No té més missatges

Piiiiiiiiiiiiiiiiiiip

Hola? Marc? Contesta cony! Porto dos dies intentant-te trobar per tot arreu! Si… està bé, em vaig passar molt l’altre dia i no tenia dret a cridar-te d’aquella forma… ho sento… però… Vols agafar el telèfon!!! Sé que hi ets!! Va… deixa el teu puto orgull de banda… joder!! No deixarem una relació de quatre anys per una absurda discussió no?

Piiiiiiiiiiiiiiiiiiip

Marc! Soc ta germana, no… que com fa dies que no sé res de tu m’he passat per casa teva però no hi eres… tot bé? Quan em vegis t’animaràs! He trobat una solució per refinançar la teva hipotecà, xerrant amb un amic que tinc al banc. Truca’m i t’ho explico!!

Piiiiiiiiiiiiiiiiiiip

Aquest és un missatge pel senyor Marc Garcia de part del Hospital General. Ja pot passar a recollir per recepció els anàlisis que es va realitzar la setmana passada. Per la seva tranquil·litat li puc avançar que finalment era tot una falsa alarma, el tumor no era maligne i la metàstasi sembla completament descartada. Li recordo que l’horari de la meva consulta és de quatre a sis,

Piiiiiiiiiiiiiiiiiiip

Torno a ser jo!! JODER CONTESTAA!! Que ho fas per fer-me sentir culpable??? Et diverteix tenir-me tot el dia al telèfon no? Es això, la teva sarcàstica forma de venjar-te per la bronca! Oh quina gràcia! Quin gran humorista! No creus que n’estàs fent un gra massa?? Ni que tinguessis 12 anys per favor!!

Piiiiiiiiiiiiiiiiiiip

Hola? Marc? Mira, soc el Joan, no, que et trucava perqué tinc una oferta de treball que potser et podria interessar… no sé si es ben be de la teva especialitat, però com et vaig veure tan desesperat amb la feina… la qüestió es que es urgent, m’hauries de dir alguna cosa aquesta tarda, val? Vinga!

Piiiiiiiiiiiiiiiiiiip

Ei Marc! Sóc el Jordi, no, que a veure si recordes de tornar-me l’escopeta que em vas demanar, si pot ser, abans de divendres, que amb els de la colla anem a caçar i a buscar bolets a Valls. T’hi apuntes?

Piiiiiiiiiiiiiiiiiiip

Marc…. soc jo un altre cop… joder… tens a tothom preocupat… JA NO FA NI PUTA GRÀCIA M’ENTENS?? M’HAS SENTIT BÉ??? Mira… que ja no puc més! O m’agafes el putu mòbil ara mateix o em planto a casa i tiro la porta a baix

MARC!!…..

Especial de Terror

No puc entendre com la gent pot preferir celebrar la cutre i folklòrica castanyada abans que la genial invenció de Halloween. Si, ara em sortireu amb el típic discurs anti-globailitzador i ultranacionalista de regust carlí, defensant les tradicions més nostrades, però confessem-ho: és molt millor el terror i les disfresses fantàstiques que els moniatos i panellets, o no?

En tot cas, com no us puc convidar a una tapa virtual de castanyes a través d’aquest blog, he decidit iniciar un especial de terror que durarà d’avui al proper dimecres, quan ja sabrem del cert qui serà l’inquilí del Despatx Oval, la qual cosa, segons com vagi, pot ser MOLT terrorífica.

No espereu, però, trobar en aquesta pàgina cap mena de referència a la ciència ficció de sèrie B, no! A mi no em produeix cap mena d’angoixa pensar en zombies, morts vivents o vampirs, les nits de por sofertes a la meva infantesa esplaiera em van immunitzar completament a tot tipus de temor que no es basi en un fet real i possible.

Així doncs els meus malsons són completament materialistes i duen noms com soledat, violència, atur, enveja, càncer, odi, accident, vih, depressió, trauma, suïcidi… pèrfides aprensions que es poden amagar al costat de cada cantonada del camí futur per segar de cop el nostre devenir per sempre més.

Benvinguts al Especial de Terror! Seguiu atents a aquest blog si es que us hi atreviu muahahahah!

Dives i Anti-dives del 2008

Els gais posseïm una capacitat sobrenatural per connectar amb la divinitat de caràcter terrenal, un sisè sentit que ens permet percebre el glamour allà on s’amagui, especialment si aquest es materialitza en una femme fatale, una dona que amb les seves habilitats artístiques, intel·lectuals o sexuals és capaç de desafiar l’explotació patriarcal i brillar amb llum pròpia en mig de la foscor, encarnant la perfecció ideal del platonisme: son les Dives!

Per contra, també existeixen les “Anti-dives”: dones que han arribat a la fama, no pel seu talent, sinó per la total i absoluta mancança d’aquest. Elles s’esforcen desesperadament en imitar a les autèntiques dives, copiant els seus capricis desmesurats, fent exagerats numerets que, en comptes de potenciar el seu glamour, evidencien com de ridícules i acabades poden arribar a estar.

La Diva per antonomàsia seria, com no, Madonna, que va passar de ballarina d’streeptease a cobrar 4,5 milions d’euros per concert gràcies al seu esforç constant, mentre que Marta Sanchez, la seva eterna imitadora, es l’exemple més clar d’anti-diva.

I aquest 2008 tenim diferents candidates revelació en ambdues categories:

DIVES

Carla Bruni

La primera dama de França, s’ha guanyat a pols el 1r lloc d’aquest Top! Aquesta atrevida model i cantant, ha aconseguit seduir ni més ni menys que a Eric Clapton, Mick Jagger, Donald Trump, Osvaldo Muñiz i altres filòsofs, economistes i polítics de primera línia.

Ha trencat tots els esquemes i tabús sobre el sagrat paper de la dòcil i submisa esposa del President sortint despullada a totes les revistes editades al Planeta (us imagineu a Anna Botella o Sonsoles Espinosa fent el mateix??); i ha esdevingut una reputadíssima cantautora indie aclamada per la crítica més elitista: MOLT recomanable el seu darrer single “L’Amourosse”, o aquest video on canta a duo amb Julien Doré, una cançó de la BSO de Juno:

Róisín Murphy

Aquest ha estat l’any de Róisín! La ex-cantant de Moloko s’ha guanyat més que merescudament el títol de Diva, amb el seu excel·lentíssim segon àlbum titulat “Overpowered” , una veritable joia de Pop electrònic, amb cançons tan brillants i ballabres acom aquesta:

ANTIDIVES
Sarah Palin

Estic completament enganxat a aquest personatge! Crec que mai havia arribat a odiar tant a algun famós en tant poc temps!

Tot i que cal reconèixer-li el seu desmesurat esforç en gastar-se milers d’euros en absurds capricis estètics (la seva perruquera cobra 28.000 euros la setmana i la seva roba costa uns 100.000, pagats pel Partít Republicà, of course), la candidata a la Vicepresidència americana per la ultradreta religiosa és una inconfusible antidiva gràcies a la seva garruleria abismal (“Tinc molta experiència en política exterior: des de casa meva veig Russia”), les seves constants ficades de pota que han enfonsat a McCain (no sabia ni en que consistia el càrrec de Vicepresidenta, al qual es presenta!!), així com la seva presumptament modèlica família plena de episodis foscos (embaraços no desitjats ocults, expulsió improcedent del seu ex-cunyat…). I ja no entro a valorar la seva anacrònica ideologia creacionista, of course!

Lydia

Aquesta patètica i cutre cantant de nyonyipop va començar a vomitar sons guturals amb 16 anys fent una maqueta dedicada a Alejando Sanz. No contenta amb aquest crim, va continuar la seva saga de pèrfids atemptats conta el bon gust fracassant estrepitosament en la seva carrera en solitari, que va culminar en una patètica actuació a Eurovisió l’any 1999, en la que anava monstruosament vestida d’Agatha Ruiz de la Prada i va aconseguir un sol punt; la segona pitjor puntuació espanyola de la història (vegeu el video si voleu riure una estona). Quan tothom ja la donava per merescudament morta i enterrada va fer un discret paper de Maria Magdalena al musical de “Jesucrist Superstar” i finalment ha perpetrat el seu temut retorn com a cantant de Presuntos Implicados, amb la pitjor cançó publicada aquest any “Tu, como estas?”.DIE, BITCH DIE!!

ASEXUALS: Si, existeixen

Aquesta feliç parella que veieu a la imatge son Paul i Amanda, fa nou mesos que estan casats i encara són verges; de fet, a la seva nit de bodes varen convidar als seus amics a jugar al Scrabble.

No es tracta de cap secta ultra ni res per l’estil: simplement pertanyen al 3% de població asexual del planeta (segons Anthony Bogaert, de la Universidad Broca, Ontario). Són persones que no senten cap mena d’interés en follar amb altres individus, i omplen les seves necessitats afectives amb simples carícies o abraçades.

Conformen una nova orientació sexual que està despertant del silenci i del anonimat per oposar-se al hedonisme eròtic que domina i regeix la nostre societat, reivindicant una vida sense luxúria ni erotisme carnal. Ja tenen associacions, pàgina web i no m’estranyaria que dintre d’alguns anys poguéssim veure manifestacions del orgull asexual! La seva inspiració artística recau en les fotografies d’éssers andrògins del fotògraf Steven Meisel (vegeu-les aquí).

Però jo no puc deixar-me de preguntar algunes qüestions sobre aquest assumpte:

>> No pot ser tot plegat la conseqüència d’un trauma provocat, per exemple per abusos infantils, o per una violació? Segons ells, no, son la mar de feliços sense sexe, és una opció que han pres en llibertat i reivindiquen que no se’ls consideri malalts.

>> Però REALMENT es pot viure sense relacions sexuals? Durant l’orgasme, tant masculí, com femení, es genera una hormona neuropèptida anomenada oxitocina, que funciona com a neurotransmissor i que produeix la capacitat per augmentar la confiança en un mateix, redueix la por a les relacions socials i augmenta la generositat. De fet, diversos estudis revelen que l’autisme està directament relacionat amb baixos nivells en aquesta substància al cos.

Bé, de la mateixa manera que vull que em respectin a mi, no serè jo qui llençarà una pedra contra els asexuals, al contrari: els animo a que es visibilitzin i que algú d’ells m’expliqui quin sentit té una vida de castedat voluntària!

L’As a la màniga de McCain

Segons la prestigiosa web electoral-vote.com, que recull totes els enquestes publicades als EUA, si avui es fessin els eleccions americanes Barack Obama obtindria 364 vots electorals davant els 171 de McCain i, per postres, els demòcrates aconseguirien una amplia majoria absolutíssima tant al Congrés com al Senat, la qual cosa esdevindria la major victòria per als progresistes americans des de que Lyndon Baines Johnson arrasés a les urnes l’any 1964 després del assassinat de J.F.Kennedy.

Però, sorprenentment, el meravellós duo republicà McCain-Palin, lluny d’estar nerviosos o desesperats, han decidit deixar de fer campanya a Iowa, Colorado i Nou Mèxic per centrar-se a Pennsylvania, una estratègia absolutament suïcida… a menys que la dreta es guardi un As a la màniga, una bomba de rellotgeria que els permeti ensorrar a Obama al darrer moment.

Així doncs m’he posat en contacte amb els meus talps al Partit Republicà perquè m’expliquin quina és aquesta estratagema i el que m’han assegurat és el següent culebrot:

Els republicans han creat una confabulació conspiranoica segons la qual Obama no ha anat a Hawaii a veure a la seva àvia malalta, sinó a destruir les proves de la seva partida de naixement, que demostraria que ell, en realitat, no va néixer un 4 d’agost de 1961 a Honolulu, sinó a Indonèsia; amb la qual cosa, segons la Constitució dels EUA, no pot ser escollit President.

Fins i tot asseguren tenir unes cintes en les que Michelle Obama, futurible primera dama, ho confessa tot a African Press International; cintes que ja estarien en mans de la cadena ultraconservadora FOX, que estaria rumiant si publicar-les o no. També m’han confirmat que han enviat a un advocat anomenat Andy Martin perqué posi una demanda al Tribunal Suprem de Hawaii per tal d’aconseguir veure el registre de naixement del candidat demòcrata (també he descobert que aquest Martin va ser vetat al Partit Demòcrata per tenir brots esquizoides i idees extremadament anti-sionistes).

S’atrevirà la dreta a emprar aquesta suposada bomba? Resulta que jo, sense més ajuda que Google, he aconseguit trobar la partida de naixement de Barack, aquí (i posa que és nascut a EUA)… Mira que si fan el ridícul més gran de la història, els demòcrates arrasen fins i tot a Alaska i Texas!

I, en tot cas, si Obama guanya i es demostra que no es ciutadà dels EUA, la situació podria ser molt divertida: Seria investit President immediatament el seu nº2 Joe Biden i com a Vice Nancy Pelosy (Presidenta del Congrés), la qual cosa seria fantàstica pels gais i lesbianes americans, ja que ells son els dos senadors que més han donat suport a la comunitat homosexual!

Metamorfosi

Jonathan va deixar anar un sonor i agut crit quan, horroritzat, va contemplar davant el ronyós mirall de la seva habitació com s’havia transformat, de la nit al dia, en una quarentona progre acabada de divorciar; amb el seu típic cabell curt tenyit de vermell i la roba minúscula i arrapada que escanyava cruelment els seus mitxelíns amb uns llampants colors que semblaven dir a crits “estic buscant pollón follón”.

Hi havia d’haver alguna explicació racional per aquell fenomen, tan desconcertant a primera vista. Potser si hagués prestat un xic més d’atenció a les classes d’ESO, en comptes d’anar-hi completament fumat o passant l’estona masturbant-se a les darreres files, ara entendria perfectament que aquella sobtada metamorfosi no era més que un dels típics efectes secundaris del còctel de pastilles de dubtosa procedència que havia ingerit la passada nit.

I encara havia tingut sort! La transformació hauria pogut donar com a resultat un ésser veritablement monstruós … com per exemple… la nova cantant de Presuntos Implicados!!.

Li esperava un futur d’allò més encoratjador: ja no hauria de continuar treballant de traficant d’heroïna en col·legis de primària, a partir d’ara obtindria ingressos de la pensió del seu ex, amb qui es barallaria constantment per la custodia d’una filla pija, que segurament s’hauria tornat anorèxica per cridar l’atenció dels seus progenitors.

I que dir dels seus nous hobbies! El tunning havia caigut sobtadament en l’oblit i ara sentia una inesperada motivació per organitzar trobades tupper-sex amb altres quarentones progres. S’apuntaria a un gimnàs per fer tai-chi o, per què no, a sortir de marxa, mig borracha, a qualsevol revetlla de poble amb orquestra d’organillo per tal de tirar-se el primer llenyataire despistat que trobés per davant.

Pum!!!!

Però de sobte, un tret sec i sonor va posar fi a les seves fantasies de feliç divorciada. La seva novia, una perillosa garrula violenta molt temuda al barri, havia acabat la seva dura jornada de caixera al prostíbul i, sense pensar-ho dos cops, havia volat el cap d’aquella estranya desconeguda que es mirava amb cara de viciosa al seu mirall, ara esquitxat dolçament per vísceres i sang.

Horror Vacui // Endevinalla fotogràfica.

Sembla que he sobreviscut amb relatiu èxit al meu primer cap de setmana després de la voràgine estival que, entre conferències, concerts, festivals de cine i turisme no m’havia deixat temps per pensar en com d’horrible pot esdevindre la meva vida en el proper any; i ara ja no em queda cap projecte a la meva agenda, a part d’afegir una xifra més a la meva edat… yupi!

Em sento com un personatge secundari de la Història Interminable: fugint del no-res que avança lenta i inexorablement cap a mi, sabent que cap Atreyu vindrà a salvar-me a lloms d’un drac blanc. Tan sols em falta saber els detalls: Quin serà el detonant? El Dia? La Hora? S’admeten apostes.

Fins quan podré autoenganyar-me creient que l’arqueologia encara té futur, que podré oblidar-me d’ELL d’una puta vegada substituint-lo per l’efimeritat d’un orgasme passatger o que cada divendres i cada dissabte em plouran plans genials i festes fantàstiques sense que hagi de moure un dit?

I siusplau, no em vingueu ara amb edulcorats ànims ni amb falses esperances, odio la nyonyeria optimista made in Disney i els copets a l’esquena us els podeu guardar per a qui encara cregui en els happy endings, que a mi em senten com patades al estómac. Us recordo que soc materialista!

Be! Abans que m’acuseu, i amb raó, d’intentar arravatar a Morrissey el títol de Mr. Drama Queen, us proposo un petit entreteniment: endevinar a quin dels llocs, on he estat els darrers quatre mesos, corresponen aquestes imatges: Madrid, León, Irlanda, Montblanc (i rodalies), València i Sitges. A veure qui ho encerta!

Foto 1

.

Foto 2

.

Foto 3

.

Foto 4

.

Foto 5

.

Foto 6

*All pics made by me*

Adicte a les xarxes socials

No es que em passi moltes hores davant la pantalla del ordinador, però he de reconèixer que he reduït dràsticament el consum televisiu en vers a la navegació sense rumb pels infinits tentacles d’aquest temptador univers virtual informàtic que no para d’expandir-se a diari.

La gran avantatge que presenta Internet davant qualsevol altre mitjà de comunicació és l’altíssim grau d’interactivitat amb la resta d’usuaris, creant veritables móns entrellaçats de persones que es comuniquen entre elles, cómodametn assegudes a la seva habitació.

Doncs bé, ahir estava comptant el nombre de xarxes socials de tot tipus en les que en algun moment m’he registrat i la veritat es que m’he espantat a mi mateix! Tot i que a la majoria no li dedico ni un minut al més, tinc una llarga llista de webs en les que en soc membre!! Es com una droga, en vull més, jaaa!

-WordPress: Aquest blog i tot el que el rodeja. Realment és la única pàgina a la que hi dedico temps i esforç diari a consciència, ja que potencia la meva creativitat literària o fotogràfica i això em motiva al màxim! Si voleu que realment tingui en compte el que em dieu, deixeu-me comentaris aquí! La pega és que no permet importar widgets que emprin el llenguatge Java (es a dir, tots).

-La Coctelera: EL meu antic blog, allotjat en un servidor que ara em sembla cutríssim, però que em va ajudar a familiaritzar-me amb el llenguatge informàtic i em va fer perdre el terror a escriure quelcom que la gent pugui llegir.

-Messenger: I qui no en té un? Jo quasi l’utilitzo com a substitutiu del telefon. He de reconèixer, però que amb el 90% de la gent que tinc agregada no hi parlo des de fa anys. Potser algún dia hauria de plantejar-me fer neteja…

-Fotolog: Una web per adolescents, amb un mecanisme d’ús més simple que el d’un llapis, moltes limitacions i poquíssimes opcions; mai he aconseguit explicar-me el perquè del seu desmesurat èxit, però cal reconèixer que alguns pocs s’ho curren bastant, tot i el seu encorsetat format. Bàsicament m’hi vaig registrar per comentar als flogs dels meus ex-companys d’esplai i mai he arribat a penjar-hi res.

-Facebook: La web de moda entre la gent de la meva generació: hi és TOTHOM d’entre 20 i 30 anys tot i tel seu format absolutament kaòtic que no deixa de ser una versió barroca de fotolog.o del msn space. Però clar, si vols veure el que els altres diuen/penjen t’has de registrar per força.E l millor de tot es que pots participar en clubs extranyissims, però divertits com “Soc d’Hospitalet i no porto navalla” o “Quan tenia la teva edat Plutó era un planeta“.

-Flickir: Una web per penjar fotos, les que veieu en una columna a la vostre dreta. La única gràcia que té es que es pot enllaçar directament des de WordPress, a mode de widget

-Badoo: Una web de contactes, fotografies i xats. La gran pega es que al estar barrejats gais i heteros sempre acabes tirant els trastos a la persona equivocada. Com a gràcia a destacar es que pots votar les fotografies de la gent i entrar a tops de popularitat.

-Chueca: Mítica web pionera de contactes gais/lèsbics. Permet seleccionar amb detall el perfil de la persona que busques; la pega és que en poc temps acabes coneixent a tothom.

-Gaydar: La web gai més popular del món que compta amb milions d’usuaris i un xat que conecta automàticament el nick amb el perfil, la qual cosa facilita saber amb qui estas parlant. No seria el millor lloc, però, per trobar cap relació amb una durada superior a la d’una nit.

-Zenkiu: Una pàgina de contactes gais mooolt calmada i tranquila en comparació a les dues anteriors, ideal per anar a fer un cafè amb algú, sense haver d’acabar necessàriament al llit.

-Bakala.org: M’hi vaig registrar exclusivament per llegir els divertidissims còmics porno de “Chungo y Pelao”. Òbviament no m’interessa en absolut lligar amb gais garrulos, bakalas o rapats.

I això és tot… crec que no me’n deixo cap! No sabeu la feinada que tinc en recordar nicks i contrasenyes!! De moment tan sols se’m resisteix Myspace, que el veig molt orientat a músics professionals i tal…però doneu-me temps!

PD: Per celebrar que els administradors de WordPress.com han decidit afegir (PERFÍ!!) un widget que permet crear i dissenyar enquestes, he creat la nova secció titulada “La pregunta de la setmana“, situada a la columna de la dreta on, per començar, podreu triar quina és la vostre secció favorita d’aquest blog. Prometo tenir en compe els resultats (… o no…)

El matrimoni gai va extingir els dinosaures

Avui us deixo amb un text que he traduït del anglés i que he trobat gràcies a Facebook. En ell es ridiculitzen fins al extrem els aruments que ha emprat la dreta americana per oposar-se al matrimoni homosexual a la campanya electoral a Califòrnia on, a part de col·laborar en la històrcia victòria de Barack Obama, hauràn de decidir si estan a favor o no del matrimoni homosexual. Tan de bò el 4 de Novembre la única cosa que s’extingeixi sigui el Partit Republicà.

.

17. El matrimoni gai canviarà les nocions bàsiques de la societat; mai no ens podríem adaptar a normes socials noves. De la mateixa forma que no ens hem adaptat als cotxes, a l’economia de serveis, o a les vides més llargues.

16. La cultura gai és una moda nova creada pels mitjans de comunicació liberals per minar tradicions molt antigues. Sabem que això es cert perquè el sexe gai no existia a la Grècia antiga i Roma.

15. Hi ha moltes famílies heterosexuals que volen adoptar, i cada nen no desitjat ja té una família afectuosa. Tal com ho demostra que els orfelinats o el serveis d’acollida de menors no existeixen

14. Els conservadors saben millor com crear famílies fortes. No és pas cert que  Texas i Mississippi tinguin el nivell d’embaraços d’adolescents més alt, i a Massachusetts, Vermont, i New Hampshire tinguin el més baix. Això és un mite creat mitjans de comunicació liberals.

13. El matrimoni és una institució religiosa, definida per esglésies. Aquest és el motiu pel qual els ateus no es casen i els cristians tampoc mai es divorcien.

12. Els nens no poden créixer sense un model masculí i un femení a casa. Aquesta és la raò  per la qual no existeixen a la nostra societat pares solters.

11. La religió no dóna suport a matrimoni gai. En una teocràcia com la que es viu al nostre estat, els valors d’una religió s’imposen al país sencer. Aquest és el motiu pel qual  tenim només una religió a Amèrica.

10. Els pares gais criaran nens gais, ja que els pares heteros només crien nens heteros.

9. Els matrimonis heterosexuals són vàlids perquè produeixen nens. Per tant la gent gran no se’ls hauria de permetre casar-se perquè els nostres orfenats no estan plens encara, i el món necessita més nens.

8. El matrimoni hetero serà menys significatiu si el matrimoni gai es permet; i aleshores la santedat del matrimoni de Britney Spears (de 55 hores de durada) es destruiria.

7. Les “unions civils” amb els mateixos beneficis que el matrimoni però amb un nom diferent és molt millor, ja que les institucions “separades però iguals” són una bona manera de satisfer les demandes de les minories, com ho demostra l’apartheid sud-africà.

6. El matrimoni heterosexual ha existit  molt temps i no ha canviat gens; les dones són propietat del marit, els negres encara no es poden casar amb blancs, i el divorci és encara il·legal.

5. Legalitzant el matrimoni gai obrirà la porta a totes les classes de comportament boig. La gent pot fins i tot desitjar casar-se amb els seus animals de companyia perquè un gos té posició legal i pot signar un contracte de matrimoni.

4. El matrimoni gai animarà la gent ser gai, de la mateixa manera que estar al voltant de gent alta et farà alt.

3. Ser gai no és natural. Els americans genuïns sempre desestimen coses antinaturals com les ulleres de sòl, el polièster, i aire condicionat.

2. Son la causa del extinció dels dinosaures, ja que aquests al practicar el sexe gai es vàren extingir!

1. Meteorits i volcans!

CRÒNICA DE SITGES’08 (III i final)

Divendres 10

Zombie Walk

Després d’una breu pausa a Hospitalet varem tornar a aterrat al Festival on, en homenatge al aniversari del arxiconegut film “La nit dels morts vivents“, s’havia congregat un veritable carnaval ambulant caracteritzat pel gore més extrem i uns maquillatges impossibles, recarregats d’efectes especials per simular la putrefacció més horrenda.

Nosaltres no anàvem caracteritzats ja que varem arribar a les mil, però el nostre amic “El niño del Exorcista” (a la foto) ho va fer per tots nosaltres! La festa va consistir en una tètrica rua i un concert de psicobiily amb grups de pintorescos noms com “Eyaculación Postmortem”.

MY DREAM OF LONELINESS NEVER WALKS ALONE

No quedaven entrades per quasi res, però com teníem el mono cinèfil varem cometre el terrible error d’entrar a veure aquesta freakiada de peli: una cinta alamana experimental, amb escenes inconnexes, sense cap mena d’argument ni sentit, on s’anaven succeint versions pornogràfiques de la caputxeta vermella amb monòlegs d’Adolf Hitler explicant acudits.

El millor: ehhmmm… bé… pasapalabra!

El pitjor: Veure aquest toston a mitjanit va resultar una àrdua lluita contra la narcolèpsia!

Nota: 2/10

Dissabte 11

PRIME TIME

Un film espanyol que parteix d’una idea prou bona, tot i que no gaire original: Un grup de persones son tancades contra la seva voluntat en un reality show extrem on el públic decideix a qui maten. Tot i així no acaba de ser una peli excepcional, degut al seu amateurisme interpretatiu i de realització. Em va deixar un regustet a “Cube” i a “El método Grolhom”.

El millor: Quan maten al fatxa, amb tot el cine aplaudint!

El pitjor: Els actors venen tots d’UPA Dance i “Al salir de classe”: no tenen credibilitat!

Nota: 7/10

Aps! A la sortida em van entrevistar de la tele, però no sé de quin canal, si algú em veu que m’avisi.Gràcies!

FESTA!

Finalment hem aconseguit descobrir una discoteca gai a Sitges que no sigui leather ni bear! Era força petita, amb una mitjana d’edat elevadísisma i les meves amigues eren les úniques noies, però ens van oferir un genial espectacle d’streap-tease integral amb un boy vestit de poli by the face!

I res, fins aquí la crònica d’aquest Festival. Per les estadístiques i els comentaris, veig que no ha despertat cap mena d’interés en vosaltres: que hi farem!! Ja sabeu que escric el que em rota independentment del seu èxit!