Reflexions entorn al meu exili rural

Ieep! Ja torno a ser aquí! Per fi ha acabat el meu retir espiritual en un minúscul poblet situat en un recòndit indret del camp de Tarragona on, per tercer estiu consecutiu, he dirigit un fabulós projecte d’investigació arqueològic dins una cova prehistòrica que, enguany, ens ha donat espectaculars resultats científics, sobrepassant de llarg les meves previsions més optimistes.

Però els ossos i les pedres també m’han deixat prou temps per reflexionar sobre la realitat social als pobles petits de Catalunya i de com hauria estat la meva pròpia vida si la meva mare no hagués emigrat cap a la urbs als 16 anys.

REFLEXIÓ 1-> Especialment em qüestiono com hauria afrontat la meva homosexualitat en un entorn sense cap mena de referent ni possibilitat de socialització GLTB (locals o associacions). Hauria sortit mai del armari? O pel contrari hauria revolucionat la vil•la, transformant-la en un paradís gayfriendly? En tot cas, aquests dies, jo i el meu xicot varem decidir armaritzar temporalment els nostres gestos d’afecte en públic davant les omnipresents iaies xafarderes, especialment després d’escoltar una conversa altament homofòbica en un bar. Ja m’estava imaginant a les masses rurals armades amb forques i torxes assaltant casa meva a mitjanit!!

REFLEXIÓ 2-> Sens dubte la part més positiva de la vida rústica és l’idíl•lic entorn natural amb els seus infinits camps de vinya al capvespre o el seu Patrimoni Històric, esquitxat d’esglésies romàniques, cellers modernistes, monestirs cistercencs, pintures rupestres, castells templers, forns ibèrics o preses romanes per arreu. Això per no parlar de la gastronomia: quins vins i caves!!

REFLEXIÓ 3-> Ningú de menys de 35 anys es vol dedicar a treballar el camp, deixant la feixuga i mal pagada verema exclusivament en mans d’immigrants. Aquest fet està causant una veritable transformació sociològica que no està resultant gaire ben païda pels pagerols de tota la vida: el to de les converses xenòfobes que he escoltat aquests dies, m’ha posat els pels de punta. No m’estranyaria gens que aquestes terres, històricament feu irredempt d’ERC, es llencessin en mans de l’ultradreta racista de Plataforma per Catalunya en breu.

REFLEXIÓ 4-> Per fi he entès perquè el comunisme mai ha triomfat al camp! En aquesta microescala es molt difícil percebre diferències de classe: totes les cases de pagès son de mides i estils molt similars i mai diries qui d’ells està a la ruïna passant gana i qui es un multmilionari excèntric.

REFLEXIÓ 5-> Els gustos musicals del jovent de la zona son per suïcidar-se una estona llarga! Encara no han superat el rock català dels 80’s, el punk kalimotxero teenager del any de la kika, ni el xumba-xumba bakala més passat de voltes!! Com pot sobreviure algú sense haver sentit mai absolutament res de Madonna, Antony & the Johnsons, Hole, Pulp, The Gossip, Mika, Depeche Mode, Royksöp, The Killers, Fangoria, Placebo, Patrick Wolf o Morrissey??? Això per no parlar del cinema clar… amb una sola sala per comarca que tan sols projecta cutrades comercials blockbuster ja us podeu imaginar el nivell de cultura cinèfila a la zona! Com per dur-los a veure la darrera de Lars von Trier!

REFLEXIÓ 6-> L’església segueix sent el centre de socialització nº1, tot i que la gent jove se’n comença a distanciar, es una passada veure com apareix una massa sorgida de sota les pedres cada diumenge a les 12, fent fila cap a missa.

Doncs res! Entro de nou dins el frenètic ritme urbà, amb el seu adorable estrès i la seva glamourosa contaminació. No sabeu com els he trobat a faltar!!