És l’anarquisme una ideologia de dretes? *Llibreria llibertària vs Me*

EL dia 26 de Desembre del 2006 vaig publicar un artícle molt mal redactat al meu anterior blog titulat “Per qué l’anarquisme és una ideologia d’extrema dreta” en  el que exposava , segons el meu punt de vista, com aquesta ideologia ultraidealista tenia molt més  aveure amb el neoliberalisme que practica Georges Bush o que predica la COPE, que no amb cap tipus de lluita obrera.

Doncs bé ahir, uns quans anys més tard, vaig rebre un mail signat per una Llibreria Llibertaria  en la que ,punt per punt, es dedica a rebatre els meus arguments. M’he decidit a publicar la resposta per tal de que vosaltres jutgeu qui s’apropa més a la veritat! Tingueu en compte que quan vaig escriure aquell post dedicava 2 min. al meu blog i tenia una mitjana de 10 lectors diaris!!

Resposta a l’article “L’anarquisme una ideologia d’extrema dreta”

Bé, abans de res aclarir que jo personalment hem considero anarquista i per tant aspiro a viure en un sistema comunista llibertari. També dir obertament que l’anarquisme té una arrel comuna amb el liberalisme, d’alguna manera són dos cares de la mateixa moneda, i aquest fet pot donar lloc a confusions paradigmàtiques com la que expresses en el teu article.

Tot seguit passo a comentar punt per punt els diferents arguments que dones. També voldria diferenciar entre les concepcions dels anarquistes històrics, del moviment obrer, i els anarquistes contemporanis. Finalment adjunto unes breus conclusions sobre els aspectes que més valoro de l’anarquisme i que, al meu parer, són els que més necessitem en el nostre malaurat món actual.

1- Per que defensa l’eliminació total del Estat del benestar: es a dir, la fi de l’educació pública, la sanitat pública, la seguretat ciutadana, l’atur, la jubilació, les beques, els museus, les biblioteques, la justícia i les obres públiques, igual que el neoliberalisme més ultra americà.

Un bon punt per començar. Si repassem la història veurem com des del món obrer en general i des de l’anarquista en particular sempre s’ha impulsat la creació d’escoles, biblioteques (bona part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació prové d’aquest moment), sanitat i ajuts als més desafavorits. Però en el cas de l’anarquisme la voluntat és la de que tots aquests elements siguin gestionats per tots els individus de la ciutadania, i especialment els que hi treballen i hi estan directament implicats. Podria semblar que el neoliberalisme actua igual, quan el que busca és el major benefici econòmic per a una certa entitat privada (posem per cas un hospital privat que només curarà a qui pagui més per un millor servei), sense tenir en compte si tothom rep aquests beneficis socials, com es faria en el comunisme llibertari. A més una de les crítiques més punyents que fa l’anarquisme a l’Estat, és com aquest utilitza els diferents organismes, en principi comuns, per imposar una determinada manera de pensar i actuar, per exemple un determinat sistema escolar basat en el premi-càstig i els exàmens o una sanitat pública que recomani uns certs medicaments d’una certa indústria farmacèutica. Podríem repassar punt per punt, però encara queda molta feina. Així doncs dir que no crec que cap anarquista estigui en contra dels beneficis que tu esmentes, sinó que esta en contra de la forma en com es gestionen i amb quina finalitat funcionen (evidentment el sistema carcelari quedaria eliminat, i l’atur seria inexistent, doncs tothom treballaria).

2- Per que proposa acabar amb la democràcia parlamentària i substituir-la per assemblees manipulades i controlades per ells en les que qui no els hi doni la raó no té ni veu ni vot (he participat en assemblees d’algunes cases okupes i ho he vist amb els meus propis ulls).

Bé no se pas a quin tipus d’assemblees has participat, però si realment creus que són un organisme vàlid en algun nivell (encara que no ho sembla pel que dius) espero que hagis lluitat per al seu correcte desenvolupament. Em voldria estalviar aquesta part però quan dius que volem “acabar amb la democràcia parlamentaria i substituir-la per assemblees manipulades i controlades per ells en les que qui no els hi doni la raó no té ni veu ni vot” podries ser menys tendenciós i expressar la teva opinió amb paraules que no denotin tan clarament la teva postura (és tracta de la base del periodisme). En fi, passem al nucli d’aquest argument. Les assemblees han estat i seran sempre la base de la democràcia i aquesta no s’entén sense les altres. Una altra cosa és que ara tinguem un sistema que s’autodenomina democràtic per que podem elegir els nostres governants (gràcies a les campanyes electorals que ens guien pel camí correcte !), però no podem elegir com ens governen. La base de l’anarquisme és traspassar la capacitat de participació (opinió, debat i decisió) al conjunt de la població (més ben dit que aquest conjunt adquireixi per si mateixa aquesta capacitat, que no sigui concedida), fent que aquesta sigui conscient dels seus actes i de la seva responsabilitat en les decisions que pren. També afegir que no només d’assemblees viu l’anarquisme, doncs el comunisme llibertari també hauria de comptar amb òrgans representatius, lloc de trobada de les diferents assemblees de base. Però atenció, he dit representatius, no delegatius, i aquesta part deixo que la descobreixis per tu mateix. Un bon lloc és el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. Ah! Per cert, no totes les cases okupades i els seus membres són anarquistes!

3- Per que proposa arribar al poder exclusivament mitjançant la violència: atemptats al Liceu, pistolerisme als anys 10/20, assassinats de diversos polítics i intel•lectuals, afusellaments i massacres indiscriminades a la reraguarda durant la guerra civil, en son un bon exemple.

Primerament: l’anarquisme NO proposa arribar al poder. De fet en el moment històric en què hi ha estat més a prop el va rebutjar (parlo del 19-20 de juliol de 1936 , quan es va desestimar proclamar una dictadura anarquista,  en benefici del diàleg i el consens amb la resta de forces politico-socials del moment, contra el feixisme)
Respecte a l’ús de la violència. L’anarquisme no només vol transformar el món a través de la lluita com hauràs pogut comprovar en el punt 1. Possiblement aquest és el punt més problemàtic des del punt de vista actual, doncs no podem arribar a copsar el nivell de conflictivitat social a que s’havia arribat, arrel de les infra-humanes condicions de vida. Actualment en la lluita contra el poder estatal-capitalista sembla impossible l’ús de la violència, però molts cops accions de força han donat resultats positius per al conjunt que possiblement tu mateix disfrutes. Per altra banda la democràcia parlamentària en els seus inicis històrics es va imposar per la força de les armes. (inclús aquí a Espanya podríem dir que la democràcia ha estat imposada per la força o el poder de les armes)
Per cert, t’haguessis alegrat si algun dels intents d’assassinat d’en Franco, per part d’anarquistes (o altres) hagués reeixit? Hem podries dir que potser hagués sorgit un altre caudillo. Certament hagués estat millor que els “aliats” i posteriorment els socialdemòcrates, haguessin forçat la seva caiguda des de dins i des de fóra, amb bloqueig econòmic o aixecament popular. Però en fi, sembla ser que preferien construir el seu Estat del Benestar i que cadascú s’espavili com pugui !

4- Per que és una ideologia que parteix del més absolut idealisme heguelià-nietzchià, en el que la voluntat del individu és superior a la igualtat col•lectiva, igual que totes les ideologies d’extrema dreta. De la mateixa forma dubta de la racionalitat empírica de la ciència i sol creure en conspiracions i paranoies, com per altre banda tan addictes hi son la COPE i el Mundo.

Aquesta és més fàcil de contestar. Començant pel final, l’anarquisme és positivista, però no a qualsevol preu (de fet és molt crític), i per tant confia en la ciència en la resolució de molts dels problemes de la humanitat. A més a nivell històric sempre ha defensat la lluita contra l’obscurantisme de l’Església, a promogut una educació racional, basada en l’experiència empírica, i a tall anecdòtic dir que, quan Albert Einstein va visitar Barcelona, a part de l’Ateneu Barcelonès, va realitzar una conferència als locals de la CNT.
Pel que fa al conflicte entre individu i col•lectivitat. El que jo he entès és que l’anarquisme vol conjugar, trobar l’equilibri, entre individu i societat. Per tant que la voluntat col•lectiva no esclafi la potencialitat d’un individu sa i que alhora l’individu no vagi en contra del benestar del conjunt social i ambiental. És difícil però és el que es diu, dir una altra cosa és falsedat. Molts individus lliures formant una societat lliure. I bé el que diuen els d’extrema dreta és que hi ha un individu cridat a liderar les masses per portar-les pel bon camí. Res més allunyat de l’anarquisme. I això de conspiracions i paranoies…, no pretendràs saber-ho tot del poder, o ets tan ingenu de creure’t el que surt a la tele!

5- Per que els seus plantejaments maximalistes i radicals dins negociacions col•lectives han portat el fracàs o a l’alentiment de l’elaboració convenis laborals, afavorint així interessos de la patronal.

Evidentment no crec que ningú es pugui imaginar que hi hagi facilitats en una negociació entre patrons i sindicalistes anarquistes (posem que són de la CNT no?). Però no voldria entrar en debats en aquest punt doncs no sóc coneixedor del cas concret de que parles. Malgrat tot si aquestes reivindicacions són justes és normal la radicalització, i en tot cas el que afavoreix els interessos de la patronal és la mediocritat, el pacte de mínims i la poca voluntat combativa. Per altra banda si la teva voluntat és generalitzar, ens podríem remetre a les múltiples consecucions socials que s’han assolit gràcies a la col•laboració de tots els obrers, incloent-hi els anarquistes, des de les vuit hores fins a molts dels beneficis de l’Estat del Benestar que citaves al principi.

Bé arribem al final. No sé si la teva opinió haurà canviat en algun punt però et convido a que investiguis per tu mateix, indagant en la història, preguntat als actors i protagonistes. De totes maneres si creus necessària una rèplica no tinc cap problema en continuar discutint. Pel que fa als aspectes que més valoro de l’anarquisme, crec que són de sobra conegudes la seva voluntat de compartir-ho tot i de fer-ho tot entre tots. A més sempre ha estat una concepció del món i de la vida que sempre a cercat la veritat, ha estat molt crítica amb si mateixa i ha estat impulsora de l’ecologisme, el feminisme, la igualtat social (de drets i econòmica), el vegetarianisme, l’educació racional, la culturització de tota la població, el pensament lliure, la consciència moral i la llibertat d’expressió, i per sobre de tot de la lluita i l’acció directa emanades des de la base per aconseguir tots aquests aspectes plenament. La participació col•lectiva, la solidaritat, l’amistat són els valors, malgrat que molts s’hi han interposat amb gran violència i reacció, per alguna cosa serà !.
A més com suposo que deus tenir inquietuds socials, et convido a que m’expliquis que creus tu que s’ha de canviar del món i com fer-ho i jo t’ho explico des d’una perspectiva llibertària.

Atentament—-Llibreria Llibertària

Orgull de FAN

Anava jo tan feliç creuant el centre de la meva ciutat , a punt de tornar a la meva dolça llar, quan la meva mà s’ha desplaçat al fons d’una butxaca dels pantalons, buscant el mòvil, l’encenedor o un cigar potser, tan és. La questiò és que els meus dits han ensopegat amb una petita peça de plàstic plana i de pocs centímetres… SIII!! No m’ho podia creure! Havia estat allí tota la setmana, esperant al aguait que jo la trobés! Quan ja la donava per perduda ha tornat a mí la pua que Morrissey em va llençar a la má en el seu passat concert a Madrid! Perfí he aconseguit superar aquest trauma teenager!

Ara em direu que no és més que un absurd delriri mitoman pròpi d’una pija a l’edat del pavo, però heu de saber que a mi m’agrada molt ser fan de persones i coses. Que té de dolent?

La veritat és que quan em fascina una cançó, un llibre o una pel·lícula, no puc deixar-me de preguntar qui és la persona que hi ha el darrere, quines son les seves influències, quines son les circumstàncies vitals que l’han dut a la sublimació d’aquella obra que tan admiro, el context artístic i vital que porta a un vulgar individu ,un bon dia, a crear una meravella del art.

I la veritat és que, a diferència de molts altres fans, soc incapaç de jutjar objectivament la vida d’un artista,si la seva obra m’apassiona. M’és igual que Alaska col·labori amb Jimenez Losantos, que Guns’n Roses tinguessin una cançò homòfoba o que Courtney Love sigui una ionki acabadíssima; si aquest és el caldo de cultiu necessari per a crear joies com “Me odio cuando miento”, “Don’t Cry” o “Violet“, benvinguts siguin! O és que algú posaria en dubte la bellesa dels monuments romans pel simple fet que van ser edificats amb ma d’obra esclava?

En el moment que em fascina un autor no em puc satisfer amb un petit xarrup de la seva obra, la meva insaciable voracitat cultural necessita més i més, fins a devorar filmografies, discografies i bibliografies senceres i quasi sense respirar. No us podeu imaginar quin orgàsmic plaer recorre la meva espina dorsal quan he aconseguit, per fi, empassar-me sencerets els 14 films d’Almodovar, els 7 llibres de Lucia Etxebarria o els 27 àlbums d’estudi de David Bowie, comprovant per mi mateix els seus altibaixos creatius, o les seves diferents fases artístiques.

Doncs res, vaig a guardar la pua en un lloc ben segur, no fos cas que la torni a predre!

El Nen Predicador i la prehistòria catalana

Oh, estimats lectors! Si la calor estival i l’avorriment encara no us han semblat prou tortura, aquí us deixo amb un video que us acabarà de rematar!

Aquest engendre que veieu a la fotografia es tracta de Nezareth Castillo Rey, un nano d’onze anys peruà que predica des dels 3 un ultrafanatisme antievolucionista a crits, com si fos una peixetera de rebaixes!

Davant aquestes atrocitats tan sols ens queda enarbolar un lema:

HERODES TORNA!!

Les autoritats sanitàries adverteixen: les imatges que veureu a continuació pdoen provocar shocks mentals i catalèpsia profunda!

I a You Tube algú s’ha dedicar a fer un remix brutal!

Quina mania que tenen aquests semianalfabets religiosos en negar l’existència de la prehistòria! Ès tan fàcil desmontar les seves absurdes quimeres com anar un dia de visita a queslsevol dels jaciments prehistòris que poblen el nostre paistage!

Així doncs i aprofitant la ben entesa us faig una proposta estival!!  Una ruta per la prehistòria catalana!  Aquests son per mi els jaciments més imprescindibles per entendre com les bajanades antidarwinianes no son més que deliris d’un borderline! I a més us ho passareu de fàbula, tots ells estan molt ben museïtzats i tenen visites guiades!

- La cova de l’Arbreda (web)(Serinyà, Pla del Estany, Paleolític Mitjà i Superior)

- Abric Romaní (web)(Capellades, Paleolític Mitjà)

- Cova de la Font Major (web)(Esplugues de Francolí, Conca de Barberà, des de Paleolític fins a Edat del Bronze)

- La Draga (web)(Banyoles, Neolític Inicial, poblat semi-subaqüàtic)

- Mines Prehistòriques de Gavà (web)(Gavà, Neolític Mitjà)

- Ruta dels Megalits d’Empordà (web)(Alt Empordà, Neolític Final-Calcolític, dolmens, paradolmens, sepulcres de corredor, cistes…).

PD: Gràcies a Roger P. per passar-me el video!

Estiu Don’t Stop

Des de fa 9 anys aquest és el primer estiu en que no invertiré les meves vacances en treballar de voluntari en una excavació arqueològica programada ni en fer de monitor d’esplai en rutes, campaments, ni colònies de cap tipus.

I clar, heu de saber que jo sofreixo un terrible ”Horror Vacui” agut, es a dir,  pànic al no-res, a la sensació d’estar malbaratant la meva vida en un sofà, un intens terror al previsible aburriment soporífer en que es transforma al agost la ciutat dormitori en la que visc. Així doncs el primer que vaig pensar és que el meu estiu esdevindria una lenta i macàbra tortura xinesa: més de dos dies seguits tancats a casa sense fer res i ningú amb qui quedar i ja em veia embotit en una camisa de força camí cap al psiquiàtric samboià.

Però no!! Al contrari! Encara no sé ben bé com, però miraculosament he omplert la meva agenda de forma que, si tot va bé, del 4 d’agost al 12 d’octubre no estaré ni una setmana seguida dormint a casa!! wooo hooo!

En primer lloc el meu devenir em durà a dirigir un importantissim i apassionant projecte arqueològic al costat del poble de ma mare i, aprofitant la benetesa, m’hi instalaré a viure durant la primera quinzena d’agost coincidint, a més, amb la Festa Major. El millor de tot és que es quedarà a dormir amb mi una companya de feina diferent cada setmana, la qual cosa pot provocar la divertida situació en que totes les iaies tafaneres del poble arribin a la conclussió que jo en realitat soc un “Don Juan” hetero que cada dos dies es lliga a una tia diferent. Can you believe it? Muahaha! Pot ser molt divertit!

Després de descansar un sol dia a casa, agafo el primer vol cap a Irlanda on em passaré 5 dies a Dublín i 5 a Galway. I de nou em permeto el luxe d’invocar el vostre consell, oh, estimats lectors! Per un casual de la vida algú de vosaltres ha estat en aquetsa bonica illa i em pot aconsellar que cony hi ha d’interessant per anar a visitar, tenint en compte que ni jo ni cap de les meves amigues disposem de carnet de conduïr?. Perqué un cop vàrem adquirir impulsivament els bitllets ens vam adonar que realment no tenim ni zorra de que dimonis hem d’anar a veure! A Madrid em vaig guiar quasi exclusivament per els vostres consells i em va anar molt bé!

Un cop aterri de nou a Barcelona tindré 3 dies per descansar i tornar a la feina, on es bastant possible que m’enviin un més (entre setmana) a viure a un poble de la costa catalana conegut sobradament per la seva massificació turística da baixíssima qualitat. Però clar! El dia 17 de Septembre m’en vaig cap a València, concretament al putu poble de Cheste, on Sa Majestat Madonna realitzarà el, de moment, únic macro-espectacle al nostre estat (com ara vingui a Barcelona us juro que la mato!!, tot i que sí, vale, em fa ilu veure les terres valencianes!).

I Octubre? Doncs el dia 2 comença, un any més, la cita amb el glamour cinèfil: el Festival Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror de Sitges. És evident que jo no hi puc faltar ja que, de nou, l’apartament dels meus pares es convertirà en una comuna hippie plena de sacs de dormir i, un any més, ens haurem de decidir entre les desenes de films que es projecten, si es millor anar a veure el debut de la filla de David Lynch, l’homenatge a Kubrick o la adaptació de Miquel Houquelbeq de la seva mítica novela “La possibilitat d’una ïlla“. El programa ja s’ha publicat, consulteu-lo AQUÍ.

I clar, com molt bé haureu pogut deduïr, les possibilitats que durant aquests dies jo em pugui conectar a internet i, per tant, actualitzar aquest blog, son més aviat escasses. De veritat que intentaré, per poc que pugui, anar publicant de forma imprevissible i quasi aleatòria!! Us demano tan sols que no m’oblideu i que us aneu passant de tant en quan per aquesta humil web, encara que sigui per comprovar si he conseguit sobreviure a la  meva voràgine estiuenca.

PD: La gent em pregunta que perqué no m’independitzo i jo els somric maliciosament… la meva veritable llibertat es basa en tenir un compte corrent que em permeti anar a un congrés a León avui, a un festival a Madrid demà o a adorar a la meva deesa del Pop demà passat, encara que sigui al indret més rebuscat de la nostre geografia. Una vivenda pròpia? Pa’ que? Si jo a casa quan menys hi sigui millor!

CRÒNICA DEL SATURDAY NIGHT FIBER’08

El putu Auditório Juan Carlos I es troba situat allà on Crist va perdre la sabata i no va tornar per mandra! Si vaig aconseguir arribar-hi a temps jo crec que lo de Cheste amb la Madonna serà bufar i fer ampolles!

De fet vaig ser dels 100 primers en entrar! Estava tan emocionat donant voltes per dins, xafardejant les instalacions que, de sobte em vaig trobar a Pete Doherthy, tot yonkarra, darrere una valla del backstage tambalagant-se de peu. Com a anècdota destacar que em van entrevistar de Telemadrid, el canal més manipulat de la història, així que no m’estranyaria que al reportatge sortís jo assegurant que en realitat havia vingut a ballar sardanes!

L’aforament no es va omplir ni de lluny! Segons els organitzadors erem 9.000 persones, la qual cosa em sembla una dada extremadament optimista. Espero que aixó serveixi de lliçó als senyorets de la productora i mai més els hi passi pel cap fer coincidir en un mateix fi de setmana el Summercase, el FIB, Bruce Springsteen i aquest festival. Tot i que a mi em va anar genial aquest ambient tan familiar, ja que es podia estar perfectament a les primeres files sense aglomeracions de cap tipus, ni cues per anar al labavo o als bars.

EL públic era una curiosa barreja entre indicool-gafapasta, gays treintons (fans de Morrissey), gòtiques (fans de Siouxie) i nenes pijes (incomprensiblement, fans de Mika).

THE RUMBLE STRIPS- The sun is shining

Un entretingut grupet de rumba-indie, molt apanyat, que va actuar per les úniques 50 persones que van tenir l’humor d’aguantar el sòl de justícia que queia a les 18:30h.

BABYSHAMBLES- La droga es mala

No tinc paraules per descriure la vergonya aliena que em va produir veure aquest lamentable i decadent espectacle. Pete Doherty amb prou feines s’aguantava de peu i talment semblava que anés a caure a terra d’un moment a un altre. Els pocs fans que s’havien congegat a les primeres files es sabien millor les lletres que ell mateix. Relament posar a aquest pallasso a telonejar els deus i deeses del glamour que posteriorment desfilarien per aquell mateix escenari és un atemptat contra el rock!

El millor-> Veure com el guitarrista es fotia una ampolla de “tintorro” entre cançó i cançó.
EL pitjor-> Que destrocessin cançons realment bones com “Deliveri” o “Fuck forever”. Pàtètic i prescindible.

SIOUXIE- Amb ella va arribar la foscor

Embotida en un tratge de cuir negre, sota un escenari platejat i amb un maquillatge que faria empalidir d’enveja a Marilyn Manson, aquesta DIVA en majúscules ens va fer deleitar dels èxits de punk gòtic dels mítics The Banshees saltejats amb les cançons del seu excel·lent primer àlbum en solitari. Realment és una performer nata, viu les cançons al límit! Increïble la coreografia de “In to a swan”, una mica més i fa el llac dels cignes sencer! Jo la vaig disfrutar des de primerissima fila rodejat d’una marabunta de gòtiques amb el maquillatge corregut (Juliol no seria el millor més pels sinistres!).

El millor-> El brutal inici amb els classiquíssims “Israel” i “Arabian Nights”
El pitjor-> Que la majoria del públic no se sabia les seves cançons i estava totalment apàtic.

MORRISSEY- Deu existeix!!

BRUTAL!! INCREÏBLE!! Quin glamour! Quina ploma! Quina ironia! Quin virtuosisme muscial! Quina veu! Morrissey ens va demostrar que està al millor moment de la seva carrera professional amb un concert de 10 sobre 10. Després de projectar videos de Nancy Sinatra i les New York Dolls sobre una tela blanca es va desplegar un fons d’escenari adornat amb fotografies de presos històrics i de sobte… pam! Apareix ELL (que per cert estava a escasos 2m de mi) entonant “The Last of the Famous International Playboys” i amb un públic completament embogit i entregat va anar desgranant els seus hits més recents (First of the gang, Irish Blood, Life is a Pigsty…) barrerjats amb els grans clàssics dels Smiths (Ask, Vicar in a tutu, How soon is now?, Sister I’m a Poet...), així com una versió dels Buzzcocks i un tema del seu proper àlbum, encara inèdit.

El millor-> Tot! Però sobretot la extraordinaria qualitat del só i el talent de la seva banda. Em van encantar també els seus mítics comentaris sarcàstics sobre Espanya (que si els toreros, qeu si el mal gust musical que tenim, que si no venia a Madrid des de 1952…). “Life is a pigsty” i “The world is full of crashing bores” em van fer posar la pell de gallina i l’espectacular final amb “How soon is now” va ser apoteòsic.

EL pitjor-> Que no toqués “There is a light that never goes out”. Si! Ja sé que no la pot otcar sempre, però joooo… per una vegada que ve a España….

MY BLOODY VALENTINE- La meva rentadora fa el mateix soroll i no la conviden a festivals.

Vaig aguantar 30 sg de concert fins que vaig fugir despavorit a estirar-me a la gespa per recuperar forces. Quina cosa més espantosa!! Bàsicament es dedicaven a tocar una sola nota amb guitarres ditorsionades al màxim durant 5 min seguits imitant la turbina d’un avió… Aixó és música?? Bleeeaggh

Un cop a la gespa vaig aprofitar per veure una passarela “Do It Yourself” on la gent podia desfilar davant un jurat, del plan Risto Mejide, fent el freak amb la roba del revés o improvitzant un streeptease.

HOT CHIP -Let’s dance!

No tenia cap esperança dipositada en un grup anomenat “patatona calenta” però, tot i que no els coneixia ni sa mare van aconseguir que tothom es recuperés del Holocaust sonor anterior i es poses a ballar technopop com per art de màgia, i de pas calentar l’ambient per la festa que vindria després.

MIKA - I just can’t get enough (of you)

Quin peaaazo de concert!! Tot i que la majoria del públic no havia vingut a veure’l a ell, va aconseguir que amb tan sols 20 sg de “Relax, take it easy” els milers de persones que estavem allí aplegats comencessim a ballar, saltar i cridar durant una hora, sense parar per respirar ni un instant.
Amb un escenari decorat com una floristeria, que anava canviant d’atrezzo a cada cançó, ballarines, coristes disfressades, seprentines, gloubus gegants, confetti… I que dir d’ell? Doncs que és una estrella del glam de dalt a baix, que ho viu, ho disfruta i s’ho passa teta al escenari i es nota! Impossible no contagiar-se del seu entussiasme desfassat o de la seva sobrecollidora emoció amb les balades com “Any other world” o “Happy Ending“. Un fi de festa a l’alçada d’un concert mític!

El millor-> La versió del celebèrrim i arxiconegut clàssic dels Depeche Mode “I just can’t get enough”. EL públic va entrar literalment en histèria col·lectiva… i jo el primer (vegeu video).
El pitjor-> Que tan sols tingui un disc i per tant no pugui fer els concerts més llargs, perqué relament ens vam quedar amb ganes de més!

I per acabar la festa i fer temps fins que obris el metro a les 6:00h DJ SUPERMARKET, que va convertir el recinte en una rave a ritme de Daft Punk, MGMT, Primal Scream o Prodigy.

PD: Si, ja ser que estar a 1a fila és molt freak, però així compenso que a la MAdonna l’haurè de veure amb telescòpi!

PPD: Vaig aconseguir una pua de Morrissey (me la va tirar el guitarrista a la ma) i ara no la trobo dins la meva motxilla! Es injust!!

MADRIZ!!: Crònica d’un viatje llampec!

Doncs si! Estimats lectors he sobreviscut a la meva aventura solitària per Madrid. Increïblement en 8h em va donar temps a veure tot el que em vàreu proposar, i encara em va sobrar temps per arribar dels primers al millor concert de la meva vida. Encara no em crec ni jo que fos capaç de saber interpretar un mapa i no perdre’m en (quasi) cap ocasió!!

La veritat es que és una ciutat que combina a la perfecció la grendesa kitch d’un barroc mal copiat de França, amb la modernitat d’unes infrastructures que farien l’enveja a Barcelona. la gent molt tranquila i diversa, tot i que abunden les senyorones de bolso Tous i diari El Mundo.

Aquí una galeria d’imatges comentada! Al pròxim post una crònica del peaaazo concert!

ATOCHA

Quin peaaazo d’estació de tren! Fins i tot tenen un jardí botànic al seu interior amb tortugues! El primer obstacle va ser aconseguir sortir del seu interior!

EL RETIRO

Aquesta ciutat és un pèl extranya… tenen un monument a Llucifer en mitj d’un parc enrome, plé de iaios fent footing i adorables matrimonis passejant el cotxet. Faran misses satàniques també?

Vaya vaya, aqui no hay playa! Però tenen uns palauets la mar de monus i un llac amb barquetes la mar d’apanyat!

.

GRANDES MONUMENTOS DE EJJJPAÑAAA: La puerta de Alcalà, la Cibeles i El oso y el Madroño

S’havien de veure, estava clar! Em va faltar el Km. 0 de la Puerta del Sòl, però estava en obres i no hi havia forma de trobar-lo!

Miralá, miralá, miralá, viendo pasar el tiempooo…

.

La Almudena i EL Palau Reial

Visca el Barroc cutre i exagerat a la francesa! Si per tindre, tenen fins i tot uns jardinets que imiten Versalles! Aixó té un nom que es diu enveja! No vaig entrar a la Almudena, ja que tenia un aspecte tètrico-monumental en plan Valle de los Caidos, que feia una mica de grima la veritat! I em vaig quedar amb genes de saber si dins del Palau Reial hi ha un Saló dels Miralls en petit… em temo que si!

.

EL TEMPLE EGIPCI DE DEBOD

Waaa!! Quina passada! Es tracta d’un veritable temple egipci que, davant les inundacions produïdes per la costrucció del Canal de Suez de la Presa d’Assuan es va translladar pedra a pedra a un parc Madrileny als anys 70′s. És gràtis (quina cosa més rara a Barcelona, oi?) i està superben museitzat! Per dintre podem veure amb un joc de llums projectades com era i funcionava aquest edifici del s.IV-III aC. tot molt didàctic i ben explicat, amb jeroglìfics, guies i peces originals! Molt recomanable

.

CHUECA: Me la imaginava més gran…

Doncs si! Suposo que un dissabte a les 14:00 tampoc era la millor hora per visitar aquest mític barri, peró la veritat.. son 4 carrerons1 i la plaça de Chueca en si sembla de Catalunya en miniatura! Em va fer molta gràcia que hi havien establiments per tot tipus de gais: llibreries per maricultes, gimnasos per musculocas, saunes per desesperats, bars leather, botigues de roba per fashions i sex shops per tots! Però vaja, els llocs d’ambient i les discos en si semblaven (des de fora) una mica antro… s’haurà de tornar per la nit a veure que tal!

.

Museu Nacional d’Arqueologia

Mira que m’havien dit que no hi anés, que no valia la pena i jo mateix m’havia proposat no entrar en cap museu peeero… em sobrava temps i just després de baixar de Colón per Recoletos .. pam! M’el trobo allà davant tot solet, gratis i amb les portes obertes per mi! A més, quan un porta la professió a l’ànima, no ho pot resistir!!

I sí, tal com m’havien advertit és històrico-cultural i decimonònic: peces espetaculars en vitirnes sense ordre aparent, ni cap tipus d’explicació històrica. Però bueno… tenen cada cosa que et caus de cul! Que si els ullals d’elefant de Torralba i Ambrona, que si les dames d’Elx i Baeza, que si una torre funerària ibèrica de 5m d’alçada, que si un bifaç, un mosaic romà, lleons ibèrics… vaja! Lo típic que et trobes les excavacions del dia a dia!

I demà la Crònica del SATURDAY NIGHT FIBER!!!

OPERACIÓ MADONNA // Combat filosòfic part 2

Primer de tot dir-vos que CONJUNTBUIT ha publicat la segona part del nostre mític combat filosòfic!!
Aneu al seu blog i comenteu allí!

WOO!! Ja la tenim aquí!!

Finalment després de molts estira-i-arronsa amb la productora Live Nation, ha estat la ciutat de València qui s’ha endut el gat a l’aigua amb el concert de la DEESA absoluta del pop el proper 18 de Septembre! I res, jo, a dos dies de marxar a Madrid per retre culte a Morrissey, Mika i Siouxie, ja m’embarco amb una nova aventura: aconseguir anar a l’event musical del any!!!

La cosa està xunga, però no impossible! Demà es posen a la venta 60.000 entrades a 69 euros, també hi han pijades VIP de fins a 250 e, però la veritat és que no necessito tenir el llibre de la gira ni estar a 1ª fila! A les 10:00h es podran aconseguir els passis mitjançant venda telefònica, per internet a “Tick tack tickets” o bé al FNAC; així doncs ens hem coordinat amb una amiga, a qui finalment he convençut: ella farà cua al FNAC mentre jo ho intento via telemàtica i telefònica!

El concert es farà al “Circuito Ricardo Tormo de Cheste” un lloc que es va col·lapsar completament durant el concert d’Hèroes del Silèncio i molta gent es va quedar atrapada en un embús de tràfic sense poder arribar a temps al show. Aquest cop la Diputació Valenciana (qui ha subvencionat generosament l’event) ha assegurat que augmentarà el transport públic per tal que aixó no succeeixi. Quina por! Però en fí, suposo que aixó li dona més emoció al assumpte!

No m’he pogut estar de mirar els rumors que corren pels fòrums de fans sobre l’espectacle: el muntatge costa 4 milions d’euros, el set list es basarà amb el darrer àlbum saltejat amb els seus grans hits com: Vogue, Impressive Instant, Borderline, Hung Up, Ray Of Light, Music, In to the Groove, Isla Bonita, Express Yourself i possiblement LIKE A PRAYER.. vaja, una passada!!

Desitjeu-me sort!!

PD: Acaben d’anunciar una altre data a Madrid el dia 16! Bueno! Millor!! Així hi haurà menys demanda i sempre ens quedarà una altre oportunitat!

PPD: Operació Madonna finalitzada amb èxit!! Finalment he hagut d’anar al FNAC a substituir a la meva amiga a la cua, ja que per telefon i internet xungo i amb 15 min ja les tenia!! Doncs res, demà piro a Madrid, ja actualitzo Diumenge o Dilluns amb la Crònica del event!!! Sigueu dolents!

Solucions imaginatives a la crisi

Estimats lectors, en aquest post proposo una reflexió col·lectiva sobre la nostre penosa situació econòmico-laboral amb una pluja d’idees surrealistes alhora que iròniques per fer-hi front.

Ahir Madebymiky ens mostrava en un post com a minvat escandalosament el poder adquisitiu del proletariat amb els darrers vint anys;per al·lucinar! I avui a la premsa ens hem esmorzat amb la suspensió de pagaments d’una inmobliaria (la qual cosa es traduirà en milers d’acomiadaments) així com diferents plans de regulació laboral a empreses indirectament relacionades amb la costrucció; i com jo ja li estic veient les orelles al llop (els arqueòlegs que treballem a l’empresa privada depenem al 90% de les obres) doncs m’he proposat fer una llista d’argucies per tal de reduïr gastos:

1.- Torna al clàssic “botellón” teenager! Qui no enyora amb dolça melancolia aquelles mítiques nits als parcs i places del municipi, fent gresca i xerinola tot barrejant aquell entranyable vi “Las Cruzadas” (30 cèntims) amb “Conga Cola Dia” (25 cèntims)?? Si, ara em direu que el vostre paladar s’ha acostumat al Gintònic no? Doncs res! Calimotxo en vena!

2.- Obliga a la teva tièta soltera a que amb quatre retalls de tela et faci un vestit super fashion, convençent-la que fer cusos de costura per correspondència és la millor forma de matar les hores mortes.

3.- Cola’t al transport públic vestit de guiri (xancles, mitjons i barret de mexicà). D’aquesta forma si t’enganxa el revisor sempre et pots fer el suec (digali amb accent raro “sangria! paella! flamenco!”)

4.- Ves a inauguracions d’exposicons a Museus i gorreja tots els canapés que puguis. Només t’hauràs d’empassar un avorrit discurs de quatre autoritats i en quan acabi el darrer, prepara els teus colzes i obre el tupperware: la competència amb les iaies canaperas professionals pot ser dura, però val la pena!!

5.- Rellegeix els llibres que tens oblidats i plens de pols a les golfes del teu poble, de quan la teva àvia era soltera. Qui necessita estar al dia de les novetats bibilogràfiques podent tenir el plaer de llegir veritables incunables de la literatura franquista de postguerra, groguencs i rossegats pels ratolins?

6.- En comptes d’anar al cinema sempre pots passar una magnífica vetllada amb les teves amistats veient els VHS que encara guardes de la teva comunió, el teu cinqué aniversari, la funció de final de curs en la que vas debutar al món del espectacle fent un paper estelar d’arbre o, perqué no, aquelles mítiques vacances familiars a Benidorm que el teu inconscient havia tractat, sense gaire èxit, d’esborrar de la teva memòria.

7.- Fes unes vacances basades en el senderisme, l’autoestop, el bivac i la supervivència a base d’aigua de fonts i rierols, així com fruits silvestres. Pot ser una experiència fascinant, et posaràs en forma i et quedaràs prim com una sílfide!

Es mu triste de pedí pero ma triste es de robá! Alguna altre idea??

PD: La foto és diu “Barbie Suicide nº4” i és obra de Roberto Roseano

Com veure Madrid en 8 hores?

Estimats lectors us demano un favor!!

Dissabte vinent marxo, tot solet, a la capital del nostre estat per veure el “Saturday Night Fiber“: un festival de música independent on podré gaudir de les actuacions en directe de Morrissey, Siouxie, Babyshambles, Mika i My Blody Valentine.

La qüestió es que vaig en AVE (el meu pare es ferroviari i em surten els bitllets a preu de targeta de metro), arribo a les 10:00 del matí a Atocha i el recinte del concert no obre les portes fins les 18:00, així doncs tinc 8 hores per veure Madrid, i en tinc moltes ganes ja que no hi he estat mai!

Que em recomaneu? Heu de tindre en compte que no tinc cap mena de sentit de la orientació! Seria capaç de perdrem pel meu barri, així que no em proposeu visitar coses rebuscades!

De moment m’han dit que:

- No vagi al Museu Arqueològic, que és decimonònic i cutre.

- No em dona temps a visitar el Prado ni el Reina Sofia, a menys que passi corrents pels passadissos

- Dissabte pel matí no hi ha gens de marxa a Chueca.

- Un amic meu, especialista en Història Moderna em va proposar fer la Ruta del Madrid dels Austries i ja li vaig comentar que, a menys que ell em fes de guia, jo podia acabar a Burkina Faso!

Prometo fer una crònica detallada si m’ajudeu!

Alguna altre proposta?

Llista de les meves males accions

Estic veient una sèrie molt divertida, anomenada “Me llamo Earl“, en la que un heterogarrulo es proposa seguir les teories del Karma. Segons ell, perquè li passin coses bones  ha d’esmenar totes els putades que ha fet a aquells que el rodejen i, per començar, les escriu en una llsita.

Jo no crec gens amb aquestes xuminades neohippies del Karma; el dia que un amic meu, superbona persona, va morir de càncer als 16 anys, vaig tenir clar que la vida és un puto atzar carent de tota lògica on els caborns amb astúcia sempre acaben guanyant la partida.

Així doncs jo he fet també una llista de les meves males accions de les que me n’arrepenteixo un xic, però sense cap intenció de reparar el mal que vàren causar en el seu moment!!

1.- Llençar una motxilla a un noi de la meva classe per la finsestra colant-me al col·legi després de classe (Tenia uns 8-9 anys). No recordo en absolut que m’havia fet…

2.- Enviar un anònim amenaçant de mort a un nano per l’únic fet que em molestava la seva cara plena de grans. Em vaig currar una nota amb lletres de diari retallades. (Tenia 12 anys)

3.- Arrencar la cella d’una mossegada a un idiota que m’estava clavant cops de puny al estòmag. Tenia les mans inmovilitzades i no s’em va ocorrer res més… no és culpa meva, jo no miro combats de Pressing Catch! Quan vaig veure tota la sang i la seva cella a la meva boca em vaig desmaiar i la seva germana petita de 6 anys em va donar patades a la cara (Tenia 13 anys).

4.- Trucar a un telepizza i encarregar 10 pizzes amb tots els ingredients per un company que ens haviem barallat. Posteriorment convençer a una amiga de la meva classe que es fes passar per la nòvia d’un amic meu i truques a la mare de la víctima confessant el crim, per tal que jo en quedés impune (Tenia 16 anys).

5.- Enrrollar-me amb un amic meu hetero i explicar-li amb tot luxe de detalls a la noia que a ell li agardava al seu davant (Tenia 17 anys).

6.- Convencer a un amic meu que fes un graffitti insultant a un polític i després convencer-lo de que havia estat ocurrença seva, tot i que ell no tingués ni idea de política.

7.- Llençar bombes de fum i cohets explosius en una esglesia del meu barri en mitg d’una missa i partir-nos la caixa veient com les iaies sortien esparverades de l’eucaristia . D’aixó no me n’arrepenteixo gens! Va ser taaan divertit, eh Kas?

8.- Fer canapés amb menjar de gat, fent-lo passar per paté en un sopar de Nadal del esplai. Estava bó eh conjuntbuit? Muahahah.

9.- Fer correr mil rumors, si bé no del tot falsos, si bastant exagerats o tergiversats. Com quan una amiga em va dir que estava trista i es prenia pastilles (pel mal de coll) i jo vaig difondre que era adicte als antidepresius. Aixó, de veritat que va ser un malentés!

I ara pensareu que soc cruel, despiadat i malapersona, oi? Doncs nooo! Simplement que el meu signe zodiacal del escorpí és el que m’obliga a fer-ho, de debó! Com diria Jessica Rabbit: “Es que a mi em van dibuixar així“.

Però per altre banda us puc ben assegurar que em desvisc per les meves amistats i que ara mateix no faria mal ni a una mosca! I swear it!! Però per si de cas, no us baralleu amb mi, vale? Sempre puc tindre una recaiguda…