Internet vs. Televisió
agost 31, 2009
Aquest estiu la poca qualitat i credibilitat que li quedava a la programació televisiva s’ha acabat d’evaporar prostituint gratuïtament la ètica periodística en uns esfereïdors programes sense el menor escrúpol que deixen al pretèrit “Tombola” a l’alçada dels Teletubbies.
Afortunadament es tracta tan sols del darrer cant d’una oca moribunda que veu impotent com la seva època de glòria s’apropa inexorablement al final. La era de la alienació teledirigida dona lentament pas a la socialització interactiva del coneixement: Internet!
El filòsof i sociòleg francés Jean Baudrillard va formular una teoria, anomenada de la “hiperrealitat”, que explica perfectament el que succeeix avui dia amb la tele: ha creat una realitat paral•lela tan perfecte que la gent la percep més real que la materialitat empírica que la rodeja, es a dir, hi ha qui creu que els conflictes Belen Esteban- Campanario l’afecten més que les seves pròpies penúries econòmiques. Vaja, una alienació de manual.
Internet, en canvi, ha caminat en direcció contraria: aquells programes destinats a crear un espai virtual, com Second Life, han estat un sonor fracàs i les xarxes socials amb persones del nostre entorn son un èxit imparable, això per no parlar de les webs que ens permeten difondre i accedir a qualsevol tipus d’informació, com Wikipedia. L’antítesi a un reality show
I tranquils que tan sols es qüestió de temps: You Tube s’ha carregat els programes musicals, Emule i el Divix han posat fí als films i sèries, la premsa digital ha acabat amb els Telenotícies i una amiga meva, que va estar de becaria a TV3, m’ha confessat que la audiència del mític programa “Club Súper 3”, en altres temps totpoderós entre la infància catalana, s’arrossega pel fang, ja que els espectadors situats a la franja d’edat d’entre els 5 i els 16 anys s’ha llençat de cap a la xarxa i veuen en la televisió una obsoleta antigalla arqueològica, com si d’una màquina d’escriure o un vídeo Beta es tractés.
Afortunadament encara queda alguna espurna de llum dins la graella televisiva: aquesta nit torna el millor periodista en antena; així doncs ajuntem les mans i cridem al cel….
GABILONDO SALVA’NS DE “SALVAME”!!!
Traducir al español
Translate to English
Premi "Que te la pique un pollo" otorgat per 
La televisió és passiva, només reps el que et vomita. Internet és actiu, tu busques i recerques i això és el que el fa interessant, tot i també pots buscar i trobar brossa, molta brossa.
Sobre el periodista del que parles discrepo en grau absolut. És el típic que barreja informació amb opinió i és força tendenciós. Només cal escoltar el comentari quan dóna les notícies. La sort que té, com molts com ell, és que com que va de “progre” l’esquerra “guay” el veu com encarnació d’una absurda superioritat moral.
Anava a dir pràcticament el mateix que diu RS, així que m’estalvio la feina. Només fer notar la estupidesa que suposa posar en marxa la TDT (“ara podràs veure molts més canals”!), quan cada dia més gent sua de la tele! 40 canals… majoritàriament (no només) amb merda?? Per això no en calen 40, n’hi ha prou amb un parell! La TDT és morta abans de néixer.
Pel que fa a Gabilondo, que l’honoris d’aquesta manera va caure la teva credibilitat, malauradament. Gabilondo és gairebé tan impresentable com els impresentables de la COPE; informació és una cosa, opinió n’és una altra. El que fa ell és prostitució periodística, apte per a sectaris.
(De bon rollo)
pobre club super 3 … no es mereix morir d’aquesta manera…
Us imagineu algú que es baixi de l’e-mule Escenas de Matrimonio o Ventdelplà? És com el cine espanyol: algú es baixa pelis espanyoles d’estrena pel Torrent? La ministra Sinde pot estar ben tranquil·la.
Jo ja he perdut el compte de sèries estrangeres que he pogut veure gràcies a internet i parlo de sèries del nivell de “Six feet under” o “Dexter”. Algunes s’han pogut veure aquí però en horaris impossibles i amb canvis d’horari sense avisar.
Sobre el tema de la hiperrealitat a mi em va afectar molt a la seva època els tres primers GH i el culebron Tamara Seisdedos… vaja, l’època en què el Crónicas Marcianas regurgitava i revomitava tots els freaks televisius.
Proposo reconvertir els repetidors de televisió en repetidors d’internet públics. Tècnicament ja es fa per a àrees despoblades. La tecnologia ja fa anys que existeix, és assequible i ajudaria a crear una xarxa a nivell estatal prou redundant per a suportar altibaixos d’amplada de banda. Tot i així dubto que les companyies de telecos hi estiguéssin d’acord. Ja han bloquejat moltes iniciatives d’accés a la xarxa per part d’ajuntaments de pobles aïllats.
Gabilondo distingeix perfectament el que és opinió (els 2 primers minuts d’editorial, que per mi son com la llum que il·lumina les tenebres i el far de LA VERITAT) del que és informació (la resta del telenoticies).
End of tha story
Lluís, molt bona idea això de fer servir els repetidors de telefonia mòbil per extendre l’internet!
Molt bona idea
Quanta raó tens, jo fa taaaaaaaant de temps que no perdo ni un minut de la meva vida davant de la caixa tonta, no sé, amb els anys em torno més i més sel·lectiva i tinc el llistó més alt, i és el que dius, trobo el que vull a la xarxa, i la resta de temps el dedico a coses més interessants que a asseure’m al sofà i esperar que em solucionin la vida les penes dels altres. Crec que cada cop hi ha més gent que es desperta i reacciona.
Jo conec gent que es baixa “Los misterios de Laura”, “Amar en tiempos revueltos” i altres joies de TVE.
Des de el meu punt de vista en Gabilondo és un tendenciós de categoria superior. Ideal pels que volen escoltar exactament el que volen escoltar.
Respecte a com la xarxa ha canviat la cultura i la forma que té la gent d’accedir-hi us recomano que us passeu per aquesta entrada al meu blog:
http://lamatas.dyndns.org/?p=984
Ah! I moltes gràcies Higini.
Arqueòleg, Gabilondo utilitza un informatiu a televisió per donar opinió, i no només al començament: les “notes al marge” que va deixant caure també són opinió.
A Intereconomía TV, a l’altra banda ideològica, fan el mateix: “notes”, com qui no vol la cosa, en mig d’una notícia! Em sembla d’escàndol i alhora, malauradament, propi d’un país poc interessat en aprofondir en la democràcia, no fos cas que la gent comencés a pensar per ella mateixa…
No tinc tant clar que la televisió desapareixi així com així. Al nostre país hi ha població envellida per anys, gent que no s’ha preocupat d’aprendre a navegar per internet i que mantindran les audiències durant els propers trenta anys, com a mínim.
I bé… els continguts d’internet aptes per a garrulos ja fa un temps que circulen: fotologs, testos inútils al Facebook, emoticonys nous pel messenger, etc. Però la meva teoria és que encara queda uns anys de televisió si es que ha de desaparèixer: video didn’t kill the radio star.
Internet ha revolucionat la nostra societat, però cal aprendre a utilitzar-lo de forma racional, o de tan enganxats, encara estarem fent una soietat molt més dopada neuronalment.
Coments via Facebook:
David-> Crec que a la televisió aquest estiu hi ha hagut alguna bona sorpresa pels que encara creiem en que la petita pantalla no és només un negoci, sinó també un servei públic. A La 1 aquesta sèrie de misteri que han fet de ‘Los misterios de Laura’ no estava pas malament… Ara bé, reconec que el debat de la Esteban i la Campanario ho ha empestifat tot… També és veritat que aquests programes fan molt de soroll, però ‘Sálvame’ no era líder d’audiència, sinó que en la seva franja horària liderava ‘Amar en tiempos revueltos’ de La 1, que durant aquest mes d’agost ha estat molts dies com el programa amb més quota de pantalla. La realitat és molt negra, però també hi ha alguna taca blanca per l’esperança… Cuida’t moooolt!
Jo m’he enganxat a APM? I això del Sálvame… bueno… ens hem d’entretindre en alguna cosa… Jorge Javier es insoportable!!
La gran pega que jo posaria a internet és el fet que gràcies a xarxes socials de gran influencia les nostres dades siguin de tan fàcil accés que la societat occidental es converteixi d’aquí no res en infern orwellià.
Però s’ha de reconeixer que, com a forma d’oci, internet dóna mil patades a la tele.
Als nens i nens d’entre 5 i 16 anys difícilment els pot ser útil llançar-se a Internet. ‘El Club Súper 3′ és infinitament millor opció que Internet per aquesta franja d’edat.
De fet, l’addicció a Internet en la capa més jove de la nostra societat ja s’ha convertit en un problema social.
Ah, i en Gabilondo sovint és més un suport mediàtic de Zapatero que no pas un periodista pragmàtic. Atent al que diu en els informatius.
per error ha sortit la fotografia d’em Miquel, però sóc el jordi escrivint des del seu blog. Perdoneu l’error.
[...] TAMBÉ: “Internet vs Televisió“ , “Es necesària la televisió pública?” i “Si jo fos director de [...]