Forges i el futbol
Juliol 1, 2008
Genial aquest acudit Forges a El País d’avui! Reflexa perfectament la meva opinió sobre aquesta sobredimensionada pantomima heterogarrula que hem vicscut aqusts darrers dies, on de nou, els no futboleros ens hem sentit completament al marge d’una societat plenament entregada a aquest patètic Panem et Circenses postmodern.
Heu de saber que jo el diumenge a la hora del partit estava al cinema Floridabanca veient el darrer film de Susan Sarandon, “Aritmètica Emocional” en versió orignal subtitulada, of course. Va ser la meva forma d’aïllar-me d’aquesta marea de vulgaritat, en plan mariculta radikal.
Demà actualitzo amb un post més currat, I swear it! Però es que ara marxo de nou al cinema, aquest cop a veure “En mundo libre” (en VOS, faltaria més), després de passar-me 9 hores rodejat de paletes semianalfabets, necesito una dosi d’intelectualitat!
Premi "Que te la pique un pollo" otorgat per 
És genial. Jo havia comentat l’acudit en un parell de blocs amics.
Lo trist del cas és que, segurament, hagués passat el mateix si hagués estat la selecció catalana. Per això no vull seleccions catalanes. Hahahaha.
Excate Ferran! Opino el meteix! M’és igual el color de la bandera, el garrulisme és el mateix!
També en un acudit de diari apareixia un paio en un bar llegint un llibre i criticant a un culé que es mirava la televisió. El lector deia a l’altre: El futbol és l’opi del poble. A la qual cosa, l’espectador responia, amb una agudesa impossible: I l’arrogància l’heroïna dels inteŀlectuals.
Crec que és una veritat com un puny, però no puc deixar d’estar d’acord amb l’acudit d’en Forges, si bé encara suggeriria alguna altra versió relativa, per exemple, al judici d’en Joan Roura i l’Èric Stern, a la crisi econòmica, al finançament autonòmic…
El més fort de tot plegat és que els meus amics ja ignoren per sistema els meus clams d’odi contra el futbol i avui se’ls ha acudit titllar-lo de cultura.
Parlant de futbol i de gent imbècil, et recomano el curtmetratge Temporada 92-93 sobre el tema.
I per cert, que les seleccions catalanes serien un element idiotitzador més, però tots els països independents són una mica idiotes… xD No és el que més pressa corre, francament…
JO, per part meva em vaig donar a una orgia de cinema clàssic en blanc i negre. Sort que tinc a la Dietrich i al Laughton. D’altra banda mm’hauria llençat de cap per la finestra.
La selección española de futbol es cultura, els toros son un art, i per tant la suma de cultura + art ens ha donat la imatge d’aquest cap de setmana:
La punyetera bandera espanyola amb el “putu” toro.
jejejeje, molt bo… ejeje
mira que han dao guerra, eh? su puta madre…
A mi m’agradava el futbol i, com tantes coses, han acabat per fer-me’l malbé! Diumenge estava a veure “Caos Calmo” de Nani Moretti, però al sortir… l’infern!
hah
Jo també passo força de tot el tema futbolero, però només per veure els jugadors mig en boles celebrant la cosa ja va valdra la pena.
Ai, així veig que no vaig ser sola en la meva particular croada contra la charlotada espanyofílica… com deures familiars em tenen lligada a la planxa vaig optar per obrir la finestra del celobert i llançar a l’aire amb volum furient una versió megaorquestrada de l’himne alemany. Va quedar una mica filonazi, pero i què?? Petons d’estiu, i gràcies per la visita.
Si, lo del himne alemany és un pel fort. Continua essent el Deustchland über alles de infausta memòria, oi?
és un honor que em consideris persona… xDD
PD. si, era ma família. i jo vaig estar a pun d’anar-hi, però me’n vaig oblidar.
A mi m’agradava el futbol, de fet puc arribar a discutir sobre ell amb alguns amics i companys…. pero moltes vegades m’entero de les coses pq llegeixo el diari cada dia i no puc saltar-me cap pagina, de fet l’economia tambe me la miro. Es pot ser una persona amb certs nivells d’intelecte i parlar de tot, el problema es que la mediatitzacio de l’esport fa oblidar al poble ras els problemes que hi ha. Quants dies han de passar pq es torni a parlar de crisi? Algu s’ha enterat que les hipoteques lo mes segur es q pugin, i molt?
Durant la vaga dels transportistes es van aprovar unes quantes lleis en la unio europea bastant restrictives… algu es va enterar? no gaires, nomes tenim els ulls alla on la tv ens ho marca… merda em sento manipulat…
per cert, jo vaig estar esperant a que fossin les 22′30 per poder veure Fargo a TV3. El cine es la nostra alternativa al futbol?
Em reconfota saber que els lectors d’aquest blog formen part de la resistència cultural antifutbolera!
Resistirem!! Si hem superat aixó podem amb tot! Sempre ens quedará el cinema!
Genial Fargo, per cert Conjuntbuit! I m’ha fet molta gràcia lo de l’heroïna dels intel·lectuals!
Lluis, no estaries veient ‘Testigo de cargo’, oi? M’encanta aquesta pel·lícula, amb Laughton, Dietrich, Tyrone Power y Elsa Lancaster!!!! Jo estava llegint Le Roy Ladourie, Montaillou, aldea occitana fins que els petards, els clàxons, els xivarri general i els crits de ‘Viva España’ de tots els feixistes sortits de l’armari em van fer impossible continuar la lectura; em vaig posar la roba amb la que faig visites de camp i vaig anar al pub a fer unes Guiness amb uns amics que, com jo, si remotament tinguéssim el més mínim interès en el futbol, hauríem recolzat Alemanya…
Veient… Aritmetica emocinal? Amb els ulls tancats? Ejem.. em reservo el comentari, que si no la teva fama de mariculta quedarà pel terra…
ABAIX EL FUTBOL!!!!!!