Resum musical del 2008: El rock ha mort?

Com resumir musicalment aquest 2008? Sens dubte jo el recordaré com l’any dels viatges/concert que ja us he detallat àmpliament, així com per la pràctica defunció del Rock.

Si, com ho heu sentit: El rock ha mort i li interessa a tan poca gent que pràcticament ningú s’ha fet ressò de la seva necrològica. Només heu d’agafar els llistes de vendes, dels crítics o de recomanacions qualsevol blog o revista especialitzada: els únics àlbums rockers que hi apareixen son els de les velles glòries decadents com AC/DC, Metallica o Guns & Roses, que òbviament no aporten cap novetat al gènere mes enllà de la reiteració de els mateixes fórmules tòpiques que porten arrossegant des de fa dècades.

En quant a les grans decepcions del any destaquen:

La estranyíssima conversió al rococó wagnerià de Mònica Naranjo que em va deixar tan perplex que encara dubto si Europa és una obra d’art sublim o l’anada d’olla més gran de la història.

El pèssim àlbum d’Amaral, que en un disc doble tan sols hi ha una cançó bona, tot i la seva impol•luta trajectòria d’èxit rere èxit que havien tingut fins ara.

L’aborridissim “Last Night” de Moby, presentat amb un single infumable.

I el més destacat de l’any es per:

1.- Els tres grans HITS en majúscules i inqüestionables: “Blind”, en aquest increïble duo entre Anthony & The Jonhsosns i Hecules Love Affair, “Human” la canço amb la que The Killers s’han convertit al glam, i finalment “Kids” de MGMT, un genial grup de pop psicodèlic i que podeu veure a continuació.

BLIND - Hecules love Affair & Anthony & The Jonhsons

·

HUMAN - The Killers

.

KIDS - MGMT

2.-La fantàstica banda de pop nacional “Ellos” que han tornat amb un album genial i molt recomanable!

3.-Que Gun’s & Roses hagin publicat (perfí!!) “Chinesse Democracy” després d’estar-se 17 anys gravant-lo!!!! N’hi ha que s’ho prenen amb calma eh! El disc està prou bé però sincerament, 17 anys donen per més.

4.-El nou àlbum de Madonna, ja comentat de sobres, on ens dona hits brutals com “Give it to me” i cançonetes soses de segona fila com “Spanish lessons”

5.- El disc en solitari de Sharleen Spiteris, molt millor que els darrers de Texas i que farà els delícies de qualsevol fan de la Winehouse.

6.- El genial i divertit àlbum de la banda de pop petardo argentí Miranda.

I atenció amb el 2009 que ens portarà nous àlbums de Morrissey, Fangoria, The Gossip, Patrick Wolf, Nancys Rubias i… COURTNEY LOVE!!

I vosaltres: que heu escoltat aquet any?

Les altres inocentades

Abans que ningú mes em truqui per felicitar-me, vull anunciar oficialment que NO em caso, tot era una innocentada i, òbviament, la plantilla rosa amb papallones i margarides era part de la broma. M’heu llegit amb poca atenció si per un sol instant heu arribat a pensar que la nyonyeria made in Barbie va amb mi.

El més graciós de tot ha estat que alguns amics meus s’ho van arribar a creure i, fins i tot ho vaig haver de desmentir, via Facebook, a una ex-professora meva del institut. I jo que em pensava que era una noticia tan esbojarrada que no guardava cap mena de credibilitat, com quan l’any passat vaig anunciar la meva conversió hetero…
En fi, suposo que la meva vida es tan surrealista i sorprenent que aquells que em coneixen ja estan curats d’espants i s’empassen qualsevol cosa que vingui de mi! Que hi farem…

Però no he estat l’únic!!

- Rafa va publicar la llista dels seus àlbums més indies i underground dels 90’s, formada per Laura Pausini i Celine Dion.

- Jenesaispop va anunciar que Alaska abandonava Fangoria, plagiant la nota de premsa que va utilitzar la Oreja de Van Gogh en la seva separació.

- Indiespot, va simular que es convertia en la pàgina web oficial de Coldplay i que aquesta banda encapçalaria el Primavera Sound (la gràcia és que aquest blog taliban del la música més indie, realment odia a mort Coldplay)

- Altafidelidad, anunciava a la seva llista de concerts setmanals un impossible duo entre David Bowie i Falete versionant a Maria del Monte (ja ho han esborrat).

- AmbienteG, ens volia fer creure que Zac Efron faria de Fidel en la versió americana de la sèrie Aída.

Algú en va trobar cap altre?

NEW LOOK!!

Any nou vida nova!

Així doncs aquesta es la nova imatge d’aquest blog, molt més adient a la meva nova vida de feliç mantinguda ja que, d’aquí dues setmanes: EM CASO!

Ell és un milionari de 70 anys que no trigarà molt a dinyar-la i a deixar-me a mi totes les seves mansions i iots (ja us hi convidaré). Soc tan feliç! Ens varem conèixer ahir per la tarda en un xat i encara no ens hem vist personalment, però avui ja m’ha arribat per correu urgent aquest anell de compromís!

Qui recorda ja l’arquoelogia o la promiscuïtat?

TOP DE FILMS 2008

Seguint amb el tema Tops, que tant em motiva, us deixo amb la meva edició anual dels Glamboy Movie Awards, un referent virtual dels Oscars, on enumero quines son les pel·lícules que més m’han marcat aquest curs: quines son els vostres? (Vegeu edicions de 2006 i 2007)

Nº6 XXY (Lucía Puenzo)

Un adolescent hermafrodita es amagat per la seva família en les entranyes rurals d’Argentina, en un film que no arriba a desenvolupar tot el seu potencial. Recordeu aquí la meva crítica més minuciosa.

.

.

Nº 5 JUNO (Jason Reitman)

La comèdia independent del any que ha donat la campanada gràcies a un guió desternillant que gira entorn un embaràs adolescent no desitjat, la interpretació magistral d’Ellen Page, a qui ja havíem pogut idolatrar a “Hard Candy” i una BSO senzilla i orginial. Molt recomanable per passar una tarda entretinguda.

.

Nº4 THIS IS ENGLAND (Sheane Meadows)

La versió en comèdia d’”American History X” on se’ns narren les terribles peripècies d’un nano de 12 anys per convertir-se en skin head nazi en la Gran Bretanya tatcheriana.
Trobo que és una equilibri perfecte entre la reflexió sobre la violència, el feixisme, l’humor i el drama, amb una BSO de luxe ambientada al pop i punk anglès dels 80’s.

.

Nº3 THE BUBBLE (Eytan Fox)

Com? Que encara no us heu baixat aquest excel•lent film que narra l’amor homosexual entre un terrorista palestí i un soldat hebreu? A que esteu esperant?? (Llegiu aquí la meva crònica més detallada).

.

.

.Nº2 SURVEILLANCE (Jenifer Lynch)

La guanyadora del Festival de Cinema de Sitges, no podia ser altre que la filla del meu idolatradissim i vencedor de la passada edició d’aquest Top, David Lynch per si algú ho dubtava. En aquest film, on s’investiga un serial killer en una comissaria rural, ens demostra que el talent cinematogràfic és hereditari (llegiu aquí una crítica més minuciosa). En quan s’estreni als cinemes no us la perdeu!

.

.

.

Nº1 NO ES PAÍS PARA VIEJOS // QUEMAR DESPUÉS DE LEER (Germans Cohen)

El nº1 dels Glamboy Movie Awards 2008 es per la doble dosi de germans Cohen, que s’ho han currat amb escreix demostrant-nos que tan son capaços d’aterrir-nos amb un despietat assassí en sèrie interpretat per un esplèndid Javier Bardem, com de fer-nos partir de riure amb una comèdia d’espies amb Bradd Pitt fent de musculoca.

Tots els films del top s’han de veure en VOS i son d’obligatori visionat si voleu que la èlit mariculta no us mirem per sobre de les espatlles amb cara de fàstig!

Mereixen Menció d’Honor

Aparecidos- Terror en vena! No us la perdeu! Jo ja la vaig veure l’any passat a la premiere, on vaig conèixer al director, i per això no la he inclòs al Top d’enguany!

Films que no he vist encara i que possiblement estarien al Top: Com “Camino”, “Gomorra” o “Vicy, Cristina, Barcelona”

Consumeix i calla!

Piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiip

- Perdoni senyoreta, em deixa veure el seu bolso?

- Li juro que no he robat res, tan sols venia a mirar!! De debò!

- Doncs precisament per això!! A vostè no li fa vergonya no consumir? No es faci la ingènua! Potser no sap que estem en una crisi econòmica i que el sistema comercial necessita una injecció de capital per tal de reactivar la producció?

-Es que jo… pensava estalviar…

- ***scrough*** Mossos? Tenim un possible cas de terrorista econòmica! Si, un 486 de manual a la porta 5, vingueu immediatament i porteu reforços ***scrough***

(Hores més tard al soterranis d’una comissaria qualsevol)

-Ho faig pel teu bé, si a mi em fa mes mal que a tu… que et costaria confessar-ho tot i jo deixo d’aplicar-te elèctrodes als pits? Creus que a mi m’agrada fer-ho? Es que m’hi estàs obligant!!

- Prooou!! Li juro que jo no formo part de cap organització terrorista!! No sé de que m’està parlant!!

-Així que no vols xerrar eh puteta? Ara em diràs que se t’ha acudit a tu soleta aquesta idea de no comprar res durant les entranyables festes, posant en dubte tots els principis del nostre sistema econòmic, social i familiar. Vinga confessa!! Qui es el vostre lider? On us reuniu? Quina és la propera acció? No hipotecar-vos fins als 30? Confessa!

-… jo es que… de veritat…

-Electrodes!!!

Bones Festes a tots els lectors d’aquest blog!!

Ets feliç?

A vagades em pregunto si soc feliç…

Com saber-ho? Existeix quelcom més infinitament subjectiu i alhora immesurable que els sentiments?

I sobretot: com saber quines coses son les que necessitem per ser feliços?

El psicòleg Abraham Maslow va desenvolupar una teoria anomenada “Piramide de Maslow”, segons la qual els essers humans establien una jerarquia mental de les seves prioritats per assolir la felicitat, on en primer lloc existien les necessitats fisiològiques bàsiques, seguides de les de seguretat, l’amor, les relacions socials, l’ego i l’autoestima. No tinc molt clar quin criteri va fer servir aquet bon home per configurar aquesta piràmide, però dubto molt que es pugui universalitzar d’una forma tan matussera la formula per aconseguir ser feliç.

Quan vaig estar a Brasil en una campanya de solidaritat amb els Meninos de Rua, varem penetrar en un inframón de faveles insalubres, nanos abandonats al néixer, violència urbana, droga i embarassos preadolescents on, curiosament, tothom semblava ser la mar de feliç ballant samba i capoeira tot el dia!

En canvi conec unes quantes persones que no poden desfer-se de la seva cara de pena i amargura permanent, com si la seva vida fos un veritable mar de llàgrimes. Solen ser individus que s’han instal•lat en la comoditat de la queixa i la culpabilitat aliena: tot el que els succeeix és responsabilitat de la resta del món que confabula i conspira secretament per fer-los la punyeta.

Jo, en canvi, he optat per adoptar una postura inexpressiva i hieràtica com una escultura egípcia: tot i que soc d’amors i odis molt intensos, he de reconèixer que cada cop els sentiments passen per mi d’una forma més efímera i banal, alliberant-me de la càrrega psicològica d’innecessàries depressions, impossibles amors platònics, ensucrades nyonyeries varies, així com eterns rancors i desitjos de venjança que no em duien enlloc.

Segueixo sense saber si soc feliç, però del que estic ben segur es que, en un món d’injustícies i desigualtats extremes, no tindré la temible gosadia de pretendre fer llàstima a ningú i, si mai hagués de cercar un responsable a la meva frustració amorosa o a la meva manca d’autorealització personal, no tinc el menor dubte que l’únic culpable soc jo.

I vosaltres sou feliços?

PD: Us deixó amb aquest clàssic de Lou Reed, interpretada en coral per Bowie, Bono Elton John i altres, on descriu com seria per ell un dia perfecte!

Dialegs surrealistes sobre aquest blog

- Escolteu, ja que sou les meves amigues i mai llegiu el meu blog, com a mínim podríeu donar-me idees de temes per fer posts no?

- Ai, no sé … es que jo…

- Qualsevol cosa que pugui ser interessant, polèmica…

- La cervesa!

- Que? A veure… tu creus que es pot fer un post sobre la cervesa?

- Com que no? Es un tabú? Tu veus cervesa, tothom veu cervesa, perquè no parlar-ne? A qui vols enganyar!! Confesa!

- Doncs no es polèmic perquè ningú hi està en contra, ni tampoc tinc res a dir sobre el tema, ni soc un alcohòlic, ni un abstemi purità!! De veritat no podeu pensar res millor?

- Podries fer debats sobre si es millor anar en tren o en avió… el cotxe o la bicicleta…

- Woow!! Sii! Quina  disputa dialèctica més aferrissada, els meus lectors s’escopiran virtualment! No m’enganyeu: vosaltres voleu acabar d’enfonsar l’audiència de la meva web, no?

- Perquè no narres amb tot detall les teves aventures i desventures sexuals? Només que expliquessis un 10%, entres directe al Top de posts!

- Ja… però… creieu que si algun dia lliguéssiu amb algú per Internet i poc després descobríssiu que en una web es narres amb lascívia la vostre fita us faria gaire gràcia?

- Ja ho tinc!! Ara que ja estàs al atur i que cap contracte vincula la teva obediència al sistema… perquè no confeses públicament tots aquells secrets que tan be guardes sobre l’administració, política local, universitats, les corrupcions i màfies de les constructores o aquell fosc episodi en cert Museu que faria dimitir a més d’un alt càrrec públic?

- Perquè espero que algun dia em pugui tornar a dedicar a l’arqueologia!!! No me n’he anat a Mart, ELLS saben on visc…

- I desvetllar els interessantíssims i arriscats projectes de futur que et portes entre mans?

- No encara! No es pot dir blat fins que no es al sac i ben lligat! Es massa aviat… En fi, crec que la cosa més interessant i publicable que m’ha succeït avui és, precisament… aquesta conversa!!

Millors performances i concerts del 2008

Un any més ja tenim aquí el més de Desmbre i amb ell arriben, com no, els Tops del millor que ha succeït en aquest 2008, una cosa que em fa delirar ja que la meva vocació secreta ha estat sempre ser presentador de 40 Principales.

Com a primera entrega, la ja mítica llista de Performances (vegeu les edicions de 2006 i 2007), amb la particularitat que aquest any he tingut el plaer de presenciar-les totes personalment!!!

Nº4 VIVE LA FÊTE- Noir Desire

Razzmatazz 2 plena a rebentar de francesetes i gais indies per gaudir d’un espectacle al·lucinant d’elecrtoclash gòtic i ultrapop directe a la vena amb aquest genial grup belga! Maquillatge, crits salvatges, desfase…

.

Nº3 LA CASA AZUL- Chicle cosmos (is in the air)

25.000 persones al Forum omplint a vessar el concert més esperat del BAM. I la veritat es que va superar qualsevol prespectiva imaginable: Guille Mostaza Milkyway,, tot solet, va aconseguir fer embogir al públic fina a extrems inimaginables.No us perdeu el subidón amb la versió de “Love is in the air“.

.

Nº2 MORRISSEY- The last of our famous international playboys

Saturday Night Fiber, Madrid: Mika, Siouxie Sioux, Babyshambles i, com no, el mític DEU del indie anglés que, un cop més va donar una lliçó magistral de glamour sobre l’escenari (LLEGIU AQUÍ LA CRÒNICA DEL CONCERT)

.

Nº1 MADONNA – Vogue (in 4 minutes)

Cheste, Valencia, Zona VIP sense pagar i el millor concert de la meva vida: pot haver-hi alguna cosa més semblant al Olimp? (LLEGIU AQUÍ LA CRÒNICA DEL CONCERT)

Mereixen mencions d’honor

- Les festes de Primavera d’Hospitalet amb Dorian, Habitación Roja, Amparanoia o Love of Lesbian totalment gratis! Aquest any l’Ajuntament s’ho ha currat!

- El brutal retorn de Blondie als escenaris del Summercase, per conmemorar el 30 aniversari del disc “Paralell Lines“. Degut a la absurda coincidència amb Morrissey, no hi vaig poder assistir: Ja els hi val!

- La nova gira de Kylie, que vista per You Tube no té gaire a envejar a la de Madonna.

-El Bruce, per triar de nou Barcelona en el seu tour mundial!

I res, a veure que ens depara aquest 2009! De moment jo tinc entrades per The Killers al Març!

Quin han estat els vostres concerts del 2008?

Entrevista a un nazi adolescent… *by Anònim*

Per fi tenim aquí un nou “cameo”!!! Després d’una temporada de sequera, un nou col•laborador ens sorprèn amb aquesta esfereïdora entrevista. L’autor del post (un comentarista habitual del blog) ha preferit quedar-se al anonimat per la seva seguretat personal i al final del article he afegit una reflexió personal meva que, espero, serveixi per obrir un debat sobre el tema

Presentat:
Soy un chico español de 17 años de Barcelona y estoy estudiando 2º de Batxillerato.

Que opines de la immersió lingüística del català a l’educació?

Ese es un tema. Yo digo: si Cataluña es España ¿porqué un español de Sevilla, por ejemplo, no puede sacarse una carrera aquí? Por qué los alumnos menores debemos estudiar por obligación el catalán? Debería de ser optativo, creo. Al fin y al cabo el catalán es una lengua prácticamente muerta, y quién quiera aprenderla, que la aprenda, y quién no, que aproveche el tiempo estudiando otras materias. Aquí nos obligan a prender éste dialecto que no sirve para nada. No es justo. Es una imposición.

Com a nazi, que penses del Holocaust?

Los judíos tenían el poder y el dinero en Alemania, y los demás eran pobres. Yo no sé si habría matado a tantos, pero Hitler hizo lo correcto. Eran y son una amenaza para nosotros. Hoy en día, los judíos acaparan mucho dinero, y manipulan la televisión. Además: si te fijas, se habla de 6 o 7 millones de judíos muertos, pero nadie los encuentra. Dónde están? Esto es una conspiración, aquí la gente exagera muchísimo lo que en verdad ocurrió. Esa es una mentira que tenemos interiorizada. Si te fijas, los profesores de historia suelen ser rojos.

Quina opinió tens sobre el dictador Francisco Franco?

El Caudillo hizo bien en alzarse, para evitar una revolución roja. Ahora la gente se queja mucho de Franco y Hitler y Mussolini, pero nadie habla de Stalin o de Mao. Franco estabilizó el país. Ahora es un caos: hay casi más inmigrantes que españoles. No digo que no fuera duro, pero al menos era justo.

Creus en la superioritat de la raça blanca?

La raza blanca está demostrado científicamente que es mejor que la negra. Esto es así. Europa siempre ha sido blanca y tiene que seguir siendo blanca. Hay que salvar la Vieja Europa. Nuestro deber es tener más hijos blancos, o estaremos condenados. Ahora ya hay demasiados negros, morors, judíos y sudamericanos. ¿Sabes que en Europa dicen que somos el norte de Africa?
Por las pateras. Los españoles no tenemos dinero para mantener a nuestros hijos porque se ayuda demasiado a los inmigrantes. Por eso, nuestra raza se está muriendo y mezclando. En Italia, Berlusconi va a prohibir la entrada a los inmigrantes, y eso está bien. Aquí, el PP son unos patrioticuchos de mierda que traicionan al país y no saben luchar. Los partidos patriotas de verdad (extrema dreta) están demasiado divididos. El voto útil español va al PP. Eso es un error. Ahora un partido que te recomiendo los está juntando y organizando, es “Alianza Nacional”.

Concretament que opines dels negres?
Son inferiores a los blancos, está demostrado. Estan a medio camino entre el hombre y el primate, Huelen mal, hablan mal…

Dels Moros?:
Parecen mierdas. Su religión es una mierda. Vienen a joder. Son los que más hijos tienen en España, y esto es muy muy preocupante.

Dels Jueus?:
Manipuladores ricos. Tienen más dinero que los españoles de verdad. Que se vayan a Israel y nos dejen en paz de una vez. Manipulan la televisión, los periódicos… Si te fijas, Cuándo algún skin mata a un judío, es noticia en todas partes. Será que no hay cosas más importantes de las que informar. No te dicen que el paro sube y el trabajo de los inmigrantes se multiplica, pero te machacan la cabeza con UN SOLO MUERTO JUDÍO. Que si no fuera judío ni lo pondrían en los periódicos. Lo que te digo, manipulan.

Dels Sudamericans?:
Indígenas que les dimos la cultura y ahora se aprovechan de nosotros y de nuestro país. Hacen bandas y matan a nuestros hijos. Los cogía y los mandaba de vuelta a sus miserables países.

Dels Masons?:
Hay muchos, pero no sé demasiado de ellos. Sé que también manipulan como los judíos, pero sin que se note.

*by Anònim*

____________________________________________________

I a mode de reflexió personal meva, tan sols apuntar que llegir aquesta entrevista m’ha dut records inesborrables del meu inconscient, quan a finals dels 90’s es va posar de moda ser nazi i skin als instituts del extraradi barceloní.
Tothom vestia amb pantalons Adidas i jaqueta Bomber, amb el cap rapat i una ideologia calcada a la que hem vist.
Recordo perfectament com a la meva classe varem formar un heterogeni grupet de resistència al garrulisme fatxa, format per una estranya amalgama de hippies, punks, heavies i gais. Quins temps aquells!
Creieu que amb la crisi tornaran un altre cop les ideologies d’extrema dreta a ser una moda teenager?

Adeu estimada!

Recordes quan ens varem conèixer?  Tu, com una gateta provocadora, em vas seduir des del primer instant, en aquella fugaç visita a Amposta on amb prou feines ens creuarem les mirades; jo no era ni major d’edat i tan sols havia sentit lleugerament a parlar de tu, però vaig saber des d’aquella fracció de segon que eres veritablement l’amor de la meva vida. Poc temps després a la Garrotxa, al costat d’un rierol, em vas posseir de forma salvatge i tot va anar rodat.

Han estat deu anys de convivència diària, en els que t’he anat descobrint poc a poc, cada racó, cada encant. I si, he conegut molts nois, me n’he anat al llit amb alguns, però cap es pot ni comparar ni remotament amb el que he arribat a experimentar amb tu en aquesta dècada de passió pública en els llocs més inimaginables, sota sol i pluja, en una desenfrenada orgia dels sentits.

Sabia que el moment de la nostre separació era inevitable, que tard o d’hora algun succés desagradable ens faria emprendre direccions oposades. Però saps? Crec que una bona temporada allunyats ens pot servir per que, qui sap, si agafar-ho amb més forces…

Tan sols volia donar-te les gràcies per els millors anys de la meva vida i per donar sentit a llevar-me cada dia aguantant totes les inclemències imaginables; tot esforç valia la pena per estar un fugaç instant al teu costat. No sé si tu, darrera la teva gèlida frivolitat, has experimentat mai una sensació semblant, però t’asseguro que, passi el que passi en la meva existència a partir d’avui, tan sols d’una sola cosa puc estar ben segur: mai sentiré res semblant per res ni ningú.

Adéu arqueologia. Fins a la pròxima?

PD: I aquest és, fidels lectors, el post més sincer i trist que recordo haver escrit mai…