28 ANYS: Un cant al optimisme!

Jo, que vaig decidir que la meva vida no valia, que m’inclinava per sentir-me sempre malament i vaticinava un futur catastròfic, avui compleixo 28 anys a la cresta de la meva felicitat, el mateix dia que  el Kamarada Obama celebra 365 dies des de que va iniciar la Revolució Americana a les urnes.

No hi pot haver res més provocador que ser optimista en mig d’una crisi econòmica, no se m’ocorreria cap argument més mordaç i càustic que aplaudir la democràcia parlamentaria com a únic sistema vàlid, quan la corrupció incendia l’actualitat i els voltors de la demagògia populista esperen pacients la seva oportunitat per donar per finiquitada la llibertat i l’estat del benestar.

Però que hi puc fer jo si en aquest curs, en que he superat en edat al eternament jove Kurt Cobain, he trobat un xicot que m’estima, una feina on cobro un 40% més que fa un any, estic a punt d’independitzar-me, la meva mare ha superat amb èxit una delicada operació, he fet descobriments arqueològics apassionants, el meu blog te 350 visites diàries de mitjana, estic a punt de publicar el meu segon article científic i el meu polític favorit ha guanyat el premi Nobel de la Pau? Si fins i tot no em fa por acostar-me als 30!

Que més puc demanar? “Virgencita que me quede como estoy”! Sempre hi haurà temps per recuperar la pose dramaqueen, que l’alegria dura poc a la casa del pobre!

Avui deixeu-me que aprofiti l’efemèride del meu naixement per mirar amb un somriure irònic com els nihilistes de variada procedència anuncien la imminent arribada del Apocalipsi: Espanya es trenca, Catalunya s’acaba. la economia s’enfonsa, l’esquerra ens traeix, la democràcia va camí del cementiri… Si? Segur? Doncs quina il•lusió!

Per no semblar excessivament egoista i reiterar-me en la meva narcisista egolatria, dedico aquest post a totes les persones que en algun moment d’aquestes vint-i-vuit tardors han cregut en mi i m’han donat oportunitats que m’han servit per arribar fins aquí! Gràcies a tots i totes!

I per demostrar un cop més les meves dots de videncia i futurologia, llegiu el que escribia jo en aquest post el 5 de Novembre de 2008 quan s’iniciava el recompte electoral americà:

“Si pel contrari quan demà a les 6:00 sintonitzo el 3/24 i anuncien que es un negre atractiu i progressista el que dirigirà el món cap a un nou horitzó d’esperança prometo concedir una oportunitat a l’optimisme i a la meva autoestima; tornaré a creure que tinc mil opcions laborals per davant i un sòlid currículum al darrere, que en algun lloc remot d’aquest planeta s’amaga un noi interessat en quelcom més que una nit de sexe i que potser, només potser, apropar-se inexorablement a l’apocalítpctica data dels temuts 30 no és tan espantós com sembla”

FOTO: Jo amb el meu descobriment del any, un crani humà prehistòric de fa 3.500 anys en un projecte dirigit recentment per mi.