FOTOPOESIA: Solitud
Febrer 2, 2008
Solitud, fidel i amarga companya,
a voltes desagraïda i traïdora,
i poques vegades desitjada.
Cauta esperes un nou fracàs
i guaites, sempre amagada
una oportunitat per ofegar
qualsevol somni irreal.
Solitud, incansable companya de llit
coneixedora dels més foscs secrets
sento, quan em mires, un intens fred;
deu ser l’esfereïdor glaç de l’etern oblit.
Solitud, eterna rival
a qui sembla que mai podré vencer
concedeix-me un xic més d’oxigen
abants no m’acabis d’escanyar.
.
.
.
El text i la imatge son meus. Per veure més fotopoesies cliqueu aquí.
Premi "Que te la pique un pollo" otorgat per 
GLAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAM!!
He vist el teu comentari! grazie mille! m’ha fet molta il·lusió! com he dit al meu blog, no sé si és un retorn definitiu o paraules, línies o anècdotes esporàdiques sobre la meva turbulenta i agitada vida, però! tinc moltes ganes de tornar a escriure, per tant seré per aquí, i et llegiré!
M’agrada molt el teu nou “raconet”, molt en la teva línia. He decidit comentar en aquesta poesia perquè m’ha encantat, com has descrit la solitud i el que sents quan te la trobes, m’he sentit molt refelectida.
ETS UN PUTO CRACK! jeje, mil petons!
QUALCHEEEEEEEEEEEEEE!! YOU ARE BACK!!
YEAAHHHHH!
T’afegeixo al meu Blogroll pero ya!!