Es pot ser més retorçat?

 

Mireu el que acabo de llegir al blog del lluís:

Traducció: “Deu odia Espanya. Gràcies Deu per la mort de 160 persones en un accident d’avió avui a Madrid, Aquesta és la venjança de Deu per que Espanya ha venut la seva política als mariques. Si. La irreversible maledicció de Deu Totpoderós és ara a Espanya, on hi han tots els mariques i  aquells que els permeten existir – la “destrucció d’Egipte, que no pot ser curada”.

Ja he parlat en altres ocasions de la ultra-homòfoba esglesia de Westboro i el seu lider Fred Phelps, els mateixos que es vàren dedicar a boicotejar el funeral de Hearth Ledger o d’adolescents gais morts en pallisses.

I, el pitjor de tot, es que el Partit Republicà ha triat com a candidata a la Vicepresidència dels Estats Units a  la Governadora d’Alaska anomenada Sarah Palin, partidaria dels mateixos arguments que aquests pirats! Esperem que Barack Obama no ens falli!

Homer Simpson, un gran filòsof

.

Sé que pot semblar surrealista però l’altre dia llegia a El País que a la Universitat de Berkley, California, s’imparteix un curs de Filosofia basada en la mítica sèrie de dibuixos dels Simpson!

.

I no és per menys, la veritat. Homer Simpson mereix estar entre els grans teòrics del pensament contemporàni i com a tal serà tractat en aquest post, on em dedicarè a comentar seriosament algunes de les seves mítiques frases.

-”Intentar alguna cosa és el primer pas cap al fracàs”
Aquí trobem l’exemple més radical imaginable de nihilisme en el que, al presuposar el resultat negatiu d’una tasca, ens recomana directament la seva no-realització. Una veritable oda al anti-treball, a la inacció i alhora una aferrissada defensa del pesimisme atropològic.
·Altres exemples per aquest concepte: “Fills, ho heu intentat amb totes les vostres forçes i heu fracassat: la lliçó és no intentar-ho mai!“

.

- “Normalment no reso, però si estàs aquí, sisuplau salva’m, Superman!”

No s’em podria ocorrer una frase millor per definir l’ateísme a la societat postmoderna: Deu ha mort, ja que  el veritable opi que manté alienat al poble ja no es suministra a les esglesies, sinó al cine i als televisors.

·Altres exemples per aquest concepte: “Quan aprendré? Les respostes de la vida no estan en el fons d’una ampolla. Estan en el televisor!”

.

- “Si costa treball fer-ho, es que no mereix la pena”

Si els grans teòrics de l’economia política, Marx i Adam Smith, creien que el valor dels objectes era equivalent al treball que costava fer-los, aquesta frase és la inversió total de la idea que, curiosament, coincideix plenament amb  els plantejaments neolliberals segons els quals l’economia és igual a la optimització d’eforç i recursos, una visió de la producció enfocada exclusivament al consum individual. Vaja, com quan Spanair va decidir eliminar tècnics de vol per tal de reduïr costos…

.

- “A Billy Corgan, de The Smashing Pumpkins: Saps? Els meus fills pensen que ets fantàstic. I gràcies a la teva música depressiva han deixat de somiar amb un futur que no puc donar-los.”

Quina forma més fantàstica i simple d’explicar l’alienació marxista, no trobeu? I de nou ho tornem a lligar amb el postmodernisme i la cultura pop com a substitutiu de Deu.

.

-“Sempre m’he preguntat si existiria Deu… i ara sé que si, soc Jo”

Una interessant apologia del individualisme existencialista, en la que es posa a si mateix com a centre del univers. Hi podriem plantejar reminiscències de Sarte? O potser del anarco-individualisme americà?

.

- “La gent gran no necessita compañí­a. Necessiten ser aïllats i estudiats per a poder descobrir quins nutrients poden ser extrets per al nostre us personal.”

I vet aquí una frase que sembla escrita del puny i lletra de Nietzche: provocació gratuïta, una crítica a la moral d’esclaus i a la compassió judeo-cristiana cap a la gent gran.

IRISH BLOOD, CATALAN HEART

Ja torno a ser aquí!! Did you miss me?

Després de sobreviure miraculosament a les degudes sobredosis de Guiness, sausages, bread & butter, soup of the day i tonelades de carn greixosa, puc afirmar que Irlanda m’ha encantat! Ha estat un viatge increïble que, em temo, serà força dificil d’oblidar! I quasi us podria confessar que prefereixo la boira, l’insistent xiri-miri i les temperatures de 15º a la enganxosa xafogor barcelonina que m’ha abufetejat tan sols baixar del avió.

Si una cosa m’he adonat és que, en el fons, Irlanda i Catalunya son pobles germans. Ambdues nacions porten a les seves esquenes una història bastant trista, plena de batalles perdudes, invasions, desastres i calamitats, vivint sempre a la ombra del seu veí poderós que no dubta en imposar la seva llengua i bandera. Si bé Irlanda ha aconseguit la independència de quasi tot el seu territori, cal dir que la seva llengua pròpia, el gaèlic o irish, és troba en procés de desaparicció inminent: per molt que l’estat s’obstini en subtitolar-ho tot en ambdós idiomes, en 10 dies tan sols he escoltat a un conductor d’un petit poblet parlar 5 min. en la llengüa del país; mentre que de catalans en trobava a cada racó! Ni a Lisdonbarna, un poblet minúscul on vàrem dormir dues nits, ens vam lliurar d’escoltar a turistes amb accent lleidetà! De fet jo proposaria al govern irlandés que s’oblidés de la seu obsolet idioma d’origen celta i adoptés el català com a pròpi!

I que dir dels seus jaciments! Oh my God! És la veritable Disneylandia de l’Arqueologia! Haurieu d’haver vist la meva cara d’èxtasi davant els 600 gravats prehistòrics als gegantins túmuls funeraris de Newgrange i Knowth, el llibre altmedieval de Kells a la biblioteca del Trinity Collage, els dolmens de Burren o les esglesietes paleocristianes i els fortins celtes d’Innis More, aixó per no parlar de la quantitat de castells i catedrals que trovabem a cada pas! Si mai em quedo al atur, ja sabeu on em podeu buscar! El sou mínim son uns 2.000 euros i la vivenda està igual que aquí, es per pensar-s’ho, no?

La gent irlandesa, ja es un tema a part! A Dublín, possiblement la part més lletja de la illa, estava plena de ionkis, borratxos i mares adolescents. No vaig notar un especial fanatisme catòlic i fins i tot hi han pubs d’ambient, però tenien pinta de ser veritables bunkers armaritzats. Galway, pel contrari, semblava la ciutat més oberta i feliç del univers; sospito que el fet que el 50% dels habitants siguin estudinats d’anglés de menys de 30 anys, hi deu tenir molt a veure!

No us aborriré amb una interminable sessió de paisatges irlandesos, però no he pogut resistir la temptació de penjar una minuscula selecció fotogràfica d’aquesta aventura en els nòrdics paratges celtes!

a

a

a

a

Irish blood, catalan heart
is what I’m made of
there is no one in earth
I’m afraid of

Post des de Galway (amb amor)

Eiiiiiiiii!!
Estic escribint aquest post des del alberg de Galway, una paradisiaca ciutat sitauada a la costa oest d Irlanda, on hi han foques al riu, milers d estudiants, casetes antigues, moltissima festa, monuments a dojo i paisatges espectaculars amb platges de sorra blanca i penyasegats d infart!

De moment hem estat a Dublin, a Phoenix park, a Aran Islands, avui passem la darrera nit a Galway i dema marxem a Burren on se suposa que hi han uns penyasegats espectraculars; posteriorment ens dirigirem a Newgrinch (o algo aixi)a veure uns tumuls espectaculars de l edat del bronze i finalment tornarem a Dublin!

L aventura esta sent increible, tot i que ens estem deixant una pasta (no us podeu imaginar com de cara es la puta Irlandaaa), mengem a lo gordo (aquesta gent no ha descobert encara l agricultura i posen carn i greix a tot arreu!!), pero ja portem acumulades milers d anectdotes i experiencies! Fot un fred que t hi cages, plou a diari i ahir va ser el primer dia que varem veure el sol!!!

La meva camara esta agonitzant ja que, llest de mi, em vaig confondre de carregador, visca! I per tant, tinc que racionar me les fotos, la qual cosa es una putada ja que estem rodejats de pastages de somni, runes celtes, parcs naturals amb cervols en llibertat, concerts al carrer…

Be, com us haureu adonat estic fent servir un teclat angles, sense accents ni apostrofs… be, potser n hi han pero no els trobo i tan sols tinc un quart d hora d internet, vale?

Doncs res, us deixo i espero que el vostre estiu sigui tan inolvidable com ho esta sent el meu!!

El dia 27 penjo les fotos i us explico la resta!!

Desert informatiu estival

Doncs bé, ja ha finalitzat la primera fase del meu atrafegat estiu i la veritat es que, a dia d’avui, tot va la mar de bé… esperem que duri!

Porto menys de 24h a la metrópoli barcelonina i ja m’estic ofegant, comptant els minuts i segons que falten per volar cap a terres irlandeses. Quin horror! No tinc cap amistat al barri, tot està tancat i per postres les noticies no poden ser més previsibles i avorrides, com cada estiu!

Peró aprofitaré la ocasió per fer una fugaç autòpsia a les  poques noticies que es van repetint insistentment en els mitjans d’informació, així com alguna cosa que m’ha cridat l’atenció:

- Manca d’incendis: un veritable clàssic dels telenoticies del més d’agost son les onades brutals de focs devastadors que converteixen, en poques hores, parcs naturals en zones urbanitzables. Curiosament, i conicidint amb la crisi de la construcció, aquest és l’any en que s’han registrat menys incedis forestals… ves quina cosa!

- Osetia del Sur: La crisi bèlica entre Georgia i Russia ha posat de manifest, un cop més, alguns aspectes de la política internacional que, de tan repetir-se ja es començen a fer soporifers. Altre vegada hem pogut comprovar com la ONU no és més que una oficina plena de funcionaris avorrits que deuen dedicar la seva jornada laboral a fer Patchwork. Que Russia bombardeja Georgia? Doncs li diem “Mira que ets dolentota i trapella eh!“, que es signa un acord de pau que no es respecta ni 5 minuts? Doncs res, enviem un observador internacional a que faci unes fotos i les pengi al seu fotolog! Visca!  I de nou Sarkozy fent de superheroi salvapàtries i Putin demostrant que és hereu de les més fosques tradicions stalinistes i tzaristes. Per saber- ho tot sobre aquest conflicte llegiu aquest post del Theo.

- “La Crisi”: La política española s’ha convertit en un mer debat de macroeconomia regit per un llenguatge quasi esotèric (IPC, inflació, euríbor…) no apte per a no iniciats. La oposició s’està creixent davant una situació que, en un mercat lliure i global absolutament regit pel neoliberalisme que marca Bruseles, no deixa cap marge al govern per fer ni desfer res; l’executiu s’ha convertit en un mer espectador de la muntanya russa econòmica, però clar, com no pot confessar la seva manca de capacitat de gestió, simula pendre mesures per fer front a la desacceleració… com… eliminar l’impost de successions? ein? pa’ que? perqué les grans fortunes no passin gana i l’estat vegi minvats els seus recursos?? vinga va!

- El finançament: Si la política internacional i espanyola ja fan badallar, la catalana és per caure en coma profund. L’agonitzant debat del estatut ja va provocar la major desafecció ciutadana de la política mai vista fins al moment amb un 60% d’abstenció al referèndum. Doncs si no n’haviem tingut prou, ara la nostre classe política ens torna a marejar amb un altre polèmica bizantina amb els mateixos ingredients filosòfics que un partit Barça – Madrid, però emb diners pel mitj, vaja, com una porra. Mira que seria interessant debatre sobre COM es gestionen els diners i de QUINS son els problemes reals de la ciutadania, independentment de QUINA ADMINISTRACIÓ és l’encarregada de fer-ho! Aíxxx!!

-Olimpiades a Xina: Ho sento, però em salto la secció d’esports tan al diari com al Telenoticies! Que tal van? Bé? La inuaguració xula? Les mascotes divertides? Han incoporporat el “tir al tibetà” com a esport a competició?

Espero que a Irlanda la cosa estigui més animada… sort que ja queda poc per a la fulminant i espectacular victòria de Barack Obama, que si no…

PD: La foto és titula “Hide” i és obra de Bianca Van Der Werf

Fotocrònica de la voràgine (I)

Doncs res, el cap de setmana m’ha passat volant entre fer, desfer la maleta, sopar per Gràcia i passar la nit a Razzmatazz. Un cop més marxo cap a l’interior de la Catalunya rural a treballar en el projecte arqueològic que em duc entre mans! Quatre dies laborables més i agafo vacances!! Per fí!

Apa i per que no us queixeu us reagalo by the face algunes fotos que he pogut fer en el transcurs de la primera setmana del meu agitadíssim estiu! Ens llegim el finde vinent! Be evil!

Blue Velvet

.

Allà on vaig sempre em trobo una Gàrgola!

.

Nena jugant en un sorral

.

Ora et labora

.

Però mira que ets gòtica!

Tres anys de blogger!!

Wooo! Per fi! Superada amb èxit la primera setmana de la meva voràgine estiuenca!

I precisament avui, ves quina cosa, fa tres llargs anys que vaig publicar el meu primer post en un blog, ja afortunadament enterrat al oblid de la xarxa! I és quan rellegeixo l’article amb el que vaig perdre la meva virginitat cibernètica, que me n’adono de com aquesta web m’ha ajudat en molts aspectes de la meva vida!

Així doncs, perqué serveix escriure un blog? Es evident que per guanyar diners o fama no…

-> Per millorar el nivell de redacció: Mai m’hauria imaginat a mi mateix escrivint poesia o publicant relats i mira…

-> Posar-te a la pell de professions frustrades: Sempre he volgut ser periodista, comentarista polític, crític de cine o literatura… i per fí ho puc fer!

-> Aprendre a fer i editar fotografies: la veritat és que es un camp que mai m’havia cridat l’atenció fins que vaig trobar-li el seu encant: publicar les fotos aquí!

-> Desfogar-te!!!: Que has tingut un mal dia? Que t’has topat amb un tipus estúpid hipòcrita i cregut la única aficció del qual es posar-te en evidència? No pasa res!! Sempre pots publicar un post posant-lo a parir! I no vegis que a gust et quedes…

-> Fer amics virtuals i comunicar-te amb els que no veus cada dia: Que faria jo sense els vostres coments? Per mi ja és una forma més de comunicació amb el món, tan vàlida com els mòvils, els xats o el msn, amb la gràcia que sovint ho desconeixes absolutament tot del teu interlocutor i molt de tan en tan, els acabes coneixent en persona!

-> Defensar les mil causes perdudes: Quin millor lloc que els teu espai virtual per poder fer una apologia de les teves conviccions mes profundes? Es bastant improvable que arribis a convencer a ningú, però com a mínim et quedes amb la consciència social, un xic més tranquila!

També té parts dolentes, com quan escrius una xorrada amb la millor intenció del món i algú, amb poc sentit del humor, deliris de grandesa i ínfules de Diva, es dona per aludit i s’ofen (em passa constantment!!), en fi, que hi farem! No pretendreu que deixi de banda la meva ironia, oi? Com diria Morrissey: “If you don’t like me, then don’t look me, there must be many ways to spend your days away“

PD: Vaaale si, ho reconec!! EL blog també serveix per alimentar el meu insaciable i voraç EGO! Abants que cap harpía m’ho digui ja ho faig jo mateix, ea!

Rellegiu als meus artistes convidats!!

Doncs si, tal i com ja us vaig advertir avui comença la meva voràgine estiuenca que finalitzarà el proper dia 12 d’Octubre! Fins aleshores el ritme d’actualitzacions serà absolutament imprevisible, tot i que en principi la majoria de caps de setmana estaré per aquí.

I clar, jo entenc que esteu absolutament adictes a aquest blog i si no teniu una actualització meva diaria  és  com si us faltés l’aire per respirar, així doncs us proposo que, per tal de calmar el síndrome d’abstinència, us rellegiu els articles que han anat escrivint per a aquest blog els meus “Artistes Convidats“. Una llista, que ja comença a ser força llarga, i en la que hi podem trobar tot tipus de textos, uns m’han fet pensar i debatre, d’altres m’han fet partir la caixa de tan riure i fins i tot n’hi ha que quasi aconsegueixen fer-me plorar d’emoció. Gràcies de tot cor a tots els que heu col·laborat a fer millor aquest blog! Sense vosaltres, de ben segur, avui aquesta web no hauria aconseguit (quasi) 30.000 visites en 8 mesos!

A veure quan us animeu la resta!!!

- Monòleg (imaginari) interior *by Pau*

- Sèries que heu de veure abants de morir *by Intrépida Libélula*

-A mi m’agrada que me l’endinyin *by Marujita*

-L’Abstenció a debat: Arinmir vs Me

-Entrevista interactiva al cap de llista d’ICV

-El Consultori Sexual *by Lily & Debby*

-Decisions *by Kas*

-Cameo, cameo…*by Blanco Nuclear*

-Combat Filosòfic: Conjuntbuit vs Me

-Sessió de Petardeo Gore *by El Niño del Exorcista*

-Good As You *by Paula & Meritxell*

-És l’anarquisme una ideologia de dretes?: Llibreria Llibertària vs Me

Que tingeu tots un bon estiu!!