Monòleg (imaginari) interior… *by Pau*

Per fi ha arribat ja el primer cameo del Blog! I quin nivell senyors! És per mi un veritable honor comptar amb la col·laboració de la única persona a la qui permeto rivalitzar amb glamour amb mi, el Pau, un estudiant de Publicitat i RR.PP. de 18 anys, monitor d’esplai i amic meu. Així que feu el favor de llegir aquest text i deixar un comentari! A veure si això serveix perqué més gent s’animi a fer col·laboacions! 

Monòleg imaginari Interior

mmm Quin gustet…Llàstima que fossin els últims.

Quants anys feia ja? 7? 8? Potser masses… o potser no. Hi havia hagut moments que se li havien fet taaaaaaaaan llargs… i d’altres els hagués allargat, els hagués fet durar molt més. De totes maneres, havia disfrutat molt i no ho hagués canviat per res, però ja se sap que tot allò que és bo, s’acaba.

No li donava una pena excessiva, canviarien moltes coses a la seva vida, però no era la fi del món: es mantindrien amistats, es seguiria veient amb qui calgués, es podrien fer sopars col·lectius, d’aquells que tant li agradaven…

merda!m’ha entrat sorra a la tovallola!

I el més important, conservava el record, el bon record de tants anys: des que era un nen fins al moment que va decidir que la seva carrera mereixia una mica més d’atenció. O potser el moment en què va decidir que ell mateix mereixia una mica més de temps lliure.

No havia pogut evitar, però, continuar amb aquell grup, amb el que havia passat tants moments. Suposava que tothom tenia alguna preferència per algun grup. Doncs ell sabia quin era el seu. No s’havia quedat el seu últim any per ells?

Oh my Godness! Ara passa aquest f*ucking núvol i porta aquest vent horrible… com pot ser que canviï tant el temps en un moment?

Que cert era que li havia encantat, la seva labor com a educador, com a ell li agradava dir-ho (ni que fos del temps lliure), sabia que no havia sigut en va. Vaja, que trobava que no havia fracassat. Potser algun cop, com amb aquell nen, però sabia que en general havia ensenyat tot el que podia. Eren mítiques aquelles rutes rodejats de nens preguntant-li per fets importants de la història. Mai havia tingut una audiència tant interessada i aquesta mateixa audiència mai estaria tant interessada en un classe d’història a les seves pròpies escoles. Havia parlat amb ells, els havia ensenyat moltes coses, de fet, tot i que no es pogués dir massa alt, eren amics. Un cop s’acabés sí que es podria dir, ben alt, però no convenia en aquell moment…

Pues vaya con el surfero…ven aquí que necesito unas clases de surf…a lo mejor me podrías enseñar como funciona tu tabla…

El més important per a ell era la naturalitat, haver sigut sincers amb ells i que ells ho haguessin sigut amb ell. Els hi havia explicat moltes coses que els havia ensenyat de tot una mica. Anècdotes, coneixements variats, una mica de la seva vida… Vale, sí, li encantava explicar-la, pero de todo se aprende no? Fins i tot li feia molta gràcia que alguns d’ells es fessin monitors. D’alguns s’ho esperava, d’altres no i d’altres que s’ho esperava, no ho farien.

Bé, el menjar ja deu estar quasi fet, per tant caldria anar tirant cap al càmping… Què hi haurà? Algun cocido pseudo-peruano con patatas y zanahorias, seguro! Menys mal que hi ha algú de nosaltres que sap cuinar!

Aquells campaments, els últims, tampoc estaven sent tan desastres com es vaticinava, vaja, todo puede estar mejor, peeeerò, eren suportables, i tenien lloc per dormir! I tot era realment interessant, tan la pròpia zona, com tot el que estava passant. Eren realment entretinguts, un bon record que conservar. I segurament no tornaria a fer tan sovint això del mochileo, per no dir mai, per tant era important disfrutar al màxim. Ningun mal rollo li espatllaria la festa, això ho tenia decidit! Quitando el hecho de que casi se le ahoga una niña… Que bo que era en plan Baywatcher!

Va gent, anem tirant a dinar que ja quasi són 2/4 de 3! Mierda! Parlant de mals rotllos, l’esquena cremada! Però no m’havia posat crema? Igualment, no feia sol! Maleïts núvols bascos traidors!            

                                                          

                                                                 - Zarautz ‘o7-

*by PAU*