi havia fins fa ben poc distingia entre el gai o lesbiana “recuperable” i el “marieta perdut”. Entre el que “ho era per vici” i el que “ho era per naturalesa”

      Quina mania en canviar-li l’orientaxió sexual a la gent! Hi ha gent que per naturalesa és hetero, gent que per naturalesa és bi, gent que per naturalesa és homo i gent que per naturalesa és assexual. Per vici, que tots els majors d’edat que lliurement consenteixin facin el que puguin entre ells. Get over it!


    • Shaaaaneeee que has llegit aquest enllaç daaaarling? Yuuhuuuu!!
      Mira el que et faran els teus estimats i venerets naziconvergents quan tornin a pul·lular per la generalitat el seu viscós odi feixista contra el progrés i la llum: et lligaran a una camisa de força i se t’enduran emmordassat a les masmorres d’un psiquiàtric fins que t’hagis menjat 2.000 conys seguits!!!


  11. La bisexualitat, gran discusió, que mai acabo arriban a una conclusió definitiva, però com tu, les meves amistats bisexuals, exclusivament feminines, em diuen que realment existeix, i el que les atreu de l’altre és la persona no el sexe. Així, que aquí ho deixo, si continuo buscant no acabo de treure l’aigua clara.

    Sobre la bisexualitat masculina amb dos cubates de més, em sembla que realment no existeix, però tot i així, va molt bé amb els gais, perquè alguna que altra magrejada et pots fotre sense que es queixin, i si diuen alguna cosa, és l’alcohol, jeje


  12. Que jo sàpiga no cal que tornis a la “casella de sortida” per res :)

    Pel que fa a la bisexualitat masculina crec que encara es d’hora per arribar a cap conclusió, massa gent encara te problemes socials per assumir que són homosexuals i aquest “punt intermig” permet de viure una mica més cómodament a algú que li van gravar a foc allò de les “mariconades”.

    De totes maneres penso que més que parlar de hetero/bi/homo acabarem parlant de graus, si és que ens fa falta, a la fi no acostumar a beure no vol dir no pendre una copa alguna vegada (pergo se m’accepti la comparació).


  13. No podríem deixar-ho en que els humans som simplement “animals sexuals”? Tot i que si deixem de banda la orientació pe a començar a parlar de preferències… No apareixeria la discriminació per la preferència?



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 4.146 other followers

%d bloggers like this: