JOAN CARRETERO i ROSA DÍEZ: Ànimes bessones?

Aquest blog es vol afegir a la joia i la xerinola que inunda els carrers de Catalunya per la sobtada autodestrucció del experiment ideològic de Reagrupament.cat, aquest grupuscle polític format per dos membres de la meva Llista Negre (el Führer Heribert Barrera i un cacic de Puigcerdà) que, amb prou feines fa dos mesos que vaticinaven la majoria absoluta al Parlament i no han aconseguit ni tan sols superar el mig any de vida com a partit! Veure per creure!

I quina millor forma de celebració que fer llenya del arbre caigut? Doncs vinga! Som-hi! Aquí us deixo amb la comparació entre la biografia del afortunadament desaparegut Joan Carretero i la seva ànima bessona Rosa Díez de UPyD:

     My hate will go on

-> Tot i que Rosa Díez odia a mort el PNV va ser Consellera de Comerç, Consum i Turisme del govern nacionalista de José Antonio Ardanza entre 1991 i 1998. Tot i que Joan Carretero avorreix sobre totes les coses al PSC, va ser Conseller de Governació del socialista Pasqual Maragall entre 2003 i 2005.

-> Carretero es va presentar com a candidat a la presidència d’ERC, obtenint un sonor fracás, 27,5% del vot molt per darrere de Joan Puigcercós. Díez es va proposar com a candidata a Lehendakari del PSE, l’any 1998, essent derrotada per Nicolás Redondo Terreros; dos anys més tard va anunciar també la seva disposició a ser secretària General del PSOE, esdevenint la candidata amb menys suport electoral, tan sols un 6,55% dels militants socialistes van optar per ella.

-> Després del seu fracàs Rosa Díez abandona el PSOE amb l’excusa de que aquest s’ha venut a ERC. Poc després de la seva derrota, Carretero anuncia que marxa d’ERC, acusant-lo d’haver-se venut al PSOE.

-> Rosa crea un nou projecte polític lligat a la seva persona, UPyD, que gira entorn a una sola idea, la unitat d’Espanya, i ho adorna amb la típica retòrica demagògica de la regeneració política, transparència etc… Joan impulsa un nou partit, Reagrupament.cat, que gira al voltant del seu ego i que tan sols té un objectiu polític, la independència de Catalunya. Òbviament també ho edulcora amb el discurset populista de llistes obertes, regeneració de la democràcia etc…

-> Tot i la retòrica democràtica UpyD no triga gaire a tenir crisis internes, crítiques de falta de transparència, fugues de militants… Tot i el discurs populista a Reagrupament no li ha calgut ni un any per enfonsar-se en lluites internes pel poder i per sortir a les llistes electorals.

-> Al només tenir una idea, al partit de Carretero hi van anar a parar tot tipus de freaks amb les ideologies més incompatibles: nazis com Barrera o progressistes com Isabel Clara Simó i no van parar de temptar al neoliberal Laporta perquè s’hi sumés com a Mesies. Com UpyD pivota entorn a un sol concepte tenen contradiccions tan grans com anar a la Manifestació del Orgull GLTB de Madrid amb carrossa pròpia i, al mateix temps, abstenir-se al Europarlament davant les polítiques homòfobes radicals de Lituània.

-> Els medis de comunicació espanyolistes, amb profund odi al PSOE (COPE, Libertad Digital…),no han parat de fer la gara gara a UPyD fins a aconseguir que entressin al Congrés de Diputats. Els mitjans de premsa catalanistes, amb profund odi al PSC (Avui, e-noticies…) han sobredimensionat a Reagrupament.cat i alguna enquesta donava la possibilitat que entressin al Parlament.

Doncs res! Jo proposo que aquests dos il·luminats es coneguin, s’estimin, que es casin i que vagin de lluna de mel a un país ben llunyà, on puguin estar eternament discutint entre ells com destruir al Govern d’Esquerres de Catalunya, la veritable passió que calenta les seves fantasies eròtiques!

Haití: Desmuntant el determinisme geogràfic

Davant tragèdies d’origen natural com el sisme que ha destruït Haití, poc temps després de rebre també el pas de diversos huracans i devastadores tempestats tropicals, hom podria pensar que la pobresa que viu aquesta illa es provocada exclusivament per les àrdues condicions climàtiques i ambientals caribenyes i que res hi pot fer l’esforç humà.

Aquesta corrent de pensament, dintre de les Ciències Socials, s’anomena “determinisme geogràfic” i va ser desenvolupada per l’alemany Friedric Ratzel i radicalitzada per la nord-americana Ellen Churchill. Aquesta teoria va influir molt en els enfocs capitalistes americans, que veien als països africans com a intrínsecament empobrits per culpa de les seves àrdues temperatures, exculpant així al imperialisme colonial decimonònic.

Peró… ha estat Haití sempre pobre? Doncs no!! Ni molt menys! Com sempre, hem de recórrer a la arqueologia prehistòrica per entendre el present: fins a l’arribada dels espanyols el 1492 allí hi vivien tranquil·lament 300.000 indígenes de la ètnia taïna, que practicaven sense dificultats una agricultura excedentària de la iuca i el blat de moro. Tenint en compte que el medi ambient i les condicions sísmiques de la terra no deuen haver variat excessivament en 500 anys, és evident que aquí hi ha quelcom que no quadra. Igual els 300 anys de conquesta, colonització, esclavisme i extermini per part d’Espanya i França hi han tingut alguna cosa a veure.

Per més sarcasme les poques zones riques haitianes han sortit indemnes del cataclisme. Quins capricis més curiosos té la natura, no?

Actualment a Haití pràcticament no es cultiva, ja que la política de subvencions agrícoles dels EUA ha fet que comprar arrós d’Arkansas sigui més barat que adquirir el producte local. Peró resulta que el 98% dels seus boscos han estat arrasats per plantar o bé emprats com a combustible. Això sí, ara correm tots a donar caritat, per tal de netejar la nostre consciència judeocristiana!

Us imagineu que aquest terratrèmol hagués succeït en una economia poderosa com la japonesa? Doncs amb prou feines l’haurien notat, ja que disposen d’una avançadíssima arquitectura anti-sísmica des de que el 1924 Tokio fos arrasada pels tremolors de la terra. Peró es que resulta que aquests coneixements arquitectònics… ja els tenien els perses el segle IV aC i els Inques pre-hispànics, que havien dotat a tots els seus edificis d’unes bases de pedra seca per fer front als nombrosos sismes que sacsegen Perú habitualment!!!

Es a dir, el clima i la geografia natural poden condicionar lleugerament una societat, peró son les seves forces productives les que acaben determinant la supervivència enfront una tragèdia. Entre el medi i l’economia s’estableix una relació dialèctica: a més desenvolupament dels mitjans productius més capacitat per superar les inclemències naturals.

 Clar que sempre hi hauràn els típics freaks conspiranoics i anti-racionals que pensaran que el terratrèmol ha estat provocat pels EUA, així com els demagogs  ultracatòlics  que donaran gràcies a Deu per castigar els pecats dels poligàmics haitians.

Entrevista a Mahoma

Alguns lectors molt sensibles d’aquest blog es van ofendre per la innocent publicació d’un simple relat humorístic en el que s’insinuava, de la forma més moderada i respectuosa possible, que la Verge de Montserrat era una nimfòmana, pederasta i drogoaddicte.

Segons ells jo soc un esquerranós progre que tan sols m’atreveixo a criticar el catolicisme, peró m’acovardeixo a l’hora de fer humor amb l’islam. Doncs bé, aquí la demostració empírica que aquest tòpic trillat és absolutament fals i que estar al costat dels pobles assetjats per l’imperialisme capitalista, sionista o americà, com Irak, Palestina o Afganistan, es compatible amb la il·lustració racional i el materialisme científic. La prova definitiva que la dreta és mou exclusivament per la seva rancúnia racista, mentre que l’esquerra no s’intimida davant res ni ningú i tracta a tots els idealismes fanàtics per igual. Enjoy it!

Arqueòleg Glamurós (AG)- Profeta, en primer lloc gràcies per acceptar aquesta entrevista. Espero que no li importi que, per tal de protegir la seva imatge, l’hagem cobert amb un burka…

Profeta Mahoma (PM)- Oh m’encanta! Trobo que el burka és una roba molt sexi i pràctica! Pots anar despullat a sota i tocar-te sense que ningú se n’adoni!

AG – Peró… d’on li ve aquesta mania a que se’l representi gràficament? Es per timidesa?

PM- Es que darrerament m’he donat a la mala vida… peus de porc, pernil, llonganissa, vi… guaita quins cuixots, quin mamellam, quina papada! Buda al meu costat sembla una sílfide anorèxica!

AG- Pensava que l’alcohol i la carn de porc estaven prohibits per l’islam….

PM- Ja… bueno… tot va començar amb una indigestió de fuet d’Olot amb moscatell…en plena gastrointeritis vaig maleir els porcs i la beguda… i les meves groupies s’ho vàrem prendre al peu de la lletra!!

AG- Parlem ara del seu bestseller el Corà: té pensat publicar alguna altre obra?? Tindrà segona part? S’adaptarà al cinema?

PM- He canviat lleugerament d’estil! Ara estic escrivint un guió per un curtmetratge titulat “Menja’m la Franja de Gaza” on un grup de terrroristes de Hamas practiquen una orgia amb rabins ultraortodoxos. Segur que al festival de Canes arrasa!

AG- Precisament m’agradaria que em comentés el tòpic sobre el terrorisme islàmic i la violència exercida en el seu nom.

PM- Horrible! Jo soc un hippy kumbayà de carmanyola i foulard! Vaig a fer malabars al Parc de la Ciutadella cada diumenge. Compartir és estimar i estimar es viure! Mai mataria cap ésser humà… tan sols jueus, alguns infidels i a Pilar Rahola!

AG- Que diria doncs a Al-Qaeda o Hamas?

PM- Que deixin d’immolar-se ja, que al Paradís anem curts de verges!!

AG- Ha pensat en adaptar les normes coràniques al segle XXI?

PM- Doncs si! Estic valorant la possibilitat de canviar la ubicació de la Kaaba de La Meca a Vic, ciutat on construirem una mega-mesquita que albergarà uns 10.000.000 de peregrins islàmics l’any. La setmana vinent comentaré la idea a l’ajuntament de la vila a veure que els hi sembla…

AG- Ja per acabar: Un grupuscle de comentaristes del meu blog l’acusen de tenir poc sentit humor i no acceptar cap mena d’acudit sobre la seva persona.

PM- Ah si? Em podries donar les seves dades? Es que tinc un amic anomenat Osama Bin Laden que estarà encantat de fer-lis una brometa en persona…

AG- Oi tant! Miri en aquest full té les seves dades personals, IP, fotografia, direcció…

PD: Llegiu aquí el post “Islamofòbia i etnocentrisme“

8 1/2 vs NINE

Aquest cap de setmana s’ha estrenat NINE, un remake en forma de musical cabareter del mític 8 ½ de Fellini, interpretada per un espectacular càsting d’actrius (Kate Hudson, Nicole Kidman, Penèlope Cruz, Judy Dench, Marion Cotillard, Sofia Loren, Fergie) i dirigits per Rob Marshall, autor de Chicago i Memòries d’una Geisha.

Segons la crítica de El Pais del passat divendres 22 de Gener , Nine “apunta a un cool de puticlub, pero se queda en zorreo para camioneros. Una pena”. Així doncs, amb aquests pèssims antecedents ens vàrem dirigir al cinema per comprovar amb els nostres propis ulls quines son les diferències reals entre les dues versions d’aquesta història que gira en torn al rodatge d’un film a la Itàlia dels anys 60′s, una pseudo-autobiografia de Fellini, on aquest es projecta sobre Guido, el protagonista absolut.

->El film de Fellini era una pel·lícula d’autor, com a tal estava plena de metàfores obsessives del director, que acaben generant mites personals. En canvi, en el musical això no ho trobem, ja que Rob Marshall es limita a reinterpretar l’obra d’un altre.

-> A 8 ½ les imatges són exclusivament en blanc i negre, estil predominant a l’obra del director italià; per contra Nine juga molt amb l’alternança del blanc i negre amb el color, on es combinen els contrastos dels vestits, amb el decorat i la il·luminació.

-> Sens dubte el millor de les dues cintes és la reflexió sobre la crisi de la creativitat d’un director al punt àlgid de la seva fama on es troba amb una contradicció entre el que s’espera d’ell i la manca absoluta d’idees a la que ha de fer front.

-> Les escenes de la imaginació del protagonista, a la primera versió son molt més líriques i poètiques, amb menys recursos tècnics i audiovisuals.El paper que representa la música es fonamental per entendre la dualitat entre la realitat i el món oníric a Nine, peró li falta la màgia d’altres musicals com els de Minnelli o Cukor

-> L’escena del record infantil, protagonitzada per Saraghina, resulta més transcendental a la obra de Fellini, amb el ball del tango on es converteix en el referent obsessiu del protagonista. Tot i això, cal destacar l’excel·lent número de Fergie a Nine, sens dubte un dels millors del musical.

-> Daniel Day Lewis dramatitza excessivament la crisi de creativitat del protagonista a Nine, mentre que l’actuació de Marcelo Mastroiani és més mesurada, tranquil·la i, en poques paraules… fa menys mala cara!

-> Cal destacar que els dos directors han agafat una actriu fancesa per interpretar a l’esposa del actor principal, Anouke Aimée a 8 ½ i Marion Cotillard al seu remake, ambdues són grans actrius que fan molt bé de soferta esposa. Per altre banda Fellini contraposa els papers de la muller i l’amant, per la seva actitud, forma de vestir o model de dona i en l’elecció de càsting amb Marshall no contempla aquesta dualitat: Penèlope Cruz i Cotillard són dos models molt semblants.

-> Com a anècdota remarquem que Sofia Loren, l’actriu italiana més important dels anys 60-70′s que mai va treballar amb Fellini, participa a Nine, interpretant el paper de mare del protagonista, quan podien haver agafat a Claudia Cardinalle que si apareix a 8 ½.

*by Contessa Livia Serpieri & Arqueòleg*

ENTREVISTA A LA VERGE DE MONSTERRAT

Aquest blog té l’immens plaer de presentar, en rigorosa exclusiva, una entrevista amb la patrona ce Catalunya, la Verge de Montserrat, coneguda popularment als baixos fons amb el pseudònim de “la Moreneta”. Amb ella parlarem de sexe, política i cirurgia estètica, entre altes apassionants temes!.

Arqueòleg Glamurós (AG)- En primer lloc gràcies per acceptar aquest repte excel·lència. Com ho porta això de romandre verge dotze segles rodejada d’homes?

Verge de Montserrat (VM)-> Ai per favor! Que n’ets d’innocent! L’únic orifici que em queda verge en tot el cos és l’orella esquerra. M’he repassat escolanies i frares de dalt a baix, generació rere generació! La Moreneta no es fa l’estreta!Mira, veus aquesta esfera que duc a la ma? Es una bola xinesa amb multivibrador sísmic.

AG – Vaja! Esteu feta tota una barjaula! Be, i la càrrega simbòlica de ser la patrona de Catalunya i el símbol del nacionalisme conservador?

VM- A mi Catalunya em sua un peu. Jo l’únic que vull es que em facin ofrenes i que em portin coses materials, com més millor! Mira les meves darreres adquisicions: un xandall de licra, una liquadora turbo, tres grams d’speed, un tanga comestible…

AG- Ja veig ja… escolti, li faria res treure la seva ma del meu paquet? Que dirà el seu fill? Bé… ara millor! Ens podria confirmar els rumors de que ha passat pel quirofan?

VM- Doncs si! Estic farta de les meves desproporcions romàniques!! Vull tenir el cutis de la Virgen del Rocio o les caderes de la Pilarica! T’he de confessar que jo volia ser barroca i plorar llàgrimes de sang, tenir estigmes, fer carotes de sadisme…

AG- Com a afroamericana, com valora la mort de Michael Jackson?

VM – Michael era un amic de la família, sovint sortíem de parranda a ballar el mookwalking pel Monestir mentre barrejavem barbitúrics amb mel i mató. El meu nen passava llargues estances al seu parc de Neverland i diu que l’alimentava molt bé! Eh que si? Diga-li alguna cosa a aquest senyoret tan simpàtic! Vinga! No siguis tímid!

AG – Amb l’esplèndida biblioteca del monestir, suposo que la seva vida intel·lectual deu ser molt elevada, no?

VM- Oi tant! Ja tinc enllestida la meva tesi doctoral sobre la interpretació sexual dels embarbussaments catalans.

AG- Que em diu ara! Ens podria fer un petit avanç?

VM- Doncs si! Mira en el cas de “En pinxo li va dir a en panxo vols que et punxi amb un punxó” jo interpreto clarament una relació homosexual sadomasoquista, on es planteja una lesió física amb un punxó. Ja no t’explico que he vist a “Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat…”

AG- Quin pou de sorpreses! I en quant al seu fill… parli’ns sobre ell! Que vol ser de gran? No s’avorreix tot el dia assegut la seva falda?

VM- Ell diu que vol ser actor porno… Peró encara la té molt petita el pobre! De moment es dedica a passar marihuana i LSD als monjos. Eh que si, Jesuset?

AG- Rosa d’abril, morena de la serra, de Montserrat estel?

VM – Mira guapo estic d’aquesta nyonyada de cançoneta fins al fons del potorro! Em tenen negre! No podien cantar un xic de hip hop aquest escolanets? Es que com jo soc afroamericana, estic més en la onda rapera dels suburbis saps?

AG- Sempre ho havia sospitat! Bé, divinitat ha estat un plaer i fins a la propera!

VM- Abants de marxar un petó al peu, que tinc un ull de poll que em suqueja, a veure si em passa!

LLISTA NEGRE: Xavier García Albiol

Per fi ja tenim aquí una nova entrega de la meva Llista Negre, aquesta secció en la qual em dedico a esviscerar sense contemplacions als personatges que, segons el meu criteri, representen un perill per al progrés de Catalunya o una amenaça al bon gust. El primer convidat de 2010 és un perillós feixista, violent i demagog: Xavier Garcia Albiol

BADALONA ÜBER ALLES!

Un cop l’Ajuntament de Vic ha obert la Caixa de Pandora de la demagògia racista, el germen del odi no ha trigat un instant en expandir-se arreu de la geografia catalana; avui mateix veiem com al Patronal catalana presentava un informe que ningú li ha demanat, vinculant immigració i delinqüència i alhora suggerint un enduriment de la legislació penal.

El pastís de la xenofòbia és massa suculent per deixar-lo tot en mans de l’Anglada i no a trigat ni hores en obrir la boca l’altre èmul de Lepen en terres catalanes: Garcia Albiol, líder de la oposició a Badalona per el Partit Popular.

Aquest regidor va aconseguir la gesta de presentar-se a les eleccions amb un vídeo (vegeu-lo a continuació) en el que un senyor va preguntant a suposats vianants badalonins (majoritàriament gent gran) quins eren els seus problemes i tots responien que els havia robat un immigrant il·legal, mentre de fons s’escolta música àrab i es veuen flaixos d’immigrants. El punt culminant del audiovisual es quan es dirigeix al solar on s’ha de construir una mesquita i tots els entrevistats demanen que s’hi facin guarderies. Més demagògia impossible.

El PP de Badalona va passar de 5 a 7 regidors, tots a costa del PSC, fet que va provocar l’exili de l’alcaldessa Maité Arqué al Senat. L’estratègia havia funcionat: la classe obrera dividida i enfrontada pel seu origen, votant a la dreta per tal de millorar els seu benestar social, a cosa de negar-li als que estan pitjor.

Albiol va tornar a se noticia a la campanya de les passades eleccions autonòmiques on, en un acte amb Piqué i Acebes va agredir físicament a un manifestant que increpava pacíficament als dirigents populars. Va declarar: “No me arrepiento y lo volvería a hacer”. (vegeu vídeo aquí)

Fins i tot va sonar com a substitut de Daniel Cirera al capdavant del PPC, peró afortunadament va ser Alícia Caradecavall l’escollida!

Albiol es l’encarregat d’exportar al cinturo roig el discurs que la Plataforma per Catalunya ha aconseguit fer calar al món catalanista rural, modelant el discurs a l’audiència: si Anglada parla de xocs culturals, ell ha tirat més per la via social.

A continuació alguna de les seves declaracions i arguments recents i la meva resposta:

“La nostre societat no té serveis socials per fer front a tants immigrants, per tan es millor no empadronar-los”

Clar! I en comptes de fer més escoles i hospitals, millor negar els drets humans a una part de la societat! Quan faltin asils i escoles que farà? Eliminar ancians i nadons?

“Construir una mesquita és perillós, molest i innecessari”

Ara resultarà que el PP es laïcista! Com ja vaig dir arran del debat sobre els minarets suïssos, o es prohibeixen TOTES les construccions religioses (expulsant als okupes catòlics del nostre patrimoni artístic romànic, gòtic i barroc, per exemple) o bé es permeten totes, seguint una mateixa legislació independent de si adoren a Alà, Buda o Crist.

“Els estrangers venen a treure’ns la feina”

Si existeix una llibertat de mercat per a comerciar, invertir capital a nivell global o per deslocalitzar la producció a països del tercer món, on la ma d’obra és més barata, perquè no permetre una llibertat similar en quant a la circulació de la força de treball? No creu Garcia Albiol que la mà invisible del mercat autoregularà l’arribada de ma d’obra segons la demanda? O es que ha renunciat al liberalisme econòmic i ara vol posar traves al creixement econòmic? Des de 2008 s’ha reduït un 70% l’entrada de marroquins i pasteres il·legals!

“Els immigrants tenen la culpa del atur”

Típica reacció de qui pretén substituir la lluita de classes per la lluita d’ètnies, fent creure als treballadors que no és la burgesia la que genera totes les desigualtats laborals, sinó els nouvinguts. No Xavi! El responsable de la rebaixa de condicions laborals no son els pakistanesos, sinó la patronal que els contracta en condicions il·legals. L’atur perjudica especialment als treballadors estrangers, el seu percentatge de desocupació supera en un 50% els nacionals, segons dades del Ministeri de Treball.

“Els estrangers no aporten riquesa al estat”

Ho deus dir pels esportistes multimilionaris de luxe que tributen menys que els nacionals no? Perquè la resta de treballadors no nacionals cotitzen i paguen impostos com la resta!

“La immigració crea delinqüència”

Ho diu una persona que viu a una població implicada a la trama de corrupció Pretòria, on s’han estafat milions d’euros! Si li preocupa tant la seguretat ciutadana augmenti les dotacions de mossos i persegueixi els delictes independentment de l’origen cultural del seu autor.

De moment l’Ajuntament de Badalona no s’ha agenollat a les seves recaragolades tesis neonazis, però a avui mateix Alícia Caradecavall ja ha anunciat que els populars catalans basaran la seva campanya en la ideologia racista i, segons les enquestes, poden entrar a la Generalitat de la ma del partit del alcalde d’Ausch-VIC, si els pocs antirracistes que quedem a Catalunya no ho impedim abants, clar

PD: Algú ha fet un twitter ridiculitzant Garcia Albiol! Bonissim el seu darrer tweet: “Cuando saco los moretes me salen amigos por todas partes”

Tan de bó el terratremol d’Haití s’endugués aquests malnascuts!

José Ignacio Munilla. Bisbe de Donosti.
Existèixen mals pitjors que aixó de la tragèdia d’Haití, com la pobre sitaució espiritual d’Espanya, per exemple

 

Salvador Sostres, periodista d’ultradreta catalanista, proper a Artur Mas.
Això d’Haití és una manera un poc aparatosa -però una manera, al capdavall- de fer net al planeta. Haití qui sap on és, qui sap on para. Es pot ser tendre i ser dur. El món menstrua i tria el dia, el raig i el lloc oportú.

.

Esglèsia Baptista de Westboro
Gràcies Deu per la tragèdia d’Haití que ha deixat milers de morts, com a càstig diví als pecats i a la idolatria haitiana. Es una evidència que Deu odia a Haití. El señor està venint, el món s’esfonsa.

PD: Un altre malnascut que s’apunta al club! Gràcies Poney per l’enllaç

ARQUEOLOGIA I FEMINISME: Un homenatge a Encarna Sanahuja

Avui descobria sorprés l’esquela de Encarna Sanahuja Yll al diari. Sens dubte un dia molt trist per a l’arqueologia catalana, al predre una de les grans teòriques de les desigualtats sexuals a la prehistoria, així com del feminisme i l’arqueologia marxista, corrents en les que personalment milito.

Aquells que vàrem tenir l’inmens plaer d’assistir a les seves classes al Departament de Prehistòria de la UAB difícilment oblidarem com , asseguts en rotllana, discutiem plegats sobre les diferències entre gènere i sexe, les metodologies per analitzar el paper de la dona en el passat més remot a partir de les restes materials, així com del moment exacte en el qual s’origina el patriarcat.

Amb ella vàrem descobrir com les desigualtats que viuen les dones a la societat actual no tenen cap mena de raó biològica o genètica, sinó que son un profund i antic cosnstructe social i històric per tal de controlar la reproducció demogràfica i la transmissió de l’herència i que, per tant, es perfectament possible tornar a viure en una món sense explotació sexual, com el que ja existia al Paleolític.

Gràcies als seus estudis sobre els jaciments talaiòtics o argàrics (Edat del Bronze) ens va demostrar com es possible sexuar el passat, analitzant científicamentament les tombes, els aixovars o les patologies esquelètiques, desmuntant així els perjudicis masclistes que els arqueòlegs (homes) ens havien venut, reproduïnt als seus llibres una inexistent i anacrònica prehistòria on les fèmines cuidaven els nens, sense participar de les activitats productives, com la caça, per exemple.

Doncs res! Tan sols recomanar a tots aquells que vulguin aprofundir en aquest apassionant tema el manual de referència en arqueologia feminista que ella ens ha deixat com a llegat: “Cuerpos sexuados, objetos y prehistória”.

APOLOGIA DE LA JUVENTUT ACTUAL

Sempre que algú comença un discurs amb l’apocalíptica sentència “Els joves d’avui dia…” ja começo a tremolar. El que ve a continuació és una trillada col•lecció de tòpics segons la qual la degeneració i posterior extinció de l’especie humana és un fet inminent.

Resulta que jo he estat monitor d’un esplai durant 8 anys i he treballat fent extraescolars en un col•legi de Primària, la qual cosa em dona una experiència empírica que em permet ser objectiu i desmuntar aquesta burda fal•làcia analitzant, de pas, el discurs que s’hi amaga al darrere.

Que volen dir realment els crítics de l’adolescència actual?

1.- Els nanos estan poc controlats a casa-> ergo: la culpa es de la independència de la dona

Es el patriarcat el que ha donat forja a aquest ressentiment en contra de la emancipació de la dona, a qui la veu culpable de la suposada degenaració juvenil. O, com diria l’escriptora Lucia Etxebarria, son “El club de las malas madres”, fèmines treballadores criticades visceralment per les marujes envejoses de la seva independència econòmica d’un falus.

2.- Les famílies ja no son el que eren -> ergo: la culpa és del divorci i les mares solteres.

Catolicisme ultra que veu en les noves formes de relació sentimental com el principi i la fi de l’existència humana i no conceb com un noi/a pot ser educat sense la figura d’un pare i una mare. No digem ja el que pensarien d’una parella homoparental.

3.- La culpa és de la ESO-> ergo: tornem a la educació memorística i fins als 14 anys

La ESO va treure a una veritable marabunta de quinquis, skins i gamberros d’entre 14 i 16 anys dels carrers que tenien l’edat suficient per no estudiar, peró encara no podien treballar. Aixó per no parlar de la nova pedagogia basada en valors i estuctures, no en una mera repetició memorística de conceptes. Peró clar, educar millor per tothom, i no per una minoria empollona, requereix de més esforç, amb la qual cosa alguns sectors de professors nostàlgics s’han apuntat al carro de que “la culpa és de la juventud”(no de la seva vagancia, FALTARIA MÉS!!).

4.- Tot ve del Maig del 68-> ergo: tornem al autoritarisme franquista.

La lletra amb sang entra. Que es aquesta mania progre d’abandonar els càstigs físics a l’escola, donar drets als estudiants o no reverenciar als mestres com si fossin cabdills? No, home, no! Copiar lliçons 50 cops si és pedagogia! De braços en creu!

5.- Els joves d’avui dia no tenen valors…

… catòlics, homòfobs, masclistes o racistes. Aquests son els únics principis que, afortunadament, s’han perdut! Es al•lucinant veure amb quina normalitat accepten els diferències i han acabat amb qualsevol perjudici vers els altres. Us ho diu un monitor que mai ha hagut d’entrar en un armari davant els seus nanos!

6.- La droga e mu mala!!

Segons el Ministeri de Sanitat el consum de marihuana entre menors és l’únic estadísticament significatiu: el consumeixen un 29% segons dades de 2003(es a dir un 71% no ho fan!). La resta de substàncies no superen en cap cas un paupèrrim 5%.

L’augment del consum de maria amb prou feines ha augmentat un 4% des de que jo era adolescent, la resta ha variat dècimes, així doncs no veig jo que aquesta pugui ser precisment una causa global de la decadència juvenil. En tot cas ara tenen al abast una millor informació per saber-ne les conseqüències i fer-ne un bon us.

7.- Els joves son uns hedonistes que tan sols pensen en satisfer el seu plaer-> ergo: el sexe es pecat.

Disfrutar de la sexualitat amb precaució no suposa cap perill, en tot cas, el que cal és més educació sexual i superar els tabús. Ara ja no resulta necessari un matrimoni per tapar un embaraç no desitjat: aquesta és la única diferència intergeneracional real!

8.- Els nanos son uns individualistes que no es relacionen entre ells i estan tot el dia al sofà.

Segons dades de 2002 de la Generalitat de Catalunya: Un 56% de joves fa activitats extraescolars entre setamana (un 30% cada dia!!), un 38% forma part d’un esplai o cau escolta, un 64% es membre d’un club esportiu, un 23% realitza activitats musicals, un 7% es membre d’una associació juvenil i un 14% d’un centre parroquial. Home… està prou bé no?

Resumint: cada generació creu que amb ells es va trencar el motllo i que la sang nova que els ve a pendre el relleu son uns infames esbojarrats. Han oblidat la seva pròpia juventut, o és potser l’enveja i el rencor amb la que la troben a faltar el que els fa adoptar aquesta postura?

Dedicat a tots els nanos dels que jo he estat monitor, i que avui son uns admirables joves que treballen àrduament per millorar la realitat, molt millor del que jo els vaig ensenyar!

VIC capital catalana del racisme

………………….Entrada al camp de concentració d’Ausch-VIC

L’Ajuntament de la Ciutat de Vic (CIU+PSC+ERC) ha decidit adoptar unes preocupants mesures populistes i d’extrema dreta, basades en negar el dret d’empadronament a tots aquells inmigrants que no estiguin en situació plenament legal, dificultant així l’accés d’aquestes persones a l’educacció o la sanitat.

Aquesta preocupant normativa, inspirada en Berlusconi, ja ha rebut l’entusiatsa aplaudiment dels neofeixistes de Plataforma per Catalunya (segona força política al municipi) i atempta contra l’articulat de la Llei de Bases de Regim Local, que fixa com a obligatòri el registre en el padró sigui quina sigui la condició legal dels nouvinguts.

Dóna la casualitat que a la capital d’Osona no fa gaire va tenir lloc un pseudo- referèndum indenepdentista, amb escassa participació, on aquest sense papers si que vàren tenir dret a vot. Es veu que per salvar la Pàtria si que son bons, peró per gaudir del estat del benestar no. Ves quina cosa!

Ja han aixecat la seva veu en contra el Col•legi d’Advocats, el Síndic de Greuges Rafael Ribó, que ha obert una investigació al respecte, Caritas, UGT, la Federació d’Entitats Llatinoamericanes a Catalunya, la Conselleria d’Acció Social, així com del únic partit polític d’esquerres amb representació parlamentària que queda a Catalunya, ICV-EUiA, convertit ja en un veritable oasi de racionalitat i coherència dins la onada d’estupidesa, conservadurisme i nacionalisme de tota mena que assola les catalanes terres.

Negar drets humans a les persones que menys recursos tenen. Fantàstic! Que serà el següent, sr politics? En fi, ja podem començar a tremolar de cara a les eleccions catalanes…

PD: Aquí el grup de Facebook en contra de la xenofòbia viguetana