“SOTA TERRA”: llums i ombres de l’arqueologia a TV3

Quan TV3 va anunciar que emetria un programa sobre arqueologia en prime time i presentat per la diva d’Atapuerca, Eudald Carbonell, una gèlida suor em va començar a recórrer l’esquena: allò prometia convertir-se un veritable atemptat contra la investigació científica de les societats del passat, perpetrant una nova caricatura esbiaixada de la meva professió.

Amb uns antecedents com Indiana Jones, 10.000, la falsa troballa de l’Arca de Noè, o algunes noticies psicodèliques aparegudes sobre evolució homínida, jo ja m’havia preparat pel pitjor, esmolant les meves urpes per tal d’esbudellar el programa i apropant-me una palangana per si havia de sortir corrents a vomitar de fàstic.

Peró en comptes d’això vaig descobrir, amb grata sorpresa, un programa prou encertat, decent, científicament correcte i entretingut que, tot i alguns punts negres que ja comentaré, plantejava al públic general i per primer cop fora de l’àmbit del documental, una visió materialista, empírica i racional de l’estudi del patrimoni històric.

A continuació procediré a ponderar les nombroses llums i alguna que altre ombra d’aquest recomanable programa!

LLUMS

->Presenta la arqueologia com una DISCIPLINA CIENTÍFICA, no com un circ de freaks buscant tresors: es parteix d’una hipòtesi, es planteja una metodologia rigorosa i encertada, es ponderen correctament les evidències empíriques i s’estableixen conclusions. Només per això ja ha valgut la pena fer el programa!

- >La excavació es real, no un muntatge televisiu amb les peces acabades de soterrar.

->Hi han línies d’investigació que no duen enlloc, cosa que li dona molt realisme; no arriben i solucionen el problema en cinc minuts.

->Els àcids comentaris de la Gemma Caballé !! (si, es amiga meva, passa algo?)

->El context històric està molt ben explicat, però espès i poc entenedor per a un públic no iniciat.

->La interdisciplinarietat investigadora: antropologia física, paleografia, diferents tècniques de prospecció i excavació, ecografies, endoscòpies i termografies del sarcòfag… això està molt bé, llàstima que siguin els únics arqueòlegs de Catalunya amb pressupost per fer-ho. Jo això tan sols ho he vist als llibres de text.

->No busquen peces maques i espectaculars, sinó que la ceràmica és tan sols un mer instrument per obtenir informació cronològica, trencant així amb el misticisme de “la peça” creat per Indiana Jones, que tan fascina a espoliadors.

->Emprar l’orientació dels enterraments per esbrinar si la població era islàmica o cristiana és una idea brillant!

->Experimentació: Aquí van estar superbs! Reconstruir una catapulta per provar el seu radi d’abast amb diferents tipus de pedra, ja va ser per nota! Gairebé em cau una llàgrima d’emoció!

OMBRES

->Tot i el cientifisme rigorós que envolta el programa, cal fer esment al sensacionalisme fashion, tot i molt menys del que era d’esperar, aportat especialment pel presentador Fermí Fernàndez, provinent del món de l’humor i, al meu parer, no del tot adient per aquest tipus de programa.

->El fet que es plantegés la investigació en termes de “l’inici de la reconquesta catalana” era una concessió a la demagògia folklòrica, del tot sobrera!

->Tot i que la metodologia és absolutament correcte científicament i encertada pel marc de la investigació, la vaig trobar molt poc explicada a nivell didàctic: haurien de detallar que son les eines, com el teodolit, perquè es fa un georradar, o un sondeig, que és la estratigrafia… El meu company de pis, un neòfit en la matèria, no entenia res!

->3 dies??? Quina bogeria!! Es absolutament impossible fer una excavació arqueològica en tant poc temps i a sobre obtenir resultats clars. Els anàlisis del georradar triguen setmanes en publicar-se, no uns minuts! Han donat una sensació d’immediatesa que res te a veure amb el feixuc ritme de les excavacions programades

->L’objectiu de la investigació al capítol d’ahir, esbrinar la ocupació islàmica a la vall d’Àger, es presenta personalitzada en la biografia d’un personatge històric, Arnau Mir de Tost. Un error segons el meu punt de vista: la història la fan els pobles no individus aïllats, centrar el passat en una sola persona és absurd i, a més, del tot fútil i prescindible per a aquesta investigació en concret.

->L’arqueologia programada, seguint els marcs d’un  projecte d’investigació, amb prou feines representa un 3-5% dels permisos d’intervenció emesos per la Generalitat de Catalunya. Estaria molt bé que en els propers programes facin esment al 95% d’arqueòlegs que treballem a peu d’obra, lluitant contra la voracitat destructora de les obres públiques o privades, amb una elevadíssima precarietat laboral i investigadora.

Doncs res! Espero que els audímetres donin una oportunitat a aquesta encertada iniciativa audiovisual i en les properes setmanes puguem seguir gaudint de les peripècies d’aquesta troupe! El proper programa tracta sobre la guerra civil, a veure que tal!