Comentaris a: Marilyn Manson està acabada

Per: Marilyn Manson tiene la gripe A | Vidas de Famosos

Marilyn Manson tiene la gripe A | Vidas de Famosos — Thu, 24 Sep 2009 18:34:41 +0000

[...] Foto de glamboy69 [...]

Per: debi

debi — Thu, 10 Sep 2009 16:58:30 +0000

ke askooooo de tioo estee!!!! arriba lady gagaaa y tuu a la mierddaaa ke askooo cuando lo veoo me dan ganas de vomitaarr y muchoo mas cuandoo veo sus puñeteros videooss con esa cara ek tiene…..
como osaaa meterseee con lso jonaas ¿? valen mucho mas ke tuu y ademass ke estas como el kesooo. las fans de este tio soys unas frikiiiss ek estan mal de la cabeza!!! besoossss jajajajja.

Per: Arqueòleg Glamurós

Arqueòleg Glamurós — Sun, 26 Jul 2009 08:24:05 +0000

Vaja Nelosn, veig que t’agrada posar maranya en posts antics eh!

A veure: la seva filosofia i nom artístic els conec perfectament, com ja he dit era molt fan als 90’s.

-Musicalment va ser gran als discs “Antichrist Superstar”, “Mechanical Animals” i “Hollywood”,la resta fa cagar.

- LA seva època andrógina es la millor amb diferència!

- Que jo sàpiga Marilyn és un nom femení.

Per: Nelson

Nelson — Sat, 25 Jul 2009 15:56:01 +0000

Marylin Monroe = Famosa per tots coneguda. Encarna el ‘glamur’ (l’infravalor més valorat del món mundial).

Manson = Assassí en sèrie tristament famós als EE.UU (encarna lo malvat).

Marylin + Manson = O bo i dolent, llum i foscor. Nom del grup i del personatge que l’encapçala. El nom no és més que un reflex del dualisme de la ‘filosofia’ del grup i del mateix Brian Warner -el seu nom veritable- (la ‘conclusió moral’* és que lo bo i lo dolent coexisteixen en totes les coses).

Que et quedis amb la seva androgènia i puntual transvestisme diu poc de la teva capacitat de discernir el gra de la palla, perquè només són detalls. Jo passo bastant de la seva estètica i filosofia (és un rocker pirat, al cap i a la fi) però el que NO es pot discutir es que és musicalment gran. T’agradi o no el seu ‘estil’ la seva música és bona musicalment parlant, valgui la redundància.

No acabo d’entendre per què el tractes en femení, si ni és paia ni és homosexual. Tu sabràs. XD

Per: niño del exorcista

niño del exorcista — Mon, 01 Jun 2009 20:34:58 +0000

Per: La RaTeta Miquey

La RaTeta Miquey — Mon, 01 Jun 2009 19:00:22 +0000

Jo sempre l’havia conegut en masculí però no crec que això li importi gaire. Una íntima amiga meva que es dedicava al món de la promoció musical parlava d’ell com a “individu encantador”, de veritat. Super educat, bona gent i enamoradíssssim de la seva sra. (la d’aquell moment). Tant maku que fins i tot una vegada, va vomitar sobre el jefe cabrón de la meva amiga… des de llavors encara ens va caure millor.

No entra dins el meu estil musical preferit però almenys ERA imaginatiu i vistós. Ara bé, per a tots passen els anys…

Per: rafel

rafel — Mon, 01 Jun 2009 18:04:03 +0000

ufff a mi és que de la Manson només m’interessa l’aspecte extramusical i, per cert, la llegenda urbana de què és el nen de les ulleres de “aquellos maravillosos años” és brutal!!! Crec que només la supera la llegenda urbana de què Amaral és filla de Karmele Marchante!!!

Per: madebymiki

madebymiki — Mon, 01 Jun 2009 15:39:02 +0000

Una opinió mes, per embolicar la troca. Per a mi en M.M. es força metal, com a mínim el seu so. Ara que dins del món del Heavie Metal hi ha de tot.
Dels machotes Judas Priest (i resulta que el cantant és gai!!) fins als ultra glamurosos Poison. I dels satànics Slayer als repartidors de bíblies Stryper (“In God we trust”, gran disc). Per tant el Metal super-hetero tan sols és una part d’aquest món.

Per: Alita

Alita — Sun, 31 May 2009 22:12:31 +0000

Roger, crec q el/ella te un producte i q encara creu q no li fa falta evolucionar, continua venen lo q sap q li funciona, encara no s´haurà plantejat el reinventar-se o redefinir-se ho morir. Jo crec q es un tio/tia molt inteligent. donem-li temps pq reaccioni XD

Per: LLuís

LLuís — Sun, 31 May 2009 21:29:08 +0000

M&M no ha estat mai l’anticrist, és un performer mainstream i així és com s’ha de prendre la seva carrera.
De tota manera se li agraeix que haig aportat una mica de perillositat al món del Rock’n Roll. La seva època, però, ja ha passat. Caldrà doncs buscar un substitut.
El Rock no mor mai.