L’esperit dels orgulls passats

- Hola, bon dia! Qui és vostè?

- Soc l’esperit dels teus Orgulls passats i he vingut a mostrar-te una cosa: Mira allí! Et diu res?

- Joder!!!! Si soc jo amb 16 anyets duent una pancarta a la Mani de Orgull! Aixó deu ser com a mínim 1998, amb lo del judici dels Skins i tal! Que fort! Quina careta de nen petit, per favor!!!

- I aquell no et sona?

- Ostia, siii! Aixó ja ha de ser… 1999!!  i per tant és el K. el meu amic punki, que el pobre era tan baixet que va entrapussar amb les plataformes d’una Drag Queen i quasi cauen tots dos rodolant per terra rambla avall! Vaia telaaa! Que se n’haurà fet del pobre K.?

- I mira aquí: tú al 2000, amagan-te del pesat del teu ex, que et seguia per tota la mani! 

- Ahajaja, es veritat! Com em vaig poder enrollar amb “alló“? ahhhgg! Coses de la juventud, suposo! Ostia! Que bó! Aixó ja és 2001! Aquí estava amb el D.B. el M.E. i la L.!! Els tres eren suposadamet heteros llavors i poc a poc van anar sortint lentament del armari! Si es que ho sabia!!

-  Oi tant! Tard o d’hora tots acaben caient! I aquí l’espectacular 2005! Aquell 2003 en que et va acompanyar un superfreak convergent quasi que el passem de llarg, no?

- Si, millor! Vaia tela el 2005! Quina gentadaaa! Va ser el millor any sens dubte! Feia amb prou feines dos mesos que el Foro de la Familia havia convocat un milió de iaies homòfobes a Madrid i s’havia d’estar a l’alçada! Ohhhh! I aixó ja és l’any passat! Dos dies abants de marxar a Zarautz ballant en mitj d’un corro d’ossos, que amb les seves panxotes no ens deixaven ni moure! Peró.. escolta… que pretenies mostrar-me amb totes aquestes imatges que jo tenia tan ben guardadetes al oblid del meu inconscient? 

- Doncs res! Simplement volia que veiessis com, sense el teu petit gra de sorra, mai s’hauria pogut construïr aquest pont gegant on ara podem caminar per sobre l’arc de Sant Martí. No oblidis mai, en les nits en les que el teu pessimisme histèric no et permeti trobar cap mena de sentit a la teva existència, que sense la valentia de gent anònima, com tú, avui no seriem aquí, que s’han quedat molts d’aquell 1998 pel camí, que no van poder veure mai la llibertat que avui respirem però, afortunadament, tenim al darrere una generació que puja forta i decidida que ja no coneixerà la intolerància. I sí, encara que el 28 de Juny sigui avui poc més que una mera festeta folclòrica, encara queda molt tram per recorrer. Fins aviat! 

FELIÇ DIA DEL ORGULL GLTB A TOTS ELS LECTORS D’AQUEST BLOG!!

PD: La foto és un cameo-muntatge del meu fotògraf de capçalera Jotabé. Gràcies wapu!!