Refelxions en un míting de Llamazares

- El públic: La cosa més heterogènea que us pogueu arribar a imaginar! Que tindràn en comú un grup de iaios nostàlgics de la lluita antifranquista, sindicalistes barbuts, parelles de gais, monitors d’esplais hippies i intel·lectuals lectors de El País? Doncs simplement que acudeixen als mítings d’ICV-IU a Hospitalet de Llobregat.

- El comunisme ja no és el que era: Ni una falç amb martell! Ni un “NO PASSARAN” corejat al unísson! I jo que patia perqué era incapaç de recordar la lletra de la Internacional més enllà de la primera estrofa… algú sap que diu després de “Amunt damnats de la terra…”?

- Gaspar Llamazares: És un tap! M’arriba per la cintura quasi! I entranyable com un osset! La veritat és que l’adoptaria i tot! Aiii però que monu! Només li falta un xic més de carisma al pobret i ja seria ideal!

- El discurs: Com Zapatero guanyarà les eleccions segur, doncs no us preocupeu per la utilitat del vot, us podeu permetre votar a l’esquerra de veritat que al PSOE li sobren vots i quan té la majoria absoluta fa coses tan poc sostenibles com entrar a la OTAN o el GAL i, a més, SuperGaspi lluitarà de veritat contra el capital!

- La utilitat dels mítings: Tots els assistents ja estavem més que motivats, si per nosaltres depengués proclamavem la III República Federal i nacionalitzavem la Banca allí mateix… realment convencen a algú que no ho estigués ja previament?