Les altres pestes

La malària (paludisme) causa cada any més d’un milió de morts, sobretot en els països d’Àfrica subsahariana, i 500 milions de persones s’infecten amb el paràsit anualment. Avui dia, existeixen diverses eines eficaces per a lluitar contra la malaltia: proves de diagnòstic ràpid i teràpies combinades amb artemisinina (TCA). No obstant això, només una petita proporció dels malalts tenen accés al diagnòstic i el tractament que necessiten.

A Kenya una epidèmia de còlera ha colpejat des de març diverses províncies, afectant a la comunitat i especialment a diverses presons on les dolentes condicions d’higiene han facilitat la propagació de la malaltia. El Ministeri de Salut va declarar oficialment l’alerta el passat 16 de març.

A Angola: remet el segon brot de còlera a Lubango, on en els darrers tres mesos i mig s’han documentat 3.626 casos de còlera i 94 morts, segons les dades recollides el 28 de gener. Aquest segon brot de còlera ha estat especialment virulent.

Des de principis d’any, més de 1.900 persones han mort a causa de la meningitis en l’àrea de l’Àfrica subsahariana coneguda com el “cinturó de la meningitis”. Només a Nigèria, Níger i Txad, s’han registrat més de 56.000 casos. La meningitis meningocócica és una infecció bacteriana de la membrana del cervell molt contagiosa i potencialment mortal. El bacteri es transmet de persona a persona quan un individu infectat tus o esternuda. De mitjana, la meningitis mata a la meitat dels infectats si no reben tractament, i a una de cada 10 persones tractades.

Kala atzar és el nom comú amb el qual es coneix un tipus de leishmaniasis, una infecció parasitaria transmesa per la mosca de sorra.. La majoria de casos es donen a Centreamèrica, Suramérica, Orient Mig, Àfrica i el sud d’Àsia, entre persones que viuen en condicions d’insalubritat extrema. Afecta cada any a 2 milions de persones de les quals en moren 60.000.

ONUSIDA va fer públiques el passat desembre unes dades segons les quals el VIH/SIDA ja afecta a gairebé 40 milions de persones en tot el món, sobretot a l’Africa Subsahariana, que alberga el 60 per cent dels casos. Les dones i les nenes representen el col•lectiu més vulnerable a causa de diversos factors, com certes tradicions culturals, l’accés limitat a serveis de salut sexual i reproductiva, la violència sexual o la pobresa, que obliga a moltes dones a exercir la prostitució. Només el set per cent dels seropositius registrats en el món subdesenvolupat tenen accés als medicaments antirretrovirals.

En tots aquests països les multinacionals farmacèutiques s’estan lucrant a base de vendre medicaments a preus altíssims molt per sobre del seu cost real i que, òbviament, molt pocs es poden permetre.

Totes les dades d’aquest post s’han obtingut a traves de la web de Metges Sense Fronteres i ONUSIDA.

Ser polèmic o no ser

Jo sempre he dit que prefereixo una crítica àcida, mordaç, però ben argumentada, abans que un piloteig descafeïnat i per compromís. No se’m cauen els anells per reconèixer els meus errors, limitacions i ficades de pota i mai he censurat o esborrat cap comentari, a menys que aquest traspassés els límits de la educació formal i caigués en l’insult personal o en l’amenaça.

El motiu? Doncs que com a marxista crec fervorosament que el coneixement es fruït del diàleg i el debat, mai de la repetició d’un dogma inqüestionable i preconcebut.

Ai dels que es neguen a parlar amb qui no pensa com ells o que davant la menor dissidència t’acusen de traïdor, que pobres els qui es creuen en possessió de la veritat absoluta, doncs es tancaran en una bombolla inexpugnable aliena a la realitat i viuran immersos en la seva pròpia mentida.

A mi em podreu acusar de provocar gratuïtament, de passar-me quatre pobles en les meves desmesurades crítiques o elogis, però mai d’escriure un text neutre, insípid o mel•liflu per por a ofendre algú o a rebre una opinió diferent a la meva.

Tots odiem a Jimenez Losantos per la seva agressiva radicalitat dretana, però li hauríem d’estar eternament agraïts per activar-nos la consciència, obligant-nos a qüestionar i replantejar els nostres ideals. Sempre preferiré a un feixista que a un neutre apolític, doncs la reacció que generarà el fatxa sempre serà molt superior a les seves adesions.

A l’antiga Grècia un pensador anomenat Heràclit de Fes ja ens va advertir que tota la realitat està formada per conceptes oposats que es mantenen en tensió dinàmica; és el que, posteriorment, Sòcrates va anomenar “dialèctica”, proposant que tot el coneixement sorgia de la discussió i el debat entre diferents subjectes. Aristòtil va anar més enllà, afirmant que la ciència  mateixa tenia una base completament dialèctica.

Ja a la era contemporània l’idealisme alemany de Hegel va sistematitzar això, plantejant que l’acte del coneixement era la contradicció entre tesi i antítesi, de la que en sorgia una síntesi. Marx va portar aquesta terminologia al materialisme, quan es va adonar que el mètode científic en el fons no deixava de ser un diàleg entre empíria i teoria, entre la matèria i l’abstracció d’aquesta en lleis físiques.

I això és una cosa que haurien de tenir present tots els artistes, escriptors, cineastes, bloggers i altres creadors; abans de mostrar les seves obres al públic s’haurien de plantejar si el seu treball servirà per crear opinió, si serà un revulsiu i activarà les ments d’aquells que ho consumeixin, provocant així una reflexió transformadora i seran capaços d’aguantar les crítiques i el debat que ells mateixos hauran iniciat….

…perquè si no es així més val que es quedin a casa i no facin res. Una societat que no pensa ni debat, està morta.

OBAMA: 100 dies de Revolució.

En política és considera de bona educació esperar un marge de 100 dies abans de fer una valoració d’un govern quan aquest es nou i acaba d’entrar.

I com jo soc una persona molt educada, mesurada, cabdal i gens demagògica ni provocadora, he esperat aquest marge de temps a realitzar una valoració del Govern d’Obama; a diferència dels seus grans enemics confessos, la extrema dreta religiosa i racista, així com l’obsolet antiamericanisme patològic que, tancant els ulls a la evidència, es neguen a veure els fets tangibles, reals i materials que estan transformant als EUA en el far de l’esquerra mundial del primer món. Qui ens ho havia de dir fa un any, eh?

Així doncs m’he submergit a les hemeroteques digitals per tal de fer un brevíssim recull dels 25 fets que proven de forma científica, indubtable i objectiva que Obama està suposant, per als nordamericans, un canvi tan profund i un gir copernicà tan real com el que comportà l’aparicció de la filosofia de Marx o la irrupció política de  Lenin:

- Tancar la presó il•legal de Guantànamo.

- Iniciar el procés de replegament militar al Irak.

- Obrir la porta a jutjar els tortures de la era Bush, enfrontant-se amb el nucli dur de la CIA i bona part del seu propi partit. També ha desclassificat fotografies i documents sobre aquests abusos.

- Oferir un nou inici amb les relacions amb Cuba i aixecar parcialment l’embargament, permetent major nombre de visites i entrada de divises a la illa, sense que el regim castrista hagi fet cap gest d’obertura democràtica.

- Apropar-se a la Revolució Bolivariana de Veneçuela i el seu gran líder Hugo Chavez, fent que aquest torni enviar un ambaixador a Washington. Aquest fet li ha causat una allau de crítiques per part de la dreta al seu país.

- Posicionar-se davant de la ONU a favor de la despenalització universal de la homosexualitat i el reconeixement global dels drets GLTB.

- Forçar la dimissió del president de la General Motors, Rick Wagoner, en un acte d’intervencionisme econòmic sense precedents a la història americana i que va causar l’admiració del mateix Michael Moore. També va donar un ultimàtum a Crhysler, per modificar els seves polítiques laborals.

- Iniciar una reforma del obsolet sistema sanitari americà per donar cobertura universal a les persones amb menys recursos.

- Participar en un acte de la “Aliança de Civilitzacions”, abandonant així la política republicana visceralment islamofòbica.

- Reconciliar-se amb Europa, refent l’eix atlàntic, recomponent les relacions amb el govern espanyol i abandonant així l’unilateralisme.

- Iniciar una nova “new deal” socialdemòcrata per tal de salvar l’economia americana i els llocs de treball, aconseguint que la borsa comenci a agafar aire.

- Prohibir que els directius de les empreses privades, que hagin rebut fons públics, pugin tenir uns sous desorbitats. De fet ha amenaçat amb acomiadar a aquells que no presentin els comptes de en que s’han gastat els diners.

- Pagar de la seva butxaca les reformes de la Casa Blanca i no amb diner públic com havien fet, fins ara, tots els presidents.

- Fer un discurs molt crític amb la indústria de les targetes de crèdit pels seus alts interessos cap a la classe treballadora.

- Obrir el procés de Pau a pròxim orient, exigint al president Israelià la creació d’un estat de Palestina, convidant a Egipte, Israel i la Autoritat Nacional Palestina a una conferència de Pau. El seu distanciament amb Netanyahu es tal, que alguns líders demòcrates parlen directament d’enfrontament obert amb Israel.

- Demanar al seu Gabinet de Govern que retalli 100 milions la despesa en alts càrrecs de l’administració.

- Pressionar al Congrés per que aprovi lleis a favor de les energies renovables i contra el canvi climàtic.

- El seu assessor econòmic està treballant en buscar la forma d’impedir la creació de bombolles econòmiques.

- Deixar clar a Bolivia que ell mai donaria suport a un procés d’intervenció política a Sudamèrica contra governs d’esquerres.

- Obrir una reforma per tal de donar papers a tots els immigrants il•legals que ja es troben als EUA.

- Prometre davant els líders de la UE, reunits a Praga, un mon sense armament nuclear, proposant a Russia una nova fase de desarmament i fent un mea culpa d’Hiroshima per primer cop des de 1945.

- Apropar la seva política als ciutadans, participant en un xat de preguntes obertes, actualitzant el seu blog, web, facebook, twenti etc…

- Crear un fòrum internacional de els grans potències econòmiques sobre el canvi climàtic.

- Aprovar la investigació científica amb cèl•lules mare i el finançament d’ONG que proposin el preservatiu com a via per aturar el VIH.

- Enfrontar-se obertament al Vaticà, proposant com a embaixadora a la Santa Seu a la progressista Caroline Kennedy.

Si aixó ha fet en 100 dies, que podrà fer en 4 anys?

PD: Si algún lector pensa que m’he xalat, ha de saber que els meves tesis sobre la Revolució Obama son plenament compartides pel diari més important de El País.

PPD: Imatge gentilesa de Ferran

LLISTA NEGRA: Joan Carretero.

Ja tenim aquí el segon convidat de la meva Llista Negra! Possiblement molts lectors que no siguin tan addictes com jo a la política catalana, no sabran de qui es aquest obscur personatge, ja que el seu pes públic ha estat més aviat nul, però cal dir que els seus foscos tentacles han tallat més bacallà del que molts es pensen.

Sorgit de els entranyes rurals de la Catalunya profunda i pirenaica, allà on Internet es encara un rumor, aquest pagesot es va convertir en alcalde de Puigcerdà per ERC el 1995, on va destacar per modificar de forma irregular el Pla urbanístic per tal d’edificar una benzinera i un hipermercat allà on anaven 22 vivendes protegides.

Arran del primer govern tripartit va sortir finalment del seu corral per ser nomenat conseller de Governació, moment en el que va decidir expulsar a tots els càrrecs de la Conselleria que es negaven a pagar un impost revolucionari il•legal a ERC. Davant això el President de la Generalitat Pasqual Maragall el va destituir al cap d’uns mesos.

Un cop va tornar a pastar pels camps de la Cerdanya, en Carretero va tramar la seva venjança en contra de l’esquerra, el progrés i qualsevol cosa que faci olor a Barcelona o Baix Llobregat. El seu objectiu, encara no assolit, no és altre que la dreta torni a manar a Catalunya sota la presidència d’Artur Más, però abans cal dinamitar al punt més dèbil de la cadena del tripartit: la sempre turmentosa Esquerra Republicana.

El primer acte d’aquest sainet es va escenificar quan, des de la foscor dels passadissos, va aconseguir que les bases d’ERC es posicionessin en contra del Estatut, fet que va fer saltar pels aires el govern de Maragall.

Però quan ell ja s’olorava la victòria i els pernils convergents, Montilla va tornar a xafar-li els plans. Un “xarnego” de sang no catalana? Un alcalde de Cornellà? Això mai! I es així com va tramar el segon acte del vodevil: crear una corrent interna a ERC per tal de reconduir al partit cap a la genuflexió davant la burgesia convergent. Però ni així! El seu fallit “Reagrupament.Cat” amb prou feines va aconseguir ¼ dels vots al congrés republicà.

Però la democràcia no es un aturador suficient per aquest taliban de les essències bucòlico-pastorlis i el caciquisme muntanyenc, així doncs fa dues setmanes va presentar el tercer, i esperem que darrer, intent per dinamitar a l’esquerra: amenaçar amb una escissió d’ERC.

Doncs res, un cop seccionat en canal aquest talp quintacolumnista de la política nostrada, tan sols em queda desitjar-li la mateixa sort que a la darrera escissió republicana, el PI, i demanar-li que, per pura coherència, si vol un govern de dretes i enemic de la progressisme urbà, faci el favor d’ingressar d’una vegada al partit per el qual ha treballat nit i dia des de que el van expulsar del govern: Convergència i Unió.

PD: Prometo que aquest post entrarà al meu top de ficades de pota històriques. Suposo que els avorridissims estius d’infantesa que vaig passar al meu poble em van traumatitzar en excés!! M’hauré adentrar més sovint a les ignotes terres que s’estenen més enllà del Llobregat!!

Recomanacions literaries per Sant Jordi’09

Per fi arriba la tradició més nostrada de Catalunya, aquella en que la gran massa garrula es llença a comprar com boja llibres a pes per omplir els estants del rebedor de casa i fardar de ser grans literats davant les visites ocasionals.

Però no tot està perdut! Entre la devastació que deixa la ignorància al seu pas, hem sobreviscut irreductibles alguns soferts màrtirs que encara invertim diners en llibres que, increïblement, després llegim!

Així doncs, un any més, us demano el vostre consell al mateix temps que us faig una brevíssima sinopsi dels cinc títols més destacats que han passat per els meves mans en aquest darrer any tot i que, si ho preferiu, podeu consultar les meves recomanacions del curs passat.!

Tretze tristos tràngols (Albert Sanchez Pinyol)
Una nova entrega del escriptor més sobrevalorat de la literatura catalana (juntament Ruiz Zafón), on ens torna a demostrar la seva mediocritat i els seus limitats recursos narratius, aquest cop al llarg de 13 contes curts. Idoni per a borderlines, adolescents als que no els agradi llegir, o per rematar una avorrida tarda d’estiu.

.

Contra Natura (Àlvaro Pombo)
Un sucós triangle d’amor gai entre tres homes de generacions diferents, en una història en la que ens fa reflexionar sobre la decadència, el vici i especialment la buidor en la que es pot transformar una vida basada en l’hedonisme i les aparences un cop la joventut s’acaba. Pretén ser escandalós, però arriba 10 anys tard per aconseguir-ho. Un regal perfecte per a qualsevol mariculta!

.

.

Factotum (Charles Bucowski)
Alcohol, sexe, prostitutes, antres de mala mort, fracassos personals,diàlegs enverinats i realisme mordaç a la Amèrica dels anys 40’s. Per ser una autobiografia no està gens malament, el sorprenent es que aconseguís estar viu per escriure’l! Una lectura ràpida, amena i divertida, ideal per llegir al metro de bon matí i despertar-te de cop!

.

Las Partículas Elementales (Miquel Houllebeq)
Un brutal relat irònic, provocador i desfasat com sempre! Aquest cop el polèmic escriptor francès ataca el bonrrollisme, a les feministes, als gais, però molt especialment als hippies! El protagonista, un home madur acabat i mig pederasta, acaba vivint en una comuna rodejat de supervivents del Maig del 68 i es dedica a esbudellar sense pietat al llarg de la obra de tots i cada un dels seus tics! Molt sagaç i divertit, però més val no prendre’l gaire seriosament…

.

Els homes que no estimaven les dones (Stieg Larson)
Doncs si, ja em podeu lapidar, escopir, insultar i fuetejar: HE LLEGIT UN BESTSELLER! Podria intentar disculpar-me, argumentant que va anar a parar a les meves mans sense saber com, que alguna diabòlica serp el va col•locar sobre la meva tauleta de llit i no vaig poder resistir la temptació… però no! No serviria de res!! Ho confesso! Me’l vaig comprar amb els meus diners i en un centre comercial! I el que és encara pitjor: me l’he llegit d’una tirada i m’ha encantat, de fet hi ha moments en que penso que és un dels grans llibres d’aquesta dècada, que he gaudit cada pàgina i estimat als seus protagonistes i, de fet, ja estic devorant  frenèticament la seva segona part!
Soc un veritable monstre! Ho sé!! Entendré que mai més un passeu per aquesta pàgina…

PD: I si!! En aquest moment he superat les 60.000 visites!

Sectarisme Hippi

Aquest passat cap de setmana es va celebrar al barceloní Parc de la Ciutadella la Fira de la Terra, la màxima concentració per metre quadrat de sectaris hippis.

Aquest grupuscle de gent ha canviat tota la metafísica espiritual del cristianisme per les filosofies orientals, precolombines i africanes, molt més bonrrollistes que la jerarquia catòlica, però amb la mateixa dosis d’idealisme dogmàtic que el Vaticà i que, per descomptat, comparteixen la mateixa finalitat: donar-li una patada a la ciència, el progrés i la raó.

Armat de paciència i amb la única finalitat de donar testimoni en aquest blog, vaig endinsar-me dins aquesta marea de colorins saturats i nyonyeria empalagosa que recobreixen aquesta successió de paradetes, on les diferents sectes proclamen els seus diferents camins per arribar al amor, trepitjant al seu pas qualsevol indici de sentit comú

Aquests son alguns petits exemples destriats al atzar:.

Tai Chi Chuan: un veritable poti-poti fet a base d’arts marcials, taoisme, supersticions xineses i una suposada “medicina” tradicional (per no dir directament “curanderia”), en la que els seus participants fan una sèrie de moviments a càmera lenta imitant un panda com abraça el sòl o un pardal quan alça la cua.

Shiatsu: Es tracta de fer un massatge amb el planell de les mans en uns punts màgics del cos en els que es concentra la nostre energia. El massatgista empra les puntes de les seves mans per detectar el problema de salut del sofert pacient i redistribuir la energia vital o “Chi” dintre del seu cos.

Reiki: El sumum del freakisme sectari!!Es tracta de curar malalties físiques o mentals passant la ma, sense establir contacte físic per sobre del cos de la persona! A la Fira vaig veure un iaio amb el braç alçat practicant aquesta bajanada i, per un moment, vaig creure que era un fatxa despistat interpretant el “Cara al Sól“!

Reflexoteràpia: Es una creença basada en que al peu i al nas tenim unes terminacions nervioses que ens connecten a la resta del cos i que fent unes simples pessigolletes a la punta del dit petit se’t curarà el mal de panxa!

Budisme: Una religió tan absurda com qualsevol altre, però com van vestits de colorins, doncs s’han fet amics dels hippies! El Creacionisme és dolentíssim, però la reencarnació de Buda en un peix casa perfectament amb Darwin, faltaria més! A la Fira vaig assistir en un discurs d’un Lama que va assegurar que els terratremols eren culpa de la falta d’amor a la terra (i jo que em pensava que eren conseqüència del moviment tectònic de plaques…).

Al costat d’això els milagres de Lourdes son una ciència exacta!

I resulta que el lema d’aquest any era la lluita contra el canvi climàtic, la qual cosa em sembla una problemàtica molt interessant i que comparteixo plenament però… com pensen aquests místics de la rasta plantar cara a l’augment de diòxid a l’atmosfera? Imitant l’abraçada d’un panda? Imposant les mans? Donant-se petons? Fent-se pessigolletes al dit petit? Tocant el jambé o el digeridoo?

I el pitjor de tot és que tinc amigues que havent estudiat carreres de ciències, com biologia o infermeria, son capaces de creure en aquests disbarats, sense que aixó els suposi cap contradicció esquizofrènica!!

PD: Dedicat amb tot el meu amor hippy a Alikontró!

Cocacola Hetero i Pepsi Gai??

 

Realment la premsa ultracatòlica cada dia està pitjor del cap! Presos d’una histèria pròpia de la paranoia MacCathysta dels anys 50’s, veuen enemics secrets per tot arreu!

 

Si l’altre dia destacava com Curri Valenzuela estava convençuda que Los del Rio i Bea la Fea eren els culpables de que Espanya s’enfonsés, avui us deixo amb un titular encara més al·lucinant: segons apunta el diari “Alba”, veure cocacola és propi de famílies tradicionals heterosexuals, mentre que la Pepsi és per mariques! Jo no sé que beuen a la redacció d’aquest rotatiu quan es posen a destriar les noticies, però es evident que porta més graduació que un simple refrigeri de cola!

 

I ja em veieu a mi compungit, esmaperdut i corprès, sentint-me culpable per la meva insuperable adició a la Cocacola des de que tinc ús de raó! A veure si amb el meu consum estaré finançant algun tipus de secta cristianofeixista antiabortista o… el que seria pitjor: ves que aquesta beguda no tingui uns estranys efectes secundaris que en converteixin en un hetero garrulo, futbolero, vulgar i incapaç d’anar al cinema a veure res més elevat que “Dragonball Evolution”!!

 

Així doncs he decidit acabar amb la meva inquietant angoixa existencial llegint per Internet la resta del article, on he descobert que els únics arguments que tenen els il·luminats que han vomitat la seva ignorància sobre aquest full parroquial, és que als anuncis de Cocacola sempre surten famílies felices (com la dels ossos polars), mentre que suposadament Pepsi dona ingents quantitats de diner als col·lectius GLTB i es promociona a les manis del orgull.

Doncs res, ara ja estic molt més tranquil sabent que tot era l’enèsima patotxada de la caverna mediàtica i que puc tornar a veure amb tota la tranquil·litat del món una llauna del meu refresc favorit, sabent que després no tindré un incontrolable deliri per menjar-me un cony!

Llista negre: CURRI VALENZUELA

Avui aquest blog té d’immens plaer d’inaugurar una nova secció que, sota el títol de “Llista Negre”, servirà per insultar i esbudellar sense pietat a tots aquells personatges de qualsevol àmbit social , polític o cultural que, segons el meu criteri, siguin criatures indignes de trepitjar la faç d’aquest planeta..

I qui millor que Curri Valenzuela per inaugurar la meva secció? De fet la idea original de la llista va sorgir quan el seu vomitiu llibre “Cien personajes que hunden España” va caure a les meves mans, com després us explicaré.

I qui és la Curri? Doncs la posseïdora d’aquest nom tan extremadament cursi, a l’actualitat escriu a El Mundo i presenta un programa a Tele Madrid anomenat “Alto y Claro”,on acompanyada per diferents membres de la caverna mediàtica del entorn d’Esperanza Aguirre, es dedica “a fer veure que discuteix” temes tan apassionants, com per exemple, si a Catalunya hi ha una dictadura lingüística, com hauria de morir Carod Rovira, si està justificat un cop d’estat per salvar-nos de Zapatero o com de profitosa va ser la dictadura militar.

Però nomes “ho fan veure” ja que en realitat la pluralitat d’opinió en els seus programes brilla per la seva total absència i tots els contertulis que han gosat a senyalar alguna mancança de llibertat a l’emisora pagada amb els impostos de tots els madrilenys, han estat fulminantment acomiadats.

Però, increïblement, sota la seva aparença borderline de iaia fachorra, inculta, de missa diària i apartament a La Moraleja, aquesta dona té estudis! Amb tan sols 22 anys es va garduar a la Escuela Oficial de Periodismo i va ser enviada de corresponsal a Nova York i durant la transició va ser redactora en cap de Cambio 16.

Però anem al tema que m’interessa: el seu llibre! Es tracta d’una veritable diamant en brut, un compendi de reflexions ultracasposes i freaks que sota un vernís de suposada ironia tracta de fer una llista de personatges que, segons ella enfonsen Espanya

El criteri que fa servir Lady Valenzuela per triar els seus personatges suposadament apocalíptics no queda gens clar, ja que barreja polítics amb músics, actors, objectes (samarretes del Che, polígrafs), fets (el bateig civil, l’orgull gai) i essers de ficció (Betty la Fea o Horatio Caine). Així doncs el millor serà que us deixi amb un “best of” de la seva creació literària! He obviat a tots els famosos d’esquerres, polítics i membres de ETA, ja que resulta evident el motiu pel qual els odia i em quedaré, tan sols, amb les entrades que més m’han sorprès…

-Pedro Almodovar: L’odia perquè quan ella va a comprar el diari a Nova York i diu que és espanyola, el quiosquer la mira amb cara de vici, pensant que a Espanya tots som depravats com als films del genial director manxec. Pot existir algú esser tan desesperat al univers sencer com per trobar viciosa a aquest engendre?

-Pepe Rubianes: Per la seva frase a TV3 sobre la “puta Espanya”. Al seu programa ella cada dia insulta Catalunya, però no passa res.

-Els antiamericans: Per menjar hamburgueses mentre critiquen a Bush i no adonar-se, pobrets, que Regan és el millor President de la història.

-El Consell Audiovisual de Catalunya: Curri té la santa barra d’anomenar manipulador al CAC, mentre ella treballa a Tele Espe i expulsa als col•laboradors que en discrepen mínimament!

-Elena Salgado: Per fer la llei Anti-Tabac que, segons ella, ataca a la llibertat. I els no-fumadors i la despesa sanitaria contra el càncer de pulmó?

-Les Feministes: Diu que a ella ningú li ha regalat res per arribar on és i que mai ha ascendit per quotes de gènere. Clar! Ella ha entrat per quota de fatxerio!

-El botellón: Perquè beure en un parc no té classe, dona mala imatge de la ciutat i demana més ma dura policial.

-Maria Patiño: L’acusa de tenir mala llet i de mala periodista… vaja… de ser el seu clon!

-Els addictes al mòbil: Per que la molesten mentre dorm al AVE!!

-Los del Rio: Aquí si que vaig al•lucinar! Però quina culpa tenen els autors de la Macarena? Doncs resulta que els pobres van demanar el vot per la Constitució Europea sense haver-la llegit! Ningú queda a salv de la garra de Curri!

-Els compradors d’invents innecessaris:Aquí es queda agust acusant als USB i els reproductors de MP3 de ser un invents complicadíssims de fer servir!! Com es pot ser tan inútila alhora que garrula i a sobre posar-ho de manifest voluntàriament en un llibre?

-David Beckam: per posar de moda el look metrosexual i fer que els futbolistes ja no siguin tan “macho ibérico”.

-Manolo Escobar: per no incloure ja“Que Viva Espanya” al seu repertori habitual.

-Jaime Peñafiel: Per desprestigiar a la sacrosanta Família Reial.

-Bea la Fea: Per transmetre a la societat la idea de la superficialitat de la bellesa femenina. Quan la guineu no les pot haver diu que son verdes! No serà que en el fons es sent identificada com a lletja?

-L’avi de Zapatero (afusellat a la Guerra Civil): Ni als morts deixa en pau aquesta harpia! En aquest cas l’acusa de ser una excusa per dividir als espanyols amb la Memòria Històrica.

-Horatio Caine: Com pot un personatge del CSI enfonsar Espanya?: Doncs molt fàcil, fent que la gent deprecií a la Guàrdia Civil per no ser tan meticulosos com a la sèrie.

-Jaime de Marichalar: L’acusa de ser l’antítesi de Cenicienta i d’arruïnar el matrimoni a sa majestat la Infanta.

-El polígraf: Perquè no han portat a Zapatero al programa.

-La gent que vesteix de negre. Segons ella aquest color hauria d’estar reservat als funerals i assegura que els progres odien els colors…deu ser que la pobre Curry està gagà i s’ha oblidat dels hippis!!

-Al Gore: Per inventar-se el canvi climàtic. La comunitat científica no existeix oi Curri?

-House: per ser l’excusa per que els metges siguin bordes. No com ella, que és tan correcte i educada…

-Els pacifistes: Per ser uns covards! A la guerra es va a la guerra! Doncs vinga Curri, a veure quan et veiem a primera fila d’un tiroteig, o, perquè no, d’un bombardeig!

Doncs res! Al acabar de llegir aquesta antologia de disbarats tan sols tinc dues coses clares: A qualsevol li publiquen un llibre i que si algú provoca que el nostre estat s’enfonsi son, sens dubte, les persones que pensen i actuen com aquesta rata miserable anomenada Valenzuela!

I per si encara no us heu empatxat de Curri aquí us la deixo cantant l’himne d’Espanya!

Ruta per la Barcino Romana!

Us preguntareu que ha estat de la meva vida en aquests dies en que no he actualitzat el blog, oi? Doncs bé la resposta és ben senzilla: he fet un viatge de 2.000 anys en el passat per visitar les runes romanes encara visibles d’una ciutat avui anomenada Barcelona, però que en el seu dia portava el topònim de “Colonia Agusta Faventia Paterna Barcino”.

Segur que ara el dubte que us assalta és quina màquina del temps he emprat per fer aquest estrany viatge. No us hi escarrasseu, és més senzill que la física quàntica! Tan sols m’ha calgut la vista i els meus coneixements arqueològics per anar descobrint darrere cada cantonada del barri gòtic una nova pista de com vivien senyors i esclaus a les seves domus fa, tan sols, dos mil•lennis.

Per començar ens plantem en un bon lloc cèntric:La Plaça Catedral, on encara resta en peus parts d’un aqüeducte reconstruït que canalitzava aigua a la colònia al s.I i que avui forma part de la paret del temple cristià.

Seguint la pista dels aqüeductes de la ciutat hem anat a parar al carrer Duran i Bas on, entre les pedres de la paret d’un edifici encara en us, observem esmaperduts com s’amaguen, ben camuflades, les arcades  d’aquesta singular construcció hídrica hidràulica.

Però deixem-nos de tanta aigua i submergim-nos de ple en el món sagrat amb les majestoses columnes Temple d’Agust, que s’alcen imponents en un pati de veïns d’un Centre Excursionista darrera la Plaça Sant Jaume, on estava situat el Fòrum a l’antiguitat… en el fons no ha canviat tant la cosa no? El centre polític del poder segueix situat exactament al mateix lloc!

I ja que estem místiques, que tal si donem un cop d’ull al cementiri de la Plaça Vila de Madrid? Aquí arrenglerats veiem els coloristes sarcòfags que contenen celosos les urnes senyorials un cop incinerats, ja que, cal recordar-ho, la inhumació no entrarà en vigor fins al cristianisme.

Però clar que una vila romana no es res sense la seva respectiva muralla! Les originals, que daten de la fundació colonial, han desaparegut pràcticament sota l’asfalt urbà, però les del s.III encara se’ns mostren ben visibles en alguns racons del casc antic, com aquest, a pocs metres de la Catedral, on veiem parts d’una de les torres emmurallades.

Els fragments de muralla visibles son molt nombrosos, però jo em quedo amb aquesta porta que, camuflada al Carrer de la Palla Regomir, acomiada aquest  diacrònic viatge, sense que abans us recomani de tot cor realitzar pel vostre peu aquesta ruta, acabant el recorregut amb d’una obligada visita a les excel•lentment museïtzades runes del Museu d’Història de la Ciutat, aprofitant que els diumenges a la tarda ara es gratuït!

PD: Text, imatges i retocs made by me, que soc un motivat de la vida! Gràcies F.M. per acompanyar-me i evitar que el meu nefast sentit de la orientació em fes acabar a Cuenca!

SOBREDOSI DE TECHNOPOP

Te tota la pinta que aquest 2009 serà un any èpic per a la música, especialment l’electrònica. Quan encara no he acabat de digerir els excel•lents nous treballs de Fangoria i Morrissey, un grapat de nous àlbums han assaltat el meu MP3 amb voluntat de permanència!

PET SHOP BOYS- Yes

Son uns veritables catedràtics del Pop. Tants anys fent cançons senzilles i magistrals demostren que per generar un gran hit no cal emobolcallar-se de produccions barroques, sinó fer bons temes que, des de la primera escolta, et facin agafar ganes de ballar esbojarradament en una pista de ball: Hedonisme minimalista per amants de la superficialitat musical, vista des d’un prisma de maduresa i perfeccionament de qui està de tornada de tot.

Tan sols em sobra la prescindible balada “King of Rome” i a destacar l’excel•lent tema “Pandemonium”, la melodia del qual recorda extranyament a “El cementerio de mis sueños” del duo format per Alaska i Nacho…

.

DEPECHE MODE – Sounds of the Universe

Si les alegres tornades dels Pet Shop Boys no van amb vosaltres sempre podeu provar amb la foscor electrònica dels altres dinosaures del technopop: els Depeche Mode, que ens presenten un àlbum que alguns crítics entusiastes han descrit com la seva millor obra des del “Violator”.

I possiblement sigui cert! I mira que superar el “Playing the angel” semblava difícil, però si, ho han fet!! Quin àlbum més sòlid de començament a final! Menys industrial que l’anterior, però amb la sonoritat electrònica marca de la casa! La única mancança que li trobo es que no té un sigle tan perecte com “Precious”, però em temo bastant que en Dave i el Martin ja passen olímpicament d’encapçalar Tops de radiofòrmules teenagers!

Aquí l’inquietant i malrrollista vídeo de presentació…

ROYKSÖPP- Junior

Des de Noruega ens arriba una interessant proposta provinent del techno més minimalista, ambiental i chill-outero que ha decidit donar un pas cap a la comercialitat fent un disc més pop que els seus treballs precedents, incorporant un seguit de cantants com a vocalistes dels seus temes, com Robyn (telonera de Madonna a València).

El resultat? Un disc brillant que farà les delícies als fans de Moby decepcionats pels seus darrers treballs, un xic mediocres. Pareu atenció a aquest “The Girl and the robot” que té pinta de ser un futur trencapistes!

PATRICK WOLF – Vulture

I vet aquí la sorpresa del any! La jove i eterna promesa del indie anglès més alternatiu, després de composar tres discs brutals amb sons coloristes barrejant el folk i l’electrònica, s’ha llençat a imitar als Depeche més foscos, la qual cosa ha escandalitzat a no pocs dels seus fans que, per cert, son els qui financen el seu disc, en una estranya estratagema de producció basada en la campanya d’Obama.

Però sens dubte el més desconcertant de tot és el vídeo en el que el veiem transformat en una estrella del sadomasoquisme! I això només és el primer senzill, ja salivo pensant en la resta del àlbum que veurà la llum al juny!!

Per cert… algú ha coneix cap disc de rock nou i interessant en els darrers dos anys? O ja podem donar per finiquitat aquest estil?