Arxiu de febrer de 2008

h1

Refelxions en un míting de Llamazares

febrer 29, 2008

miting iu

- El públic: La cosa més heterogènea que us pogueu arribar a imaginar! Que tindràn en comú un grup de iaios nostàlgics de la lluita antifranquista, sindicalistes barbuts, parelles de gais, monitors d’esplais hippies i intel·lectuals lectors de El País? Doncs simplement que acudeixen als mítings d’ICV-IU a Hospitalet de Llobregat.

- El comunisme ja no és el que era: Ni una falç amb martell! Ni un “NO PASSARAN” corejat al unísson! I jo que patia perqué era incapaç de recordar la lletra de la Internacional més enllà de la primera estrofa… algú sap que diu després de “Amunt damnats de la terra…”?

Gaspar llamazares- Gaspar Llamazares: És un tap! M’arriba per la cintura quasi! I entranyable com un osset! La veritat és que l’adoptaria i tot! Aiii però que monu! Només li falta un xic més de carisma al pobret i ja seria ideal!

- El discurs: Com Zapatero guanyarà les eleccions segur, doncs no us preocupeu per la utilitat del vot, us podeu permetre votar a l’esquerra de veritat que al PSOE li sobren vots i quan té la majoria absoluta fa coses tan poc sostenibles com entrar a la OTAN o el GAL i, a més, SuperGaspi lluitarà de veritat contra el capital!

- La utilitat dels mítings: Tots els assistents ja estavem més que motivats, si per nosaltres depengués proclamavem la III República Federal i nacionalitzavem la Banca allí mateix… realment convencen a algú que no ho estigués ja previament?

h1

ENTREVISTA INTERACIVA AL CAP DE LLISTA D’ICV-IU (PART 1)

febrer 27, 2008

Avui us deixo amb la PRIMERA PART  de l’entrevista interactiva al cap de llista de la coalició ICV-IU per la próvincia de Lleida, Josep Antoni Moreno, (que per cert, avui participarà en un debat al Canal 33) a partir de les preguntes que vosaltres mateixos li vàreu deixar. La segona part es publicarà en uns dies, en quant la seva apretadíssima agenda de campanya li deixi temps sufucient com per contestar la llarga llista de questions que li vàreu deixar.

ICV

MIQUEL!- Malauradament sembla que el consum elèctric a Catalunya / Espanya segueix creixent any rere any. ICV sempre ha apostat per la generació neta de energia (no nuclears entre altres), tenint en compte aquest creixement imparable, i tenint en compte que només amb les energies renovables no podrem, ni de lluny, generar l’energia que necessitem. Quines solucions reals planteja el seu partit? Comprarem l’energia a França (el més important productor i venedor d’energia a Europa gràcies a ser el país més nuclearitzat del món)? No creu que cal una moratòria nuclear?

Primer: el consum elèctric segueix creixent, és evident. Segon: ICV sempre hem apostat i apostem per la generació de energies renovables i netes. Tercer: Amb aquestes energies ÉS POSSIBLE generar l’energia que veritablement necessitem. Les nostres solucions? Moltes. Però en primer lloc destacar que en el marc global dels problemes del sistema energètic i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, molts han volgut veure l’energia nuclear com si fos la panacea: però ni és la solució al canvi climàtic, ni és una energia barata, ni existeixen recursos il·limitats ni tampoc elimina la dependència energètica.  I no és la solució al canvi climàtic perquè substitueix emissions de CO2 per residus radioactius, la vida activa dels quals va més enllà de desenes de milers d’anys, i pels que encara no hi ha tractament factible. Per tant, l’energia nuclear és un perill, com el canvi climàtic. Per això no podem combatre un perill amb un altre. No podem llençar oli al foc. Per tant, perquè utilitzar energia bruta si podem utilitzar energia neta?

ICV proposem un “Pla Pont” per l’energia nuclear, amb la finalitat de permetre el tancament gradual de les centrals nuclears tot assegurant el subministrament energètic a partir de fonts netes. Es tracta de definir un periode de transició un cop les centrals nuclears estiguin amortitzades (pel cas d’Espanya són 25 anys) i fer una pròrroga de 5 anys més, durant la qual es generaria un fons a partir dels beneficis de les centrals.

I per tant, amb la nostra major influència, establirem una “Llei d’estalvi i eficiència” (proposició de llei que hem presentat junt amb Ecologistes en Acció, WWF/Adena, Greenpeace, CCOO i Els Verds al Congrés dels Diputats) que inclou un conjunt de mesures contundents per a frenar el continu creixement del consum d’energia en el nostre país i crear un marc legal que fomenti una cultura energètica basada en l’estalvi, l’ús de tecnologies més eficients i les fonts d’energia renovables. Per a aconseguir-lo, la proposta de llei estableix un objectiu uniforme d’estalvi en el consum total d’energia a nivell nacional de, almenys, un 1% anual en termes absoluts, durant els primers cinc anys a partir de l’entrada en vigor de la llei. Aquesta xifra hauria d’ajustar-se posteriorment per a arribar a una reducció mínima absoluta del 20% en 2020 pel que fa a 2005.

Precisament, amb la finalitat d’arribar a aquesta meta, la proposició de llei recull la necessitat d’engegar una sèrie d’actuacions i mesures de gestió de la demanda en els sectors consumidors finals. Entre elles, s’ha de destacar la disponibilitat d’auditories energètiques a l’abast de tots els usuaris finals, especialment per a les PYME i els sectors residencial-terciari, i la introducció i el compliment de criteris d’eficiència energètica en la planificació territorial i en la construcció i manteniment dels edificis. Els preus i les tarifes elèctriques haurien d’establir-se de manera que reflecteixin els costos socials i ambientals originats per les energies brutes.

I, finalment, complementar aquestes mesures amb una Llei d’Energies Renovables, que potenciï aquestes energies  amb l’objectiu d’assolir a partir d’energies renovables un 30% de l’energia primària l’any 2020, i un 80% l’any 2050.

I com a mostra: Àustria Dinamarca, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Nova Zelanda, Austràlia, … no generen energia nuclear*.

*Àustria va decidir a 1987 no posar en funcionament la seva única central nuclear i la va reconvertir a gas. Dinamarca, el país a més nivell de vida de tota la UE, té prohibit per llei utilitzar l’energia nuclear com a recurs energètic. Suecia, que va decidir en referéndum tancar les seves 12 centrals nuclears l’any 2010, ja ha establert un plan basat en l’eficiència energètica i les energias renovables per a reconvertir el seu sistema energètic. Als Estats Units, país pioner de l’energía nuclear, fa més de 20 anys que no ha hagut cap encarrec de central nuclear. A Alemanya, Regne Unit, Bèlgica, Suiza, Finlàndia, Canadà, …, fa molt de temps que hi ha una moratoria per a la construcció de centrals nuclears. A França, l’últim estudi comparatiu sobre els costos de generació portat a terme pel Ministeri d’Industria per 1997, va demostrar clarament que l’energia nuclear no és el recurs més barat per a la nova generació elèctrica.

FERRAN MIR- Quina es la postura del seu partit en referencia al Concordat Esglessia-Estat de 1979 i posteriors modificacions?

La més clara de tots: la derogació d’aquests pactes clarament anticonstitucionals. L’Estat ha de garantir la igualtat de tracte amb totes les religions i no pot subvencionar-ne ni potenciar-ne cap.La legislació de l’Estat ha de ser ACONFESSIONAL. Per això, amb més influència, reformarem la Llei Orgànica 7/1980 sobre llibertat religiosa, a fi d’eliminar les referències que privilegien l’Església catòlica discriminant altres confessions i opcions de pensament no religiós.

FERRAN MIR- M’agradaria coneixer que diuen sobre la reforma de la Llei Electoral en el sentit d’admetre llistes obertes. Per a mi (i suposso que per a la majoria dels ciutadans) els Srs. Herrera, Chacon, Duràn, Puigcercós, Cirera, (e tutti quanti!) no son més que entelequies (fotos en un cartell electoral). ¿Quan podré votar a un candidat que pugui sentir proper i a qui pugui traslladar les meves inquietuds com si parlés amb un amic?

La nostra solució és la reforma de la llei electoral per garantir una major proporcionalitat, amb la capacitat de les CCAA de convocar referèndums, la limitació dels mandats a dos per les responsabilitats executives i a tres per les representatives. Per un altra banda, la solució és apropar les institucions a la ciutadania, facilitant la seva intervenció en els afers que es tracten i es decideixen. Així com la d’assegurar una representativitat i participació política que garanteixi l’equitat de gènere, avançant cap a una progressiva feminització de la política que ens porti a guanyar la plena igualtat. Objectiu totalment necessari que no quedaria assegurat amb les llistes obertes. El que cal és la màxima participació de la ciutadania establint els mecanismes per fer-ho possible. En tot cas, ICV no està en contra d’admetre les llistes obertes, sempre hi quan s’assegurin els anteriors preceptes que per la nostra coalició són prioritaris.

PAPITUDes de fa un any, a les enquestes del Centre d’Estudi d’Opinió, el nombre de persones que volen un estat independent o un de federat amb Espanya per Catalunya supera ja el 50%. Ha arribat el moment de redefinir la nostra relació amb Espanya més enllà de la constitució vigent?

Segons el darrer baròmetre del CEO a Catalunya, un 17% dels enquestats prefereixen un estat independent, un 5,1% que Catalunya sigui només una regió més dins d’Espanya, un 37,8% desenvolupament de l’autonomia i un 33,8% per un Estat dins una Espanya federal. Per tant, les opcions a favor de l’autogovern són hegemòniques i les partidàries d’una opció federal clarament superior a la independència o al centralisme. En aquest sentit, ICV-EUiA planteja un horitzó nacional, més enllà del marc actual basat en el federalisme plurinacional, plurilingüístic i pluricultural, amb el dret a l’autodeterminació des d’una perspectiva federal, doncs per a ICV-EUiA, el dret a decidir significa que un poble, i en el nostre cas Catalunya, pot decidir partir de la seva sobirania com a nació si vol tenir un estat propi i independent, si vol estar integrat en un altre i, en aquest cas, de quina manera es materialitza aquesta integració. En tot cas, per a ICV-EUiA el dret a decidir, en termes federals, ha de ser un pacte, un acord, primer al si de la societat catalana per conformar una majoria que decideixi el seu futur i per altra un pacte amb l’estat.

PAPITU - 1.284.081 vots va rebre IU-ICV el 2004. Sota una llei electoral amb circumscripció úca aquests vots haguessin representat 18 en lloc dels 5 escons obtinguts. No hauria de ser prioritària un reforma de la llei electoral?

Exactament. Cal reforma de la llei electoral estatal per garantir una major proporcionalitat. Molta gent no és sent representada perquè el sistema electoral beneficia clarament als dos grans partits (PP-PSOE). Només així s’entén que
la coalició IU-ICV amb 1 284 081 vots a les passades eleccions generals obtingués només cinc diputats mentre altres partits amb menys vots aconseguissin més diputats. Per fer-ho possible caldrà considerar, entre altres mesures: Garantir que el valor d’un vot sigui el mateix independentment d’on s’exerceixi aquest dret. Augmentar el nombre d’escons del Congrés a quatre-cents. I estudiar la fórmula de càlcul de vots en escons que garanteixi la major proporcionalitat.
.
PAPITU- Allí on podeu pacteu amb els socialistes per fer polítiques més d’esquerres. A llocs com Barcelona fins i tot ho vau anunciar abans d’anar a les urnes. Aquesta entrega incondicional al PSC, no us està fent molt de mal? A Barcelona la Mayol crec que és la presidenta del ZOO, quina política d’esquerres es pot fer des del ZOO?

De cap manera la nostra opció és pactar amb els socialistes i menys una entrega incondicional. Tot lo contrari. Els nostres pactes estan condicionats a poder desenvolupar polítiques d’esquerres i ecologistes, és a dir, progressistes, socials i mediambientals. Quan algun pacte no ens ho a permès, o no l’hem signat o l’hem abandonat. En quant al ZOO, aquesta és una de les competències d’una regidoria tant important com la de Sostenibilitat, Serveis urbans i Medi ambient, on a més es desenvolupen campanyes de consciència de la desaparició de determinades espècies per l’efecte del canvi climàtic.

VALENTÍTORRA- Hola! M’agradaria saber si ICV pensa, ni que sigui nomès en un pla teòric, en les RENDES BASIQUES com a instrument de justícia social.

Totalment! Amb la major influència d’ICV-EUiA establirem una Pensió Bàsica Universal que millori i unifiqui les pensions no contributives (actualment de 328,44€) per sobre de l’index de suficiència (544,48€). I per un altra, també la Renda Bàsica d’Emancipació dirigida al jovent per tal de garantir uns ingressos mínims als i les joves per ajudar-los a emancipar-se i començar a plantejar el seu propi projecte vital. Aquesta RBE suposaria un pagament d’entre 400 i 500€ mensuals entre els 18 i els 23 anys, que s’hauria de reduir a 300 entre els 23 i els 28 anys.

IMAGINA- Dando por sentado que en un mundo globalizado por las multinacionales, donde los ciudadanos sólo piensan en sus intereses y la derechización es inevitable en todos los estamentos sociales, ¿cuanto cree que tardará su partido en poder ser llamado “de derechas (muy moderado)”, o podríamos decir que ya lo es?

Mai, de cap manera! Aquesta és la nostra lluita. No comparteixo l’apreciació que fa del món globalitzat. Ni tots els ciutadans únicament pensen en els seus interessos, ni la “derechización” és inevitable. Un gran exemple és ICV. Però a més, uns moviments socials cada vegada més forts i influents. ICV-EUiA treballa desenvolupant polítiques per fer possible un altre món, més just, igualitari, solidari i sostenible, i no estem sols. ICV-EUiA apostem per redefinir la relació que Espanya té amb els paradisos fiscals i introduir mesures sobre els fluxos del capital especulatiu, la recaptació de la qual serveixi per a combatre les conseqüències més perverses de la globalització.

REDTESTOSTERONA- He leído que es posible que Hugo Chávez nos regalará unas fotos a lo Putin: en el campo, con el torso desnudo y subido a un caballo. Mi pregunta es ¿le están prestando mucha atención a ese fabuloso torso montado en un espléndido caballo que es el proceso revolucionario de socialismo democrático de Venezuela y que es un gran apoyo moral para la izquierda mundial?

Aquesta evolució de l’Amèrica llatina més favorables a les opcions progressistes ha de consolidar-se i donar els seus fruits. En tot cas, la nostra postura és la de reforçar les cimeres iberoamericanes com a àmbit de reforçament de les relacions amb Amèrica Llatina, i també per canviar el paradigma de les relacions d’Espanya amb el continent per passar d’una política basada fonamentalment en la defensa dels interessos empresarials espanyols per una política de suport efectiu al desenvolupament econòmic i social, d’associació estratègica entre Amèrica Llatina i Europa com als dos grans espais democràtics de les relacions internacionals, de relacions bilaterals en peu d’igualtat i de suport a l’augment del pes dels estats llatinoamericans i llurs sensibilitats a les grans institucions del sistema internacional.

REDESTOSTERONAHe leído (sigo leyendo jejejjeje) que en Catalunya hay una nueva fuerza de ultraderecha en ascenso llamada “Plataforma per Catalunya”. Mi pregunta es ¿no teme que entre tanto nombre parecido y genérico (iniciativas y plataformas per catalunya) la gente pueda confunidrse entre los que son verdes como un hermoso bosque y los que son marrones como la caca (los ultraderecha)?

No ho crec. La ciutadania és més intel·ligent del que en determinades circumstàncies pot semblar. Però en tot cas, l’única manera de barrar el pas a la dreta i la ultradreta és fent polítiques d’esquerres, amb desenvolupament de l’estat del benestar per a tothom de manera que ningú és pugui sentir exclòs. Vull dir, que a més de reformar l’actual Llei d’estrangeria, substituint els seus aspectes repressius i de control policial per una veritable política d’integració social de la immigració, aquesta ha d’anar acompanyada per altres mesures com la millora i ampliació de l’Estat del Benestar amb major pressupostos cap aquesta finalitat, per tal d’absorbir amb normalitat el creixement demogràfic present i futur i cohesionar el conjunt de la classe treballadora, així com el desenvolupament de noves mesures jurídiques contra fets i discursos racistes i xenòfobs. En tot cas, és més probable que es puguin confondre el PxC entre PP i CiU, partits que  haurien d’abandonar els seus discursos sobre el control de la immigració que fins i tot vulneren drets fonamentals recollits a la Constitució i a acords internacionals com ara la Declaració dels Drets Humans. Recordem? El govern del PP va retallar drets d’atenció sanitària, de protecció jurídica, d’accés a l’ensenyament, … fins i tot es va negar a gran part de la població migrada el dret de vaga, reunió, associació i manifestació. El govern del PSOE no ha fet res per recuperar aquests drets socials i ha hagut d’estar el Tribunal Constitucional, mitjançant sentència, la que alerti que cal modificar aspectes importants d’aquesta repressiva llei.

SHYSH- ¿Com pot afectar les parelles homosexuals casades (en el cas de victòria hipotètica del PP)els canvis que anuncien en la llei de matrimoni?

De cap manera, doncs el PP ha renunciat a guanyar les eleccions amb el seu gir cap a l’extrema dreta. No ens deixem portar per la por, pel vot de la por. Recordeu? “Ara cal tensionar”. Recordem més? La regulació del matrimoni entre persones del mateix sexe formava part de les reivindicacions del moviment LGTB i era un compromís programàtic d’ICV-EUiA. A més el nostre grup havia presentat iniciatives en aquest sentit en les legislatures anteriors que foren rebutjades tant per les majories del PP com per les del PSOE. ICV-EUiA som la força que barra el pas a la dreta i la única que treballa clarament pel ple reconeixement de les llibertats sexuals. Així, en la propera legislatura no retrocedirem, sinó que avançarem amb la major influència d’ICV-EUiA també en l’aprovació d’una Llei Estatal de Parelles de Fet.

SHYSH- S’ha plantejat mai la federació les causes de la pèrdua progressiva de votants? Quines sol.lucions s’han adoptat?

ICV-EUiA no únicament no ha tingut pèrdua de vots, sinó que anem guanyant elecció darrera elecció. En tot cas, el cas d’IU és diferent, al que suposo que es refereix la pregunta (ICV-IU)… En IU Llamazares encapçala el desig d’un canvi més pròxim a ICV però que dintre seu troba moltes dificultats, sobretot per l’ala més dura del PCE. En el cas d’ICV és ben diferent. Som un partit modern amb propostes modernes per a reduir les desigualtats, avançar cap un estat més just i solidari, agosarat i valent en la lluita contra el canvi climàtic, a favor de la sostenibilitat, … Un partit que cada vegada té més presencia arreu el territori, fins i tot, ara al País Valencià.

ESTEVE- Com us penseu diferenciar del PSOE quan les eleccions hagin passat? Perquè sou molt diferents: per començar, vosaltres sou d’esquerres i ells no. Però no és tan fàcil fer-li veure tot això a un ciutadà del carrer!!!!
Si el PSOE ho fa malament als ulls de l’Estat, ara mateix vosaltres no guanyeu més vots: tot va al PP.

Continuant treballant com ho hem fet els darrers quatre anys, amb fites com la Llei de la memòria històrica, la llei de l’autonomia personal i de la dependència, la regulació del matrimoni entre persones del mateix sexe, … I si tot això ho hem fet únicament amb dos diputats d’ICV i 3 d’IU, que podrem fer amb més força? Aquest és el repte. Si el PSOE ho fa malament, la solució no és votar al PP, la solució és votar l’esquerra de debò. En tot cas però, aquests vots no van al PP, sinó que s’abstenen de forma crítica. I a aquests és als que ens dirigim, als joves mileuristes, a les dones que treballen a casa i fora de casa, als treballadors, a la gent gran que té dificultats per arribar a final de més, a tota la gent que es sent d’esquerres i es sent defraudada per unes polítiques de dretes, a tota aquesta gent ens dirigim per demanar-los el seu vot per a fe possible la nostra major influència i, per tant, un govern d’esquerres.
(CONTINUARÀ….)
h1

L’Abstenció a debat: Arinmir vs Me.

febrer 25, 2008

El veritable debat d’aquesta campanya no és el de Zapatero i Rajoy, no no! La meva amiga, confessora i mariliendre de l’ànima des de fa uns quants anys, Arinmir, una popular diablesa i diva del punk, ha acceptat enfrontar les seves idees polítiques pro-abstencionistes a les meves… qui guanyarà?
Vosaltres sou els jutges i podeu, com no, deixar també la vostra opinió!

abstencio

ABSTENCIÓ SI… *by Arinmir*

siM’han demanat que participi d’aquesta campanya electoral, i bé, tot i que els meus arguments per escrit em costa més expressar-los que parlant, intentaré que m’entengueu.

Jo tinc unes idees contraries a tota forma de govern. Crec en l’anarquia, així que quan arriben els comicis electorals jo exerceixo el meu dret a no votar. Això no vol pas dir que pasi de tot i que em faci pal anar a les urnes, sino que no hi ha cap partit que em representi, perquè cap vol ser elegit per no governar, s’entén,no? Bé, si que ha aparegut un partit que ho intenta, així que si no només mirem els grups grans, i comencem a mirar-ne d’altres trobarem propostes interesants.

Per mi hi ha dos formes de quedar-se a casa un diumenge electoral, per passivitat, o per convicció política, així com un em sembla completament incoherent, ja que no entenc a la gent que no li interesa la política, perquè de moltes maneres afecta a la seva vida personal, si que entenc que no es voti com a acció política. Quan anava al institut i feiem vaga d’estudiants em feia molta ràbia la gent que feia vaga i no anava a la mani, per mi eren inconseqüents, o vas a classe, o fas vaga i vas a la mani!

En quan als polítics, si, dacord, no negaré que els programens electorals i les tendències dels partits són diferents les unes de les altres, però la meva opinió és que tots els polítics vendrien la seva ànima per aconseguir el poder. Un acord amb l’oposició quan interessa, deixar-los verds al moment més inesperat, i després tornar a negociar com si res.

Jo no crec en el sistema demòcratic en que es basa la nostre societat, jo tinc una idea potser una mica més utòpica i llibertària, però tot i que volia fer una breu aportació a allò que voldria que fos (amb molts dubtes i interrogants, ja que sense possar-se a la pràctica hi ha coses que no se com s’encaminarien exactament, però s’aconseguirà algun dia!). Per això, però, crec que demanaré que un altre dia em deixi fer un altre escrit el nostre arqueòleg glamurós, i així em podré extendre a parlar, que sino no ens centrem en les eleccions!

Apa, doncs un punt més de vista, el no-vot, que en dies de campanya electoral sembla no existir, és que això d’estar en contra del sistema està molt mal vist,no?jeje

Vinga, feu un bon ús del vostre dret, i penseu el que voleu fer, si es fa amb consciència a mi ja m’està bé (quin remei, crec que trigaré una mica en viure en la societat que anel·lo…)

ABSTENCIÓ NO… *by Arqueòleg Glamurós*

no!Doncs jo si anirè a votar Arinmir. No vull que el meu silenci passiu sigui còmplice d’un nou Govern d’extrema dreta pepera com els vuit anys d’Aznar que vaig haver de suportar a la meva època d’universtari!

No recordes Arinmir, quan vàrem anar a aquelles manifestacions multitudinaries contra la Guerra d’Irak? Doncs les tropes ja han tornat a casa, gràcies a que un 14 de Març moltíssima gent, entre ells jo, vàrem dipositar la nostre confiança en un vot que ha servit per, entre altres coses, aturar el PHN, la LOU, les subvencions a la Fundació Francisco Franco, perquè tornin els Pepers de Salamanca, s’aprovi la lei e la Memòria Històrica o s’avanci cap a un estat més laïc.

Com podria quedar-me a casa sabent que el pincipal projecte del partit de la oposició és negar-me uns drets per els que porto lluitant activament des de que tenia 12 anys? Després de tot els que ha costat arribar fins aquí, un pas enrere seria mortal!

I votarè, si, encara que sigui amb una pinça al nas, perquè l’abstenció no serveix per res més que per posar als neocons crsitianofeixistes que tu i jo odiem, Arinmir, al poder absolut de la Moncloa. I punt! No hi haurà cap Revolució tranquila!

I l’aternativa a la democràcia parlametaria quina seria? Una assemblea de milions de persones cada cop que s’hagi d’aprovar una llei?  Potser una dictadura de quatre punkis il·luminats que tancarien en gulags qui goses dissentir? O millor! Convoquem un referèndum cada setmana?

h1

Partits extraparlamentaris freaks

febrer 24, 2008

Voleu llençar el vostre vot a les escombraries? Us moriu de ganes de participar a les eleccions però odieu a tots els partits convencionals? Sou uns freaks indomables i no trobeu ningú que us comprengui? Tranquils! Que hi han opcions polítiques per tots!

amdAlternativa Motor y Deporte: Aquest partit, format per motoristes i heteromachos, bàsicament  defensa la seguretat vial, l’eliminació de guadarails i la promoció del futbol (més encara???). (Aquí la seva web)

logo-pnf.jpgPartido de los No-Fumadores: Als militants d’aquest partit la llei anti tabac els hi sembla massa light i volen prohibir fumar fins i tot al aire lliure, limitar la presènia d’estancs i fer una assignatua per concienciar dels perills d’aquest vici. No cal preguntar quia és la seva opinió sobre la legalització de la Marihuana. (Aquí la seva web)

jajajjPartido de los Autónomos Jubilados y Viudas (PAE) i Partido de la Asociación de Viudas y Esposas Legales (PAVIEL): És una llàstima que aquestes iaies encara no hagin aprés a programar pàgines web perqué de ben segur ens fariem un tip de riure! Imagino que les seves reivindicacions es deuen basar en la pujada de les pensions, la promoció de l’INSERSO i els camps de petanca… maybe?

caycCiudadanos Agobiados y Cabreados: Bàsicament están en contra de tot, odien als polítics en general , no els hi sembla bé res, però tampoc presenten propostes polítiques alternatives; bàsicament votar NO a tot…. es una opció no? (Aquí la seva web)

pkdPartido del Karma Democrático: Plantegen utilitzar el sentit del humor com  arma democràtica, promoure el tapeo i l’amor lliure. A les eleccions municipals volien convertir Bilbo en un paradis fiscal per a la corrupció… ho farien igual de malament però com a mínim riuriem una estona no? Els seus lemes son “El voto inútil, como tú” i “Para nosotros todo, para ti nada“ (Aquí a seva web)

marPartido del Mutuo Apoyo Romántico: Nyonyas del mon uniu-vos!! Ha nascut el partit que us repesentarà a la perfecció!! El seu lema polític és “Apostamos por el caminar sereno, pacífico y práctico hacia el horizonte de la utopía. El partido no nace contra nadie, sino para todos. No separa, integra. No descalifica, respeta. Aunque no llegue a gobernar, nunca será oposición sino colaborador de todo aquel que humanice nuestro pueblo.” Però que macu!! Estic a punt de plorar i tot!! A la foto podeu veure al seu lider Yu Hong Guang votant.

h1

Contemplar el passat

febrer 23, 2008

Tempus fugit

Pero la dona de Lot va mirar enrere
i es va convertir en una estàtua de Sal

(Gen. 19, 17.26)

Contemplar el passat és  una forta temptació que pot esdevenir mortal, com la gèlida midada de Medusa, ja que la nostàlgia cap allò que fou o hagués pogut ser esdevé, amb facilitat, una amarra que ens impedeix volar endevant.

El camí de la vida recorre sinuós, com una silenciosa serp, interminables terrenys abruptes i perillosos esvorancs, així com paradissiacs i efimers paraïsos… però mai deixarè que la hipnòtica mirada d’aquest inmaterial i verinós rèptil m’ensarroni amb les seves argucies i artificials miratges ja que, un cop paralitzat, seria la víctima idònia a qui clavar una bona mossegada.

Jo, sense renunciar ni arrepentir-me d’una sola coma del meu cúrriculum vital, opto per seleccionar d’entre els meus records els maons amb els que construïr un nou futur, repensant cada idea obsoleta, reconvertint a cada company de camí.

I si, per un casual, la ironia del destí espera pacient a que acabi de sonar la meva cançó per clavar-me una punyalada, com a mínim podré, altiu i orgullós, esgrimir com a escut tot allò que he estat, soc i seré.

h1

ENGANXADA VIRTUAL DE CARTELLS

febrer 21, 2008

hitler ppI si!! Per fi avui comença la campanya electoral més esperada!

Heu de saber que estic motivadissim! No només he entrevistat a un cap de llista, a més, he participat en una enquesta de la Vanguardia, estic preparant un debat electoral cara a cara que es durà a terme en aquest blog i per prostres m’he apuntat a ser interventor municipal a les eleccions (cobrant, clar! que els diners mai estan de més…)

 Però es que mai abants havia sentit uns comicis electorals com una veritable amenaça als meus principis i valors com a gai, català, treballador, pacifista i antifeixista. Però ja t’aviso Mariano, que si em vols arrebatar els meus drets no només et cal guanyar les eleccions, sinó que hauràs que passar per sobre del meu cadàver, per que estic disposat a tot!!

Vull deixar clar als possibles votants de PP i CIU que llegeixin aquest blog que respecto la seva ideologia, tot i que a ells els repugni la meva condició, i els animo a que participin en el debat polític d’aquest blog amb arguments no amb insults.

I per anar obrint boca… la tradicional enganxada de cartells del primer dia de campanya!

  

aznar abstenció
.
.

pepera jo?
 .
.
no passaran
.
.

derrotarem la homofòbia
.
.

rencorosas
. 
Avui com ahir
avui com demà
el mateix camí
el mateix combat
   
 NO PASSARAN!!
h1

PRIMICIA: Aquesta nit hi ha hagut un atemptat a una estació de RENFE

febrer 20, 2008

Les meves rigoroses fonts d’informació, talps ben situats a les altes esferes del estat, m’acaben de comunicar una noticia amb el 100% de fiabiltat: aquesta nit a les dues del matí ha esclatat una artefacte a la estació de Sant Andreu Comptal que ha rebentat els vidres de l’estació i ha causat seriosos desperfectes a les vies i l’andana i retards de fins a mitja hora a Rodalies fins a mitj matí.

Es obvi que algú volia boicotejar el servei de trens el mateix dia que l’AVE entrava en acció i a dos dies de començar la campanya…. Qui? Amb quin propòsit? I perque el Govern s’entesta en amagar aquesta noticia que cap mitjà de comunicació ha difós?

PD: Nous detalls-> Concretament s’han llençat quatre artefactes explosius contra les vies i les portes de sortida que han quedat inutilitzades.

h1

Si, jo vaig ser PUNK

febrer 19, 2008

mona lisa punkarraTothom té una adolescència i la meva la vaig passar rodejat d’ampolles de calimotxo de dubtosa qualitat i porros mal liats en improvisats concerts a cases okupes i aporrejant una bateria en el pitjor grup musical de la història (Berserker es deia) que, afortunadament per a la resta de la població mundial, mai va arribar a tocar en directe.

Els superokupis radikals dels que em vaig rodejar obeïen una sectària ideologia segons la qual trepitjar un centre comercial o portar roba de marca era un acte d’alta traïció: tothom havia de vestir i pensar com ells, això si, sempre en nom de la llibertat. El fet que Evaristo, cantant de La Polla Records i guru d’aquest fanatisme, estigués casat per l’església i tingués un xalet de luxe a Majalahonda, era una nimietat sense cap importància.

No hi havia música més enllà de les bandes que es dedicaven a plagiar els vòmits d’un ionki esquizofrènic com Manolo Kabezabolo. I mira que hi havia grups bons dins aquest moviment estètic per haver anat a triar el pitjor! Mai podré deixar d’escoltar bandes tan genials com The Clash, Parálisis Permanente, Ramones, Blondie, Siouxie, The Damned…

I clar, ja em veieu a mi escoltant grunge  d’amagat a casa… fins que un dia un amic meu va trobar-me una entrada de Mónica Naranjo a la butxaca i no vaig poder dissimular més: allò no acabava d’encaixar amb mi!

Quan veig a punkarras de 30 anys no puc deixar de somrriure pensant com es pot seguir allargant l’agonia de pertanyer a un moviment el lema del qual és “Viu ràpid i more jove”, com a mínim Sid Vicious i Eduardo Benavente van ser conseqüents… perquè no em digueu que no és graciós seguir fent botellons a un parc quan el teu poder adquisitiu et permet sopar al Via Venetto !

GET OVER IT!!

.

I per acabar us deixo amb l’únic grup punk actual que, per mi, es pot escoltar sense sentir vergonya aliena- THE DISTILLERS

 

h1

El cap de llista d’ICV-IU serà entrevistat per els lectors d’aquest blog.

febrer 17, 2008

josep antoni morenoDesprés de dies d’especulacions… serà Mariano Rajoy? serà un partit extraparlamentari freak en plan “Marujas por los precios bajos” o “Xixell en acció“?? Doncs no! Finalment us comunico que el polític que ha aceptat enfentar-se a les qüestions plantejades per els lectors i comentarstes d’aquesta web és el cap de llista de la coalició per la qual jo demanaré el vot per a aquestes eleccions (ICV-IU), concretament el nº1 per la provincia de Lleida Josep Antoni Moreno i  les seves repostes seran vàlides i representatives de tot el partit en global.

Tot i que es tracta d’un grup polític que pot semblar força petit per la seva marginació als mitjans de comuicació, a les darreres eleccions generals Iniciativa per Catalunya Verds i Izquerda Unida, els hereus de la tradició antifranquista  i marxista del PSUC/PCE,  van ser la tercera força en vots a tot l’estat aconseguint més de dos milons de sufragis, la qual cosa els ha valgut per comptar amb cinc diputats que han treballat incansablement per convencer al PSOE que fes una política més d’esquerres i aprovés lleis tan importants com els matrimonis i l’adopció homosexual, la llei d’identitat de gènere, la retirada de les tropes d’Irak, la llei de la Memòria Històrica, polítiques socials a favor de la cooperació internacional, dels treballadors, del medi ambient… I no oblidem que actualment es troben al Govern de la Generalitat o al dels Ajuntaments més importants de Catalunya (Barcelona, Hospitalet, Girona…).

Encara que no sigui ni de lluny el partit al qual penseu dipositar el vostre vot, animeu-vos a deixar-li una qüestió! Pot ser divertit rollo “Tengo una pregunta para usted” i podem posar a prova els seus ideals, resoldre els nostres dubtes o potser conèixer que és el que faria el seu partit si el PSOE els proposés entrar al Govern. Les normes per preguntar son les següents:

  1. Una o dues preguntes per persona màxim!
  2. Originalitat!: No repetiu temes que ja hagin plantejat altres comentaristes!
  3. Respecte!: Si sou unes carlistes ressentides no cal que li digueu “Oye tu! Rojo de mierda, porque coño defiendes a los maricones?” Per una vegada que em concedeixen una entrevista seria qüestió de quedar bé! Segur que li podeu plantejar el mateix utilitzant la ironia en comptes del insult barroer.
  4. Feu preguntes de política, no sobre la seva vida personal! De veritat que no ens importen els seus gustos musicals, com es diu el seu gos o quines son les seves fantasies sexuals, si no que farà al Congrés de Diputats!
  5. No sigueu extremadament rebuscats! En plan “Que opines sobre la política agrària del sector de la remolacha a Burkina Faso?” No caldria!

Jo ja tinc pensades unes quantes qüestions per formular-li i depenent de la participació   que aquest post tingui n’hi faré més o menys! Teniu temps fins Dimarts a les 19:30

h1

ENTREGA DE PREMIS AL MILLOR FINAL

febrer 15, 2008

prmeisDoncs si, ha arribat l’esperat moment de conèixer els guanyadors del certàmen literari convocat per aquest blog per tal de trobar un final escaient a “Un conte (inacabat) sota els estels“.

Primer de tot agraïr la participació a tots es que heu escrit quelcom i als que heu intervingut com a jurat; ha estat una veritable sorpresa comprovar que els experiments bloggers que em vaig inventant sobre la marxa tenen tan bona acceptació!

En quant als premis hi ha dos guanyadors indiscutibles, però com estic generós de la vida he decidit donar un simbòlic galardó a cada participant amb el nom d’un dels meus autors literaris o cinematogràfics favorits! Ara se suposa que heu de fer un discurs lacrimògen dedicant el premi als vostres familiars i tal…

  • PRIMER PREMIFederico Garcia Lorca” al millor final per NEMO,  com es nota que és llicenciat en filologia i que a més de blogger col·labora en la edició de la web Dos Manzanas, jejej!

- Ehhh…mmm… és que… t’he de comentar una cosa… L’Arnau es va tallar de sobte. No donava crèdit al que veien els seus ulls. Però sí, era veritat, no podia ser cap altra cosa… allò que tensava la part de davant dels pantalons curts del seu amic havia de ser per força una erecció! Va alçar la mirada de colp cap al rostre de l’altre, i llavors ja no tingué cap dubte: al cap i a la fi, no havia estat el Rafa el qui s’havia entestat que anessin a estirar-se a la sorra de la platja? No havia estat ell el primer a descalçar-se? I per quins set sous, si no, li explicava totes aquelles carallotades de constel·lacions i enamorats units per sempre a la cúpula celestial?
-Sí? Què em vols comentar?
-Doncs que… jo… vull dir… eh… o sigui… que tu…
-Tranquil, em sembla que no cal que diguis res més… El Rafa estava mirant cap avall, cap als pantalons de l’Arnau, allà on una erecció més que evident responia a la seva pròpia.

 L’Arnau es va posar de tots colors.

El Rafa va acostar els seus llavis als de l’amic mentre, decidit, l’agafava per darrere, pels muscles, amb el braç. Aquell braç que havia estat la primera cosa, després de la cara, que l’Arnau havia pogut veure sense roba del cos de l’altre, quan es van conèixer, i que des del primer moment l’havia fet fondre’s per dins: fort, fibrat, bronzejat, cobert de pèls negres…

Ara sí que veia les constel·lacions, l’Arnau: les constel·lacions i la Via Làctia i les altres galàxies i el Big Bang i tot.

—————————————————————————————-
  • SEGON PREMILucia Etxebarria“,al final més directe sexual i espontani per ONCLE VÀNIA

-T’he de comentar una cosa…
Però el narrador de mites el va tallar:
-Doncs comences fatal. O captatatio benevolentia o directe al gra, però mai comencis amb aquest “t’he de comentar una cosa…”, que sembles una nena.
Confós i avergonyit, l’Arnau va abaixar el cap. Veia els peus de l’altre enfonsats a la sorra. La primera llàgrima ja li arribava als llavis quan va veure que els peus van fer un pas cap a ell. Va notar com el dit índex d’una mà forta eixugava la segona llàgrima i, amb un toc a la barbeta, li feia aixecar el cap. Ulls contra ulls.
-Ei, era una broma, home. Però no parlis: calla i despulla’t. No? No vols? Doncs et despullaré jo.

Per sort, tot es va precipitar.

Es va despullar, va despullar l’Arnau que no podia parar de plorar, van follar aquí a la Terra (la sorra és una merda, per follar), i es van netejar jugant i rient dins el Mar.

I així se’ls acabà tot.

—————————————————————————————-
  • PREMIWilliam Shakespeare” al millor dialèg per LIDIA.

-mmmm…de fet jo també et vull comentar una cosa…
fa dies que li dono voltes i no sé, potser ara no és el millor moment, però penso que potser tu ho has notat

-…no sé si estem parlant del mateix, peró potser…

-se’m nota no?

-si?

-en les mirades, en el parlar…ho sento no ho puc evitar

-no tranquil, si és normal

-a vegades penso que se’m veu massa el llautó

-no és la pluma?

-ja sé que és amiga teva, però ja saps que l’amor és incontrolable…allò que diuent no? l’amor neix de res i mor de tot…

-ahah que romàntic…a si? com acabava la història de l’estrella aquesta??

—————————————————————————————-

  • PREMIJ.R.R.Tolkien” al final més èpic per LAIA

Les estrelles semblen un reflexe de les relacions entre deus i mortals, em preguntava si aki a la terra també es podrien donar…
-Si, n’hi ha d’akestes, però els deus grecs també poseien els defestes humans, serà això el que els fa tant atraients?
L’Arnau es veia a si mateix com davant d’un deu, i de defectes realment no en veia tants, així que pensà en la seva amistat, i cregué que era més forta que res, així que s’hi llençà!
- I tu creus que un simple mortal et podria atreure de la mateixa forma que aquestes històries? – preguntà l’Arnau
- Del que tindria por és de que el meu Deu no em veies com una estrella…
Una suau brisa passà entre els seus cabells, en tancar els ulls notà un gust salat als llavis, tot i que ell no s’havia banyat, així que deixà que la seva boca s’anés obrint per donar la benvinguda a aquell nou sabor, a aquell nou plaer, a una forma diferent de disfrutar de la vida com ell plenament desitjava, després axiò clar d’aquell llarg i esperat petó…
—————————————————————————————

  • PREMIVictor Hugo” al final més realista per ESTEVE

A l’Arnau no li sortien les paraules.
Finalment, desprès d’un llarg silenci, en Rafa va dir mig rient:
- Què passa?
- Doncs… Uf,es que no és fàcil d’explicar…
- Aviam si em dius que ara ets marica!- va dir en Rafa per trencar el gel.
- Doncs si.
- Jajaja, no, va en serio Arnau, que m’estàs posant nerviós.
- Que et dic que m’agrades.
- Qqqq… qquè!?!?!?
- No sé que m’ha passat però m’estic adonant que no vull ser només el teu amic, Rafa.
- ¿Ets marica? Joooooder!!!!
- ¿Què passa?
- Allunya’t de mi!

En Rafa va marxar mig corrents i va deixar palplantat a l’Arnau.
Al dia següent en Rafa ho va explicar tot a la resta dels amics i van comentar que havien compartit casa i sofa amb un gay fastigós.
L’Arnau va tornar a casa seva amb l’ànima als peus.
Mesos desprès, l’Arnau va conèixer a un altre noi molt especial que el va correspondre.
En Rafa mai va superar que el seu amic de tota la vida fos invertit.
L’Arnau va trigar poc més d’un any a superar-ho.

—————————————————————————————-

  • PREMILars von Trier” al final més dramàtic  per DANI

- M’agradaria explicarte una cosa… una cosa molt important per a mi, i que potser no entendras.
- Va home, fa molts estius que ens coneixem… e ? no em vindras ara am tonteries no ?
- No, es clar…
- Vinga home, vomita-ho.
- No es tan facil d’explicar.
- Que ? vinga va, a mi m’ho pots explicar tot, absolutament tot.
- Doncs be, fa un temps, que he vist que tenim una relació molt especial, et considerava el meu millor amic.
- Parles en passat ?
- Si ve, mira, nomét et vui dir que m’agrades, estic bojament enamorat de tu.
- Queeeeeeee ?? ? ? ? ?
- Ho sentuu, de veritat, pero t’ho havia de dir.
En aquell precís instant, va passar un estel fugaç, i tot d’una en Rafa, l’intim amic de l’Arnauu digué:
- Saps, fa dies que veiem la posta de sol i ens quedem parlant fins tard, de tot i de res, i a cada estel demanava a Deu que aquest moment es produïs i ara… per fi…
- Ara per fi… ( abraçantse )
- t’estimu
- I jo a tu.
Per un instant tot va ser perfecte , les seves animes es van fussionar en una de sola. Els dos cossos joves van estar a tocar pero, un soroll els destorbà.
- Maleïts gays de merdaa ! !
- Fora d’aquí, no us volem a vosaltres aqui.
- Pero… un moment, Arnau ? Rafa ?
Les dos persones nouvingudes eren dos nois de la edat de’n rafa i l’Arnau, els quals van quedar esmaperduts davan la visió dels seus amics en aquesta actitud. En Rafa s’aixeca, i a correcuita marcha cridant:
- No tens cap dret a bessarme, t’he dit que no volia estar am tu !
Acte seguit entre els tres noies pegan a L’arnau fins practicament matarlo. Perque, per la cobardia del que diran ? Si probablement si.

Dies més tard, els tres joves agressors son acusats d’agressió. El jove Arnau, després d’anys de psicóleg i gracies a l’amistad incondicional de grans amics consegueix conèixer a un gran home amb qui compartira la seva vida. Per tant, encara que ha trobat moltes dificultats, ha conseguit el seu objectiu, arribarr a ser feliç am la seva condició, i només l’acceptació social pot conseguir-ho. Es difícil ser qui ets, pero més difícil es voler aparentar el que no ets.
—————————————————————————————-

  • PREMIQuim Monzó” al final més sincer i directe per AITA

- Que t’estic avorrint amb la meva història? Ja ho sé de vegades puc ser tant pesat explicant les meves passions…
- D’això et volia parlar, de passions…
- Ja ho sé, sé que portes tota la nit rumiant, amb els teus ulls mirant-me però amb el teu cap a quilòmetres d’aquí, buscant la millor frase, pensant amb les conseqüències, amb la meva reacció,… Ho he Sabut sempre, sempre he sentit una tensió sexual entre nosaltres, des del primer estiu mentre corríem sobre la sorra d’aquesta platja. Jo també m’he preguntat el que tu t’has preguntat, he dubtat, m’he avergonyit, no he gosat explicar-ho mai a ningú, he desitjat que acabés el curs per retrobar-te a Colera.
- No m’ho puc creure, tant de temps donant-li voltes i resulta que sentim el mateix l’un per l’altre. No et pots imaginar com em sento, necessitava sentir aquestes paraules, no tenia valor per dir-t’ho, jo crec que ….
- No, no t’equivoquis, jo no sóc gay, vaig dubtar, si, però ara tinc clar que jo busco a la meva Andròmeda i no a Perseu ….
—————————————————————————————-

  • PREMIÁlex de la Iglesia” al final més sarcàstic i irònic per TENGOUNPASAJERO

 Rafa: Pues adelante, di lo que quieras, te escucho.
Arnau: Verás, me resulta un poco complicado hablar de esto…, no sé por dónde empezar…
Rafa: Anímate y habla ya, di lo que sea… (Rafa se acerca un poco más a Arnau, le pone la mano en el hombro para darle confianza. Está entrando de lleno en el juego de la seducción y se está poniendo a cien ante la actitud tan de Arnau. Por fin parece que llega el momento y ya está hasta el infinito y más allá de hablar de estrellas y otras mamarrachadas durante el último mes, joder, quiere acción.)
Arnau: Bueno, eeer…, el caso es que me gusta tu hermana. (Mirándole de frente, observando su respuesta.)
Rafa se queda muerto y no puede evitar una vehemente reacción; le quita la mano del hombro e intenta hablar, pero está completamente k.o.. Además, evidentemente, se le ha bajado todo de golpe.
Rafa: …
Arnau (Se descojona, feliz de la vida.): Pero no te pongas así, que tú me gustas mucho más, hombre. (Le coge el brazo.)
Rafa: Cabrón…(Sonríe aliviado.)
Se besan, abrazan, etc.

—————————————————————————————–

  • I finalment el PREMI “Capità Planeta” al millor relat reciclat per MOZ, que el podeu llegir al seu blog.
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 1.540 other followers