Aquest blog es vol afegir a la joia i la xerinola que inunda els carrers de Catalunya per la sobtada autodestrucció del experiment ideològic de Reagrupament.cat, aquest grupuscle polític format per dos membres de la meva Llista Negre (el Führer Heribert Barrera i un cacic de Puigcerdà) que, amb prou feines fa dos mesos que vaticinaven la majoria absoluta al Parlament i no han aconseguit ni tan sols superar el mig any de vida com a partit! Veure per creure!
I quina millor forma de celebració que fer llenya del arbre caigut? Doncs vinga! Som-hi! Aquí us deixo amb la comparació entre la biografia del afortunadament desaparegut Joan Carretero i la seva ànima bessona Rosa Díez de UPyD:
My hate will go on
-> Tot i que Rosa Díez odia a mort el PNV va ser Consellera de Comerç, Consum i Turisme del govern nacionalista de José Antonio Ardanza entre 1991 i 1998. Tot i que Joan Carretero avorreix sobre totes les coses al PSC, va ser Conseller de Governació del socialista Pasqual Maragall entre 2003 i 2005.
-> Carretero es va presentar com a candidat a la presidència d’ERC, obtenint un sonor fracás, 27,5% del vot molt per darrere de Joan Puigcercós. Díez es va proposar com a candidata a Lehendakari del PSE, l’any 1998, essent derrotada per Nicolás Redondo Terreros; dos anys més tard va anunciar també la seva disposició a ser secretària General del PSOE, esdevenint la candidata amb menys suport electoral, tan sols un 6,55% dels militants socialistes van optar per ella.
-> Després del seu fracàs Rosa Díez abandona el PSOE amb l’excusa de que aquest s’ha venut a ERC. Poc després de la seva derrota, Carretero anuncia que marxa d’ERC, acusant-lo d’haver-se venut al PSOE.
-> Rosa crea un nou projecte polític lligat a la seva persona, UPyD, que gira entorn a una sola idea, la unitat d’Espanya, i ho adorna amb la típica retòrica demagògica de la regeneració política, transparència etc… Joan impulsa un nou partit, Reagrupament.cat, que gira al voltant del seu ego i que tan sols té un objectiu polític, la independència de Catalunya. Òbviament també ho edulcora amb el discurset populista de llistes obertes, regeneració de la democràcia etc…
-> Tot i la retòrica democràtica UpyD no triga gaire a tenir crisis internes, crítiques de falta de transparència, fugues de militants… Tot i el discurs populista a Reagrupament no li ha calgut ni un any per enfonsar-se en lluites internes pel poder i per sortir a les llistes electorals.
-> Al només tenir una idea, al partit de Carretero hi van anar a parar tot tipus de freaks amb les ideologies més incompatibles: nazis com Barrera o progressistes com Isabel Clara Simó i no van parar de temptar al neoliberal Laporta perquè s’hi sumés com a Mesies. Com UpyD pivota entorn a un sol concepte tenen contradiccions tan grans com anar a la Manifestació del Orgull GLTB de Madrid amb carrossa pròpia i, al mateix temps, abstenir-se al Europarlament davant les polítiques homòfobes radicals de Lituània.
-> Els medis de comunicació espanyolistes, amb profund odi al PSOE (COPE, Libertad Digital…),no han parat de fer la gara gara a UPyD fins a aconseguir que entressin al Congrés de Diputats. Els mitjans de premsa catalanistes, amb profund odi al PSC (Avui, e-noticies…) han sobredimensionat a Reagrupament.cat i alguna enquesta donava la possibilitat que entressin al Parlament.
Doncs res! Jo proposo que aquests dos il·luminats es coneguin, s’estimin, que es casin i que vagin de lluna de mel a un país ben llunyà, on puguin estar eternament discutint entre ells com destruir al Govern d’Esquerres de Catalunya, la veritable passió que calenta les seves fantasies eròtiques!


Traducir al español
Translate to English











Premi "Que te la pique un pollo" otorgat per 