EL CONSULTORI SEXUAL… *by Lily & Debby*

Doncs si! Ja tenim aquí un nou cameo del blog! Es per mi un plaer quasi orgàsmic poder comptar amb la col·laboració estrella d’aquestes dues insaciables estudioses de la sexualitat i l’amor en totes les seves vessants teòriques i pràctiques: Sense més dilació us deixo amb Miss Lily Put i Debby Fijarme, que respondran amb tacte i delicadesa a les originals qüestions que els hi vàreu poder plantejar en aquest post.

 HELENA NITO DEL BOSQUE-  Fa algun temps que em sent atreta per una pesona molt propera a mi.. Però em fa cosa dir-li perquè no sé com s’ho podria pendre. Ell… bé, no sé si sent el mateix que jo… però és que, cada cop que hi penso, em sento bruta, com si estigués fent alguna cosa mal feta. Però k hi ha mal fet en estimar algú,no? El cas és que akest algú és… el meu avi… És una persona molt jovial! i sé que sent alguna cosa per mi…erò potser no és que jo em penso. Estic feta un embolic.
Què creieu que puc fer?? li decalro el meu amor, intento apropar-m’hi… O és millor que me’n oblidi. Jo estimo la meva àvia, no li volria fer mal…

Lily & Debby-> Lia’t amb ell ja! Segurament no li queda gaire temps: has d’anar per feina! A més pensa que en sortiras molt beneficiada de cara al testament; i per la teva àvia no patèixis, amb l’alzaimer ni s’en recordarà. I no parlem ja del sexe oral sense dentadura postissa, una expeiència extrasensorial! De fet nosaltres us  aconsellem que us arranqueu les dents per provar-ho! 

CUNI -Hola! Mireu, hi ha una cosa que sempre vull preguntar però no m’atrevexio mai perquè només dir la frase ja em fa sentir en ridícul… l’altre dia un rus em va fer un … vaia que em va xupar el cul tu. I jo voldria saber si això la gent ho fa molt poc, per curiositat. Per cert, recomaneu-ho val?

Lily & Debby -> Oi tant! Nosaltres cada dia abants d’esmorzar ens mengem un bon cul! La veritat és que és una llàstima no tindre el coll més llarg per poder fer-ho tú mateix! Això sí: sería convenient tenir-lo net abants de procedir…

XIXILOKO- Estimades Lily i Debby: L’altre dia m’estaba follant un tio i em vaig donar conta que en realitat no m’agrada que me l’endinyin gaire… soc lesbiana o frívola?

Lily & Debby-> Un sol cas no és estadísticament significant!! Nosaltres et recomanem que et follis uns 50 tios i ties de diferents edats, races i tamanys de polla, llavors facis una base de dades, hi apliquis la prova del “Chi-chi quadrat” i tan sol llavors podras sortir de dubtes!

LITTLE BIRD-> Ehh bé, jo tinc una amiga que té un problema: disfruta com una boja masturbant el seu periquito… es una fase, es zoofila, o aquesta es una pràctica habitual amb els animals?

Lily & Debby-> La teva amiga no és zoòfila, és una donant d’amor! Nosaltres ho acostumem a fer amb les cuques del carrer! 

TOM APORUCULO BUILDER-> Hola, tinc un amic que vol fer una llit rodona pero no sap per on començar. ¿Cómo puede convencer a la gente? ¿Hay alguna fórmula mágica?

Lily & Debby -> Per començar hauria de llimar les puntes al llit per fer-lo rodó! Segurament els capítols de bricomania li poden ajudar…

GIRL*-> A veure, el meu xicot vol fer continuament un 69 i jo no vull perquè, no es que em faci fàstic, però m’entren arcades quan em poso algo a al boca, ni aguantar un boli amb la boca puc! si li dic es pensarà que sóc vergonyosa o que m’ho invento….i això que el sexe va genial fins ara!! sempre va bé, però tinc por que no es senti ple del tot en aquest tema. per consequent, no m’agrada que ell m’ho faci a mi perquè em sap greu no poder ser recíproca.Què farieu? Tant important és per un noi aquestes posturetes dels trons??

Lily & Debby-> De cara a fer un 69 has de tenir en compte els següents paràmetres:
- Profunditat: Si no la calcules bé et pots ennuegar! Posa’t a sobre d’ell i ho veuràs més clarament.
- Alçada: Busca’t algú de la teva mida o li acabaras menjant els peus o el melic!
- Respiració: Si no vols ofegar-te pacta un ritme d’inspiració i un espai vital entre les seves cames!

MOZ-> Des de l’experiència o des de la consulta dels més doctes tractats: on és el límit de la masturbació? Quantes palles pot suportar un home sa al llarg de la seva vida? Què peta primer, la pròstata, el penis o els canells? Pot afectar l’excés de vida sexual en solitari a la vida sexual en parella?

Lily & Debby -> El límit és el cervell, sens cap lloc a dubte! La falta de reg sanguini i l’esgotament de la imagnació son els umbrals d’aquetsa milenària pràctica. Hem fet un estudi ràpid experimental entre els nostres familiars, amics, coneguts i saludats que ens ho ha confirmat!

ANÒNIM-> Jo tinc una amiga que no sap com masturbar-se…

Lily & Debby-> QUEE?? Però que li passa? Es una amiga imaginària? Es manca? En tot cas recomana-li que es busqui aquella cosa que té al final del braç, normalment anomenada mà i aquella altre que té entre les cames, també dita cony, i vagi fent combinacions! 

…esto no se mira, se come!

 

*by Miss Lily Put & Debby Fijarme*
 

Aqueòleg Glamurós no es fa responsable de les opinions dels seus “Artistes Convidats”, ni dels traumes psicològics que pot produïr la lectura d’aquest post!

Autoepístola nº1: Cap a rutes salvatges?

 

Estimat Arqueòleg Glamurós:

L’altre dia vaig d’acabar de veure l’excel·lent film “Hacia rutas salvajes” que narra les aventures i peripècies, basades en fets reals, d’un nano de la meva edat que un bon dia abandona la seva familia, els seus recursos econòmics i marxa amb una motxilla i un llibre de supervivència des d’Arkansas a Alaska a peu. T’imagines? Em fa una mandra només de pensar-ho!

Just després em conecto al msn i saps a qui em trobo? Al K.! Doncs si, resulta que acaba de tornar del inconmensurable aburriment sideral als pirineus aragonesos per merodejar de nou els bulliciosos carrers hospitalencs; però no et pensis que serà per gaire temps eh! Ara se li ha ficat entre cella i cella que vol marxar a viure sol a les planures de Mongòlia! Si, ja sé que em diras que és una d’aquelles idees absurdes que mai acaba duent a terme… però segons ell no hi ha un altre millor lloc al món on trobar tant d’espai buit i cavalls… que hi farem!

Llavors va ser quan em vaig plantejar si realment la meva vida no havia caigut en una rutina assassina, segrestada per una por innata als canvis… A veure, a nivell laboral no em puc queixar excessivament, però quan portes dues setmanes mirant fixament a una màquina retroexcavadora nou hores al dia, sense que aparegui absolutament res, t’acaves plantejant, encara que sigui per un instant, si realment no valdria la pena deixar-ho tot i marxar a peu fins a Alaska o a cavalcar les planures mongoles.

Si, ja sé que no ho faré, perqué m’horroritza la idea d’un futur inhòspit i desconegut, on no sàpiga exactament quins son els problemes que em trobaré i on sigui l’atzar i no la meva voluntat qui dugui el timó del meu destí; però… ¿perqué no fantasejar durant uns segons amb la idea?

A qui o a qué trobaria a faltar realment? Hi hauria algú que notés la meva absència? Fins on estaria disposat a arriscar? Seria capaç de valdre’m per mi mateix en la inmensitat de la soledat infinita o tindria un terrible “mono” de relacions socials? Realment m’aportaria quelcom aquesta experiència vital que no em proporcioni la meva feina monòtona, els amics de tota la vida, la família o els meus hobbies?

Un cúmul de preguntes retòriques que, afortunadament, mai trobaran la seva resposta…

Arqueòleg Glamurós

HANS BLÜHER: Un filòsof gai nazi.

Si fa unes setmanes us exposava la paradoxa d’esser al mateix temps gai  i de dretes, avui veurem detallat l’exemple més radical imaginable: un filósof que va intentar cosntruïr una ideologia que barregés al mateix temps la exaltació de la homosexualitat i el nacional-socialisme.

Segons aquest filòsof, nascut el 1888 a Berlin, les dones eren uns essers inferiors i perillosos i proposava una aliança viril entre els homes  (imgino que de caire sexual) per tal de crear una societat exclusivament mascuilna i ària.

Les seves tèsis vàren tenir un cert ressó dintre de les SA, la secció més radical, violenta i paramilitar del Partit Nazi, liderades pe Ernst Röhm, que va ser sorprés al llit amb un altre home durant la fatídica “Nit dels Gavinets llargs” (Juny de 1934), en la que Hitler ordená un assasinat col·lectiu contra aquest sector del seu propi partit temerós que volguessin pendre-li el poder. A partir d’aquell moment la influència de Blüher va ser nula dins el nazisme, però va tenir la inmensa sort de no ser excutat o deportat a un camp d’extermini.

Durant el règm nazi es tanquen tots els locals d’ambient, es crea una unitat especial de la Gestapo per combatre la homosexualitat, es fan llistes negres de gais que anàven marcats amb un triangle rosa, s’executen experiments médics per “curar” als gais (com els realitzats el doctor Carl Vaernet al camp d’extemini de Buchenwald). Entre 1933 i 1945, 100.000 homosexuals son arrestats i empresonats, uns 10.000 d’ells en camps d’extermini. No sabem quans vàren sobreviure.

Tot i aixó Hans Blüher va seguir donant surport al règim de Hitler. Ara ja no em sembla tan sorprenent que hi hagin gais que votin al PP i aplaudeixin a la COPE. 

PD: Gràcies Ferran per passar-me l’enllaç amb el qual he pogut fer aquet post!

Posts Relacionats

•  Blogs gais de dretes, si existèixen.
•  Pequè Hitler NO era gai

MADONNA salva el món en 4 minuts.

Atenció! Es prega a totes les Amys Witnhouses, Rihanas i altres aficionadilles que vaigin desapareixent dels tops i pistes de ball perqué al DEESA del pop ja torna a estar entre nosaltres de cos present i amb un nou disc!!

Tots els que som fervents devots d’aquest mite musical que es manté incombustible al llarg del temps sabem el que sinifica el llançament d’un nou primer single de la diva, aquell moment únic, màgic i irrepetible en que vàrem escoltar, temps enllà, aquells  himnes generacionals com “Holiday”, “Like a Virgin”, “Isla Bonita”, “Like a Prayer”, “Frozen”, “Music” o “Hung Up“, per citar només els més coneguts.

La cançó es diu “4 minutes” i pertany al disc “Hard Candy” titolat, per cert, com el genial film sobre la pederastia protagonitzat per Ellen Page.

La veritat es que em temia el pitjor, ja que Madonna té una tendéncia natural  a alternar àlbums genials amb mediocres,  com quan va fer el soporífer “Erótica” després del extasiant “Like a Prayer” o quan va llençar el bluf d’“American Life” despés del mític “Music“, i clar, com “Confssions on a dancefloor” era tan sublim, jo ja tremolava. I les noticies que venien del disc no eren gaire esperançadores: ¿Timbaland a la producció i duos amb Justin Timberlake?  Comorr??

I el resultat, doncs bé, de moment només tenim aquesta cançó i, a veure, no és ni de lluny el millor senzill de la material girl, però no està gens malament i com més l’escolto més m’enganxa: un hip-pop comercial i que sona a deja-vu (sembla que amb l’edat Madonna  prefereix no arrisacar-se gaire amb la innovació),  però que es un trencapistes innat! Ja ha acnseguit el Nº1 de singles a tot Europa i  per seixantena vegada en la seva carrera ha entrat al Top 10 britànic! Tot una proesa!

PD: No us perdeu el video d’Ellen de Generes  ballant al ritme de la cançó i bromejant sobre com de calenta es posa al veure al portada del disc!

Si jo fos director de TVE…

Si per un casual Zapatero cometés la terrible imprudència de nomenar-me a mi director de TVE, mai se sap, aquetses son algunes de les coses que faria. Com pordeu veure audiència en tindria una estona llarga i donaria un benefici tan gran al estat que nadariem sempre en el superàvit:

.

- Pornografia en prime time: Una televisió pública ha de servir els interessos generals i les necessitats bàsiques dels ciutadans, és una vergonya que una cosa tan imprescindible alhora que artística com pot ser el porno estigui delegada a intempestives hores de la matinada. Ningú us obliga a veure-ho i els menors, com més aviat aprenguin de que va la vida millor.

- Substituïria “Mira quien baila“ per “Mira quien apedrea a Anne Igartiburu“, concurs basat en llençar pedres de forma original i artística contra aquesta cèlebre presentadora, que estaria previament lligada a un arbre. Un jurat valoraria i comentaria la jugada; el casting es faria entre aixecadors de pedres vascos.

- Els programes del cor tindrien algunes peculiaritats força curioses: els famosillos habituals s’haurien de sotmetre a diversos questionaris sobre física qüàntica, filosofia kantiana i geografia del sud-est asiàtic, asseguts en una cadira elèctrica que els aniria deixant descàrregues d’alt voltatge cada cop que no acertessin correctament una pregunta. 

- Per garantir la pluralitat informativa els telenoticies estarien presentats alhora per Iñaki Gabilondo i Federico Jimenez Losantos, cada un explicaria la mateixa noticia des del seu punt de vista i posteriroment s’atacarien visceralment entre ells sense cap mena de pietat.

- Faria un reality show dins un cuarto oscuro amb Mariano Rajoy i 20 gais ninfómans desesperats. Es diria “Rajoy, aprovecha y dilo hoy“. No hi hauria cap tipus de norma ni control ètic.

- El futbol i la secció d’esports de les noticies es transmetrien en diferit, sense so, en blanc i negre, subtitolat en urdú i en horaris protegits.

- TV2 es dedicaria exclusivament a fer reportages sobre arqueologia i història. Destinaria 10 unitats mòblis a cobrir noticies de jaciments en directe. Obviament tots els arqueòlegs esdevindrien la nova èlit del glamour i la intel·lectualitat.

El consultori sexual i sentimental de LILY & DEBBY

Antenció lectors d’aquest blog! Es per mi un veritable honor anunciar la inminent col·laboració estrella de dues reputades especialistes mundials en afers sexuals i amorosos: Miss Lily Put i Debby Fijarme.

Elles ho saben tot sobre sexe i amor: no hi ha detall ni problemàtica que els hi resulti aliena, tot allò que la vostre perversa ment pugui arribar a imaginar en les solitaries nits de luxuria elles ja estan aburrides de fer-ho!

Així doncs s’han decidit a obrir un consultori per resoldre els vostres dubtes i qüestions que us plantegi la vostre vida sentimental i sexual, així com aconsellar-vos per poder caçar el vostre Princep Blau! I com fer-ho? Doncs bé, elles respondran ben aviat als vostres comentaris, que podeu deixar aquí fins al proper Dilluns de Pasqüa, dia en que jo tornaré de vacances.

En el cas que us faci vergonya teniu dues opcions: o bé deixeu el comentari emprant un pseudònim eròtico/festiu (en plan POL VAZO, per exemple) o bé començeu la frase amb el tópic “Jo tinc un amic que…” . Podeu preguntar tot alló que se us passi pel cap, real o imaginari, tan rebuscat i provocador com us vingui de gust: elles poden amb tot!

Insults amb Glamour

Insultar és tot un veritable art! Realment és un gènere literari que podria donar molt de sí, si no fos que la passió de la ràbia del moment ens fan acabar emprant els mots més barroers i ordinaris que trobem a má, com si fossim una Belen Esteban qualsevol.

Però avui, estimats lectors, us ofereixo gratis et amore una lliçó magistral de com emprar l’insult amb classe i estil, demostrant al nostre odiat adversari que som capaços de dominar els nostres instints i, a més, tenim infinitament més cultura i glamour que ell/a. No hi haurà víbora que se us resisteixi!

El millor aliat del insult refinat és, sense cap lloc a dubtes, la ironia, encara que aquesta sigui com “La Sexta“, que només l’agafen el 30% dels espanyols!  I que millor que uns exemples pràctics reals dels grans mestres per demostrar-ho!

“Vosté té totes les virtuds que detesto i cap dels vicis que admiro“
Winston Churchill

“La teva mare t’hauria d’haver abandonat i quedar-se amb la cigonya“
Mae West

“No té cap enemic, però es profundament odiat pels seus amics”
Oscar Wilde

“He passat una vetllada inolvidable, llàstima que no fos aquesta“
Grouxo Marx

“Resulta admirable que estimis a la natura, tot i el crim que aquesta va cometre amb tú”
Forrest Tucker

“Tranquil, no tens res que una simple reencarnació no pugui curar!”
Jack E. Leonard

“Tens la oïda de Van Gogh per a la música”
Billy Wilder

Més aquí

“CONTROL”: El biopic existencialista de Ian Curtis

• “Existència… bé, quina importància té?Jo existeixo en la millor forma que puc. El passat es ara part del meu futur. Els present ja m’ha fugit de les mans...”

Amb aqustes dures paraules s’inicia l’excel·lent film “Control“, que ens narra la tortuosa experiència vital de Ian Curtis, cantant de Joy Division, en el poc temps que va transcorer des de la seva fulminant escalada a la fama musical fins al seu suicidi a la cuina de casa seva després d’escoltar ua cançó d’Iggy Pop.

La vida del compositor dels majors èxits del post-punk de començament dels 80′s, no va ser precisament un cami de roses: la seva epil·lepsia i la forta medicació el varen sumir en un estat de semi-bogeria depresiva que el portà a autoodiar-se i a trencar les relacions socials amb tot alló que el rodejava.

Sempre ens quedarà el dubte, com en el cas de Kurt o Janis, de saber de que haurien estat capaços si la mort no hagues tallat d’arrel una carrera tan curta que no els va donar temps ni tan sols a fer una sola cançó dolenta.  

Rodada integrament en blanc i negre la peli ens endinsa dins la ment en progressiva descomposició del mític rocker, veient com la fama és una arma de doble fil que no es pot deixar en mans de qui no està preparat per fer-ne un bon us. Molt recomanable enara que no sigueu fans del grup en absolut.

I finalment com a homenatje a Curtis, prengeu-vos un instant per recordar aquest himne generacional: “Love will tear us apart“, una cançó sense la qual no existiria el panorama indie actual!

   

Per fi algú fa una crítica positiva a aquest blog!!

Els lectors novells d’aquest blog potser no ho sabrán, però jo soc un veritable especialista en ficar la pota, crear malentesos, ofendre gratuïtament a la gent i ficar-me en tot tipus de situacions dantesques i surrealistes sense més!

EL meu antic blog ja va rebre una polémica i contundent crítica negativa que va aixecar bastanta polseguera (qui ho vulgui rememorar ho pot fer CLICANT AQUÍ), això per no parlar de totes les amenaces i insults de tota mena que he rebut per part de tots aquells col·lectius d’allò més variats que s’han sentit atacats d’alguna forma per la meva àcida ploma: arqueòlegs anarquistes, carlistes avorrits sense lloc on caure morts, gais del PP, catalanistes indignats per la meva falta de patriotisme, fòrums feixistes sense gaire sentit del humor…

Doncs bé avui, ha succeït un fet d’allò més inesperat i completament inverosimil!: algú m’ha dedicat un post on en comptes de qualificarme d’egòlatra desmesurat o gai acomplexat m’han posat pels nùvols, fent una crítica molt postiva de la bitàcora que esteu llegint! Can you blelive it? Doncs si HO PODEU LLEGIR AQUÍ! 

Com diria Morrissey en aquesta cançó: “Trouble loves me“, tot i que a voltes el destí em dona aquestes petites sorpreses tan agradables, més que res per trencar la monotonia del  meu pessimisme natural!

TEST: Ets una petarda?

Després del insperat i arrollador èxit del Test titolat “Ets Nyonya?” he decidit fer-ne un altre per tal de que pogueu posar a prova el vostre nivell de petarderia, glamour o ploma, com li volgueu dir! Convido especiament als lectors heteros a que hi participeu amb total sinceritat, que potser descobriu una faceta vostra que desconeixeu.
El procediment és ben simple: trieu una opció per cada pregunta, feu el recompte, mireu la resposta i deixeu un comentari amb el resultat!

1.-Per a tú Paris Hilton és…

• A)Qui? No tinc el gust de conèixer-la
• B) Un pija insofrible!!
• C) Una petarda graciosa
• D) Un model a seguir a la vida.

2.-Quan vas a una discoteca…

• A) No hi vas quasi mai i si ho fas et quedes quiet com un estaquirot.
• B) Et limites a ballar discretament.
• C) Puges al Pòdium
• D) Puges al Pòdium, fas una perfomance i tota la sala t’acaba aplaudint i aclamant.

3.-Un amic et convida a un concert de Mónica Naranjo…

• A) Inmediatament deixa de ser el teu amic
• B) T’inventes una excusa per no anar-hi
• C) Hi vas,  pot ser entretingut i divertit.
• D) Quin emoció! Per fi!! Fas dues hores de cua per poder estar a primera fila!

4.-El festival d’Eurovisió…

• A) Lo cualo? Tu només coneixes la Eurocopa!
• B) No l’has vist quasi mai, te pinta de ser avorridissim!
• C) T’el mires sovint, pot ser molt divertit
• D) No te l’has perdries per res del món. El vius amb intensitat, votes per SMS i et saps els noms dels participants i els títols de les cançons.

5.-En quant a la discografia de Madonna…

• A) No l’has escoltat mai, a tu si et treuen de Los Mojinos Escocios et perds.
• B) Algún cop has sentit alguna cançó per la ràdio.
• C) Tens bastantes cançons al teu iPod, i algún CD… no està gens malament.
• D) Ho tens tot! DVDs en directe, cares B, remix, edicions especials…

6.-Vas veure el concurs “Supermodelo 2007“?

• A) No sé de que m’estas parlant…
• B) Mai! Quin horror! Molt millor Gran Hermano!
• C) Algún cop fent zaping, tenia moments molt bons!
• D) Et vas convertir en un ultrafan i votaves a les nominacions!

7.- Et conviden a un concurs de disfresses…

• A) No hi vas! Quina vergonya!
• B) Et poses un nas de pallasso i gràcies!
• C) Fas una disfressa graciosa preparada mitja hora abants
• D) Et curres un vestit de lluentons, perruques despampanants i maquillatge barroc: Tu HAS de guanyar!

 

Respostes majoritaries de A: GARRULA! Es pot saber com cony has vingut a parar a aquest blog? I que fas llegint-lo? No hauries d’estar veient un partit de futbol i xerrant de tunning?

Respostes majoritàries de B: ORDINARIA! Ets una ovella més del ramat, segueixes la gris corrent que t’ha atrapat en una decadent vulgaritat.

Respostes majoritàries de C: REINONA! Tu saps que portes una petarda dins teu i pe molt que t’esforcis en dissimular-ho t’acabarà sortint tard o d’hora!

Respostes majortàries de D: DIVA! No soportes passar desaparcebut/a, tu has nascut per ser la Reina del Ball, cal que tothom sàpiga que ets la viva encarnació del glamour i no penses desaprofitar cap ocasió de demostrar-ho!